Synthèse stéréosélective de dérivés cyclopropaniques di-accepteurs par catalyse avec des complexes de rhodium(II)

Les dérivés cyclopropaniques di-accepteurs représentent des intermédiaires synthétiques précieux dans l’élaboration de structures moléculaires complexes, ayant des applications dans plusieurs domaines de la chimie. Au cours de cet ouvrage, nous nous sommes intéressés à la synthèse de ces unités sous forme énantioenrichie en utilisant la cyclopropanation d’alcènes par catalyse avec des complexes de Rh(II) utilisant des composés diazoïques di-accepteurs comme substrats. Suite au développement initial d’une méthode de cyclopropanation d’alcènes catalytique asymétrique utilisant des nitro diazocétones, de multiples études expérimentales quant au mécanisme de stéréoinduction dans ce type de réaction ont été effectuées. Nous avons alors pu identifier le groupement p-méthoxyphénylcétone du substrat et le catalyseur Rh2(S-TCPTTL)4 comme étant une combinaison clé pour l’atteinte de diastéréosélectivités et d’excès énantiomères élevés. Ceci a mené au développement de deux autres méthodes de cyclopropanation stéréosélectives distinctes, utilisant soit une cyano diazocétone ou un céto diazoester. Nous avons démontré l’utilité des dérivés cyclopropaniques énantioenrichis obtenus par ces trois méthodes dans une panoplie de manipulations synthétiques, dont l’addition nucléophile d’amines et de cuprates, la cycloaddition formelle avec un aldéhyde, et la synthèse de dérivés cyclopropaniques importants en chimie médicinale. Une étude structurelle approfondie des complexes de Rh(II) chiraux nous a permis de déterminer les facteurs responsables de leur pouvoir d’énantioinduction dans notre système réactionnel, ce qui a d’énormes implications dans d’autres méthodologies utilisant ces mêmes catalyseurs. Le dévoilement d’une conformation inattendue dite ‘All-up’, ainsi que de la présence d’interactions stabilisantes régissant la rigidité de cet arrangement se sont avérés cruciaux dans notre compréhension du mécanisme. Dans le cadre de cette investigation, nous avons développé une méthode générale pour la synthèse de complexes de Rh(II) hétéroleptiques, multipliant ainsi le nombre de catalyseurs accessibles dans l’élaboration éventuelle de nouvelles réactions stéréosélectives, et nous permettant d’effectuer une étude structurelle plus détaillée. De plus, nous avons développé une méthode particulièrement efficace pour la synthèse d’un autre type de dérivé cyclopropanique di-accepteur par catalyse avec des complexes de Rh(II), les cyano-cyclopropylphosphonates. Les produits de cette transformation sont obtenus avec des énantiosélectivités élevées, et sont des substrats intéressants pour des réactions tandem d’ouverture de cycle par addition nucléophile / oléfination de composés carbonylés. De plus, ces composés sont des précurseurs de molécules utiles en chimie médicinale tels que les acides aminocyclopropylphosphoniques.

Studies on Some New Metal-Hydrazone Complexes and Their Zeolite Encapsulated Analogues

The thesis deals with the synthesis, characterization and catalytic activity studies of some new Fe (III), Co (II), Ni (II) and Cu (II) complexes of hydrazones and their zeolite encapsulated analogues. Hydrazones have diverse applications in biological, non-biological and biochemical front. During the present study three hydrazone types of ligands namely, acetylacetone- 2-hydroxyphenylhydrazone (APAcAc), acetoacetanilide- 2-hydroxyphenylhydrazone (APAcAcA) and acetoacetanilide-3,5-dihydro-2,4-dione pyrimidylhydrazone (AUAcAcA) were synthesized by diazotization of primary amine and coupling with compounds containing active methylene group. First part of the thesis deals with the synthesis of Fe, Co, Ni and Cu complexes using three hydrazone types of ligands are given. Details regarding the characterization of these complexes with a view to establishing the molecular structures are presented in this part. The other part contains the method of encapsulation of these complexes in zeolite cavities and their characterizations of the encapsulated metal species are described. A comparitive account of the catalytic activities of the pure and encapsulated complexes for cyclohexanol oxidation was also carried out.

Studies on Some Simple and Zeolite-Y Encapsulated 3d-Transition Metal Complexes of Schiff Bases Derived From 2-Aminobenzothiazole

In this regard Schiff base complexes have attracted wide attention. Furthermore, such complexes are found to play important role in analytical chemistry, organic synthesis, metallurgy, refining of metals, electroplating and photography. Many Schiff base complexes are reported in literature. Their properties depend on the nature of the metal ion as well as on the nature of the ligand. By altering the ligands it is possible to obtain desired electronic environment around the metal ion. Thus there is a continuing interest in the synthesis of simple and zeolite encapsulated Schiff base complexes of metal ions. Zeolites have a number of striking structural similarities to the protein portion of natural enzymes. Zeolite based catalysts are known for their remarkable ability of mimicking the chemistry of biological systems. In view of the importance of catalysts in all the areas of modern chemical industries, an effort has been made to synthesize some simple Schiff base complexes, heterogenize them by encapsulating within the supercages of zeoliteY cavities and to study their applications. The thesis deals with studies on the synthesis and characterization of some simple and zeoliteY encapsulated Mn(II), Fe(III), Co(II), Ni(II) and Cu(II) complexes and on the catalytic activity of these complexes on some oxidation reactions. Simple complexes were prepared from the Schiff base ligands SBT derived from 2-aminobenzothiazole and salicylaldehyde and the ligand VBT derived from 2-aminobenzothiazole and vanillin (4-hydroxy-3- methoxybenzaldehyde). ZeoliteY encapsulated Mn(II), Fe(III), Co(II), Ni(II) and Cu(II) complexes of Schiff base ligands SBT and VBT and also of 2-aminobenzothiazole were synthesized. All the prepared complexes were characterized using the physico-chemical techniques such as chemical analysis (employing AAS and CHN analyses), magnetic moment studies, conductance measurements and electronic and FTIR spectra. EPR spectra of the Cu(II) complexes were also carried out to know the probable structures and nature of Cu(II) complexes. Thermogravimetric analyses were carried out to obtain the information regarding the thermal stability of various complexes. The successful encapsulations of the complexes within the cavities of zeoliteY were ascertained by XRD, surface area and pore volume analysis. Assignments of geometries of simple and zeoliteY encapsulated complexes are given in all the cases. Both simple and zeoliteY encapsulated complexes were screened for catalytic activity towards oxidation reactions such as decomposition of hydrogen peroxide, oxidation of benzaldehyde, benzyl alcohol, 1-propanol, 2-propanol and cyclohexanol.

Spectral studies and crystal structures of some transition metal complexes of N4-substituted semicarbazones

The present work is concentrated on the studies of two novel semicarbazones, di-2-pyridyl ketone-N4-phenyl-3-semicarbazone (HL1) and quinoline-2-carboxaldehyde-N4-phenyl-3-semicarbazone (HL2). The compositions of these semicarbazones were determined by the CHN analyses. For the characterization of these compounds we have used IR, UV and NMR spectral studies. The molecular structure of quinoline-2-carboxaldehyde-N4-phenyl-3- semicarbazone (HL2) was obtained by single crystal X-ray diffraction studies. Also, we have synthesized Zn(II), Cd(II), Cu(II), Ni(II), Co(II) and Mn(II) complexes of these semicarbazones, HL1 and HL2. These complexes were characterized by various spectroscopic techniques, magnetic and conductivity studies. We could isolate single crystals of some Zn(II) and Cd(II) compounds suitable for X-ray diffraction studies. For other complexes we could not isolate single crystals of good quality for single crystal X-ray diffraction studies.

Transition metal complexes of some bis(thiosemicarbazones) derived from 2,6-diacetylpyridine and N4-substituted thiosemicarbazides:Synthesis, spectral and structural studies

Coordination chemistry of pentadentate 2,6-diacetylpyridine bis(thiosemicarbazone) Schiff base ligands has been intensively studied due to the versatility of the molecular chain in order to obtain very different geometries as well as their broad therapeutic activity. Metal complexes of thiosemicarbazone with aldehydes and ketones have been widely reported. But there have been fewer reports on potential pentadentate bis(thiosemicarbazones) formed from 2,6-diacetylpyridine. Keeping these in view, we have synthesized four bis(thiosemicarbazone) systems with 2,6-diacetylpyridine. In the present work, the chelating behavior of bis(thiosemicarbazones) are studied, with the aim of investigating the influence of coordination exerts on their conformation and or configuration, in connection with the nature of the metal and of the counter ion. The selection of the 2,6-diacetylpyridine as the ketonic part was based on its capability to form polynuclear complexes with different coordination number. The doubled armed bis(thiosemicarbazones) can coordinate to a metal centre as dianionic ligand by losing its amide protons or it can coordinate as monoanionic ligand by losing its amide proton from one of the thiosemicarbazone moiety or it can also be coordinate as neutral ligand. Hence it is interesting to explore the coordinating capabilities of these ligands whether in neutral form or anionic form and to study the structural variations occurring in the ligands during complexation such as change in conformation.

Simple and Encapsulated Transition Metal Complexes of Schiff Bases Derived from Quinoxaline-2-Carboxaldehyde and Diamines: Biological and Catalytic Activity Studies

This thesis is mainly concerned with the synthesis and characterisation of new simple and zeolite encapsulated transition metal (manganese(II),nickel(II),and copper(II)complexes of quinoxaline based double Schiff base ligands.Theses ligands are N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)hydrazine,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,2-diaminoethane,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,3-diamonopropane,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,4-diaminobutane,N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,2-diaminocyclohexane and N,N'-bis(quinoxaline-2-carboxalidene)-1,2-diaminobenzene.The Schiff base ligands have been characterised by spectral and single crystal XRD studies.Theses ligands provide great structural diversity during complexation.Mn(II) and Ni(II) form octahedral with these Schiff bases,whereas Cu(II) forms both octahedral and tetrahedral complexes.Studies on the biological and Catalytic activity of the copper(ll) complexes are also presented in this thesis.

Synthesis, characterization and physiochemical information, along with antimicrobial studies of some metal complexes derived from an ON donor semicarbazone ligand

Eight new transition metal complexes of benzaldehyde-N(4)–phenylsemicarbazone have been synthesized and characterized by elemental analyses, molar conductance, electronic and infrared spectral studies. In all the complexes, the semicarbazone is coordinated as neutral bidentate ligand. 1H NMR spectrum of [Zn(HL)2(OAc)2] shows that there is no enolisation of the ligand in the complex. The magnetic susceptibility measurements indicate that Cr(III), Mn(II), Fe(III), Co(II) and Cu(II) complexes are paramagnetic and Ni(II) is diamagnetic. The EPR spectrum of [Mn(HL)2(OAc)2] in DMF solution at 77K shows hyperfine sextet with low intensity forbidden lines lying between each of the two main hyperfine lines. The g values calculated for the [Cu(HL)2SO4] complex in frozen DMF, indicate the presence of unpaired electron in the dx2−y2 orbital. The metal ligand bonding parameters evaluated showed strong in-plane bonding and in-plane bonding. The ligand and complexes were screened for their possible antimicrobial activities.

New Ruthenium complexes containing N, P and S-donor type of ligands: coordination chemistry, characterization and application to asymetric and non-asymetric catalysis

Síntesi de nous complexos de Ruteni amb lligands no quirals que tenen per fórmula [Ru(phen)([9]aneS3)X] (on X = H2O, py i MeCN). Caracterització espectroscòpica electroquímica i estructural d'aquesta família de complexos. Estudi de les seves propietats catalítiques en front a l'oxidació de substrats orgànics com l'alcohol benzílic en reaccions d'electrocatàlisi. Avaluació cinètica dels mecanismes de substitució entre els complexos Ru-py i Ru-MeCN. Generació d'un interruptor molecular foto-induït. Síntesi de nous complexos quirals de Ru atropoisomèricament purs amb lligands oxazolínics que tenen per fórmula [Ru(trpy)(Ph-box-R)X] on (X = Cl, H2O, py, MeCN, 2-OH-py). Caracterització estructural exhaustiva en estat sòlid (Raig-X) en solució (RMN) i en fase gas (càlculs DFT). Avaluació de la seva activitat catalítica en reaccions asimmetriques d'epoxidació de substrats proquirals. Síntesi de nous lligands polipiridílics quirals amb simetria C3. Estudi de la seva química de coordinació i avaluació de la seva activitat catalítica en reaccions asimmetriques d'oxidació i reducció.

Síntesi, caracterització química i estudi de l'activitat biològica de nous complexos de Pt(II) amb lligands de tipus diaminocarboxílic i els respectius ésters i derivats peptídics

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Systematic studies on 3d-3d and 3d-4f multimetallic complexes with interesting magnetic and/or luminescent properties

324 p.

Immobilisation of eta(3)-allyidicarbonyl complexes of Mo-II with bidentate nitrogen ligands within aluminium-pillared clays

Molybdenum(II) complexes [MOX(CO)(2)(eta(3)-allyl)(CH3CN)(2)] (X = Cl or Br) were encapsulated in an aluminium-pillared natural clay or a porous clay heterostructure and allowed to react with bidentate diimine ligands. All the materials obtained were characterised by several solid-state techniques. Powder XRD, and Al-27 and Si-29 MAS NMR were used to investigate the integrity of the pillared clay during the modification treatments. C-13 CP MAS NMR, FTIR, elemental analyses and low-temperature nitrogen adsorption showed that the immobilisation of the precursor complexes was successful as well as the in situ ligand-substitution reaction. The new complex [MoBr(CO)(2)(eta(3)-allyl)(2-aminodipyridyl)] was characterised by single-crystal X-ray diffraction and spectroscopic techniques, and NMR studies were used to investigate its fluxional behaviour in solution. The prepared materials are active for the oxidation of cis-cyclooctene using tert-butyl hydroperoxide as oxidant, though the activity of the isolated complexes is higher. ((c) Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA, 69451 Weinheim, Germany, 2008).

Synthesis, crystal structure, magnetic behavior and thermal property of three polynuclear complexes: [M(dca)(2)(H2O)2](n)center dot(hmt)(n) [M = Mn(II), Co(II)] and [Co(dca)(2)(bpds)](n) [dca, dicyanamide; hint, hexamethylenetetramine; bpds, 4,4 '-bipyridyl disulfide]

Three mu(1.5)-dicyanamide bridged Mn(II) and Co(II) complexes having molecular formula [Mn(dca)(2)(H2O)(2)](n)center dot(hmt)(n) (1), [Co(dca)(2) (H2O)(2)](n)center dot(hmt)(n) (2) and [Co(dca)(2)(bpds)](n) (3) [dca = dicyanamide; hmt = hexamethylenetetramine; bpds = 4,4'-bipyridyl disulfide] have been synthesized and characterized by single crystal X-ray diffraction study, low temperature (300-2 K) magnetic measurement and thermal behavior. The X-ray diffraction analysis of 1 and 2 reveals that they are isostructural, comprising of 1D coordination polymers [M(dca)(2)(H2O)(2)](n) [M = Mn(II), Co(II) for 1 and 2. respectively] with uncoordinated hmt molecules located among the chains. The [M(dca)(2)(H2O)(2)](n) chains and the lattice hint molecules are connected through H-bonds resulting in a 3D supramolecular architecture. The octahedral N4O2 chromophore surrounding the metal ion forms via two trans located water oxygens and four nitrogens from four nitrile dca. Complex 3 is a 1D chain formed by two mu(1.5)-dca and one bridging bpds. The octahedral N-6 coordination sphere surrounding the cobalt ions comprises four nitrogens from dca and two from bpds. Low temperature magnetic study indicates small antiferromagnetic coupling for all the complexes. Best fit parameters for 1: J = -0.17 cm(-1), g = -2.03 with R = 6.1 x 10(-4), for 2, J = -0.50 cm(-1), and for 3, J = -0.95 cm(-1). (c) 2005 Elsevier B.V. All rights reserved.

Incorporation of a sodium ion guest in the host of copper(II)-Schiff-base complexes: Structural characterization and magnetic study

Three copper(II) complexes, [CuL1], [CuL2] and [CuL3] where L-1, L-2 and L-3 are the tetradentate di-Schiff-base ligands prepared by the condensation of acetylacetone and appropriate diamines (e.g. 1,2-diaminoethane, 1,2-diaminopropane and 1,3-diaminopropane, respectively) in 2:1 ratios, have been prepared. These complexes act as host molecules and include a guest sodium ion by coordinating through the oxygen atoms to result in corresponding new trinuclear complexes, [(CuL1)(2)Na(ClO4)(H2O)][CuL1], [(CuL2)(2)Na(ClO4)(H2O)] (2) and [(CuL3)(2)Na(ClO4)(H2O)] (3) when crystallized from methanol solution containing sodium perchlorate. All three complexes have been characterized by single crystal X-ray crystallography. In all the complexes, the sodium cation has a six-coordinate distorted octahedral environment being bonded to four oxygen atoms from two Schiff-base complexes of Cu(II) in addition to a perchlorate anion and a water molecule. The copper atoms are four coordinate in a square planar environment being bonded to two oxygen atoms and two nitrogen atoms of the Schiff-base ligand. The variable temperature susceptibilities for complexes 1-3 were measured over the range 2-300 K. The isotropic Hamiltonian, H = g(1)beta HS1 + g(2)beta HS2 + J(12)S(1)S(2) + g(3)beta HS3 for complex 1 and H = g(1)beta HS1 + g2 beta HS2 +J(12)S(1)S(2) for complexes 2 and 3 has been used to interpret the magnetic data. The best fit parameters obtained are: g(1) = g(2) = 2.07(0), J = - 1.09(1) cm(-1) for complex 1, g(1) = g(2) = 2.06(0), J = -0.55(1) cm(-1) for complex 2 and g1 = g2 = 2.07(0).J = -0.80(1) cm(-1) for 3. Electrochemical studies displayed an irreversible Cu(II)/Cu(I) one-electron reduction process. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Cu-II acetate complexes involving N,N,O donor Schiff base ligands: Mono-atomic oxygen bridged dimers and alternating chains of the dimers and Cu-2(OAc)(4)

Two tridentate N,N,O donor Schiff bases, HL1 (4-(2-ethylamino-ethylimino)-pentan-2-one) and HL2 (3-(2-amino-propylimino)-1-phenyl-butan-1-one) on reaction with Cu-II acetate in presence of triethyl amine yielded two basal-apical, mono-atomic acetate oxygen-bridging dimeric copper(II) complexes, [Cu2L21(OAc)(2)] (1), [Cu2L22(OAc)(2)] (2). Whereas two other similar tridentate ligands HL3 (4-(2-amino-propylimino)-pentane-2-one) and HL3 (3-(2-amino-ethylimino)-1-phenyl-butan-1-one) under the same conditions produced a mixture of the corresponding dinners and a one-dimensional alternating chain of the dimer and copper acetate moiety, [Cu4L23(OAc)(6)](n) (3) and [Cu4L24(OAc)(6)](n) (4), formed by a very rare mu(3) bridging mode of the acetate ion. All four complexes (1-4) have been characterized by X-ray crystallography. The isotropic Hamiltonian, H = -JS(1)S(2) has been used to interpret the magnetic data. Magnetic measurements of 1 and 2 in the temperature range 2-300 K reveal a very weak antiferromagnetic coupling for both complexes U = -0.56 and -1.19 cm(-1) for 1 and 2, respectively). (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.