999 resultados para Facio, José Antonio
Resumo:
La ventilació mecànica (VM) és necessària en més del 50% dels pacients de les Unitats de Cures Intensives, però períodes llargs d’aquesta s’associen a més morbilitat. És important identificar el moment en el que el pacient és capaç de ser desconnectat de la VM, i per això existeixen uns criteris establerts, que en ocasions són insuficients per al pacient Neurològic. Hem estudiat de forma prospectiva el procés de desconnexió de la VM en 52 pacients (Neurològics i No Neurològics) aplicant uns criteris de weaning ampliats i hem demostrat que el percentatge d’èxit d’extubació és similar a ambdós grups.
Resumo:
Automated systems are required when numerous samples need to be processed, offering both high through put and test of a multiple simultaneously. This study was performed to compare the MicroScan WalkAway automated identification system in conjunction with the new MicroScan Combo Neg Panels Type 1S with conventional biochemical methods for identifying ten environmental Serratia plymuthica strains. High correlation between both methods were observed for all the 21 tests evaluated, and the MicroScan system was found capable of correctly identifying all S. plymuthica strains tested. In all tests, the percentage of correlation was 100%, except in raffinose test (91%).
Resumo:
Introducción: El manejo quirúrgico de ciertas malignidades en el paciente anciano crea preocupación sobre la posibilidad de realizar cirugías agresivas y sus resultados. Este es el caso del paciente anciano con carcinoma hepatocelular donde se pueden suscitar difíciles decisiones terapéuticas. Comparamos los resultados obtenidos entre pacientes mayores y menores de 70 años de edad. Material y Métodos: Se realizaron 36 resecciones hepáticas curativas para tratar cáncer hepatocelular. Dividimos nuestra población en dos grupos (14 pacientes &70 y 22 mayores o igual a 70 años de edad) y comparamos su morbimortalidad, periodo libre de enfermedad y sobrevida global utilizando curvas de Kaplan Meir y prueba de Log rank. Además buscamos factores de mal pronósticos en la población. Resultados: Ambos grupos son similares en cuanto al estado pre-operatorio. El tiempo quirúrgico, tipo de procedimiento, estancia hospitalaria y morbimortalidad fueron similares. La sobrevida global para los pacientes jóvenes y seniles a 3 y 5 años fue 85,7% vs. 68,7% y 47,6% vs. 60% respectivamente (p=0,813). El periodo libre de enfermedad a 3 y 5 años fue de 69,3% vs. 35,2% y 39,6% vs. 23,4% respectivamente (p=0,539). El análisis multivariado reveló la enfermedad multicéntrica y la alfa-feto-protein elevada como factores pronósticos independientes de una sobrevida libre de enfermedad y global más cortos. Conclusión: Los pacientes mayores de 70 años con carcinoma hepatocelular deben ser manejados en una manera similar a pacientes más jóvenes. Hay que tomar en cuenta factores de mal pronóstico como la multicentricidad y alfa-feto-proteína elevadas.
Resumo:
PGC-1α es un factor de transcripción maestro en la regulación mitocondrial de genes de protección frente a estrés oxidativo. Decidimos analizar el papel de la molécula en la regulación celular miocárdica tras infarto agudo. Evaluamos 38 pacientes con diagnóstico de SCACEST sometidos a estrategia de reperfusión. Encontramos que los pacientes con nivel basal de expresión reducido y mayor inducción de PGC-1α tras el evento presentaban infartos más extensos estimados por resonancia cardiaca. Concluimos que PGC-1α participa en la regulación de la respuesta celular frente a isquemia, en base a la activación de enzimas de protección mitocondrial.
Resumo:
Cytotoxicity assays of 24 new 3,5-disubstituted-tetrahydro-2H-1,3,5-thiadiazin-2-thione derivatives were performed. The 17 compounds with higher anti-epimastigote activity and lower cytotoxicity were, thereafter, screened against amastigote of Trypanosoma cruzi. Out of these 17 derivatives S-2d was selected to be assayed in vivo, because of its remarkable trypanocidal properties. To determine toxicity against J774 macrophages, a method based on quantification of cell damage, after 24 h, was used. Cell respiration, an indicator of cell viability, was assessed by the reduction of MTT [3-(4,5-dimethylthiazol-2-yl)-2,5-diphenyltetrazolium bromide] to formazan. Anti-amastigote activity was estimated after 48 h by microscopic counts of May Grünwald-Giemsa-stained monolayers. Nifurtimox and benznidazole were used as reference drugs. For the in vivo experiences, mice were infected with 10(4) blood trypomastigotes and then treated during 15 days with S-2d or nifurtimox by oral route. All of the compounds were highly toxic at 100 µg/ml for macrophages and a few of them maintained this cytotoxicity even at 10 µg/ml. Of the derivatives assayed against amastigotes 3k and S-2d showed an interesting activity, that was held even at 1µg/ml. It is demonstrated that the high anti-epimastigote activity previously reported is mainly due to the non-specific toxicity of these compounds. In vivo assays assessed a reduction of parasitemia after administration of S-2d to infected mice.
Resumo:
Les proteïnes associades a la mielina (MAIS), Nogo-A, MAG i OMgp, són molècules que presenten una capacitat inhibitòria molt important per el recreixement axonal i la neuroreparació després de lesió. No obstant des de fa anys les seves funcions han estat ampliades i s’han involucrat en diferents processos degeneratius del sistema nerviós o en processos neuroinflamatoris del sistema nerviós central i el perifèric com ara l'Escleresi Múltiple (MS). La base neurobiològica d’indicadors moleculars que són responsables del dany axonal en MS segueixen sense estar plenament descrits. Recentment s’ha publicat que el mecanisme de senyalització Nogo-A pot regir els primers canvis de la desmielinització immunomediada del sistema nerviós central en el model animal de MS, l’encefalomielitis autoimmune experimental (EAE). De la mateixa forma la proteïna priònica cel•lular és una proteïna que s’ha associat majoritàriament a malalties espongiformes, però que recentment s’ha vinculat (no sense controvèrsia) amb la seva possible relació amb la Malaltia d'Alzheimer (AD), ja que seria capaç de reclutar els oligòmers d’Aβ (ADDLs), els quals correlacionen millor amb el grau de demència, i amb els que interacciona directament, actuant així com un possible mediador de la fosforilació de tau en la malaltia. No obstant, les funcions de les MAIS i de la PrPc en aquests models de la malaltia no estan clarament definits i, per altra banda, es desconeixen els mecanismes de senyalització implicats, no descartant de forma clara el component neural i l’immune.
Resumo:
L’augment de soques de Mycobacerium tuberculosis multiresistents i l’aparició de soques extremadament resistents, ha posat de manifest la necessitat de disposar de nous mètodes de detecció precoç de M.tuberculosis i les seves resistències als principals fàrmacs antituberculosos, així com l’estudi eficaç dels brots, per a poder dur a terme un control eficient de la malaltia. L’objectiu de l’estudi va ser determinar la capacitat de la piroseqüenciació per a detectar i identificar micobacteris a partir d’aïllats clínics i mostra directa, determinar el seu patró de resistència a Rifampicina, Isoniacida, Etambutol, Fluoroquinolones, Canamicina i Capreomicina i explorar la seva potencialitat per a ser emprada en el tipatge molecular de les soques. Mitjançant la optimització de la tecnologia de la piroseqüenciació pels gens analitzats, i el disseny de primers específics, hem verificat la utilitat de la piroseqüenciació per al maneig de la tuberculosi. S’ha pogut estudiar la presència de mutacions relacionades amb resistències a fàrmacs de primera línia en el 96.5% de les posicions analitzades en soca clínica i en el 70.4% en mostra directa. Van concordar amb el resultats obtinguts per altres mètodes fenotípics i/o fenotípics el 97.1% i el 98.2% del resultats obtinguts en soca clínica i mostra directa respectivament. La piroseqüenciació ens ha permet analitzar la presència de mutacions relacionades amb resistències a antituberculosos de segona línia, servint com a mètode de confirmació en l’anàlisi d’altres mètodes genotípics. La tècnica ens ha permès també identificar els principals micobacteris no tuberculosos implicats en la infecció humana, sòls o en coinfecció. Resultats preliminars mostren que l’anàlisi amb piroseqüenciació pot ser d’utilitat per l’estudi clonal de les soques de M.tuberculosis. Les nostres observacions mostren la piroseqüenciació com una eina valuosa en l’àmbit clínic, ja que permet una reducció de la demora del diagnòstic, estudi filogenètic i detecció de resistències M.tuberculosis, i per tant una millora de l’aplicació del tractament adequat, ajudant al control de la malaltia.
Resumo:
Clone CL B5 of Trypanosoma cruzi is a beta-galactosidase expressing organism that was genetically transfected to be used for in vitro pharmacological screening. Biological parameters were determined, evaluating growth kinetics of epimastigotes, metacyclogenesis, infectivity to mammalian cell lines, parasitemia kinetics in mice and sensibility to nifurtimox and benznidazole. Differences in relation to other strains and CL parental strain were found, the most important being the incapability to produce death to mice in spite of the high inoculum used. However, it possesses the required features to be used for in vitro drug screening. Data obtained demonstrate that heterogeneity of T. cruzi appears even among clones of the same strain, and that these differences found do not prevent the use of clone CL B5 for the purpose that was engineered.
Resumo:
Disseny, creaciói explotació d¿un magatzem de dades per al Institut Català d¿Esports de Motor (ICEM) on, enuna primera fase, només es recolliran resultats del Campionat del Món de Pilots de Fórmula 1 des de l¿any 1961 fins el 2007.
Resumo:
Aquest treball de fi de carrera es basa en el desenvolupament d'una aplicació web per tal de que jugadors de tot el mon puguin jugar a escacs on-line.
Resumo:
L'objectiu d'aquest projecte de fi de carrera és obtenir una aplicació en llenguatge JAVA amb capacitat de generar, a partir d'un diagrama de classes, la representació corresponent en un esquema d'una base de dades orientada a objectes Oracle 9i.
Resumo:
The mosquito Aedes aegypti is the main vector of dengue in Venezuela. The genetic structure of this vector was investigated in 24 samples collected from eight geographic regions separated by up to 1160 km. We examined the distribution of a 359-basepair region of the NADH dehydrogenase subunit 4 mitochondrial gene among 1144 Ae. aegypti from eight collections. This gene was amplified by the polymerase chain reaction and tested for variation using single strand conformation polymorphism analysis. Seven haplotypes were detected throughout Venezuela and these were sorted into two clades. Significant differentiation was detected among collections and these were genetically isolated by distance.
Resumo:
El presente trabajo tiene por objetivo ofrecer una solución para la creación de un índice espacial para la extensión JASPA (Java SPAtial) sobre la base de datos H2. El algoritmo de indexación elegido para la implementación del índice espacial ha sido el Rtree.La implementación se ha realizado con el lenguaje de programación Java lo que ha facilitado su integración con la extensión JASPA y la base de datos H2, dado que ambos proyectos están codificados en el mismo lenguaje. El índice es persistente en memoria secundaria en una tabla de la propia base de datos H2.La solución que se propone está limitada a operaciones espaciales en dos dimensiones y es lo suficientemente flexible como para que no se haya necesitado modificar ni el código fuente de JASPA, ni de H2. Además, se ha previsto que el algoritmo de indexación se pueda mejorar o sustituir fácilmente.Por último, se ha tenido en cuenta que el proceso de creación y manipulación de los índices espaciales sea intuitivo y fácil de usar.
Resumo:
Este proyecto se fraguó previamente a la elección de un trabajo final de carrera. Para poder entenderlo debo mencionar que trabajo como titulado superior de investigación y laboratorio en el Instituto de Ciencias del Mar (ICM)del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), dentro de un grupo de investigación en oceanografía biológica, concretamente en recursos marinos renovables. En base a mi experiencia con este tipo de entorno de investigación, observe que existían una serie de mejoras de carácter técnico que se podrían introducir, y que ha la larga iban a facilitar mucho más el trabajo científico del grupo.Este grupo durante muchos años se ha dedicado a la obtención de datos de dos especies marinas de interés comercial del mar Mediterráneo que tienen su hábitat en aguas profundas: la gamba rosada (Aristeus antennatus) y la cigala (Nephrops norvegicus). Por ende, de manera colateral, datos de las especies que interaccionan con ellas, y que por este hecho se ven influenciadas al ser pescadas las anteriores. En estos años ha ido en aumento la evidencia de que ecosistemas más someros de nuestros mares tienen una relación mucho mayor de lo que se suponía con los ecosistemas profundos de los mismos. Además estos ecosistemas profundos influyen en los someros, también más de lo que cabía esperar, actuando de refugio de larvas y especies que tienen capacidad de sobrevivir en rangos batimétricos amplios. Si desean tener una visión más profunda al respecto pueden ver algunas de las últimas referencias bibliográficas a las que hago referencia en este párrafo acerca de este hecho, así como del incremento de la importancia de los grupos de investigación en el mundo dedicados a este tipo de investigación. En algunas de estas publicaciones han participado miembros del grupo al cual va dirigido el trabajo que aquí expongo.A medida que crecía el número de miembros del grupo, la importancia del mismo, la mejora tecnológica empleada en los muestreos, las colaboraciones internacionales con otras instituciones y la cantidad de proyectos en el grupo de investigación, crecía a su vez proporcionalmente, la cantidad de datos y la disparidad en formatos y sistemas de almacenaje (Hojas MS Excel o bases de datos MS Access, archivos de texto, etc.). Se ha hecho necesaria entonces la creación de una herramienta que los gestione de una forma común, y una base de datos para el almacenaje de los mismos de una forma coherente y robusta. Así mismo el hecho de tener los datos en una fuente común, posibilitará su distribución a otras bases de datos mundiales sobre la materia con las cuales se colabora, dependientes de organismos tan en la cresta a de la ola, como el Census of marine life (COML), el Alfred Wegener Institute (AWI) y el Center for Marine Environmental Sciences (MARUM)de Alemania. Estos a su vez carecen de datos de las zonas geográficas pertenecientes al mar Mediterráneo foco de la investigación del grupo.
Resumo:
La llista de distribució s'ha mostrat durant l'última dècada com una eina eficaç a l'hora de vertebrar la comunicació professional. De fet, és un primer pas cap a les comunitats virtuals. En aquest article s'estudia l'evolució d'un cas concret, IweTel, i de l'ús que els subscriptors van fer -ne, a partir de l'anàlisi de contingut dels missatges que van ser enviats entre 1998 i 2000. De l'estudi es desprèn que es tracta d'una llista utilitzada fonamentalment per a la comunicació professional i l'intercanvi d'informació, encara que pateix d'una falta notòria d'implicació activa per part dels seus subscriptors. Per altra banda, encara que han estat notables les millores fruit de la moderació, hi ha una absència viciosa de contingut científic o acadèmic en els debats desenvolupats.