L'athérosclérose est-elle une maladie gingivo-induite [Is atherosclerosis a periodontally-induced disease?]

Traditional risk factors do not explain all of cases of ischemic cardiovascular disease. The literature now identifies periodontal disease, a chronic oral infection, as a potential risk factor of atherosclerosis. Three plausible biologic pathways have been proposed to explain this link: a direct action of periodontal bacteria migrating by bacteriemia, an indirect action by inflammation, mediators an immunopathogenic pathway related to heat shock proteins. Clinical studies show an increase in the CRP or recirculating specific immunoglobulins in presence of advanced periodontal disease. Other interventional studies show a reduction in cardiovascular risk factors when intensive periodontal therapy is used in patients with advanced periodontal disease. Literature therefore confirms a modest link between periodontal and cardiovascular diseases even if causality is not confirmed so far.

Reactive electrophile species activate defense gene expression in Arabidopsis.

Compounds containing alpha,beta-unsaturated carbonyl groups are increasingly implicated as potent regulators of gene expression; some are powerful cytotoxins known to accumulate at the site of lesion formation in host-pathogen interactions. We used a robust measurement of photosynthetic efficiency to quantify the toxicity of a variety of lipid derivatives in Arabidopsis leaves. Small alpha,beta-unsaturated carbonyl compounds (e.g. acrolein and methyl vinyl ketone) were highly active and proved to be potent stimulators of expression of the pathogenesis-related gene HEL (PR4). These small volatile electrophiles were far more active than larger alkenal homologs like 2(E)-hexenal, and activated HEL expression in a manner independent of salicylate, ethylene, and jasmonate production/perception. Electrophile treatment massively increased the levels of unesterified cyclopentenone jasmonates, which themselves are electrophiles. Patterns of gene expression in response to electrophile treatment and in response to avirulent bacteria were compared, which revealed strikingly similar transcript profiles. The results broaden the range of known biologic effects of reactive electrophile species to include the activation of a pathogenesis-related gene (HEL) and genes involved in metabolism. Electrophiles can act as mediators of both genetic and biochemical effects on core defense signal transduction.

Blocking hypoxia-induced autophagy in tumors restores cytotoxic T-cell activity and promotes regression.

The relationship between hypoxic stress, autophagy, and specific cell-mediated cytotoxicity remains unknown. This study shows that hypoxia-induced resistance of lung tumor to cytolytic T lymphocyte (CTL)-mediated lysis is associated with autophagy induction in target cells. In turn, this correlates with STAT3 phosphorylation on tyrosine 705 residue (pSTAT3) and HIF-1α accumulation. Inhibition of autophagy by siRNA targeting of either beclin1 or Atg5 resulted in impairment of pSTAT3 and restoration of hypoxic tumor cell susceptibility to CTL-mediated lysis. Furthermore, inhibition of pSTAT3 in hypoxic Atg5 or beclin1-targeted tumor cells was found to be associated with the inhibition Src kinase (pSrc). Autophagy-induced pSTAT3 and pSrc regulation seemed to involve the ubiquitin proteasome system and p62/SQSTM1. In vivo experiments using B16-F10 melanoma tumor cells indicated that depletion of beclin1 resulted in an inhibition of B16-F10 tumor growth and increased tumor apoptosis. Moreover, in vivo inhibition of autophagy by hydroxychloroquine in B16-F10 tumor-bearing mice and mice vaccinated with tyrosinase-related protein-2 peptide dramatically increased tumor growth inhibition. Collectively, this study establishes a novel functional link between hypoxia-induced autophagy and the regulation of antigen-specific T-cell lysis and points to a major role of autophagy in the control of in vivo tumor growth.

Estudi del procés de neurodegeneració

Les anomenades malalties neurodegeneratives tenen una simptomatologia i unes manifestacions clíniques molt diferents entre elles. No obstant, totes elles convergeixen en el mateix procés final, la neurodegeneració, que es manifestarà en diferents localitzacions o tipus cel·lulars del sistema nerviós. Nosaltres, plantegem la hipòtesi de que els processos moleculars i cel·lulars subjacents a la neurodegeneració són comuns per totes elles. Després de dur a terme un procés de selecció, es decideix treballar amb la malaltia de Parkinson, la d’Alzheimer, l’Esclerosi lateral amiotròfica i l’esclerosi múltiple. Hem pogut determinar que hi ha set processos moleculars o cel·lulars que estan associats al procés de neurodegeneració i que són comuns a totes elles. Havent-les estudiat per separat s’observa que el procés de neurodegeneració consisteix en una fallada en cadena de diferents sistemes moleculars i cel·lulars que tenen com a punt d’origen l’estrès oxidatiu. A aquest estrès s’hi pot arribar de diferents maneres. Una d’elles és l’exposició excessiva a certs metalls, que provoca la pèrdua dels sistemes antioxidants cel·lulars. Degut a això, els mitocondris reben un impacte oxidatiu massa gran i comencen a fallar. El fet que aquest orgànul actuï com a tampó del calci intracel·lular en provoca la seva desregulació, alterant d’aquesta manera el senyal nerviós. En resposta a l’estrès oxidatiu i tèrmic que genera la disfunció mitocondrial, s’activen les Proteïnes de Xoc Tèrmic (HSP) que actuant de citocines i presentadores d’antígens, inicien la resposta immunològica contra les cèl·lules danyades. Paral·lelament, s’observa un increment de la permeabilitat de la barrera hematoencefàlica degut a la pèrdua de les adhesions cel·lulars estretes per l’alta presència d’espècies reactives. Com a conseqüència de l’afebliment o el trencament de la barrera hematoencefàlica, es pot produir una entrada al SNC de diferents substàncies neurotòxiques i de cèl·lules del sistema immunitàri que, en condicions normals tenen l’accés restringit. Juntament amb aquestes cèl·lules immunològiques, també s’activen les cèl·lules del sistema immunitari innat residents al cervell, la micròglia, i totes elles secreten citocines proinflamatòries que contribueixen al procés de neurodegeneració. Nosaltres presentem els mecanismes pels quals aquesta inflamació, lluny d’atenuar-se, es cronifica per l’acció de certs bucles de retroalimentació positiva. Les diferents peculiaritats de cada malaltia contribueixen en aquest procés de diferents maneres, com és el cas dels pèptids β-amilides en la malaltia d’Alzheimer, l’α-sinucleina en el Parkinson, la superòxid dismutasa (SOD) en l’esclerosi lateral amiotròfica, o l’infiltració de leucòcits al cervell degut a la resposta autoimmune de l’esclerosi múltiple.Deixant de banda aquestes diferències, si el procés és comú entre totes elles, l’estudi a fons d’aquest procés hauria de poder permetre identificar dianes tarapèutiques que siguin comunes per les quatre malalties.

Effect of an 8-weeks aerobic training program in elderly on oxidative stress and HSP72 expression in leukocytes during antioxidant supplementation.

OBJECTIVE: To investigate the effect of aerobic training in the context of antioxidant supplementation on systemic oxidative stress and leukocytes heat shock protein (Hsp)72 expression in the elderly. DESIGN: Sixteen septuagenarians (8 males and 8 females, mean age 74.6) were supplemented with Vitamin C and E (respectively 500 and 100mg per day) and randomly assigned either to sedentary (AS) or individualized aerobically trained (AT) group for 8 weeks. METHODS: Plasma Vitamin C and E concentrations and aerobic fitness, as well as resting and post graded exercise (GXT) Hsp72 expression in leukocytes, plasma levels of thiobarbituric acid reactive substances (TBARS) and advanced oxidation protein product (AOPP) were measured pre and post training / supplementation. RESULTS: At the end of the intervention, the two groups showed a significant increase in resting plasma vitamin C and E (approximately 50 and 20% increase respectively) and a significant decrease in both resting and post GXT plasma TBARS and AOPP (approximately 25 and 20% decrease respectively). These changes were of similar magnitude in the two groups. The reduced oxidative stress was concomitant with a 15% decreased expression of Hsp72 in monocytes and granulocytes in both groups. CONCLUSION: This study provides evidence that in elderly, increased concentration of antioxidant vitamins C and E is associated with a reduction in oxidative stress and leukocytes Hsp72. In this context, 8 weeks of aerobic training has no impact on oxidative stress or leukocytes Hsp72 expression in elderly people.

Sustained sleep fragmentation induces sleep homeostasis in mice.

STUDY OBJECTIVES: Sleep fragmentation (SF) is an integral feature of sleep apnea and other prevalent sleep disorders. Although the effect of repetitive arousals on cognitive performance is well documented, the effects of long-term SF on electroencephalography (EEG) and molecular markers of sleep homeostasis remain poorly investigated. To address this question, we developed a mouse model of chronic SF and characterized its effect on EEG spectral frequencies and the expression of genes previously linked to sleep homeostasis including clock genes, heat shock proteins, and plasticity-related genes. DESIGN: N/A. SETTING: Animal sleep research laboratory. PARTICIPANTS: Sixty-six C57BL6/J adult mice. INTERVENTIONS: Instrumental sleep disruption at a rate of 60/h during 14 days. MEASUREMENTS AND RESULTS: Locomotor activity and EEG were recorded during 14 days of SF followed by recovery for 2 days. Despite a dramatic number of arousals and decreased sleep bout duration, SF minimally reduced total quantity of sleep and did not significantly alter its circadian distribution. Spectral analysis during SF revealed a homeostatic drive for slow wave activity (SWA; 1-4 Hz) and other frequencies as well (4-40 Hz). Recordings during recovery revealed slow wave sleep consolidation and a transient rebound in SWA, and paradoxical sleep duration. The expression of selected genes was not induced following chronic SF. CONCLUSIONS: Chronic SF increased sleep pressure confirming that altered quality with preserved quantity triggers core sleep homeostasis mechanisms. However, it did not induce the expression of genes induced by sleep loss, suggesting that these molecular pathways are not sustainably activated in chronic diseases involving SF.

Investigation into the relationships between molecular chaperones, mitochondrial antioxidant enzymes, and endothermic vertebrate longevity

The maximum lifespan (MLSP) of endothermic vertebrates can range from as little as a year to over two centuries, yet the underlying phenotype of aging is very similar amongst this group of organisms. One organelle that may be important in the phenotype of aging is the mitochondrion. When damaged, this organelle is thought to contribute to many of the neurodegenerative diseases of aging. For this thesis, mitochondria from brain tissues of 7 mammalian and 2 avian species were isolated to assess whether the antioxidant glutathione system and major molecular chaperone, HSP60, is correlated to species MLSP. Furthermore, HSP60, and the major endoplasmic reticulum chaperone, GRP78, were measured under basal conditions, and following the introduction of an oxidative stress (hydrogen peroxide) in cultured mammalian myoblasts from 10 different species. My results indicate that the enzymes involved in the glutathione defense system are not correlated to species MLSP in brain mitochondria; however HSP60 levels are indeed higher in the longer-lived species. HSP60 levels are also higher at the basal level in cultured mammalian myoblasts and after 1 hour of hydrogen peroxide exposure. GRP78 induction is not correlated to species MLSP at the basal level or following hydrogen peroxide exposure. Therefore, these results suggest that HSP60 is a correlate of longevity in endothermic vertebrate species, but neither the glutathione antioxidant defense system, nor GRP78, correlates to species longevity.

Les sHsps en surera: capacitat protectora enfront l'estrés i variabilitat genètica

Els organismes responen a la temperatura i a molts altres estressos sintetitzant un grup de proteïnes anomenat proteïnes de xoc de calor (HSPs). En plantes les sHsps, d'entre 15 i 30 kDa formen el grup més abundant i divers, classificat en funció de la seva localització subcel.lular i homologia en: mitocondrials, cloroplàstiques, de reticle endoplasmàtic i citoplàsmiques de classe I i II. Les sHsps-CI s'ha descrit que s'indueixen per estrès tèrmic, hídric i oxidatiu (peròxid d'hidrògen, llum UV, ozó) i en resposta a algunes hormones. També s'expressen durant el desenvolupament, per exemple durant l'embriogènesi, on es creu que podrien tenir un paper protector de l'embrió enfront la dessecació. Tot i que hi ha abundants treballs que correlacionen la resistència a l'estrès i l'acumulació de sHsps-CI, els mecanismes moleculars d'aquesta activitat són poc conguts. Tot i això, per diverses sHsps-CI ha estat descrita una activitat xaperona in vitro i, més recentment, que la seva sobreexpressió augmenta la viabilitat de cèl.lules d'E.coli en condicions d'estrès tèrmic. L'estudi de l'acumulació de sHsps-CI en surera (Quercus suber) mitjançant immunodetecció en electroforesi bidimensional mostra uns patrons d'acumulació complexos i formats per dos grups d'espècies proteiques principals, a l'entorn dels 10 i 17 kDa respectivament, que mostren una inducció diferencial en funció del teixit i l'estrès. Mentre que les espècies proteiques de 17 kDa s'indueixen per temperatura però no per estrès oxidatiu, les de ca. 10 kDa ho fan per estrès oxidatiu i no per temperatura. Ambdós grups d'espècies proteiques s'acumulen conjuntament en fel.lema. Assajos de PCR i RT-PCR han permès clonar parcialment tres noves sHsps-CI en surera: Qshsp10-CI, QshspC-CI i QshspD-CI. Aquest fet confirma la multigeneïcitat de les sHsps-CI en surera que apuntava el patró bidimensional. Dels nous clons obtinguts destaca especialment Qshsp10-CI, un gen que presenta un codó stop enmig del domini -cristal.lí que fa que a la proteïna que se'n dedueix li manqui un 55% del domini -cristal.lí i tota l'extensió C-terminal. Es tractaria de la sHsp més petita i més truncada descrita fins al moment. L'anàlisi de l'expressió de Qshsp10-CI mitjançant RT-PCR mostra expressió en plantes tractades amb H2O2 però no en les que han estat sotmeses a un xoc de calor. Aprofitant l'oportunitat que oferia aquesta sHsp-CI de ser utilitzada com a model per l'estudi de la importància del domini -cristal.lí i l'extensió C-terminal en l'activitat protectora enfront l'estrès, es va voler determinar la capacitat que tenia d'augmentar la viabilitat de cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i oxidatiu. Els resultats mostren que la proteïna recombinant QsHsp10-CI, tot i la important truncació que té, és capaç de protegir cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i, remarcablement, en condicions d'estrès oxidatiu. Tots aquests resultats indiquen que les espècies proteiques de ca. 10 kDa podrien correspondre a Qshsp10-CI i tenir un paper en les cèl.lules del fel.lema en la protecció enfront l'estrès oxidatiu. L'estrès oxidatiu provoca lesions al DNA que poden produir errors en la replicació, transcripció o traducció i generar proteïnes aberrants. Donades les condicions d'estrès oxidatiu a les quals es troben sotmeses les cèl.lules del fel.lema, s'ha volgut estudiar la variabilitat dels seus àcids nucleics. La determinació de la taxa de mutació de la regió codificant del gen Qshsp17.4-CI en mRNA i DNA de fel.lema i àpex radicular, un teixit jove i en creixement actiu va mostrar unes taxes sorprenentment elevades en l'mRNA (1/1784 pb) i el DNA genòmic (1/1520 pb) del fel.lema. Aquestes taxes són les més altes descrites en un genoma nuclear eucariota i són similars a les dels virus d'RNA d'evolució ràpida com el virus de l'Hepatitis C. Amb aquestes taxes de mutació, un terç dels mRNAs del fel.lema de la surera contindrien missatges aberrants i la supervivència de les cel.lules es veuria compromesa. Això implica que el fel.lema hauria de ser considerat com un mosaic de cèl.lules genèticament heterogènies i, per tant, una sola seqüència no defineix en tota la seva amplitud un gen en aquest teixit. No es va detectar cap mutació en àpex de rel. Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les mutacions que es donen en aquests dos teixits i per tal de poder fer una anàlisi qualitativa més completa que permetés especular sobre el seu origen, es va aplicar un mètode de selecció de seqüències mutants en base a la utilització d'enzims de restricció. Les mutacions detectades en fel.lema es corresponen amb les relacionades, en altres sistemes no nuclears (plasmidis, fags i DNA bacterià), amb l'estrès oxidatiu. En conseqüència, l'estrès oxidatiu al qual estan sotmeses les cèl.lules del fel.lema podria ser el causant de l'elevada taxa de mutació detectada. D'acord amb això, el tipus majoritari de productes d'oxidació de les bases del DNA que s'acumulen en brots de plàntules de surera en resposta al peròxid d'hidrògen produeixen el mateix tipus de mutacions detectades en l'mRNA del fel.lema de la surera. La major sensibilitat d'aquest nou mètode ha permès, a més, detectar mutacions en molècules d'mRNA de rel, un teixit en el qual no s'havia trobat cap mutació utilitzant el mètode de clonatge i seqüenciació directa. Tot i això, el tipus de mutacions predominants no estan relacionades amb l'estrès oxidatiu sinó amb erros en la reparació dels àcids nucleics.

New insights into boar sperm function and survival from integrated field and laboratory studies

En aquesta tesi s'han dut a terme dos tipus d'estudis diferents. L'objectiu del primer era la preservació del semen de porcí a 15ºC i el del segon eren els co-cultius homòlegs de cèl·lules epitelials de l'oviducte i espermatozoides de porcí. Pel que fa al primer estudi, s'ha observat que l'addició de la prostaglandina F2α i àcid hialurònic a les dosis seminals no malmena la qualitat espermàtica i que la tolerància dels espermatozoides als canvis d'osmolalitat del medi es pot correlacionar proves de fertilitat i prolificitat.. Respecte el segon, s'ha determinat que les cèl·lules oviductals afecten els paràmetres espermàtics i que la presència d'espermatozoides sobreexpressa els gens que codifiquen per les proteïnes de xoc tèrmic. Així, se suggereix que aquestes proteïnes tenen algun paper en els processos reproductius que tenen lloc a l'oviducte, malgrat que s'hagi observat, mitjançant la tècnica de la interferència de l'RNA, que la HSP90AA1 no està implicada en el perllongament de la viabilitat espermàtica.

Autolytic Mycobacterium leprae Hsp65 fragments may act as biological markers for autoimmune diseases

Investigating the proteolytic activity of the recombinant Mycobacterium leprae Heat Shock Protein of 65 kDa (rHsp65), chaperonin 2 (cpn2), we observed that it displays high instability. The fragmentation process starts at the C-terminus followed by progressive degradation of the N-terminus, which leads to a stable fragment comprising the middle region of the molecule. Urea was able to prevent autolysis, probably due to its denaturing action, while EDTA increased degradation levels indicating the need for metal ions. Peptides originated from autolysis were purified and analyzed by mass spectrometry, generating a continuous map. Since the bacteria and mammalian Hsp60 are known to be targets of the immune response and have been implicated in autoimmune diseases and chronic inflammation, the in vivo effect of rHsp65 peptides was evaluated in the spontaneous Systemic Lupus Erythematosus (SLE) model developed by the (NZB/NZW)F(1) mouse hybrids, and their individual anti-rHsp65 IgG2a/IgG1 antibody titer ratio was determined. The results showed orientation toward a T(H)1 responsiveness, and the treatment with the rHsp65 peptides diminished the environmental variance of the survival time of treated animals. These results outline the fact that environmental factors may also act through the modified stability expression of Heat Shock Proteins intervening during autoimmune processes. (C) 2011 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Endocytosis of prion protein is required for ERK1/2 signaling induced by stress-inducible protein 1

The secreted cochaperone STI1 triggers activation of protein kinase A (PKA) and ERK1/2 signaling by interacting with the cellular prion (PrPC) at the cell surface, resulting in neuroprotection and increased neuritogenesis. Here, we investigated whether STI1 triggers PrPC trafficking and tested whether this process controls PrPC-dependent signaling. We found that STI1, but not a STI1 mutant unable to bind PrPC, induced PrPC endocytosis. STI1-induced signaling did not occur in cells devoid of endogenous PrPC; however, heterologous expression of PrPC reconstituted both PKA and ERK1/2 activation. In contrast, a PrPC mutant lacking endocytic activity was unable to promote ERK1/2 activation induced by STI1, whereas it reconstituted PKA activity in the same condition, suggesting a key role of endocytosis in the former process. The activation of ERK1/2 by STI1 was transient and appeared to depend on the interaction of the two proteins at the cell surface or shortly after internalization. Moreover, inhibition of dynamin activity by expression of a dominant-negative mutant caused the accumulation and colocalization of these proteins at the plasma membrane, suggesting that both proteins use a dynamin-dependent internalization pathway. These results show that PrPC endocytosis is a necessary step to modulate STI1-dependent ERK1/2 signaling involved in neuritogenesis.

Proteomic analysis of dorsolateral prefrontal cortex indicates the involvement of cytoskeleton, oligodendrocyte, energy metabolism and new potential markers in schizophrenia

Schizophrenia is likely to be a consequence of serial alterations in a number of genes that, together with environmental factors, will lead to the establishment of the illness. The dorsolateral prefrontal cortex (Brodmann`s Area 46) is implicated in schizophrenia and executes high functions such as working memory, differentiation of conflicting thoughts, determination of right and wrong concepts, correct social behavior and personality expression. We performed a comparative proteome analysis using two-dimensional gel electrophoresis of pools from 9 schizophrenia and 7 healthy control patients` dorsolateral prefrontal cortex aiming to identify, by mass spectrometry, alterations in protein expression that could be related to the disease. In schizophrenia-derived samples, our analysis revealed 10 downregulated and 14 upregulated proteins. These included alterations previously implicated in schizophrenia, such as oligodendrocyte-related proteins (myelin basic protein and transferrin), as well as malate dehydrogenase, aconitase, ATP synthase subunits and cytoskeleton-related proteins. Also, six new putative disease markers were identified, including energy metabolism, cytoskeleton and cell signaling proteins. Our data not only reinforces the involvement of proteins previously implicated in schizophrenia, but also suggests new markers, providing further information to foster the comprehension of this important disease. (C) 2008 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Antígenos da forma amastigota de Leishmania chagasi identificados por dupla varredura da biblioteca de cDNA

Control of human visceral leishmaniasis in endemic regions is hampered in part by the lack of knowledge with respect of the role reservoirs and vector. In addition, there is not yet an understanding of how non-symptomatic subclinical infection might influence the maintenance of infection in a particular locality. Of worrisome is the limited accessibility to medical care in places with emerging drug resistance. There is still no available protective vaccine either for humans or other reservoirs. Leishmania species are protozoa that express multiple antigens which are recognized by the vertebrate immune system. Since there is not one immunodominant epitope recognized by most hosts, strategies must be developed to optimize selection of antigens for prevention and immunodiagnosis. For this reason, we generated a cDNA library from the intracellular amastigote form of Leishmania chagasi, the causative agent of South American visceral leishmaniasis. We employed a two-step expression screen of the library to systematically identify T and T-dependent B cell antigens. The first step was aimed at identifying the largest possible number of clones producing an epitope-containing polypeptide with a pool of sera from Brazilians with documented visceral leishmaniasis. After removal of clones encoding heat shock proteins, positive clones underwent a second step screen for their ability to cause proliferation and IFN-γ responses of T cells from immune mice. Six unique clones were selected from the second screen for further analysis. The clones encoded part of the coding sequence of glutamine synthetase, transitional endoplasmic reticulum ATPase, elongation factor 1γ, kinesin K-39, repetitive protein A2, and a hypothetical conserved protein. Humans naturally infected with L. chagasi mounted both cellular and antibody responses to these protein Preparations containing multiple antigens may be optimal for immunodiagnosis and protective vaccines against Leishmania

Metabolismo mitocondrial, radicais livres e envelhecimento

O envelhecimento pode estar associado ao maior acúmulo de lesões celulares decorrentes das espécies reativas do oxigênio e do nitrogênio derivadas do metabolismo mitocondrial. Com a progressão da idade, há acúmulo de proteínas, lipídeos, carboidratos e DNA oxidados em relação a organismos jovens, de acordo com a teoria dos radicais livres. Entretanto, nem sempre os idosos ou animais envelhecidos apresentam maior estresse oxidativo que os jovens. Este artigo discute o paradoxo da teoria dos radicais livres de acordo com a teoria da biogênese da manutenção adequada do metabolismo mitocondrial. Diversos fatores podem contribuir para a redução do estresse oxidativo, como a hormese induzida pela prática regular de exercícios físicos, a restrição calórica, a ingestão de antioxidantes nutricionais e o aumento da produção de antioxidantes celulares que. em conjunto, estes promovem a expressão das sirtuínas e das proteínas do choque térmico, protegendo a integridade e funcionalidade mitocondriais, reduzindo o estresse oxidativo e nitrosativo, o que está associado à redução do envelhecimento e aumento da longevidade.

Profiling the Proteome of the Venom from the Social Wasp Polybia paulista: A Clue to Understand the Envenoming Mechanism

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)