Nova seu de govern de la regió de Maloposka a Cracòvia, Polònia

Postprint (published version)

Archaeological and archaeomagnetic dating at a site from the ager Tarraconensis (Tarragona, Spain): El Vila-sec Roman pottery

A very accurate archaeological dating of a Roman site in NE Spain (El Vila-sec) was made based on the typology of pottery artifacts. Three different phases were identifi ed with activity ranging from the mid- 1st century BC to the early-3rd century AD. Analyses of bricks from kilns at El Vila-sec produced data on their stored archaeomagnetic vector. These data were compared with the secular variation curve for the Iberian Peninsula and the SCHA.DIF.3K regional archaeomagnetic model. Both, the reference curve and the model, produced probability distributions for the final period of use for two kilns from the second archaeological phase that were not used during the third phase. At a 95% con fidence level, both time distributions cover a wide chronological range including the presumed archaeological age. Both the Iberian secular variation curve and the SCHA.DIF.3K regional model proved to be suitable models for dating the site, although on their own they do not produce a single unambiguous solution. This archaeomagnetic approach could also be applied to neighbouring archaeological sites that have an imprecise archaeological age.

Critical role for the chemokine receptor CXCR6 in NK cell-mediated antigen-specific memory of haptens and viruses.

Hepatic natural killer (NK) cells mediate antigen-specific contact hypersensitivity (CHS) in mice deficient in T cells and B cells. We report here that hepatic NK cells, but not splenic or naive NK cells, also developed specific memory of vaccines containing antigens from influenza, vesicular stomatitis virus (VSV) or human immunodeficiency virus type 1 (HIV-1). Adoptive transfer of virus-sensitized NK cells into naive recipient mice enhanced the survival of the mice after lethal challenge with the sensitizing virus but not after lethal challenge with a different virus. NK cell memory of haptens and viruses depended on CXCR6, a chemokine receptor on hepatic NK cells that was required for the persistence of memory NK cells but not for antigen recognition. Thus, hepatic NK cells can develop adaptive immunity to structurally diverse antigens, an activity that requires NK cell-expressed CXCR6.

The Effect of a Physical Activity Program on the Total Number of Primary Care Visits in Inactive Patients: A 15-Month Randomized Controlled Trial

Abstract Background: Effective promotion of exercise could result in substantial savings in healthcare cost expenses in terms of direct medical costs, such as the number of medical appointments. However, this is hampered by our limited knowledge of how to achieve sustained increases in physical activity. Objectives: To assess the effectiveness of a Primary Health Care (PHC) based physical activity program in reducing the total number of visits to the healthcare center among inactive patients, over a 15-month period. Research Design: Randomized controlled trial. Subjects: Three hundred and sixty-two (n = 362) inactive patients suffering from at least one chronic condition were included. One hundred and eighty-three patients (n = 183; mean (SD); 68.3 (8.8) years; 118 women) were randomly allocated to the physical activity program (IG). One hundred and seventy-nine patients (n = 179; 67.2 (9.1) years; 106 women) were allocated to the control group (CG). The IG went through a three-month standardized physical activity program led by physical activity specialists and linked to community resources. Measures: The total number of medical appointments to the PHC, during twelve months before and after the program, was registered. Self-reported health status (SF-12 version 2) was assessed at baseline (month 0), at the end of the intervention (month 3), and at 12 months follow-up after the end of the intervention (month 15). Results: The IG had a significantly reduced number of visits during the 12 months after the intervention: 14.8 (8.5). The CG remained about the same: 18.2 (11.1) (P = .002). Conclusions: Our findings indicate that a 3-month physical activity program linked to community resources is a shortduration, effective and sustainable intervention in inactive patients to decrease rates of PHC visits. Trial Registration: ClinicalTrials.gov NCT00714831

Construcció del condicionament arquitectònic de l’estació de La Sagrera

Award-winning

Factors de risc de conducta violenta intrainstitucional en interns penitenciaris

Existeixen un gran nombre d’investigacions sobre els indicadors de risc de la conducta violenta intrainstitucional en l’àmbit penitenciari, especialment en els EUA. Malgrat això, poc se sap sobre aquesta qüestió a Espanya, tot i que aquest és el país que presenta un dels índex de població reclusa més elevats d’Europa Occidental. Aquest estudi té per objecte la determinació de la prevalença i els correlats associats a les infraccions disciplinàries violentes i potencialment violentes d’11 centres penitenciaris de Catalunya. Per assolir aquest objectiu el present estudi prospectiu, basat en dades oficials, examina la relació entre variables sociodemogràfiques, criminals, penitenciàries i psicològiques d’una mostra de 7517 interns/es durant un període de seguiment de 2 anys. Els resultats obtinguts indiquen que ser més jove, estar en situació de presó preventiva en el cas de les dones, haver presentat conducta violenta o antisocial anteriorment, tant en la comunitat com en l’àmbit penitenciari, respondre d’una manera poc exitosa als tractaments recents o mostrar problemes en el consum d’alcohol o drogues i les actituds procriminals són factors de gran potència en la predicció d’infraccions disciplinàries. Per concloure, cal esmentar que investigacions addicionals en altres àrees geogràfiques i la consideració de variables situacionals són necessàries per corroborar els resultats aquí obtinguts. També es discuteixen algunes implicacions per a polítiques penitenciàries i per a futures línies d’investigació.

Regressió a segon grau: causes i conseqüències

La recerca aborda la situació penitenciària de regressió a segon grau d’una persona classificada en tercer grau de tractament. Aquesta recerca neix de la dada que a Catalunya el retorn esglaonat a la comunitat (a partir del tercer grau o de la llibertat condicional) no és la forma habitual en què les persones condemnades extingeixen la condemna sinó que resulta més comú la finalització en segon grau. Aquesta realitat resulta preocupant ja que existeix una evidència científica favorable al retorn esglaonat com un sistema amb més probabilitats d’aconseguir la reinserció de la persona. La recerca parteix de que un dels factors que explica aquesta taxa baixa de finalització de la condemna en tercer grau o en llibertat condicional és justament la regressió a segon grau. Acceptat aquest fet, els objectius de la recerca consisteixen en valorar si el nostre sistema penitenciari fa un ús restringit de la regressió i en explorar si es poden identificar les causes que expliquen que una vegada que s’ha produït la regressió sigui difícil reprendre el procés de reinserció a la comunitat. Per dur a terme la recerca s’ha pres com a població de referència les persones que van patir una regressió a segon grau a Catalunya durant l’any 2011 i que finalitzen la seva condemna entre l’1 de juliol i el 31 de desembre del 2012. Això dóna una població de 52 persones. S’ha procedit a estudiar els expedients penitenciaris d’aquestes persones i s’ha aconseguit entrevistar al 75% d’elles. La recerca posa de manifest que la nostra pràctica de regressió es troba encara allunyada d’un model garantista i rehabilitador, indica algunes raons que expliquen la dificultat de recuperar el tercer grau o la llibertat condicional una vegada regressat i finalment s’assenyalen un conjunt de recomanacions o bones pràctiques.

Regresión a segundo grado: causas y consecuencias

La investigación aborda la situación penitenciaria de regresión a segundo grado de una persona clasificada en tercer grado de tratamiento. Esta investigación nace del dato de que en Cataluña el retorno escalonado a la comunidad (a partir del tercer grado o de la libertad condicional) no es la forma habitual en que las personas condenadas extinguen la condena, sino que resulta más común la finalización en segundo grado. Esta realidad resulta preocupante ya que existe una evidencia científica favorable al retorno escalonado como un sistema con más probabilidades de lograr la reinserción de la persona. La investigación parte de que uno de los factores que explica esta baja tasa de finalización de la condena en tercer grado o en libertad condicional es justamente la regresión a segundo grado. Aceptado este hecho, los objetivos de la investigación consisten en valorar si nuestro sistema penitenciario hace un uso restringido de la regresión y en explorar si se pueden identificar las causas que explican que una vez que se ha producido la regresión sea difícil retomar el proceso de reinserción en la comunidad. Para llevar a cabo la investigación se ha tomado como población de referencia a las personas que sufrieron una regresión a segundo grado en Cataluña durante el año 2011 y que finalizaron su condena entre el 1 de julio y el 31 de diciembre de 2012. Esto da una población de 52 personas. Se ha procedido a estudiar los expedientes penitenciarios de estas personas y se ha conseguido entrevistar al 75% de ellas. La investigación pone de manifiesto que nuestra práctica de regresión se encuentra todavía alejada de un modelo garantista y rehabilitador, indica algunas razones que explican la dificultad de recuperar el tercer grado o la libertad condicional una vez regresado y finalmente se señalan un conjunto de recomendaciones o buenas prácticas.

La asimetria informativa en el sistema bancari i la seva regulació : anàlisi teòric, modelització del problema i proposta de regulació

La crisi financera actual ha posat de manifest les conseqüències de no tractar correctament les fallides de mercat en el sector bancari. Aquestes fallides de mercat, que són un element intrínsec de la pròpia activitat bancària, són un element imprescindible per entendre els desequilibris que han desencadenat crisi.El treball analitza una de les fallides de mercat del sector bancari que més incidència ha tingut en el desenvolupament de la crisi financera actual: la asimetria informativa. L’objectiu de l’estudi és identificar els problemes de selecció adversa i risc moral que es van produir en els anys previs a la crisi bancaria i fer-ne unanàlisi detallat.La hipòtesi del treball és que la asimetria informativa impedeix al sector bancari assolir un equilibri Paretoeficient en absència d'una regulació adequada.Per donar una resposta satisfactòria a la nostra hipòtesi, cal demostrar que la multitud de distorsions que la asimetria informativa va generar tingueren un impacte significatiu en el desenvolupament de la crisi. Amb aquest objectiu, volem mostrar quines han estat les causes i conseqüències d'aquestes distorsions, per què s'han produït i com s’haguessin pogut evitar en un entorn de regulació adequada.L'estructura del treball és la següent: en primer lloc oferim el context històric que ha motivat aquest treball, és a dir, una breu explicació sobre les causes i conseqüències de la crisi econòmica, establint paral·lelismes amb els casos de asimetria informativa que tractem. En segon lloc, analitzem el paper que ha tingut laasimetria informativa en la crisi actual i les raons que ens indiquen que el seu impacte ha estat fonamentalpel desenvolupament de la crisi. En tercer lloc, oferim dos models econòmics, un d’ells d’elaboració pròpia, amb l'objectiu de, no només identificar els diversos problemes de asimetria informativa transcorreguts anteriorment a la crisi bancària, sinó també per donar-hi una resposta econòmicament viable i satisfactòria.En quart lloc, exposem les mesures reguladores que considerem que poden solucionar els diferents casos de asimetria informativa analitzats. Finalment, oferim les conclusions més rellevants del treball.

Similituds i diferències entre l'actual crisi financera i la japonesa de 1990

L'estudi de la reacció d'una societat després de l'esclat d'una bombolla financera és l'aspecte que motiva l'inici d'aquesta recerca. En l'actualitat l'estat espanyol es troba immers en una situació financera compromesa, però aquesta situació és comparable amb altres economies. L'objectiu principal d'aquesta recerca és la comparació de l'experiència japonesa amb l'actual crisi del sistema financer espanyol.

Los equipos docentes y la construcción de la identidad profesional

Posiblemente el equipo docente sea un instrumento de construcción de la identidad profesionaly, especialmente, si tenemos en cuenta que, a lo largo de los últimos años, ha existido unanotable eclosión de estos equipos con la implantación del espacio Europeo de Educación Superior(EEES). Dichas prácticas en equipos docentes venían a alterar la tradición del profesoradouniversitario basada en el trabajo individual y en solitario (Zabalza, 2009). Por el contrario,los equipos docentes representan un nuevo marco de trabajo colaborativo, en el que la fuerzay la creatividad docentes se trasladan del trabajo individual al trabajo colectivo y colaborativo(López, 2007).Esta comunicación se basa en los resultados de la investigación Equips Docents: Identificacióde Bones pràctiques (Equips docentes: Identificación de Buenas Prácticas) que un grupode profesoras y profesores de la Facultad de Pedagogía de la Universitat de Barcelona llevamosa cabo durante los años 2010, 2011 y 2012 dentro del Programa REDICE-10 del Institut deCiències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Los equipos docentes y la construcción de la identidad profesional

Posiblemente el equipo docente sea un instrumento de construcción de la identidad profesionaly, especialmente, si tenemos en cuenta que, a lo largo de los últimos años, ha existido unanotable eclosión de estos equipos con la implantación del espacio Europeo de Educación Superior(EEES). Dichas prácticas en equipos docentes venían a alterar la tradición del profesoradouniversitario basada en el trabajo individual y en solitario (Zabalza, 2009). Por el contrario,los equipos docentes representan un nuevo marco de trabajo colaborativo, en el que la fuerzay la creatividad docentes se trasladan del trabajo individual al trabajo colectivo y colaborativo(López, 2007).Esta comunicación se basa en los resultados de la investigación Equips Docents: Identificacióde Bones pràctiques (Equips docentes: Identificación de Buenas Prácticas) que un grupode profesoras y profesores de la Facultad de Pedagogía de la Universitat de Barcelona llevamosa cabo durante los años 2010, 2011 y 2012 dentro del Programa REDICE-10 del Institut deCiències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

Los equipos docentes y la construcción de la identidad profesional

Posiblemente el equipo docente sea un instrumento de construcción de la identidad profesionaly, especialmente, si tenemos en cuenta que, a lo largo de los últimos años, ha existido unanotable eclosión de estos equipos con la implantación del espacio Europeo de Educación Superior(EEES). Dichas prácticas en equipos docentes venían a alterar la tradición del profesoradouniversitario basada en el trabajo individual y en solitario (Zabalza, 2009). Por el contrario,los equipos docentes representan un nuevo marco de trabajo colaborativo, en el que la fuerzay la creatividad docentes se trasladan del trabajo individual al trabajo colectivo y colaborativo(López, 2007).Esta comunicación se basa en los resultados de la investigación Equips Docents: Identificacióde Bones pràctiques (Equips docentes: Identificación de Buenas Prácticas) que un grupode profesoras y profesores de la Facultad de Pedagogía de la Universitat de Barcelona llevamosa cabo durante los años 2010, 2011 y 2012 dentro del Programa REDICE-10 del Institut deCiències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.