Universitat i societat xarxa : Usos d'Internet en el sistema educatiu superior de Catalunya. Informe final de recerca (annexos web)

Annexos web de l'estudi que analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforçada amb elements qualitatius- la transició que es produeix en el sistema universitari públic català cap a un model més adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a això, es posa especial èmfasi en l'anàlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el món universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqüència d'aquests usos.

Universitat i societat xarxa : Usos d'Internet en el sistema educatiu superior de Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

Aquest estudi analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforçada amb elements qualitatius- la transició que es produeix en el sistema universitari públic català cap a un model més adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a això, es posa especial èmfasi en l'anàlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el món universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqüència d'aquests usos.

Universitat i societat xarxa : Usos d'Internet en el sistema educatiu superior de Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

Aquest estudi analitza -seguint una metodologia quantitativa basada en una mostra representativa de 2.093 professors i 23.864 estudiants i reforçada amb elements qualitatius- la transició que es produeix en el sistema universitari públic català cap a un model més adaptat a les noves necessitats de la societat xarxa. Per a això, es posa especial èmfasi en l'anàlisi dels usos que es fa d'Internet (l'eina clau de la societat xarxa) en el món universitari i en les transformacions que es donen o es donaran com a conseqüència d'aquests usos.

Iconografia paleocristiana en ceràmiques estampades gàl·liques (d.s.p.) trobades al Nord-Est de Catalunya

Aquest article presenta un estudi detallat de peces ceràmiques que pertanyen al tipus ceràmic conegut com derivada de la sigil·lata paleocristiana (D.S.P.), obrada al migdia de la Gàl·lia des de molt a final del segle IV fins ben entrat el VI i exportada per tota la costa de la Mediterrània occidental

Com hauria d’acollir la Unió Europea una Catalunya independent

L’objectiu d’aquest treball és saber com hauria d’acollir la Unió Europea a una Catalunya independent que en vol formar part. Estem, doncs, davant d’un procediment d’ampliació interna de la Unió Europea, ja que el territori català ja forma part de la mateixa i ja funciona com a subjecte i aplicant del Dret europeu. Per tant, el nostre objectiu fa que, en primer lloc, ens preguntem què és el dret a l’autodeterminació i saber si aquest té cabuda dins de la Unió Europea, ja que primer cal determinar qui és el “poble català” que s’ha constituït com a Estat. En segon lloc, la persecució de la nostra fita ens porta a buscar si els Tractats constitutius inclouen la pauta del procediment d’ampliació interna. Així doncs, hem d’entrar a analitzar-los i a establir quins passos haurà de realitzar el nou estat que pretén ser membre, així com la mateixa Unió Europea.

El impacto de los acuerdos de asociación en las relaciones comerciales entre la Unión Europea y América Latina

Durant diverses dècades les relacions entre la Unió Europea (UE) i Amèrica Llatina es caracteritzaven pel model tradicional de "ajuda sense comerç" fins els anys 1995, que amb acords de quarta generació impulsar el començament del nou instrument. Els acords d'associació (AdA) introdueixen com una novetat tres pilars (diàleg polític, de cooperació i comercial) i centren l'atenció en les relacions comercials, liberalitzen el comerç i estableixen un nou model d'associació biregional. Aquest treball de recerca analitza els AdA de la UE amb països o grups de països llatinoamericans i el seu impacte en les relacions comercials entre la UE i Amèrica Llatina.

International regimes as knowledge syndicates? Energy and trends of global governance

El poder de l'Estat i la sobirania tradicional s'està deteriorant de manera constant, sobretot en termes de la provisió de certs béns públics fonamentals. Els Estats, en particular, són incapaços de manejar el coneixement i la informació que és essencial per mantenir la competitivitat i la sostenibilitat en una economia interdependent. Estructures fiables de la governança mundial i la cooperació internacional estan lluny de ser establertes. Energia com a problema a les agendes p dels governs, les empreses privades i la societat civil és un exemple manifest d'aquesta dinàmica.. L'actual sistema de governança mundial d'energia implica accions polítiques disperses per actors divers. L'Agència Internacional de l'Energia té un paper destacat, però està debilitat per la seva composició limitada i basada en el coneixement- epistèmic en lloc del material o executiu. Aquest treball sosté que ni la mida ni nombre de membres disponibles estan dificultant la governabilitat mundial d'energia. Més aviat, l'energia és una sèrie de béns públics que es troben als llimbs, on els estats no poden pagar la seva disposició, així com els diversos interessos impedir l'establiment d'una autoritat internacional. Després de la introducció de la teoria del règim internacional i el concepte de coneixement basats en les comunitats epistèmiques, l'article revisa l'estat actual de la governabilitat de l'energia mundia. A continuació es presenta una comparació d'aquesta estructura amb els règims de govern nacional i regional, d'una banda, i amb règims globals ambientals i de salut, de l'altra

Governança Local i Sostenibilitat: reptes i oportunitats. El municipi de Ripollet cap a la sostenibilitat

A partir de la segona meitat de la dècada dels noranta, les ciutats d’Europa s’han compromès amb força a millorar els seus models de desenvolupament a través de l’adopció d’una visió estratègica que, incrementant la participació ciutadana i la cooperació entre els diversos actors, ha permès d’anar posant en pràctica esquemes de gestió econòmica, social i ambiental més sostenibles. A Espanya, Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més actives en temes de desenvolupament local sostenible. El present treball intenta reflexionar sobre el món local i el seu compromís amb la sostenibilitat analitzant els resultats aconseguits. Concretament, el treball és el resultat d’una investigació duta a terme a Ripollet amb un grup significatiu d’empreses ubicades en els polígons industrials del municipi. L’objectiu específic de l’estudi ha estat analitzar les percepcions del món empresarial local sobre alguns punts imprescindibles per a la definició de qualsevol procés compartit de desenvolupament sostenible a escala local.

A Typology of agents and subjects of regional cooperation: the experience of the Mediterranean Arch

El document és el resultat d'una investigació més àmplia sobre la construcció de l'Arc Mediterrani. El seu objectiu és posar en relleu el notable grau de desenvolupament de la cooperació regional en la matèria, a través d'una anàlisi detallada de les diferents figures institucionalitzades de cooperació territorial existents (o haver existit) a la zona. L'anàlisi s'ha dut a terme des d'un punt de vista temàtic, basat en els objectius prioritaris d'aquestes institucions. En concret, les xifres estudiades es limiten a les institucions formals o les associacions de col · laboració de caràcter específic, com ara euroregions o les agrupacions europees d'interès econòmic, entès com les figures de major institucionalització dels espais transnacionals a nivell europeu. En canvi, hem deixat de banda altres figures, com Interreg (finançat pel FEDER), ja que no són entitats correctament. Encara que de vegades els acords de cooperació establerts per als projectes d'Interreg han donat lloc a algunes de les entitats estudiades aquí.

The Öresund region: A dynamic region in Europe due to inter-regional collaboration?

El cluster Medicon Valley es troba a la regió d'Oresund binacional que s'estén per Dinamarca i Suècia, inclosa la Universitat de Lund, ciutat i tercera ciutat més gran de Suècia, Malmö (veure figura 1). El 2000, aquestes dues parts nacionals estaven connectades físicament per l'establiment dels 18 quilòmetres de longitud, enllaç fix del Øresund (ponts i túnels).

Els Actors de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Xarxes, percepcions i expectatives

Segons la nostra hipòtesi, la viabilitat de l’Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM) dependrà sobretot de la seva capacitat de mobilitzar, d’implicar i de connectar els actors públics i privats dels diferents nivells territorials als quals s’adreça aquesta iniciativa. Per tant, el grau de coneixement i el posicionament dels diferents actors respecte al projecte resulten essencials a l’hora de definir una estratègia de cooperació d’aquestes característiques. L’objectiu d’aquest document és explicar els resultats de l’enquesta duta a terme amb un miler d’actors públics i privats de l’EPM. Aquesta tenia per objectiu obtenir dades relatives a aspectes clau del context en el que s’insereix el projecte, així com informació rellevant per definir estratègies d’actuació que poden ajudar a desenvolupar les capacitats organitzatives i comunicatives necessàries per gestionar una organització complexa com aquesta. L’estudi empíric es va estructurar al voltant de tres línies d’anàlisi: 1r) el present de l’Euroregió; 2n) El posicionament respecte l’EPM i 3r) El futur de l’EPM

L’Euroregió Pirineus-Mediterrània

Analitza una de les experiències de CTF més recent al sud d’Europa: l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Constituïda per un nucli inicial de cinc regions: Catalunya, Aragó, Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia Pirineus, no descarta la cooperació amb altres territoris seguint l’arc pirinenc i mediterrani (d’Itàlia fins al Magreb), les valls dels grans rius (Ebre, Garona, Roina) i les illes de la mediterrània occidental (EPM, 2004: 4.), fet que implica la combinació de tres tipus de cooperació: transfronterer, interregional i transnacional. Aquesta característica juntament amb la pretensió d’esdevenir un pol de desenvolupament econòmic és un indicador de l’especificitat de l’EPM en el marc euroregional europeu.

Cohesion, competition and contradiction: INTERREG and Franco-British Cross border co-operation

Aquest article resumeix el desenvolupament del programa INTERREG i la cooperació a la frontera franc-britànica en els últims vint anys. Això és seguit per una anàlisi de la forma transfronterera cooperació pot entendre recorrent a les discussions conceptuals de canviar la governança europea i les relacions de poder entre els diferents nivells de govern. Aquestes idees conceptuals proporcionen un context per a un examen en profunditat de la iniciativa INTERREG IIIA, a la frontera franc-britànica que es destaquen alguns dels principals problemes i les contradiccions de la cooperació transfronterera.

Euroregión y pragmatismo: El Fondo Común Euskadi-Aquitania

Creat el 1990, el Fons Comú Euskadi-Aquitània ha demostrat la seva eficiència en matèria de finançament de projectes ransfronterers. Entre els factors que expliquen aquests resultats cal destacar els vincles transfronterers locals previs sobre els quals s'erigeix ​​el Fons. La voluntat comuna de crear un eix regional central a la costa atlàntica i l'equilibri de les forces olítiques basques i aquitanes afavoreixen també la cooperació. No obstant això, el Fons s'enfronta actualment a un dilema important: d'una banda seguir impulsant els projectes locals que neixen esporàdicament, i per altra institucionalitzar a nivell regional aquestes col · laboracions per a formar xarxes duradores.

Cross-Border Cooperation Between Spain and Portugal: A case Study of the Southern Regions

After centuries of lack of contacts between Spain and Portugal, the democratization of both countries allowed for a rapprochement which today is becoming more intensive. The crucial factor of the growing integration of Spanish and Portuguese border regions into a cross-border region is naturally the INTERREG programme. Both regions are disadvantaged within the European Union and their respective countries as poor regions. They have the status of a ‘double periphery’. In the 1980s and particularly 1990s actors on both sides of the border intensified their contacts in order to overcome their double peripherality. The growing number of projects, the improvement of infrastructures and the revival of associationism will certainly change the quality of life of these regions, which are still among the lowest in both countries. The continuation of the INTERREG programme after 2007-2013 will be an important consolidating tool for the further development of cross-border cooperation.