Aplicación de las técnicas de comunicación externa a la comunicación interna de las empreas

La comunicació interna en les empreses és una eina capaç no tan sols d’informar als treballadors de la mateixa sinó també de motivar-los, retenir el talent i augmentar l’orgull de pertinença, que contribuirà positivament a crear un ambient favorable als resultats. Mentre que en comunicació externa s’obren noves portes i s’intenta innovar a diari, la comunicació interna sovint és descuidada. Un ajustament als canals d’aquest tipus de comunicació, nodrint-se de la ja experimentada comunicació externa pot ser una manera de canviar, créixer i ajudar a que l’equip de la companyia estigui encara més unit i disposat a lluitar pel seu èxit, encara que passi per temps de crisi.

Creació i transmissió de coneixement als clústers empresarials: un model de simulació

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a l’Snider Entrepreneurial Research Center de la Wharton School de la University of Pennsilvanya y, EUA entre juliol i desembre del 2007. L’objectiu d’aquest projecte és estudiar la relació entre les estratègies de gestió del coneixement i les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’evolució de les poblacions d’organitzacions i els seus efectes en els patrons industrials d’aglomeració espacial. Per a això s’adopta una aproximació fonamentada en la utilització d'un model basats en agents per a obtenir hipòtesis significatives i provables sobre l’evolució de les poblacions d’organitzacions al si de clústers geogràfics. El model de simulació incorpora les perspectives i supòsits d’un marc conceptual, l’Espai de la Informació o I-Space. Això permet una conceptualització basada en la informació de l’entorn econòmic que té en compte les seves dimensions espacials i temporals. Mitjançant els paràmetres del model es dóna la possibilitat d’assignar estratègies específiques de gestió del coneixement als diversos agents i de localitzar-los en una posició de l’espai físic. La simulació mostra com l'adopció d'estratègies diverses pel que fa a la gestió del coneixement influeix en l'evolució de les organitzacions i de la seva localització espacial, i que aquesta evolució es veu modificada pel desenvolupament de les TIC. A través de la modelització de dos casos ben coneguts de clústers geogràfics d’alta tecnologia, com són Silicon Valley a Califòrnia i la Route 128 als voltants de Boston, s’estudia la interrelació entre les estratègies de gestió del coneixement adoptades per les empreses i la seva tria de localització espacial, i també com això és afectat per l’evolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). Els resultats obtinguts generen una sèrie d’hipòtesis de rica potencialitat sobre l’impacte del desenvolupament de les TIC en la dinàmica d’aquests clusters geogràfics. Concretament, es troba que la estructuració del coneixement i l’aglomeració espacial co-evolucionen i que aquesta coevolució es veu significativament alterada pel desenvolupament de les TIC.

An improved method for concentrating rotavirus from water samples

A modified adsorption-elution method for the concentration of seeded rotavirus from water samples was used to determine various factors which affected the virus recovery. An enzyme-linked immunosorbent assay was used to detect the rotavirus antigen after concentration. Of the various eluents compared, 0.05M glycine, pH 11.5 gave the highest rotavirus antigen recovery using negatively charged membrane filtration whereas 2.9% tryptose phosphate broth containing 6% glycine; pH 9.0 was found to give the greatest elution efficiency when a positively charged membrane was used. Reconcentration of water samples by a speedVac concentrator showed significantly higher rotavirus recovery than polyethylene glycol precipitation through both negatively and positively charged filters (p-value <0.001). In addition, speedVac concentration using negatively charged filtration resulted in greater rotavirus recovery than that using positively charged filtration (p-value = 0.004). Thirty eight environmental water samples were collected from river, domestic sewage, canals receiving raw sewage drains, and tap water collected in containers for domestic use, all from congested areas of Bangkok. In addition, several samples of commercial drinking water were analyzed. All samples were concentrated and examined for rotavirus antigen. Coliforms and fecal coliforms (0->1,800 MPN/100 ml) were observed but rotavirus was not detected in any sample. This study suggests that the speedVac reconcentration method gives the most efficient rotavirus recovery from water samples.

The distribution of Biomphalaria spp. in different habitats in relation to physical, biological, water contact and cognitive factors in a rural area in Minas Gerais, Brazil

A total of 256 sites in 11 habitats were surveyed for Biomphalaria in Melquiades rural area (State of Minas Gerais) in August and November 1999 and in March 2000. Of the 1,780 Biomphalaria collected, 1,721 (96.7%) were B. glabrata and 59 (3.3%) B. straminea. Snails were found in all habitats except in wells, with the largest mean numbers in tanks, seepage ponds and canals, and the smallest numbers in springs, rice fields and fishponds. People's knowledge of the occurrence of Biomphalaria at the collection sites and the presence of Biomphalaria ova were strongly correlated with the occurrence of snails, and distance between houses and collection sites, as well as water velocity were inversely correlated with Biomphalaria occurrence (p < 0.001). The strongest predictor o f Biomphalaria occurrence was the presence of tilapia fish in fishponds. Fourteen Biomphalaria (0.8% of all snails) found at 6 sites were infected with Schistosoma mansoni. Suggestions are made for the utilization of local people's knowledge in snail surveys and further studies are recommended on the possible use of tilapia for biological control of Biomphalaria in fishponds, as well as modeling of S. mansoni transmission and reinfection.

Abundance of Mepraia spinolai in a Periurban Zone of Chile

Mepraia spinolai is a silvatic species of Triatominae which prefers microhabitats near to or in rock piles. It is also able to maintain similar or higher size populations near houses. The density of bugs in quarries near Santiago, Chile, differed within microhabitats and varied significantly within sites according to season. M. spinolai was not found in sites characterized by human perturbation of quarries. Our results confirm M. spinolai as a silvatic triatomine whose importance as a vector of Chagas disease will depend on contact with humans. This could occur if the habitats where populations of this species are found become exploited for the building of urban areas.

GestNews: Servei de cerca automatitzada de notícies

Construcció d'un servei de cerca automatitzada de notícies. La cerca es realitza en els canals RSS als quals es vol subscriure l'usuari.

Distribution and Schistosoma mansoni infection of Biomphalaria glabrata in different habitats in a rural area in the Jequitinhonha Valley, Minas Gerais, Brazil: environmental and epidemiological aspects

This paper examines the distribution and infection of Biomphalaria glabrata with Schistosoma mansoni in all aquatic snail habitats in a rural area in the state of Minas Gerais, Brazil, in relation to physico/biotic and behavioral factors. Snail and environmental surveys were carried out semi-annually between July 2001 and November 2002 at 106 sites. Collected snails were examined in the laboratory for infection. B. glabrata densities were highest in overflow ponds, irrigation ponds, springs, canals and wells, and lowest in fishponds and water tanks. Snail densities were higher during the hot, rainy season except for streams and canals and were statistically associated with the presence of fish, pollution, and vegetation density. Tilapia fish and an unidentified Diptera larva were found to be predators of B. glabrata but ducks were not. Twenty-four of the 25 infected snails were collected in 2001(1.4% infection rate) and only one in 2002, after mass chemotherapy. The occurrence of B. glabrata in all 11 snail habitats both at and away from water contact sites studied indicates widespread risk of human infection in the study area. In spite of the strong association between B. glabrata and tilapia in fishponds we do not recommend its use in schistosomiasis control for ecological reasons and its relative inefficiency in streams and dams.

Construcció d'un SIG municipal aplicat a les necessitats d'una població qualsevol

Amb aquest Treball Final de Carrera, es pretén oferir un breu recorregut pels fonaments de les plataformes SIG, així com la presentació d'una aplicació pràctica. En aquest cas, es desenvolupa el projecte d'un SIG que cobreixi algunes de les necessitats bàsiques d'un ajuntament.

Llengua al límit. Una llengua, dos camins. L'encontre necessari.

En el treball es realitza una transcripció de dos programes de televisió, amb la idea de saber quin és el tipus de llenguatge que usen aquests mitjans per adreçar-se al seu públic. Però seria absurd ignorar altres canals per als quals la llengua és imprescindible. Em refereixo al cinema, sobretot. I malgrat que no es considera un mitjà de comunicació, també és un element importantíssim pel que fa al tractament i transmissió lingüístics. I molts productes del cinema acaben sortint per televisió. La premsa escrita i, com a cas especial, Internet, també hi tenen força a dir.

Los canales informativos : punta de lanza de los portales españoles

En els últims anys la paraula portal ha aparegut íntimament lligada als avatars de l'economia digital. En aquest article, i a partir d'una metodologia d'avaluació de recursos digitals, s'analitzen els canals sobre actualitat i sobre Internet de tres portals generalistes espanyols (eresMas, Inicia i Terra) per tal d'observar si el seu contingut i el tractament que aquest rep són satisfactoris de cara a l'ús que els internautes fan d'aquells.

E-Government and Online Government-Citizen Interaction

En l'última dècada, les administracions públiques han fet un esforç especial per desenvolupar portals d'administració i oferir serveis en línia. L'objectiu d'aquest article és crear un marc teòric i analític per a investigar els efectes dels nous canals d'interacció basats en la tecnologia entre els governs i els ciutadans en l'estructura organitzativa i les dinàmiques de les administracions públiques i, finalment, en el lliurament de serveis. També assenyala possibles enfocaments metodològics que podrien resultar útils en la recerca futura sobre aquest tema.

Vitalidad etnolingüística, medios de comunicación e identidad étnica. Un estudio con grupos indígenas de Chiapas

Aquest estudi representa la primera exploració de l'ús de la televisió i la selecció de programes per part de grups d'indígenes a Chiapas. Més concretament, s'examina com els membres d'aquests grups seleccionen canals i programes específics dels mitjans de comunicació per raons d'etnicitat, i com això té a veure amb estratègies de mobilitat social. Les dades de 173 indígenes estudiants de la universitat Intercultural de Chiapas van indicar que per a 77 membres d'aquesta mostra, veure la televisió i seleccionar programes sobre la base de la seva etnicitat és una activitat de visualització important per a la seva autoestima etnolingüística. Aquests resultats es discuteixen en termes de la representació televisiva dels grups ètnics de Chiapas i motiven la realització de futures investigacions sobre aquests temes a Chiapas.

E-governança i atenció ciutadana : la Generalitat de Catalunya en el context internacional. Informe de recerca (Vol.II)

Aquest estudi té com a objectiu principal analitzar les transformacions que s'esdevenen al voltant de la incorporació d'innovacions tecnològiques de l'entorn de les TIC en els processos d'atenció al ciutadà per part de les administracions públiques. Les transformacions que hem analitzat tenen a veure amb tres dimensions que hem considerat bàsiques. D'una banda, ens hem centrat en els canvis que es produeixen en la forma en què els ciutadans (com a principals, tot i que no únics, usuaris) i l'administració es relacionen entre sí. De l'altra hem analitzat les transformacions que s'esdevenen en el funcionament intern i en la pròpia organització de l'administració arran de les transformacions dels canals de comunicació amb els usuaris. Per últim, hem considerat els canvis en la forma de gestionar (dissenyar, planificar, organitzar i dur a terme) el canvi i la innovació, tenint en compte especialment els rols dels diferents actors (no només públics) que hi participen. La recerca es recolza en un ampli estudi empíric sobre la Generalitat de Catalunya i en un estudi compartiu internacional sobre el Quebec, Emillia-Romagna i Escòcia.

E-Governance and Citizen Information : The Generalitat of Catalonia in the International Context. Research report (synthesis document)

Aquest estudi té com a objectiu principal analitzar les transformacions que s'esdevenen al voltant de la incorporació d'innovacions tecnològiques de l'entorn de les TIC en els processos d'atenció al ciutadà per part de les administracions públiques. Les transformacions que hem analitzat tenen a veure amb tres dimensions que hem considerat bàsiques. D'una banda, ens hem centrat en els canvis que es produeixen en la forma en què els ciutadans (com a principals, tot i que no únics, usuaris) i l'administració es relacionen entre sí. De l'altra hem analitzat les transformacions que s'esdevenen en el funcionament intern i en la pròpia organització de l'administració arran de les transformacions dels canals de comunicació amb els usuaris. Per últim, hem considerat els canvis en la forma de gestionar (dissenyar, planificar, organitzar i dur a terme) el canvi i la innovació, tenint en compte especialment els rols dels diferents actors (no només públics) que hi participen. La recerca es recolza en un ampli estudi empíric sobre la Generalitat de Catalunya i en un estudi compartiu internacional sobre el Quebec, Emillia-Romagna i Escòcia.

La Lectura a les comarques de Girona

Estat de la lectura a les comarques gironines. Es tracten temes com ara què significa llegir; la història de la lectura, especialment a les terres gironines; l’estat de l’analfabetisme tant absolut com funcional; el “Manifest d’Olot” i l’aprenentatge de la lectura