Avaluació de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle a la ciutat de Girona i propostes de reeducació

En els últims 30 anys, la comunitat internacional ha anat agafant consciència dels efectes que pot tenir l’ increment de les emissions de gasos d’ efecte hivernacle (GEH). És per aquest motiu, entre d’ altres que es fan inventaris d’ emissions de GEH a nivell estatal i a gran escala. Aquest projecte té com a principal objectiu determinar i quantificar les emissions de GEH a escala local del municipi de Girona. Per tal de poder dur a terme aquest treball ha calgut buscar metodologies i softwares, que s’ han hagut d’ adaptar a la singularitat que té Girona, sobretot pel que fa al transport. Finalment es fan propostes que s’ adapten a la problemàtica del municipi

burning questions

burning questions

Allocation of GHG emissions in a paper mill, an application tool to reduce emissions

El sector de pasta i paper és considerat un dels set sectors industrials més intensius en consum energètic. La producció i consum d'electricitat i de vapor esdevenen les fonts majoritàries d'emissions de gasos d'efecte hivernacle en aquest sector industrial. Les fàbriques papereres poden assolir objectius de reducció d'emissions mitjançant reducció en origen (substitució de combustibles, introducció d'energies renovables) o bé a partir de mesures d'eficiència energètica en el propi procés. En aquest context, s'ha desenvolupat un mètode de distribució d'emissions que permet assignar a cada unitat d'operació del procés paperer, el seu grau de responsabilitat en emissions. També s'han avaluat diferents mètodes de càlcul de factors d'emissió de vapor i electricitat, tant per plantes de cogeneració com per sistemes individuals. A partir d'aquesta avaluació s'han proposat nous mètodes alternatius als analitzats. Aquests mètodes i els factors d'emissions s'han aplicat a dues fàbriques papereres catalanes.

Emissions de N2O i desnitrificació en sòls agrícoles i d'ecosistemes naturals. Factors de regulació

La major conscienciació actual dels problemes de pol·lució que acompanyen les pèrdues de N del sòl cap a l'atmosfera ha reorientat les investigacions cap a un coneixement més profund dels processos implicats en les emissions dels compostos nitrogenats que comporten un major perjudici des d'un punt de vista ecològic així com els seus principals factors reguladors. La creixent preocupació per l'increment de la concentració atmosfèrica de N2O és deguda a les seves interaccions amb la fotoquímica atmosfèrica i el balanç de radiació de la Terra ja que intervé en la destrucció de la capa estratosfèrica d'ozó, contribueix a l'efecte hivernacle i participa de la pluja àcida. Es considera que els sòls són la principal font de N2O atmosfèric. Al voltant del 90% d'aquestes emissions són d'origen biòtic; els principals processos implicats són la desnitrificació i la nitrificació. L'emissió del N2O produït a través d'aquests dos processos es caracteritza pels diferents nivells de regulació que presenta ja que depèn de la taxa dels processos, de la proporció de N canalitzada per cada procés cap a la producció de N2O i del seu consum dins el mateix sòl el qual està relacionat amb les dificultats en el transport cap a l'atmosfera. Això comporta una gran dificultat a l'hora d'aprofundir en el coneixement de les emissions de N2O del sòl cap a l'atmosfera i de la seva regulació. El desconeixement dels nivells d'emissió de N2O i de la importància de la desnitrificació així com de la seva regulació tant en sòls agrícoles com naturals de les nostres contrades és el principal punt de partida dels objectius d'aquest treball.

Distortion product otoacoustic emissions in children with profound sensorineural hearing losses

This paper presents information on the reliability of distortion product otoacoustic emissions in children with profound sensorineural hearing losses.

Hearing screening with otoacoustic emissions and patient age in a pediatrician's practice

This paper presents a study of the effectiveness of a neonatal hearing screener (the GSI AUDIOscreener, which is usually used in hospitals to test newborns), in a pediatrician's offices to test infants and children up to age 5-1/2 years.

Input/output measurements of otoacoustic emissions and differential diagnosis of cochlear function

This study provides detailed information on the ability of healthy ears to generate distortion product otoacoustic emissions (DPOAEs).

Hearing screening with otoacoustic emissions in pediatric outpatient facilities : ages birth through five

This paper discusses the use of otoacoustic emissions (OAEs) in performing outpatient hearing screening for children, birth to age five.

The comparison of tympanometric results to distortion product otoacoustic emissions

This paper presents a study investigating the relationship between tympanometry measures of the middle ear and Distortion Product Otoacoustic Emissions (DPOAE) screening, suggesting that using a combination of the two methods in pediatricians’ offices would result in fewer inappropriate referrals for comprehensive hearing evaluations.

Test-retest reliability of distortion product otoacoustic emissions in high-risk registry neonates

This paper studies the test-retest reliability of distortion product otoacoustic emissions (DPOAE) in newborns in a neonatal intensive care unit.

The characterization of distortion product otoacoustic emissions in the Sprague-Dawley rat during development

This paper describes a project which set up a system to measure distortion product otoacoustic emissions (DPOAEs) in the Sprague Dawley rat and to conduct a pilot study to measure the development of DPOAEs as a function of age.

Distortion product otoacoustic emissions in high-risk neonates

This paper discusses a study done of neonates to determine the differences between ABR and DPOE for hearing screening.

Spontaneous otoacoustic emissions

This paper reviews spontaneous otoacoustic emissions.