Llegir per a ensenyar a llegir

L‘article fa una crítica de la pràctica educativa als nivells d’ensenyament d’infantil i primària pel que fa a la utilització de la literatura com a eina de coneixement. Reconeix l’educador com un referent fonamental en el desenvolupament de l'hàbit lector dels alumnes i, per això, proposa una profunda revisió dels principis teòrics i metodològics de aquesta pràctica. Assenyala aspectes que caldria revisar, com ara el de l'experiència lectora del mateix mestre que té la responsabilitat, no tan sols d'ensenyar a llegir i a escriure, sinó de formar bons lectors.

El Sentit de l'humor en els infants : una breu aproximació des de la psicologia cognitiva

Darrerament hem investigat l’emergència del metallenguatge en els infants en contextos d’interaccions comunicatives naturals (Ivern, 2006) i hem establert un sistema de categories metalingüístiques per tal d’identifi car i conceptualitzar aquells comportaments relacionats amb la refl exió sobre el llenguatge, tot emmarcat en una perspectiva evolutiva. Els participants han estat 32 infants, 16 nens i 16 nenes, d’edats compreses entre els 2 anys i 8 mesos i els 8 anys, tots ells de parla castellana. Entre altres aspectes hem analitzat les funcions que compleix, atenent especialment a la relació tripartida entre metallenguatge, metacognició i recursivitat. En darrer terme, ens ha semblat interessant analitzar la relació del metallenguatge amb la teoria de la ment i el sentit de l’humor. La naturalesa metalingüística de l’humor ha estat estudiada des de principis dels anys setanta (Shultz, 1974 i Cazden, 1976) fi ns l’actualitat (Puche, 2001; Puche i Lozano, 2002). Bona part de l’nterès que ha desvetllat és per la seva importància com a indicador de l’activitat cognitiva. A continuació exposem una refl exió breu sobre el paper que juga el sentit de l’humor en els infants des de la perspectiva de la psicologia cognitiva.

Análisis de la eficacia de los saques de esquina en la copa del mundo de fútbol 2010. Un intento de identificación de variables explicativas

In soccer, dead-ball moves are those in which the ball is returned to play from a stationary position following an interruption of play. The aim of this study was to analyse the effectiveness of one such dead-ball move, namely corner kicks, and to identify the key variables that determine the success of a shot or header following a corner, thereby enabling a model of successful corner kicks to be proposed. We recorded 554 corner kicks performed during the 2010 World Cup in South Africa and carried out a univariate, bivariate and multivariate analysis of the data. The results indicated that corners were of limited effectiveness in terms of the success of subsequent shots or headers. The analysis also revealed a series of variables that were significantly related to one another, and this enabled us to propose an explanatory model. Although this model had limited explanatory power, it nonetheless helps to understand the execution of corner kicks in practical terms.

La realitat psicopedagògica a educació primària : necessitats emergents, camps d'intervenció

Al llarg de l’article hem presentat quina és la situació actual de la intervenció dels professionals a Primària, des del punt de vista de la diversitat cultural, la diversitat funcional, la diversitat en els processos d’aprenentatge, la relació família-escola, la inexistència d’assessorament professional en molts centres, la realitat dels docents en relació a la seva activitat i la metodologia a les aules. Aquests set plantejaments ens han permès elaborar unes propostes de futur centrades en la intervenció, per part del psicopedagog, en la prevenció inespecífi ca, la intervenció en l’avaluació a Primària, la intervenció en la diversitat funcional i la intervenció en la relació entre la família i l’escola…, amb la fi nalitat de mostrar que els canvis són possibles.

La dinamització dels grups d'estudiants adolescents

En aquest article es fa una refl exió inicial sobre la importància de la dinàmica del grup (DG) d’adolescents en els entorns acadèmics de Secundària, la seva evolució i la seva infl uència en el rendiment. Així mateix, es comenta el paper de les tècniques de dinàmica de grups com a situacions de creixement, provocades per a experimentar, amb tota la persona, l’autoconeixement i el coneixement dels altres, el diàleg, la crítica i l’acord. Després d’una breu descripció de la situació actual de la DG a Secundària, incideix en la necessitat de promoure la tutoria grupal i l’elaboració i actualització del PAT com una estratègia de millora en els temps líquids actuals, el coneixement de la DG per part de tot el professorat i d’algunes tècniques específi ques per part dels tutors de Secundària com també la necessitat de personalitzar aquestes activitats i fer les pròpies versions perquè s’adeqüin a la situació del grup concret. Aprendre amb tota la persona, vella i coneguda idea propagada pels educadors, no pot donar-se com a objectiu ja aconseguit. L’aprenentatge experiencial dóna eines per a millorar la confi ança en la capacitat de superació de la persona a través de l’autoconeixement i la interacció amb els altres companys de classe.

Aprendre estratègies : aproximació experimental

Aquest article recull una aproximació experimental de les estratègies i els procediments d’aprenentatge, amb una recerca sobre els estils cognitius dels infants. Queda clar que els infants són preferentment visuals, segons el constructe de La Garanderie. Es fan unes propostes de futur sobre cap on hauria d’anar l’aprendre a aprendre.

La incidència de l'estrés en el cos docent

Aquest article ofereix una visió actualitzada de l’alarmant incidència de l’estrès en el col·lectiu docent, aprofundint en el seu diagnòstic, multicausalitat i diversifi cada repercussió. Així, doncs, es posa de manifest l’elevada subjectivitat en l’aparició de l’estrès, com també altres causes vinculades amb les dimensions personal, organitzativa i social. També es descriuen tant els indicadors de risc, com els factors de protecció més signifi catius envers la seva gènesi. Finalment, es presenta una proposta d’intervenció integradora i multimodal, de caràcter preventiu i pal·liatiu, constituïda per dinou programes que engloben la totalitat de les àrees implicades en aquesta patologia. Paraules clau: Estrès laboral docent, Burnout, Indicadors de Risc laboral, Factors de Protecció laboral, Programes preventius i palliatius d’estrès.

L'educació des del punt de vista racional. El currículum conceptual i procediment evolutiu, els programes de desenvolupament intel·lectual

L’article centra, en primer lloc, el sentit del títol: l’educació que potencia la refl exió lògica i racional, suportada en el còrtex cerebral, i la situació educativa actual, que no té establert amb claredat un currículum educatiu específi c per a l’ensenyament obligatori sobre actituds, sociabilitat, valors, emocionabilitat i creativitat. D’altra banda, es propugnen programes de desenvolupament intellectual molt útils, molts dels quals se centren en el treball que suporta la part cortical del cervell: lògica i operacions mentals deductives, inductives… Per tant, tenim currículums centrats en aspectes racionals que, paradoxalment, requereixen programes transversals sobre aspectes també racionals i, a més, obliden aspectes emocionals i creatius. Finalment, es fan dues propostes-suggeriments: una revisió del currículum basada en les aportacions de les neurociències, i la focalització del currículum en el desenvolupament harmònic de la persona, centrat en quatre pilars: Saber, Fer, Estar i Innovar. Les recents lleis educatives, però, no ho contemplen.

Neuropsicologia i educació

En aquest article pretenem plantejar una visió del procés de desenvolupament de les funcions cognitives del nen des del vessant del desenvolupament cerebral, a partir de les aportacions de les principals teories neuropsicològiques. En aquest sentit, doncs, presentem els models teòrics de funcionament cortical cerebral, des de les teories d’Alexander Luria fi ns als nous plantejaments més actuals sobre el funcionament en xarxes neurals. En aquest sentit, expliquem el desenvolupament de les funcions superiors del nen en base al procés de desenvolupament de les diferents àrees cerebrals, tenint present la important relació entre les bases genètiques del desenvolupament i la relació amb l’entorn on el nen creix. La interacció entre l’àmbit escolar i el procés evolutiu dels infants és clau per al seu propi desenvolupament, ja que, juntament amb el context familiar, l’escola és un dels principals entorns relacionals del nen. En aquest sentit, presentem els diferents canvis relacionats amb el desenvolupament cerebral que tenen lloc en cada un dels principals moments evolutius, tenint present, alhora, el procés educatiu del nen en l’àmbit escolar. Finalment, fem referència a les bases neurobiològiques del procés d’adquisició del llenguatge i lateralització cerebral de funcions cognitives, processos bàsics per a la comunicació del nen amb l’entorn i per al seu procés d’aprenentatge.

Família i escola : dos sistemes que s'han de trobar i entendre's

L’objectiu d’aquest article és fer una reflexió sobre les relacions entre la família i l’escola, la necessitat de donar-se suport en l’exercici de les seves tasques primàries i el paper del psicopedagog o de la psicopedagoga en aquest entramat. En una societat complexa i canviant com l’actual, la col·laboració entre els principals àmbits de socialització dels infants, a través d’un treball en xarxa, pot actuar com a factor de resiliència que ajudi a millorar el rendiment dels alumnes, a reduir el comportament de risc en l’adolescència i a promoure un desenvolupament saludable.

Maltractament de dones autòctones i immigrants : diferències en simptomatologia, personalitat i qualitat de la relació de parella

El maltractament vers les dones en les relacions de parella no és exclusiu de cap grup sociocultural. En el nostre país són molt escassos els estudis empírics sobre dones immigrants que pateixen una situació d’abús, i sobre les diferències respecte a les dones autòctones. Els objectius d’aquest treball són: 1) descriure i diferenciar les circumstàncies del maltractament en la relació de parella que pateixen les dones autòctones i les immigrants; 2) comparar la qualitat de la relació de parella d’ambdós grups; i 3) avaluar i comparar els perfils de personalitat, la simptomatologia clínica i la possible psicopatologia de les dones autòctones i immigrants. Es realitza una entrevista semiestructurada i s’administra el Millon Multiaxial Inventory-II (MCMI-II, Millon, 1999) i la Dyadic Adjustment Scale (DAS, Spanier, 1976), a 32 dones autòctones i 16 immigrants (N=48) que consulten en un servei d’atenció psicoterapèutica. En contrast amb altres estudis, els resultats indiquen que les dones autòctones presenten un perfil psicopatològic més greu i valoren més deficientment la qualitat de la seva relació de parella. Paraules clau: dones maltractades autòctones i immigrants, circumstàncies del maltractament, perfi ls de personalitat, simptomatologia clínica i psicopatologia.

El Joc tradicional a la iconografia filatèlica

Des del Grup de Recerca i Investigació sobre Esport i Societat (GRIES) ha semblat escaient iniciar un projecte de recerca que permeti aprofundir en l’estudi de la “Cultura lúdica com a patrimoni”. Aquest projecte de recerca i la dedicada a “Esport i modernització a Catalunya en el segle XX” són els dos projectes que sostenen una de les quatre línies d’investigació desplegades per aquest grup de recerca, en concret aquella que fa referència a “Cultura, esport i patrimoni”. Doncs bé, el present article dóna a conèixer els resultats obtinguts en tres estudis en relació a la utilització d’una de les fonts iconogràfi ques que al nostre entendre no ha merescut la sufi cient atenció per part dels investigadors malgrat disposar d’informacions força valuoses, si més no, en l’àmbit de l’estudi dels jocs populars i tradicionals. Ens estem referim a la iconografi a fi latèlica. El primer dels estudis mostra els resultats obtinguts en la investigació d’una emissió fi latèlica que aplegava força manifestacions lúdiques, la “Serie Europa -Juegos infantiles - 1989”. El segon ha consistit en l’elaboració d’un catàleg fi latèlic de jocs tradicionals d’Europa i el seu corresponent anàlisi. Per últim, el tercer, pretén consolidar aquest projecte, amb la realització d’una tesi doctoral que pretén estudiar els jocs i esports tradicionals d’arreu del món a través de la fi latèlia.

L'educació física i la intel·ligència

L a denominació Educació Física pot confondre la ciutadania respecte dels veritables objectius psicopedagògics, orgànics i socioculturals del comportament motor humà en l’educació integral de la persona. La manca de valoració social de la matèria converteix la recerca del prestigi en una lluita contínua contra la resta de disciplines científi ques acceptades culturalment, i es tradueix en múltiples situacions: l’utilitarisme dels seus coneixements, el reconeixement social o el volum de dedicació horària a la matèria. En- front d’aquesta casuística, des d’un enfocament de camp de la psique humana, es defensa que l’Educació Física és també educació intel·lectual. Així es comprèn que l’Educació Física no és una activitat que realitza un subjecte com a manifestació d’alguna facultat interna o cognoscitiva que li ho permet. Educar-se en la motricitat quotidiana i esportiva signifi ca, per a l’ésser humà, construir-se psicològicament com a tal persona diferenciada. Aquest plantejament naturalista de la intelligència permet identifi car el caràcter multidimensional d’aquesta, que, en primer lloc i en un sentit ampli del concepte, invita a plantejar la conveniència del cognom de l’Educació: «Física». I, en segon lloc, des d’un sentit restringit, ajuda a comprendre que el comportament motor humà és educació intel·lectual que fon la sensorialitat propioceptiva i esquelètica amb la temporalitat com a criteri d’èxit: l’alumne, l’atleta o el jugador intel·ligent que realitza els moviments en el moment oportú, independentment del nivell funcional rígid o canviant del comportament motor o esportiu a ensenyar. Aquest plantejament teòric pretén superar la incertesa de l’edifi ci acadèmic de l’Educació Física per bastir-lo en una futura comprensió antropològica i humanista de la intel·ligència i del moviment: ... «La carrera del hombre no es la carrera de un animal con una inteligencia humana sobreañadida, sino que es una nueva forma de correr, la del hombre, no sólo diferenciada por su específi ca contextura corporal y su particular locomoción , sino en cuanto que es un ser inteligente que corre: la propia carrera es inteligencia.» (Cagigal, 1986, p.17).

150 aniversari del naixement de Sigmund Freud : presentació

La commemoració del 150 Aniversari del naixement de Sigmund Freud a Barcelona ha estat intensa. Un any ple d’activitats: conferències, taules rodones, poesia, cinema i cursos realitzats a diferents recintes de la ciutat, en bona part organitzades directament per la comissió de l’Any Freud i amb el suport de tots els grups de psicoanàlisi de la ciutat. Grups que van organitzar les seves pròpies activitats entorn de la commemoració, moltes de les quals foren adscrites i impulsades per l’Any Freud. També hi va haver iniciatives dels mitjans de comunicació i de les Universitats.

Freud, un clàssic del pensament contemporani : commemoració del 150 aniversari del naixement

La pèrdua dels grans relats i les grans utopies pròpia de la crisi de la modernitat, no és necessàriament una gran pèrdua. El món desfonamentat i per segona vegada desencantat, també representa l’ampliació de l’àmbit d’allò que es pot saber, d’allò que es pot comprendre. Quan s’apaguen els llums de la raó il·lustrada i l’ésser humà és abocat a l’abisme del sense-sentit; emergeix la paraula com a forma i no com substància, apareix la possibilitat de nomenar l’innominable. Aquesta és la gran revolució del pensament en el segle XX, que no hauria estat possible sense l’obra de Sigmund Freud i la seva teoria psicoanalítica. El pensament de Freud no és un relat més de la modernitat sinó justament un dels que fan possible la ruptura, el que desemmascara el ser humà com a essència o substància, per descobrir un subjecte escindit capaç de construir i reconstruir el seu relat identitari.