Millora de l'actuació docent del professorat de Matemàtiques

Aquest article és fruit de la recerca duta a terme en el marc del projecte conjunt REDICE08, PID08, PID09 'Com motivar, com adequar l"avaluació continuada i com mesurar el treball a les assignatures de Matemàtiques' durant els cursos 2008 2009 i 2009-2010. El projecte aborda temes relacionats amb els resultats de les enquestes sobre l"actuació docent del professorat a l"ensenyament de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), en què l"alumnat posa de manifest, en general, un baixa motivació del professorat i un elevat volum de feina en les assignatures. Com a resultat de l"estudi i de la pràctica docent en les assignatures involucrades en el projecte citat abans, es desprèn que la motivació de l"alumnat s"aconsegueix sumant esforços en diferents direccions: d"una banda, cal una tria adequada i una bona comunicació dels continguts, que fomenti el diàleg amb l"alumnat; d"altra banda, cal que l"avaluació continuada presenti un esglaonament progressiu en la dificultat de les activitats no presencials i una atenció continuada a l"alumnat mentre les duu a terme. Finalment, cal quantificar la dedicació de l"alumnat a les diferents activitats no presencials, ja que serveix de gran ajuda al professorat a l"hora d"adequar-les a la dedicació requerida, i ponderar les diferents activitats d"avaluació acreditativa en la qualificació de forma proporcional a aquesta dedicació. La motivació pren molta força com a element clau que cal tenir en compte en el bon desenvolupament de la docència universitària. L"alumnat motivat respon amb una més gran dedicació, cosa que comporta la integració de l"alumnat en les assignatures, millors resultats acadèmics i una millor motivació del professorat. Aquest cicle de motivació es va realimentant i va produint efectes molt positius tant en el professorat com en l"alumnat. Una consideració final és que el camí per millorar la docència a Matemàtiques és, segurament, llarg. Tot i així, les reflexions i les actuacions fetes per un nombre considerable de professors de diferents disciplines i departaments de la Facultat de Matemàtiques són experiències que segurament serviran en moltes assignatures de Matemàtiques i d"altres ensenyaments.

Corynebacterium bovis shoulder prosthetic joint infection: the first reported case.

We report the first case of Corynebacterium bovis shoulder prosthetic joint infection. The organism was isolated from intraoperative tissue culture and from the removed prosthesis using sonication. A 2-stage exchange and 3 months of antibiotic therapy were performed. C. bovis may cause implant-associated infections, which can manifest as low-grade infection.

Fas (CD95/APO-1) limits the expansion of T lymphocytes in an environment of limited T-cell antigen receptor/MHC contacts.

Fas-deficient mice (Fas(lpr/lpr)) and humans have profoundly dysregulated T lymphocyte homeostasis, which manifests as an accumulation of CD4(+) and CD8(+) T cells as well as an unusual population of CD4(-)CD8(-)TCRαβ(+) T cells. To date, no unifying model has explained both the increased T-cell numbers and the origin of the CD4(-)CD8(-)TCRαβ(+) T cells. As Fas(lpr/lpr) mice raised in a germ-free environment still manifest lymphadenopathy, we considered that this process is primarily driven by recurrent low-avidity TCR signaling in response to self-peptide/MHC as occurs during homeostatic proliferation. In these studies, we developed two independent systems to decrease the number of self-peptide/MHC contacts. First, expression of MHC class I was reduced in OT-I TCR transgenic mice. Although OT-I Fas(lpr/lpr) mice did not develop lymphadenopathy characteristic of Fas(lpr/lpr) mice, in the absence of MHC class I, OT-I Fas(lpr/lpr) T cells accumulated as both CD8(+) and CD4(-)CD8(-) T cells. In the second system, re-expression of β(2)m limited to thymic cortical epithelial cells of Fas(lpr/lpr) β(2)m-deficient mice yielded a model in which polyclonal CD8(+) thymocytes entered a peripheral environment devoid of MHC class I. These mice accumulated significantly greater numbers of CD4(-)CD8(-)TCRαβ(+) T cells than conventional Fas(lpr/lpr) mice. Thus, Fas shapes the peripheral T-cell repertoire by regulating the survival of a subset of T cells proliferating in response to limited self-peptide/MHC contacts.

Moving from a Mechanical Microkeratome to a Femtosecond Laser for LASIK to Correct Astigmatic Patients: Clinical Outcomes of a Retrospective, Consecutive, Comparative Study.

Background: To evaluate outcomes after optimized laser in situ keratomileusis (LASIK) for astigmatism correction with flap created by a mechanical microkeratome or a femtosecond laser. Patients and Methods: In this retrospective study, a total of 102 eyes of 71 consecutive patients were enrolled undergoing optimized LASIK treatments using the Allegretto laser system (WaveLight Laser Technologie AG, Erlangen, Germany). A mechanical microkeratome for flap creation was used (One Use, Moria®) in 46 eyes (31 patients, spherical equivalent [SE] -4.44 D ± 2.4) and a femtosecond laser was used (LDV, Ziemer®) in 56 eyes (40 patients, spherical equivalent [SE] -3.07 D ± 3.3). The two groups were matched for inclusion criteria and were operated under similar conditions by the same surgeon. Results: Overall, the preoperative spherical equivalent was -9.5 diopters (D) to +3.37 D; the preoperative manifest astigmatism was between -1.5 D and -3.5 D. At 6 months postoperatively, the mean postoperative uncorrected distance visual acuity (UDVA) was 0.93 ± 0.17 (range 0.4 to 1.2) in the Moria group and 1.0 ± 0.21 (range 0.6 to 1.6) in the Femto group, which was statistically significant (p = 0.003). Comparing the cylinder power there was a statistical difference between the two groups (p = 0.0015). Conclusions: This study shows that the method of flap creation has a significant impact on postoperative astigmatism with a significantly better postoperative UDVA in the Femto group. These findings suggest that the femtosecond laser provides a better platform for LASIK treatment of astigmatism than the commonly used microkeratome.

Un dibujo inédito de Rogelio de Egusquiza, copia del dibujo preparatorio de la Sibila Líbica de Miguel Ángel

Rogelio de Egusquiza (1845-1915) pintor y grabador, cosmopolita y wagneriano de pro, recogió en su obra tanto las lecciones de los clásicos, como las influencias de los artistas del momento que más admiraba: Messonier, Menzel o Fortuny, de cuyo cenáculo formó parte. Ya muy joven, a los 22 años, manifestó su estimación por los clásicos al pintar un cuadro representando a Miguel Ángel postrándose delante del cadáver de Vittoria Colonna , con el que obtuvo una mención honorífica de segunda clase en la Exposición Nacional de 1867. Una pintura -actualmente en paradero desconocido- citada por Beruete como propiedad de Dña. Consuelo Egusquiza, hermana del pintor y que, según transcripción de Carretero y Bedia, aparecía en el listado descriptivo de obras propiedad del pintor, realizado por sus descendientes con motivo de la reclamación que éstos hicieron a los distintos centros de recuperación organizados en la posguerra española. Y, si bien el motivo del cuadro evidencia un gran interés por la figura de Miguel Ángel, además, en el mismo listado aparece, como signo inequívoco de veneración hacia el genio renacentista, ¿una cabeza en bronce tamaño natural, mascarilla de Miguel Ángel?, el objeto de culto de los mitómanos novecentistas.

Performance anxiety : cardiorespiratory activity in high- and low-anxious professional music students in a performance situation

Questionnaire studies indicate that high-anxious musicians may suffer from hyperventilation symptoms before and/or during performance. Reported symptoms include amongst others shortness of breath, fast or deep breathing, dizziness and thumping heart. A self-report study by Widmer, Conway, Cohen and Davies (1997) shows that up to seventy percent of the tested highly anxious musicians are hyperventilators during performance. However, no study has yet tested if these self-reported symptoms reflect actual cardiorespiratory changes just before and during performance. Disturbances in breathing patterns and hyperventilation may negatively affect the performance quality in stressful performance situations. The main goal of this study is to determine if music performance anxiety is manifest physiologically in specific correlates of cardiorespiratory activity. We studied 74 professional music students of Swiss Music Universities divided into two groups (high- and lowanxious) based on their self-reported performance anxiety (State-Trait Anxiety Inventory by Spielberger). The students were tested in three distinct situations: baseline, performance without audience, performance with audience. We measured a) breathing patterns, end-tidal carbon dioxide, which is a good non-invasive estimator for hyperventilation, and cardiac activation and b) self-perceived emotions and self-perceived physiological activation. Analyses of heart rate, respiratory rate, self-perceived palpitations, self-perceived shortness of breath and self-perceived anxiety for the 15 most and the 15 least anxious musicians show that high-anxious and low-anxious music students have a comparable physiological activation during the different measurement periods. However, highanxious music students feel significantly more anxious and perceive significantly stronger palpitations and significantly stronger shortness of breath just before and during a public performance. The results indicate that low- and high-anxious music students a) do not differ in the considered physiological responses and b) differ in the considered self-perceived physiological symptoms and the selfreported anxiety before and/or during a public performance.

Magnetic resonance imaging of Huntington's disease: preparing for clinical trials.

The known genetic mutation causing Huntington's disease (HD) makes this disease an important model to study links between gene and brain function. An autosomal dominant family history and the availability of a sensitive and specific genetic test allow pre-clinical diagnosis many years before the onset of any typical clinical signs. This review summarizes recent magnetic resonance imaging (MRI)-based findings in HD with a focus on the requirements if imaging is to be used in treatment trials. Despite its monogenetic cause, HD presents with a range of clinical manifestations, not explained by variation in the number of CAG repeats in the affected population. Neuroimaging studies have revealed a complex pattern of structural and functional changes affecting widespread cortical and subcortical regions far beyond the confines of the striatal degeneration that characterizes this disorder. Besides striatal dysfunction, functional imaging studies have reported a variable pattern of increased and decreased activation in cortical regions in both pre-clinical and clinically manifest HD-gene mutation carriers. Beyond regional brain activation changes, evidence from functional and diffusion-weighted MRI further suggests disrupted connectivity between corticocortical and corticostriatal areas. However, substantial inconsistencies with respect to structural and functional changes have been reported in a number of studies. Possible explanations include methodological factors and differences in study samples. There may also be biological explanations but these are poorly characterized and understood at present. Additional insights into this phenotypic variability derived from study of mouse models are presented to explore this phenomenon.

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Phyletic trends in uppermost Triassic (Rhaetian) Radiolaria: Two examples from Queen Charlotte Islands, British Columbia, Canada

Risella Carter and Laxtorum Blome, two genera from the diverse Rhaetian fauna of the Sandilands Formation, Queen Charlotte Islands, are used to illustrate phyletic trends in latest Triassic Radiolaria. Several distinct morphotypes constituting a lineage are recognized for each genus. These lineages are homogenous, evolved in situ, and show a continuum of variation through time. The evolution of Risella takes place entirely in the Rhaetian and all species disappear at the end of the Triassic. Earliest species of Laxtorum appear in the upper Norian and evolve rapidly in the Rhaetian. All Rhaetian species go extinct at the end of the Triassic but the genus survives marginally into the Lower Jurassic. Morphological transformations in Risella (a paronaellid) are manifest in the external/cortical shell as the shape changes from triangular to three-rayed. In Laxtorum, distal post abdominal chambers become constricted and eventually develop a terminal tube while, at the same time, an increase in size and sphericity is coupled with a reduction in the number of post abdominal chambers. Evolutionary transitions in the Risella lineage probably represent a reversion of the normal hypothesized trend for paronaellid radiolarians. In the Laxtorum lineage, comparisons with other groups and species displaying similar homeomorphies suggest the evolutionary trends are fundamental and occur repeatedly in faunas of all ages.

Tendències de la formació a les empreses catalanes

Aquest article exposa els resultats d¿un estudi descriptiu, realitzat el 2003, sobre els canvis que presenten els plantejaments actuals de la formació en les organitzacions. L'anàlisi dels treballs nacionals i estrangers significatius en el camp va permetre identificar les àrees d'interès sobre les quals se centra l¿estudi. S'ha utilitzat com a estratègia de recollida d'informació l'entrevista a informants clau. Per això es va seleccionar una mostra representativa d¿empreses de Catalunya que tinguessin experiència en formació dintre de la seva política de recursos humans. Es va prendre en consideració per a la mostra les variables de la grandària de l'empresa i el sector productiu. Els resultats de la investigació han posat de manifest el present i les tendències en les dimensions que s'han considerat rellevants per a l¿anàlisi. S'assenyalen aquells canvis que semblen apuntar-se en un futur immediat en aspectes com la planificació de la formació, els seus objectius, modalitats, recursos, avaluació i, com a resultat en certa mesura de tot això, les competències desitjables i el perfil professional vinculat a les funcions i responsabilitats del director o gestor de la formació en les organitzacions.

Millora de l'actuació docent del professorat de Matemàtiques

Aquest article és fruit de la recerca duta a terme en el marc del projecte conjunt REDICE08, PID08, PID09 'Com motivar, com adequar l"avaluació continuada i com mesurar el treball a les assignatures de Matemàtiques' durant els cursos 2008 2009 i 2009-2010. El projecte aborda temes relacionats amb els resultats de les enquestes sobre l"actuació docent del professorat a l"ensenyament de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), en què l"alumnat posa de manifest, en general, un baixa motivació del professorat i un elevat volum de feina en les assignatures. Com a resultat de l"estudi i de la pràctica docent en les assignatures involucrades en el projecte citat abans, es desprèn que la motivació de l"alumnat s"aconsegueix sumant esforços en diferents direccions: d"una banda, cal una tria adequada i una bona comunicació dels continguts, que fomenti el diàleg amb l"alumnat; d"altra banda, cal que l"avaluació continuada presenti un esglaonament progressiu en la dificultat de les activitats no presencials i una atenció continuada a l"alumnat mentre les duu a terme. Finalment, cal quantificar la dedicació de l"alumnat a les diferents activitats no presencials, ja que serveix de gran ajuda al professorat a l"hora d"adequar-les a la dedicació requerida, i ponderar les diferents activitats d"avaluació acreditativa en la qualificació de forma proporcional a aquesta dedicació. La motivació pren molta força com a element clau que cal tenir en compte en el bon desenvolupament de la docència universitària. L"alumnat motivat respon amb una més gran dedicació, cosa que comporta la integració de l"alumnat en les assignatures, millors resultats acadèmics i una millor motivació del professorat. Aquest cicle de motivació es va realimentant i va produint efectes molt positius tant en el professorat com en l"alumnat. Una consideració final és que el camí per millorar la docència a Matemàtiques és, segurament, llarg. Tot i així, les reflexions i les actuacions fetes per un nombre considerable de professors de diferents disciplines i departaments de la Facultat de Matemàtiques són experiències que segurament serviran en moltes assignatures de Matemàtiques i d"altres ensenyaments.

A Mutation in CALM1 Encoding Calmodulin in Familial Idiopathic Ventricular Fibrillation in Childhood and Adolescence.

OBJECTIVES: This study aimed to identify the genetic defect in a family with idiopathic ventricular fibrillation (IVF) manifesting in childhood and adolescence. BACKGROUND: Although sudden cardiac death in the young is rare, it frequently presents as the first clinical manifestation of an underlying inherited arrhythmia syndrome. Gene discovery for IVF is important as it enables the identification of individuals at risk, because except for arrhythmia, IVF does not manifest with identifiable clinical abnormalities. METHODS: Exome sequencing was carried out on 2 family members who were both successfully resuscitated from a cardiac arrest. RESULTS: We characterized a family presenting with a history of ventricular fibrillation (VF) and sudden death without electrocardiographic or echocardiographic abnormalities at rest. Two siblings died suddenly at the ages of 9 and 10 years, and another 2 were resuscitated from out-of-hospital cardiac arrest with documented VF at ages 10 and 16 years, respectively. Exome sequencing identified a missense mutation affecting a highly conserved residue (p.F90L) in the CALM1 gene encoding calmodulin. This mutation was also carried by 1 of the siblings who died suddenly, from whom DNA was available. The mutation was present in the mother and in another sibling, both asymptomatic but displaying a marginally prolonged QT interval during exercise. CONCLUSIONS: We identified a mutation in CALM1 underlying IVF manifesting in childhood and adolescence. The causality of the mutation is supported by previous studies demonstrating that F90 mediates the direct interaction of CaM with target peptides. Our approach highlights the utility of exome sequencing in uncovering the genetic defect even in families with a small number of affected individuals.

The relationship between Lamb weather types and long-term changes in flood frequency, River Eden, UK

Research has found that both flood magnitude and frequency in the UK may have increased over the last five decades. However, evaluating whether or not this is a systematic trend is difficult because of the lack of longer records. Here we compile and consider an extreme flood record that extends back to 1770. Since 1770, there have been 137 recorded extreme floods. However, over this period, there is not a unidirectional trend of rising extreme flood risk over time. Instead, there are clear flood-rich and flood-poor periods. Three main flood-rich periods were identified: 18731904, 19231933, and 1994 onwards. To provide a first analysis of what is driving these periods, and given the paucity of more sophisticated datasets that extend back to the 18th century, objective Lamb weather types were used. Of the 27 objective Lamb weather types, only 11 could be associated with the extreme floods during the gauged period, and only 5 of these accounted for > 80% of recorded extreme floods The importance of these five weather types over a longer timescale for flood risk in Carlisle was assessed, through calculating the proportion of each hydrological year classified as being associated with these flood-generating weather types. Two periods clearly had more than the average proportions of the year classified as one of the flood causing weather types; 19001940 and 19832007; and these two periods both contained flood-rich hydrological records. Thus, the analysis suggests that systematic organisation of the North Atlantic climate system may be manifest as periods of elevated and reduced flood risk, an observation that has major implications for analyses that assume that climatic drivers of flood risk can be either statistically stationary or are following a simple trend. Copyright (c) 2011 Royal Meteorological Society

El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la xarxa school+

[cat] El projecte que s'ha dut a terme sota el nom "El portafoli electrònic com a procediment avaluador de l'aprenentatge per a la comprensió als centres de secundària de la Xarxa School +", s'ha desenvolupat a partir de tres eixos prioritaris que sintetitzen els objectius que ens havíem plantejat:1. Desenvolupar una experiència pedagògica que impliqués la perspectiva educativa delsprojectes de treball, i la utilització del sistema d¿ensenyament i aprenentatge virtualSchool+Microcosmos. 2. Afavorir una experiència de col·laboració entre el professorat de cada centre i entre elprofessorat dels diferents centres participants. 3. Realitzar una recerca sistemàtica, a partir de la utilització de diferents procediments de recollida d'evidències (observacions, entrevistes, anàlisis de materials, actes de reunió delgrup, informes finals,...) al voltant de les formes de comprensió que es poden produir per part dels estudiants, i com a camí per un replantejament de l'aprenentatge a l'educació secundària. La recerca desenvolupada ens ha mostrat com les possibilitats de promoure la comprensió des de la perspectiva educativa adoptada -els projectes de treball- són manifestes, però es troben limitades per les constriccions organitzatives -sobretot temporals i espacials- i curriculars que actualmentmediatitzen la capacitat innovadora dels centres de secundària. Aquest informe recull els processos i els resultats de la recerca i la innovació educativa realitzades, així com algunes de les seves conseqüències per a plantejar canvis en l'educació secundària.

Hábitos higiénico-dietéticos respecto al consumo de alimentos ricos en yodo durante el primer trimestre de la gestación

Objetivo: Conocer los hábitos higiénico-dietéticos de las mujeres embarazadas respecto al consumo de alimentos ricos en yodo durante el primer trimestre de la gestación. Material y método: Estudio observacional, descriptivo, transversal y multicéntrico. Se estudiaron las mujeres embarazadas en el primer trimestre de la gestación que acudieron a la consulta de control del embarazo del programa de atención a la salud sexual y reproductiva (ASSIR) de la Región Sanitaria del Ámbito Centro del Instituto Catalán de la Salud durante el año 2006. Para la recogida de datos se utilizó un cuestionario que cumplimentó la matrona en una entrevista individual en la primera visita de control de embarazo. Resultados: Se recogieron 823 cuestionarios cumplimentados. El 6% (50) de las gestantes no consumía pescado y el 83% (683) lo hacía menos de cuatro veces por semana. El 17% (138) no consumía leche y el 39% (324) bebía un vaso al día. El 42% (342) de las gestantes utilizaba sal yodada para la preparación y condimentación de los alimentos, frente al 50% (412) que no la empleaba. El 22% (184) de las gestantes tomaba algún tipo de suplemento de yodo, y el 18% (148) de la muestra manifestó ser fumadora. Conclusiones: Las mujeres embarazadas de nuestro ámbito de estudio tienen un consumo reducido de alimentos ricos en yodo. Además, tanto el consumo de sal yodada como la utilización de suplementos que contengan yodo durante el embarazo resultan también insuficientes.