Epidemiology and mortality of glacier crevasse accidents.

INTRODUCTION: Crevasse accidents can lead to severe injuries and even death, but little is known about their epidemiology and mortality. METHODS: We retrospectively reviewed helicopter-based emergency services rescue missions for crevasse victims in Switzerland between 2000 and 2010. Demographic and epidemiological data were collected. Injury severity was graded according to the National Advisory Committee for Aeronautics (NACA) score. RESULTS: A total of 415 victims of crevasse falls were included in the study. The mean victim age was 40 years (SD 13) (range 6-75), 84% were male, and 67% were foreigners. The absolute number of victims was much higher during the months of March, April, July, and August, amounting to 73% of all victims; 77% of victims were practicing mountaineering or ski touring. The mean depth of fall was 16.5m (SD 9.0) (range 1-35). Overall on-site mortality was 11%, and it was higher during the ski season than the ski offseason (14% vs. 7%; P=0.01), for foreigners (14% vs. 5%; P=0.01), and with higher mean depth of fall (22 vs. 15m; P=0.01). The NACA score was ≥4 for 22% of the victims, indicating potential or overt vital threatening injuries, but 24% of the victims were uninjured (NACA 0). Multivariable analyses revealed that depth of the fall, summer season, and snowshoeing were associated with higher NACA scores, whereas depth of the fall, snowshoeing, and foreigners but not season were associated with higher risk of death. CONCLUSION: The clinical spectrum of injuries sustained by the 415 patients in this study ranged from benign to life-threatening. Death occurred in 11% of victims and seems to be determined primarily by the depth of the fall.

Report of Recommendations to Iowa Prison Industries, June 30, 2005

Other Audit Reports - Correctional Institutions

Aspectos de usabilidad y accesibilidad en educación presencial y a distancia con personas de la tercera edad y tecnologías de eLearning

La població mundial envelleix progressivament, de la mateixa manera les noves tecnologies creixen cada dia. El sector de la població més gran de 60 anys, no té la mateixa facilitat que les persones joves, per a utilitzar aquests nous medis decomunicació, per aquesta raó s'ha de procurar dissenyar aquestes tecnologies tenint en compte les persones grans. Així no se'ls impedirà l'accessibilitat a aquest aprenentatge i al que se'ls oferirà com el eLearning, un cop puguin manejar les noves tecnologies d'una forma adequada. Es treballarà desde dins d'un projecte orientat a la accessibilitat del software per a persones grans, anomenat APADIS, amb els seus responsables, amb els educadors d'una escola per adults i amb els alumnes d'aquesta escola que passaran aser els usuaris de l'eina desenvolupada.Així és com analitzarem com es poden relacionar: les persones grans, les novestecnologies i l'aprenentatge.Si volem que aquestes persones passin a ser usuaris dels nostres sistemes, hem de fixar-nos en el diàleg que es crearà entre la persona i l'ordinador, i serà l'interfície la que ens permetrà que la comunicació entre ambes parts es pugui portar a terme amb èxit. Per a aixó, s'aplicaran tècniques de disseny i avaluació centrades en l'usuari, tècniques IPO, ajudant-nos de tècniques com les de la metodologia crítica comunicativa. Al treballar amb persones grans, ens donem compte que la utilització d'aquetes tècniques han de variar en alguns aspectes i que la comunicació juga un paper molt important al llarg de tot el desenvolupament. En el nostre cas hem treballat aquestes tècniques en larealització d'un gestor d'imatges que s'integrarà en el campus virtual que utilitzen en l'escola per adults de la Verneda. Veurem la importància de mantenir un contacte continu amb els participants, organitzant reunions i workshops, per a recollir adequadament els seus dubtes, problemes i sugerencies. Aquest contacte ens ha permès analitzar les prioritats per aquestes persones, com per exemple: que la informació deu mostrar-se d'una forma senzilla i simple, les funcionalitats deuen fer el que anuncien, en el nostre cas ademés s'havia de mantenir la mateixa línea gràfica i procediment utilitzat en el campus per a no despistar al usuari, els missatges d'error han d'ajudar no condemnar, com a conseqüència és important afegir pàgines d'ajuda que donin una seguretat al usuari a l'hora de realitzar una tasca.Els participants ens van demostrar la importància que te per ells col·laborar activament en les seves classes presencials, això ens va portar a pensar que les eines col·laboratives i el eLearning son ideals per aquest col·lectiu, ja que ens permeten treballar amb factors com la comunicació i l'aprenentatge. Com a resultat obtenim que per a traslladar un entorn d'aprenentatge presencial a un virtual, s'han de combinar els materials educatius digitals amb eines de comunicació col·laborativa, com els Blogs, fòrums...En el cas del campus de l'escola,per a treballar amb imatges es va pensar en Flickrutilitzant com a via de connexió entre els dos sistemes el gestor d'imatges creat.Dissenyant-lo com una via d'aprenentatge més simple que permetés utilitzar,gradualment amb el temps, una eina més complexa com és Flickr. S'ha treballat amb una eina concreta del eLearning, les Unitats d'Aprenentatge, aquestes ens han servit per analitzar un cas concret d'escenari d'aprenentatge virtual, veient com aquests han de representar tres aspectes claus: comunicació,col·laboració i aprenentatge.Aquest projecte, com s'ha citat al inici, se ha realitzat dins del context del projecteAPADIS, treballant conjuntament amb un grup multidisciplinari de persones. Peraquesta raó s'han utilitzats tècniques com les del modelatge visual, UML, que enspermeten explicar de forma gràfica i esquemàtica, sistemes informàtics a persones que no són d'aquest àmbit.En resum, a continuació s'analitzarà d'una forma social i tècnica, les mesures que podenpermetre unir persones grans amb sistemes interactius multimèdia que permetin accedira un aprenentatge.

2004-2005 Iowa Prison Industries Annual Report, May 2005

Annual report of the Department of Corrections, Iowa Prison Industries.

2001-2002 Iowa Prison Industries Annual Report, May 2002

Annual report of the Department of Corrections, Iowa Prison Industries.

2002-2003 Iowa Prison Industries Annual Report, May 2003

Annual report of the Department of Corrections, Iowa Prison Industries.

Quality and Competition: An Empirical Analysis across Industries, March 2006

This paper empirically explores the link between quality and concentration in a cross-section of manufactured goods. Using concentration data and product quality indicators, an ordered probit estimation explores the impact of concentration on quality that is defined as an index of quality characteristics. The results demonstrate that market concentration and quality are positively correlated across different industries. When industry concentration increases, the likelihood of the product being higher quality increases and the likelihood of observing a lower quality decreases.

Minorités linguistiques, où êtes-vous ? : pistes et mesures pour une meilleure représentation des minorités linguistiques au sein des organisations (para-)étatiques

L'objectif de la présente étude est d'identifier et d'analyser un certain nombre de mesures et de bouquets de mesures afin de cerner quelques pistes propres à améliorer la représentation des ressortissants des minorités linguistiques francophone ou germanophone au sein d'organisations étatiques ou paraétatiques suisses actives en contexte bilingue allemand-français. Pour ce faire, nous nous sommes appuyé sur la théorie de la bureaucratie représentative et ses promesses et avons recouru à une approche d'acteurs à deux niveaux, comprenant l'envoi d'un questionnaire et l'organisation d'entretiens d'approfondissement. Dix organisations ont ainsi été approchées : Confédération, cantons, communes, anciennes régies fédérales. Il a été possible d'identifier certains enjeux et de cerner un certain nombre de mesures performantes, souvent peu onéreuses en termes de finances et d'organisation ou relevant du bon sens, intervenant à différents moments du cycle de vie d'un emploi et susceptibles d'attirer ou de fidéliser des représentants de la minorité linguistique locale au sein d'une organisation. Il a également été possible de savoir pour quelles raisons certaines mesures sont régulièrement délaissées par les organisations approchées. D'autres ont pu être identifiées au fil d'entretiens, dont certaines sont en projet mais sont susceptibles de se heurter à des obstacles d'ordres divers. D'autres, enfin, sont appelées à se développer. Elles ne sauraient toutefois se passer de soutien politique et juridique, ni d'une certaine créativité, ni d'efforts constants. Ceux-ci déboucheront toutefois sur une organisation plus riche culturellement, s'avérant par ailleurs plus démocratique du fait qu'elle reflétera mieux les citoyens qu'elle administre. Cela, sans oublier une certaine philosophie de souplesse et de tolérance réciproque entre représentants de la minorité et de la majorité linguistique.

Sources of comparative advantage in polluting industries

We study the determinants of comparative advantage in polluting industries. We combine data on environmental policy at the country level with data on pollution intensity at the industry level to show that countries with laxer environmental regulation have a comparative advantage in polluting industries. Further, we address the potential problem of reverse causality. We propose an instrument for environmental regulation based on meteorological determinants of pollution dispersion identified by the atmospheric pollution literature. We find that the effect of environmental regulation on the pattern of trade is causal and comparable in magnitude to the effect of physical and human capital.

Iowa State Prison Industries - Farms Notification Letter, July 26, 2006

Other Audit Reports - Correctional Institution

The Brazilian policy for reduction of accidents and violence aligns with international perspectives?

The study analyzed The Brazilian Policy for Reduction of Morbidity and Mortality from Accidents and Violence, in the socio-political perspective. We used as a base the chapter “Violence: a global public health problem” from the World Report on Violence and Health. The analysis revealed convergent and divergent elements of the Brazilian Policy in comparison with the international perspectives. We verified that the Brazilian Policy tried to converge to the international policies, however: it emphasizes the health promotion actions, but are limited to the context and behavior of individuals and individual communities; the performance of health professionals is expected without providing more structural investments, as the improvement in work conditions, the increase of financial and material resources; there are few clear definitions of the government and economical sector responsibilities.