Rosalind Franklin.

Review of the book "Rosalind Franklin and DNA" by A. Sayre, W.W. Norton & Co, New-York

Experimental evidence and ecological perspectives for the adaptation of Schistosoma mansoni Sambon, 1907 (Digenea: Schistosomatidae) to a wild host, the water-rat, Nectomys squamipes Brants, 1827 (Rodentia: Sigmodontinae)

Due to the semi aquatic habits and the overlap of the geographical distribution of the water-rat, Nectomys spp., with schistosomiasis endemic areas, these wild rodents are very likely to acquire Schistosoma mansoni infection in their daily activities. The role of the water-rat in the S. mansoni cycle would be substantiated if one could prove that these rodents acquire the parasite during their own activity time, a completely independent time schedule of human activities. To pursue this goal, we performed two field experiments in the municipality of Sumidouro, State of Rio de Janeiro, Brazil, a schistosomiasis endemic area where N. squamipes is found naturally infected. One experiment was devised as a series of observations of activity time of the water-rat. The other experiment was a test of the occurrence of late transmission of S. mansoni to the water-rat. The daily activity pattern showed that the water-rat is active chiefly just after sunset. At both diurnal and late exposition essays the water-rat sentinels got infected by S. mansoni. These findings clarify ecological and behavioral components necessary to the adaptation of S. mansoni to the water-rat as a non human definitive host and the existence of a transmission cycle involving this animals as a reservoir.

Franklin D. Roosevelt i Frank Capra: missatges per a un país en crisi

En el context de la crisi econòmica i social que vivien els Estats Units a començament dels anys trenta, diversos actors polítics i socials van elaborar missatges que provaven d’acarar els ciutadans amb la realitat, però sobretot de restituir-los la confiança en ells mateixos i en el país. Aquest article analitza els discursos i les aportacions ideològiques de dues de les personalitats més destacades que participaren en aquest procés de reconstrucció emocional: el president Franklin D. Roosevelt i el cineasta Frank Capra. El text cerca d’establir les connexions entre aquests dos discursos, descobrir-ne les coincidències i, també, les diferències, i plantejar una aproximació al cinema com un mitjà de comunicació que va més enllà del simple entreteniment, per a convertir-se, en diverses ocasions, en un eficaç document amb el qual apropar-se a una època, desxifrar-ne els aspectes més significatius