Propuesta del plan de desarrollo cultural para el Departamento del Meta

formular un Plan de Desarrollo Cultural para el Departamento, donde se comprometa a las empresas productivas, entidades administrativas del gobierno y la población en general

Plotino y Grosseteste: El neoplatonismo en la cosmología medieval

En este trabajo se estudia el caso de la cosmología del filósofo y científico Robert Grosseteste como un ejemplo de la notable influencia del neoplatonismo en la ciencia medieval. Uno de los propósitos de la cosmología de Grosseteste consistió en explicar la secuencia efectiva de la creación del cosmos. Sostengo que la explicación que ofrece Grosseteste acerca de la creación es una expresión renovada de algunas ideas de Plotino a propósito de cómo el Uno engendra lo múltiple. Me interesa resaltar tres aspectos de la estrecha relación entre el sistema cosmológico de Grosseteste y el sistema metafísico de Plotino: (1) Unidad de principio, (2) Mecanismos de generación y (3) Unidad del sistema.

Estratègies prèvies al sacrifici que poden afectar el benestar animal i la qualitat de la carn de porcs de diferent genotip RYRI

The main objective of this thesis was to study (i) the effect of the fasting and lairage on carcass and technological meat quality and (ii) the inclusion of magnesium (MgCO3 and MgSO4) and/or tryptophan during 5 days before slaughtering pigs as a strategy to decrease stress levels and improve meat quality, with two different porcine RYR1 genotypes (NN and nn). An adequate combination of fasting and lairage period is recommended. A supplement of MgCO3 or Trp did not improve meat quality under minimal stressful ante mortem conditions; and MgSO4 had a laxative effect on pigs supplemented with it. When including nn pigs to the herd, it is recommended to consider the supplements’ combination of tryptophan and a source of Mg (avoiding MgSO4) to alleviate the negative effect of the stress and to improve technological meat quality.

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Les sHsps en surera: capacitat protectora enfront l'estrés i variabilitat genètica

Els organismes responen a la temperatura i a molts altres estressos sintetitzant un grup de proteïnes anomenat proteïnes de xoc de calor (HSPs). En plantes les sHsps, d'entre 15 i 30 kDa formen el grup més abundant i divers, classificat en funció de la seva localització subcel.lular i homologia en: mitocondrials, cloroplàstiques, de reticle endoplasmàtic i citoplàsmiques de classe I i II. Les sHsps-CI s'ha descrit que s'indueixen per estrès tèrmic, hídric i oxidatiu (peròxid d'hidrògen, llum UV, ozó) i en resposta a algunes hormones. També s'expressen durant el desenvolupament, per exemple durant l'embriogènesi, on es creu que podrien tenir un paper protector de l'embrió enfront la dessecació. Tot i que hi ha abundants treballs que correlacionen la resistència a l'estrès i l'acumulació de sHsps-CI, els mecanismes moleculars d'aquesta activitat són poc conguts. Tot i això, per diverses sHsps-CI ha estat descrita una activitat xaperona in vitro i, més recentment, que la seva sobreexpressió augmenta la viabilitat de cèl.lules d'E.coli en condicions d'estrès tèrmic. L'estudi de l'acumulació de sHsps-CI en surera (Quercus suber) mitjançant immunodetecció en electroforesi bidimensional mostra uns patrons d'acumulació complexos i formats per dos grups d'espècies proteiques principals, a l'entorn dels 10 i 17 kDa respectivament, que mostren una inducció diferencial en funció del teixit i l'estrès. Mentre que les espècies proteiques de 17 kDa s'indueixen per temperatura però no per estrès oxidatiu, les de ca. 10 kDa ho fan per estrès oxidatiu i no per temperatura. Ambdós grups d'espècies proteiques s'acumulen conjuntament en fel.lema. Assajos de PCR i RT-PCR han permès clonar parcialment tres noves sHsps-CI en surera: Qshsp10-CI, QshspC-CI i QshspD-CI. Aquest fet confirma la multigeneïcitat de les sHsps-CI en surera que apuntava el patró bidimensional. Dels nous clons obtinguts destaca especialment Qshsp10-CI, un gen que presenta un codó stop enmig del domini -cristal.lí que fa que a la proteïna que se'n dedueix li manqui un 55% del domini -cristal.lí i tota l'extensió C-terminal. Es tractaria de la sHsp més petita i més truncada descrita fins al moment. L'anàlisi de l'expressió de Qshsp10-CI mitjançant RT-PCR mostra expressió en plantes tractades amb H2O2 però no en les que han estat sotmeses a un xoc de calor. Aprofitant l'oportunitat que oferia aquesta sHsp-CI de ser utilitzada com a model per l'estudi de la importància del domini -cristal.lí i l'extensió C-terminal en l'activitat protectora enfront l'estrès, es va voler determinar la capacitat que tenia d'augmentar la viabilitat de cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i oxidatiu. Els resultats mostren que la proteïna recombinant QsHsp10-CI, tot i la important truncació que té, és capaç de protegir cèl.lules d'E. coli en condicions d'estrès tèrmic i, remarcablement, en condicions d'estrès oxidatiu. Tots aquests resultats indiquen que les espècies proteiques de ca. 10 kDa podrien correspondre a Qshsp10-CI i tenir un paper en les cèl.lules del fel.lema en la protecció enfront l'estrès oxidatiu. L'estrès oxidatiu provoca lesions al DNA que poden produir errors en la replicació, transcripció o traducció i generar proteïnes aberrants. Donades les condicions d'estrès oxidatiu a les quals es troben sotmeses les cèl.lules del fel.lema, s'ha volgut estudiar la variabilitat dels seus àcids nucleics. La determinació de la taxa de mutació de la regió codificant del gen Qshsp17.4-CI en mRNA i DNA de fel.lema i àpex radicular, un teixit jove i en creixement actiu va mostrar unes taxes sorprenentment elevades en l'mRNA (1/1784 pb) i el DNA genòmic (1/1520 pb) del fel.lema. Aquestes taxes són les més altes descrites en un genoma nuclear eucariota i són similars a les dels virus d'RNA d'evolució ràpida com el virus de l'Hepatitis C. Amb aquestes taxes de mutació, un terç dels mRNAs del fel.lema de la surera contindrien missatges aberrants i la supervivència de les cel.lules es veuria compromesa. Això implica que el fel.lema hauria de ser considerat com un mosaic de cèl.lules genèticament heterogènies i, per tant, una sola seqüència no defineix en tota la seva amplitud un gen en aquest teixit. No es va detectar cap mutació en àpex de rel. Amb l'objectiu d'aprofundir en el coneixement de les mutacions que es donen en aquests dos teixits i per tal de poder fer una anàlisi qualitativa més completa que permetés especular sobre el seu origen, es va aplicar un mètode de selecció de seqüències mutants en base a la utilització d'enzims de restricció. Les mutacions detectades en fel.lema es corresponen amb les relacionades, en altres sistemes no nuclears (plasmidis, fags i DNA bacterià), amb l'estrès oxidatiu. En conseqüència, l'estrès oxidatiu al qual estan sotmeses les cèl.lules del fel.lema podria ser el causant de l'elevada taxa de mutació detectada. D'acord amb això, el tipus majoritari de productes d'oxidació de les bases del DNA que s'acumulen en brots de plàntules de surera en resposta al peròxid d'hidrògen produeixen el mateix tipus de mutacions detectades en l'mRNA del fel.lema de la surera. La major sensibilitat d'aquest nou mètode ha permès, a més, detectar mutacions en molècules d'mRNA de rel, un teixit en el qual no s'havia trobat cap mutació utilitzant el mètode de clonatge i seqüenciació directa. Tot i això, el tipus de mutacions predominants no estan relacionades amb l'estrès oxidatiu sinó amb erros en la reparació dels àcids nucleics.

Palladium(II) and platinum(II) complexes with tridentate iminophosphine ligands; synthesis and structural studies

The previously synthesised Schiff-base ligands 2-(2-Ph2PC6H4N = CH) - R' - C6H3OH (R' = 3-OCH3, HL1; 5-OCH3, HL2; 5-Br, HL3; 5-Cl, HL4) were prepared by a faster, more efficient route involving a microwave assisted co-condensation of 2-(diphenylphosphino) aniline with the appropriate substituted salicylaldehyde. HL1-4 react directly with (MCl2)-Cl-II (M = Pd, Pt) or (PtI2)-I-II(cod) affording neutral square-planar complexes of general formula [(MCl)-Cl-II(eta(3)-L1-4)] (M = Pd, Pt, 1 - 8) and [(PtI)-I-II(eta(3)-L1-4)] (M = Pd, Pt, 9 - 12). Reaction of complexes 1 - 4 with the triarylphosphines PR3 (R = Ph, p-tolyl) gave the novel ionic complexes [Pd-II(PR3)(eta(3)- L1-4)] ClO4 (13 - 20). Substituted platinum complexes of the type [Pt-II(PR3)(eta(3)- L1-4)] ClO4 (R = P(CH2CH2CN)(3) 21 - 24) and [Pt-II( P(p-tolyl)(3))(eta(3)-L-3,L-4)] ClO4 ( 25 and 26) were synthesised from the appropriate [(PtCl)-Cl-II(eta(3)-L1-4)] complex (5 - 8) and PR3. The complexes are characterised by microanalytical and spectroscopic techniques. The crystal structures of 3, 6, 10, 15, 20 and 26 were determined and revealed the metal to be in a square-planar four-coordinate environment containing a planar tridentate ligand with an O, N, P donor set together with one further atom which is trans to the central nitrogen atom.

New copper(I) cyanide networks: interpenetration, self-penetration and polymorphism

The structures Of four alkali-metal copper (I) cyanides, KCu2(CN)(3)(H2O)-H-.-II (I), K2Cu3(CN)(5) (II), CsCu3(CN)(4) (III) and KCu3(CN)(4) (IV) are described. Three of these, ((II)-(IV)), with previously unknown ACN:CuCN ratios have new copper-cyanide frameworks, whilst (1) is a new polymorph of KCu2(CN)(3)(H2O)-H-.. These structures are discussed in terms of assembly from the simple building units Cu(CN)(2/2), Cu(CN)(3/2), Cu(CN)(2/2)(CN)(1/1) and Cu(CN)(4/2). Compounds (I), (II) and (III) are layered materials based on (6,3) nets containing (CuCN)(6) rings (I) and (CuCN)(8) rings (II) and (III). In compound (IV), (4,4) nets containing (CuCN)(12) rings link to generate a three-dimensional network. Both (III) and (IV) are examples of interpenetrating solids in which two and four identical networks interweave, respectively. These materials illustrate the structural versatility of copper (I) in cyanide frameworks. (c) 2006 Elsevier SAS. All rights reserved.

Protease-activated receptor 2, dipeptidyl peptidase I, and proteases mediate Clostridium difficile toxin A enteritis

BACKGROUND & AIMS: We studied the role of protease-activated receptor 2 (PAR(2)) and its activating enzymes, trypsins and tryptase, in Clostridium difficile toxin A (TxA)-induced enteritis. METHODS: We injected TxA into ileal loops in PAR(2) or dipeptidyl peptidase I (DPPI) knockout mice or in wild-type mice pretreated with tryptase inhibitors (FUT-175 or MPI-0442352) or soybean trypsin inhibitor. We examined the effect of TxA on expression and activity of PAR(2) and trypsin IV messenger RNA in the ileum and cultured colonocytes. We injected activating peptide (AP), trypsins, tryptase, and p23 in wild-type mice, some pretreated with the neurokinin 1 receptor antagonist SR140333. RESULTS: TxA increased fluid secretion, myeloperoxidase activity in fluid and tissue, and histologic damage. PAR(2) deletion decreased TxA-induced ileitis, reduced luminal fluid secretion by 20%, decreased tissue and fluid myeloperoxidase by 50%, and diminished epithelial damage, edema, and neutrophil infiltration. DPPI deletion reduced secretion by 20% and fluid myeloperoxidase by 55%. In wild-type mice, FUT-175 or MPI-0442352 inhibited secretion by 24%-28% and tissue and fluid myeloperoxidase by 31%-71%. Soybean trypsin inhibitor reduced secretion to background levels and tissue myeloperoxidase by up to 50%. TxA increased expression of PAR(2) and trypsin IV in enterocytes and colonocytes and caused a 2-fold increase in Ca(2+) responses to PAR(2) AP. AP, tryptase, and trypsin isozymes (trypsin I/II, trypsin IV, p23) caused ileitis. SR140333 prevented AP-induced ileitis. CONCLUSIONS: PAR(2) and its activators are proinflammatory in TxA-induced enteritis. TxA stimulates existing PAR(2) and up-regulates PAR(2) and activating proteases, and PAR(2) causes inflammation by neurogenic mechanisms.

Familjemedlem till person med psykossjukdom : bemötande och utanförskap i psykiatrisk vård

This thesis focused on the situation of family members of persons with psychotic illness, particular on their experience of the approach of the healthcare professionals and of their feelings of alienation regarding the professional care of their family member. A further aim was to explore how siblings who have participated in a support group for siblings experienced their situation. A questionnaire was developed that enabled the aims of this thesis to be investigated (I). Seventy family members from various parts of Sweden participated, and data were collected via the questionnaire developed in study I (II-III). Thirteen siblings who previously had participated in a support group participated in follow-up focus groups interviews (IV). The questionnaire developed was shown to be reliable and valid in these studies (I). In many cases, the participants had experienced an approach from professionals that indicated that they did not experience openness, confirmation and cooperation, and that they felt powerless and socially isolated in relation to the care. There was also found to be a certain degree of association between how the participants experienced the approach and whether they felt alienation (II). The majority of the participants considered openness, confirmation, and cooperation to be important aspects of professional’s approach. The result also identified a low level of agreement between the participants’ experience and what they considered to be significant in the professional’s approach (III). The findings revealed the complexity of being a sibling of an individual with psychotic illness. Participating in a support group for siblings can be of importance in gaining knowledge and minimizing feelings of being alone (IV). Although the psychiatric care services in Sweden have been aware of the importance of cooperating with family members, the results indicated that there is a need for further research in this area.

Relação da imunoexpressão da bmp-2, bmpr-ia e bmpr-ii com o perfil clínico-patológico em carcinoma epidermóide de lábio inferior

Currently, bone morphogenetic proteins (BMPs) have effective participation in the growth of malignancies. Knowing that there are few studies involving BMPs and oral squamous cell carcinoma, this work constitutes an immunohistochemical study of BMP-2, BMPR IA and BMPR II in squamous cell carcinomas (SCC) of the lower lip relating to the clinical and pathological aspects of this lesion. The sample consisted of 40 cases of SCC of the lower lip, being 20 cases of SCC of the lower lip with regional metastasis and 20 cases without metastasis. We evaluated the intensity of expression (score 1 to mark absent / weak, score 2 for high ) and was found the percentage of labeled cells, where the score was 1 cases with 0 to 50% of positive cells, score 2 with 51 to 75% of positive cells, and score 3 more than 75% of positive cells. The sample comprised 72.5% of men with a mean age of 65.8 years, there was a predominance of stage II and 52.5% of the carcinomas were classified as low grade, being carcinoma with metastasis presenting most cases (70%) as carcinomas of high malignancy grade (p = 0.004). The largest number of cases of SCC of the lower lip that were in stages I / II (61, 9%) were classified as carcinomas of low grade malignancy and carcinomas in stages III / IV were classified as high-grade tumors (p = 0, 024). The BMP-2 showed strong intensity of immunostaining in 82.5%, BMPR-IA showed 55% of cases with an intensity of immunostaining absent / weak and BMPR-II showed 85% of cases with an intensity of immunostaining absent / weak. Only the protein BMPR-IA were significantly associated with all clinic-pathological parameters studied, metastasis (p <0.001), TNM (p <0.001) and histological grade of malignancy with (p = 0.028). The percentage of positive cells, all markers showed the highest number of cases with more than 75% of positive cells (score 3) and only BMPR-II showed statistical difference when related to the presence and absence of metastasis (p = 0.049 ). We conclude that there is disturbance in the BMP signaling pathway in EC-mediated lower lip and that high expression of BMP-2 associated with the expression of BMPR-IA and BMPR-II are associated with metastasis in carcinoma

Structural insights for fatty acid binding in a Lys49-phospholipase A(2): crystal structure of myotoxin II from Bothrops molojeni complexed with stearic acid

The crystal structure of dimeric Lys49-phospholipase A2 myotoxin-II from Bothrops moojeni (MjTX-II) co-crystallized with stearic acid (C18H36O2) has been determined at a resolution of 1.8 angstrom. The electron density maps permitted the unambiguous inclusion of six stearic acid molecules in the refinement. Two stearic acid molecules could be located in the substrate-binding cleft of each monomer in positions, which favor the interaction of their carboxyl groups with active site residues. The way of binding of stearic acids to this Lys49-PLA(2)s is analogous to phospholipids and transition state analogues to catalytically active PLA(2)s. Two additional stearic acid molecules were located at the dimer interface region, defining a hitherto unidentified acyl-binding site on the protein surface. The strictly conserved Lys122 for Lys49-PLA(2)s may play a fundamental role for stabilization of legend-protein complex. The comparison of MjTX-II/satiric acid complex with other Lys-PLA(2)s structures whose putative fatty acids were located at their active site is also analysed. Molecular details of the stearic acid/protein interactions provide insights to binding in croup I/II PLA(2)s and to the possible interactions of Lys49-PLA(2)s with target membranes. (c) 2004 Elsevier SAS. All rights reserved.

An investigation of the thermal behavior of heterobimetallic species containing copper(II) and tetracyanopalladate(II)

Synthesis, characterization and thermal behavior of four compounds that have the general formula [Cu{Pd(CN)(4)}(L)(x)](n), in which en = 1,2-diaminoethane and pn = 1,3-diaminopropane (L = en, x = 1 (I); L = pn, x = 1 (II); L = en, x = 2 (III); L = pn, x = 2 (IV)) were described in this work. The complexes were studied by elemental analysis, infrared spectroscopy (IR), differential thermal analysis (DTA) and thermogravimetry (TG) and the residues of the thermal decomposition were characterized by X-ray powder diffraction and found as a mixture of CuO and PdO. The stoichiometry of the compounds was established via thermogravimetric and elemental analyses and their structures were proposed as coordination polymers based on their infrared spectra. The following thermal stability sequence was found: IV < I=II < III.

Reduction of mercury(II) by tropical river humic substances (Rio Negro) - Part II. Influence of structural features (molecular size, aromaticity, phenolic groups, organically bound sulfur)

The influence of structural features of tropical river humic substances (HS) on their capability to reduce mercury(II) in aqueous solutions was studied. The HS investigated were conventionally isolated from Rio Negro water-Amazonas State/Brazil by means of the collector XAD 8. In addition, the isolated HS were on-line fractionated by tangential-flow multistage ultrafiltration (nominal molecular-weight cut-offs: 100, 50, 30, 10, 5 kDa) and characterized by potentiometry and UV/VIS spectroscopy. The reduction of Hg(II) ions to elemental Hg by size-fractions of Rio Negro HS was assessed by cold-vapor AAS (CVAAS). UV/VIS spectrometry revealed that the fractions of high molecular-size (F-1 > 100 kDa and F-2: 50-100 kDa) have a higher aromaticity compared to the fractions of small molecular-size (F-5: 5-10 kDa, F-6: < 5 kDa). In contrast, the potentiometric study showed different concentration of functional groups in the studied HS fractions. The reduction of Hg(II) by aquatic HS fractions at pH 5 proceeded in two steps (I, II) of slow first order kinetics (t(1/2) of I: 160 min, t(1/2) of II: 300 min) weakly influenced by the molecular-size, in contrast to the differing degree of Hg(II) reduction (F-5 > F-2 > > F-1 > F-3 > F-4 > > F-6). Accordingly, Hg(II) ions were preferably reduced by HS molecules having a relatively high ratio of phenolic/carboxylic groups and a small concentration of sulfur. From these results a complex 'competition' between reduction and complexation of mercury(II) by aquatic HS occurring in tropical rivers such as the Rio Negro can be suggested. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

Soroprevalência de HTLV/II, e fatores de risco, em gestantes do município de Botucatu atendidas em unidades básicas de saúde

Pós-graduação em Doenças Tropicais - FMB

Análise fractal de fraturas em regime linear elástico: modo I de carregamento

For the development of this graduate work of fractal fracture behavior, it is necessary to establish references for fractal analysis on fracture surfaces, evaluating, from tests of fracture tenacity on modes I, II and combined I / II, the behavior of fractures in fragile materials, on linear elastic regime. Fractures in the linear elastic regime are described by your fractal behavior by several researchers, especially Mecholsky JJ. The motivation of that present proposal stems from work done by the group and accepted for publication in the journal Materials Science and Engineering A (Horovistiz et al, 2010), where the model of Mecholsky could not be proven for fractures into grooved specimens for tests of diametric compression of titania on mode I. The general objective of this proposal is to quantify the distinguish surface regions formed by different mechanisms of fracture propagation in linear elastic regime in polymeric specimens (phenolic resin), relating tenacity, thickness of the specimens and fractal dimension. The analyzed fractures were obtained from SCB tests in mode I loading, and the acquisition of images taken using an optical reflection microscope and the surface topographies obtained by the extension focus method of reconstruction, calculating the values of fractal dimension with the use of maps of elevations. The fractal dimension was classified as monofractal dimension (Df), when the fracture is described by a single value, or texture size (Dt), which is a macroscopic analysis of the fracture, combined with the structural dimension (Ds), which is a microscopic analysis. The results showed that there is no clear relationship between tenacity, thickness and fractal values for the material investigated. On the other hand it is clear that the fractal values change with the evolution of cracks during the fracture process ... (Complete abstract click electronic access below)