Iowa Board of Nursing Annual Report, July 1, 2005-June 30, 2006

The annual report of the Iowa Board of Nursing includes information on legislation, administrative rules, nursing education, nursing practice, continuing education, licensing, enforcement, administration, financial report, statistics and general nursing demographics.

Iowa Board of Nursing Annual Report, July 1, 2006-June 30, 2007

The annual report of the Iowa Board of Nursing includes information on legislation, administrative rules, nursing education, nursing practice, continuing education, licensing, enforcement, administration, financial report, statistics and general nursing demographics.

Iowa Board of Nursing Annual Report, July 1, 2007-June 30, 2008

The annual report of the Iowa Board of Nursing includes information on legislation, administrative rules, nursing education, nursing practice, continuing education, licensing, enforcement, administration, financial report, statistics and general nursing demographics.

L'Evidence-based nursing, un levier au changement des pratiques infirmières [Evidence-based nursing, a driver for change in nursing practice].

A urology nursing team examined its perioperative practices in the light of scientific data and implemented updated care practices adapted to this context.This experience favours the development of skills essential for interdisciplinary collaboration drawing on the resources of each profession, to work towards a common goal for the benefit of the patient.

L' Impacte de la mort en estudiants d'infermeria durant el seu primer període de pràctiques

La mort i el procés de morir són fets quotidians en les persones grans i, conseqüentment, en els centres sociosanitaris, on bona part de les persones usuàries són d’edat avançada. Tot i que es tracta d’un fenomen natural que s’inclou dins del cicle vital de les persones, en la nostra societat la mort encara provoca rebuig, por, ansietat, tristesa i inquietud. En aquest marc, les estudiants1 d’infermeria són un col·lectiu que poden patir especialment l’impacte de la mort. Primer, perquè com a membres de la societat tenen interioritzat el codi social preestablert envers aquest tema i, segon, perquè durant la seva formació estan en contacte amb persones que estan al final de la vida i poden presenciar vivències de mort. En el primer període de pràctiques dels estudis d’infermeria, les estudiants han de fer front a diverses situacions del dia a dia fins aleshores desconegudes. Els conflictes interpersonals amb l'equip de treball i la inseguretat sobre les habilitats i les competències professionals són alguns dels aspectes que acostumen a viure amb més tensió. Tot i això, el que més impacte els provoca és la cura de les persones al final de la vida. Davant d'una situació de tensió, la persona viu un component estressor, que suposa el punt d’inflexió. A partir d’aquí s’activen els components adaptatius, que és el que emocionalment fa que la persona pugui fer front a aquesta situació estressant. A més, hi ha un component de suport, que són les ajudes que té. Segons com es treballi el component adaptatiu farà que la persona reaccioni en un futur de forma més automàtica i inconscient o, al contrari, que la persona respongui de forma més conscient i intencionada. El present treball està concebut per comprendre quins elements psicosocials – components estressors i components de suport– poden afectar a les estudiants que presencien la vivència de la mort de malalts geriàtrics terminals en el primer període de pràctiques en un centre sociosanitari. S’ha dissenyat un estudi descriptiu transversal quantitatiu, de caràcter exploratori, per tal de descriure la freqüència i algunes característiques psicosocials al voltant de la mort en estudiants d'infermeria en el seu primer període de pràctiques, tant a nivell personal com a nivell professional. La mostra de l'estudi són 65 estudiants, la majoria són dones d'entre els 18 i els 29 anys –més d’un 90%–. Els resultats indiquen que un 80% dels futurs professionals estudiats han patit la mort d’alguna persona significativa al llarg de la seva vida; d'aquests, gairebé un de cada quatre presenta dol complicat. Quant a la vivència de mort en les pràctiques, el 83% l'ha experimentat. Tot i aquest elevat percentatge, no totes les experiències tenen una connotació negativa. En prop de la meitat dels casos, les morts són percebudes com una experiència enriquidora i natural. Els components estressors més impactants que les estudiants han viscut durant les pràctiques per la mort d’alguna persona malalta són: la reacció de la família del finat, el patiment que es genera al seu voltant, algun signe o símptoma físic experimentat pel malalt al final del procés, i la pròpia reacció emocional. Els components de suport expressats són: saber gestionar les pròpies emocions, tenir més formació sobre relació d’ ajuda i empatia, tenir més formació en control de símptomes i comunicació, per atendre usuaris –tant malalts com familiars- i que algú els informés i orientés en el procés. Altres resultats a tenir en compte són que la població estudiada té més preocupació o inquietud per la mort i el procés de morir de la persona estimada i menys per la pròpia mort. A més, tot i que la meitat no hagués escollit geriatria com opció a les primeres pràctiques clíniques, gairebé tot el grup estudiat ho recomanaria després d'haver viscut l'experiència. Les implicacions pràctiques d'aquest estudi porten a pensar que es pot reorientar la informació i preparació que es dóna a les estudiants d’infermeria abans del primer contacte amb la realitat dels centres sociosanitaris, així com també el paper de formació i suport que pot fer tant la persona tutora de pràctiques com les infermeres de referència dels diferents centres. En conclusió, caldria dissenyar estratègies formatives i de suport entorn a la preparació psicològica personal de l’estudiant; entorn a l’acompanyament, les cures pal·liatives i el dol; i valorar la seva eficiència en el futur.

Iowa Board of Nursing Annual Report, July 1, 2008-June 30, 2009

The annual report of the Iowa Board of Nursing includes information on legislation, administrative rules, nursing education, nursing practice, continuing education, licensing, enforcement, administration, financial report, statistics and general nursing demographics.

Literature review on advance care planning of nursing home residents

Aim: Conduct a search and analytic review of literature regarding attributes of Advance Care Planning (ACP) and Advance Directive in order to identify the experiences and the best care strategies for older adults resident in nursing homes or long term institutions. Methodology: An extensive electronic search was undertaken in the following databases: Pubmed (via Ovid search), Cumulative Index of Nursing and Allied Health (CINAHL, via EBHOST), psychINFO and Cochrane. After analyzing and eliminating duplicates and professional's point of view (19), 144 titles were considered relevant: 28 opinion papers, 94 descriptive/qualitative studies or predictive studies, 17 experimental and five systematic reviews. Most of them were produced in North America and only 10 were in French. Results: With regard to European experiences, studies are scarce and further research could benefit from North American evidence. Contrary to Europe, nurses in North America play a major role in the process of care planning. The major findings were related to the poor efficacy of the completion of Advance Directives, even in presence of a substantial variety of implementation strategies. The evidence supports interventions that conceptualize ACP as a process, with an emphasis on the ascertainment of patients' values and beliefs and the necessity to include the family or loved ones from the beginning of the process in order to favor the expression and sharing of one's life perspectives and priorities in care. The most relevant findings were associated with the conceptualization of the ACP as a change in health behaviors which needs an involvement in different stages to overcome a variety of barriers. Conclusion: Rigorous research in ACP for the older adults in Swiss nursing homes that promote respect and dignity in this frail population is needed. How to best achieve patients and families goals should be the focus of nursing intervention and research in this domain.

Iowa Board of Nursing Annual Report FY 10 (7/1/09 - 6/30/20)

The Iowa Bord of Nursing Annual Report includes information on legislation, rule changes and statistics related to all aspects of board business: licensing, education, continuing education, enforcement, administrative changes, financial report, general nursing demographics.

Vision suisse romande de la pratique infirmière avancée [Advanced nursing practice: vision in Switzerland].

To meet the challenges related to the development of health problems taking into account the development of knowledge, several innovations in care are being implemented. Among these, advanced nursing roles and increased interprofessional collaboration are considered as important features in Switzerland. Although the international literature provides benchmarks for advanced roles, it was considered essential to contextualize these in order to promote their application value in Switzerland. Thus, from 79 statements drawn from the literature, 172 participants involved in a two-sequential phases study only kept 29 statements because they considered they were relevant, important and applicable in daily practice. However, it is important to point out that statements which have not been selected at this stage to describe advanced practice cannot be considered irrelevant permanently. Indeed, given the emergence of advanced practice in western Switzerland, it is possible that a statement judged not so relevant at this moment of the development of advanced practice, will be considered as such later on. The master's program in nursing embedded at the University of Lausanne and the University of Applied Sciences Western Switzerland was also examined in the light of these statements. It was concluded that all the objectives of the program are aligned with the competencies statements that were kept.

Iowa Board of Nursing Annual Report FY 10 (7/1/09 - 6/30/10)

The Iowa Bord of Nursing Annual Report includes information on legislation, rule changes and statistics related to all aspects of board business: licensing, education, continuing education, enforcement, administrative changes, financial report, general nursing demographics.

Iowa Board of Nursing Annual Report FY 11 (7/1/10 - 6/30/11)

The Iowa Bord of Nursing Annual Report includes information on legislation, rule changes and statistics related to all aspects of board business: licensing, education, continuing education, enforcement, administrative changes, financial report, general nursing demographics.

Polypharmacy as predictor of drug cost, length of hospital stay and mortality rate in nursing homes : a retrospective analysis of pharmacy medication records

Background and objectives: Polypharmacy (PP) is a typical con-sequence of multiple chronic conditions in elderly patients. PP is commonly defined as the use of multiple concurrent drug therapies although a standard definition is not used. The aims of this study were to assess the PP rate among nursing home (NH) residents using the data of the pharmacy medication records and to investigate the threshold level of PP as predictor of drug cost, length of hospital stay and mortality rate