Contribuição ao conhecimento do Cruá (Sicana odorifera Naud.)

Um experimento foi conduzido na E.S.A. "Luiz de Queiroz" em Piracicaba, SP., com a finalidade de incrementar o conhecimento sobre o Cruá (Sicana odorifera Naud.) de apreciadas qualidades, bem como aquilatar alguns aspectos relacionados com a morfologia na fase de plântula. As sementes utilizadas neste trabalho, foram obtidas de frutos em perfeitas condições e semeadas na casa de vegetação do Departamento de Botânica da ESALQ, em Piracicaba. As sementes foram colocadas em duas posições no momento da semeadura, posição horizontal e posição vertical. O substrato utilizado foi uma mistura de terriço peneirado e areia de rio lavada. Os resultados obtidos permitiram concluir que as posições das sementes na germinação em nada influíram, mas para os caracteres morfológicos estudados mostraram significâncias. O comprimento da futura raiz (CR) e o comprimento do pecíolo (CP) mostraram significâncias ao nível de 5%, enquanto que a distância das folhas cotiledonares, a inserção das folhas definitivas (DFCIFD), o comprimento do limbo foliar (CL) e a largura do limbo (LL), mostraram significância ao nível de 1%. Já a distância do colo à inserção das folhas cotiledonares (DCIFC) não foi significativo. Todas essas significâncias se referem às sementes colocadas na posição horizontal quando foram semeadas, consequentemente sendo a melhor posição.

Promoção do desenvolvimento de nogueira-macadâmia com reguladores vegetais visando enxertia precoce

O experimento, realizado no Horto Experimental do Departamento de Botânica da Escola Superior de Agricultura "Luiz de Queiroz", teve por finalidade promover o desenvolvimento precoce de porta-enxertos de Macadamia integrifolia visando abreviar a produção de mudas. As plantas de nogueira-macadâmia com 4 meses de idade (120 D.A.S.) foram pulverizadas com ácido giberélico 50, 100, 250 e 500 ppm, ácido naftalenacético 50, 100, 250 e 500 ppm, ácido giberélico 100 ppm + ácido naftalenacético 100 ppm, além do contro-le. Esses tratamentos foram repetidos aos 181 D.A.S. Determinações periódicas da altura da planta e do diâmetro do caule mostraram que ácido giberélico 500 ppm aplicado 120 D.A.S. promoveu o maior crescimento em altura dos porta-enxertos de nogueira-macadâmia; sendo que ácido giberélico 50 ppm, aplicado 120 e 181 D.A.S. também se mostrou eficiente. Pulveriza-ção com ácido giberélico 500 ppm ou ácido giberélico 100 ppm + ácido naftalenacético 100 ppm, 120 D.A.S. promoveram o maior aumento precoce no diâmetro do caule das mudas de Macadamia; sendo que ácido giberélico 50 e 250 ppm, aplicado 120 e 181 D.A.S. também se revelaram eficientes.

Oriol de Bolòs

Biografia del doctor Oriol de Bolòs, autor d’una obra científica que constitueix un punt de referència bàsic en els estudis de botànica a Catalunya a la segona meitat del segle XX.

Creu Casas

Biografia de la doctora Creu Casas, gran impulsora dels estudis sobre briòfits (molses, hepàtiques i anterocerotes) als països catalans i a tot l’Estat espanyol.

El cultiu de Thymus citriodorus en diferents condicions ambientals

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. S’ha estudiat el desenvolupament de l’espècie Thymus citriodorus, coneguda com a farigola, en condicions ambientals diferents per tal de comprovar la qualitat final de les plantes obtingudes.

Remeis casolans per a bèsties i humans: medicina i veterinària popular a la catalunya central

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. Consisteix en un diccionari informàtic que recull plantes i productes, cadascun amb les seves propietats medicinals i altres usos que se’ls atribueixen popularment i la forma de preparar remeis i aplicar-los per a cada malaltia o afecció. La informació s’ha extret de les entrevistes fetes a informants d’entre 60 i 90 anys del Bages, Berguedà i Solsonès, i es complementa amb un herbari i una mostra de preparacions dels remeis.

Estudi etnobotànic de la Conca de la Riera d'Argentona

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La conca de la riera d’Argentona és una zona molt rica en coneixements populars sobre els usos medicinals de les plantes. Es preten demostrar que és factible aplicar els estudis etnobotànics a zones en regressió rural properes a la costa com aquesta, ampliant així l’àmbit d’aplicació que fins ara ha tingut la ciència etnobotànica a Catalunya. S’ha elaborat un catàleg etnobotànic de les plantes medicinals d’aquesta zona a partir dels coneixements. Per aquest objectiu s’ha seguit una metodologia científica i interdisciplinària, combinant métodes de les ciències socials i de les ciències naturals. S’ha realitzat una enquesta etnobotànica a les persones que utilitzen o utilitzaven aquestes plantes i alhora s’han recollit mostres de les plantes. Els resultats demostren que els depositaris actuals d’aquests coneixements, que han estat transmesos de generació en generació, no han continuat transmetent-los als seus descendents. Caldria ampliar els estudis d’aquest tipus a la resta de comarques catalanes per tal que aquest patrimoni quedés preservat.

Relació entre fotosíntesi i respiració en cultius sotmesos a estrés hídric mitjançant isòtops estables

Report for the scientific sojourn carried out at the Universite Paris Sud – XI, France, from July until october 2007. The relationship between photosynthesis and respiration were studied in crops using carbon and nitrogen stable isotopes under well watered and water-stressed conditions. The analyses of the 13C isotopic composition (δ13C) of total organic matter (TOM) recently fixed of well-watered plants revealed that it was mainly delivered to apical tissues and tap root. The fact that that the apical leaf and stems together with the inflorescences were d13C depleted, suggests that those tissues were newly formed and had a larger sink strength and metabolic activity. Secondly, the analyses of δ13C of respired CO2 immediately after the labelling (T=0) showed that a significant part of the C respired by leaves and nodules proceeded of the recently fixed CO2. In the following harvests (T=7 and T=14) such percentage tended to decrease, especially in apical leaves. Interestingly, the respiration d13C data also highlighted that even if at T=0 part of the respired proceeded from the CO2 fixed during the labelling, this percentage was even larger at T=7. Finally, the d15N also revealed that, similarly to what described for 12C, immediately after the 15N2 labelling (T=0), apical leaf and stems, together with tap root and in this case the nodules, were the tissues with larger sink strength. It is noteworthy the fact that the largest amount of N2 newly fixed was delivered to the tap roots where it was stored until it was required for the aboveground regrowth period.

Simulación del proceso de investigación durante la realización del ciclo de prácticas

Las sesiones de laboratorio ofrecen la posibilidad de simular a pequeña escala el proceso de investigación. En una actividad formativa basada en la metodología PBL (Problem Based Learning), cada grupo de alumnos recibe el encargo de comprobar de manera experimental el efecto de una sustancia sobre el crecimiento de una población de la planta acuática Lemna minor. Después de completar el diseño experimental y llevar a cabo el ensayo, los alumnos deben redactar un informe final en formato póster de forma que presenten sintéticamente los objetivos del ensayo, el procedimiento experimental seguido, los resultados obtenidos y las conclusiones alcanzadas. La actividad finaliza con la presentación de todos los pósters en una sesión específica. Esta práctica docente ha permitido detectar algunos déficits formativos en nuestros alumnos que han motivado la implementación de estrategias correctoras.

Elaboració de nous recursos docents en el camp de la biologia vegetal, mitjançant l'ús de noves tecnologies de microscòpia com làser confocal i multifotó

Aquest projecte s'ha realitzat al Servei de Microscòpia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha tingut una durada de dos anys (2007-2009). Els objectius concrets d'aquest projecte assolits per a les diferents assignatures ha estat l'anàlisi de característiques citològiques, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures vegetatives dels diferents nivells d’organització, característiques morfològiques i anatòmiques de les estructures reproductores. El material docent obtingut en aquest projecte està sent utilitzat en les assignatures següents: Botànica Farmacèutica, Biodiversitat vegetal marina, Recursos vegetals aquàtics: les algues, Plantes d'ús alimentari, Conserv. i gestió de poblacions i comunitats marines, Usos i cultius de recursos algals marins, B. i diversitat de criptògames, Biologia II, Tècniques Exp. de biologia II, Botànica, Biologia animal i vegetal. Per a la realització de l’estudi, s'ha obtingut una col·lecció d’imatges al MLC, MER i MET per aclarir els criteris sistemàtics. Durant el primer any s’han adquirit totes les imatges necessàries, per tal de poder elaborar el material didàctic en suport digital. Durant el segon any s’ha implementat aquest material a les respectives classes pràctiques i s’ha avaluat la seva importància en la millora de la formació dels alumnes i del suport al professor. L’aplicació del material elaborat a la docència pràctica durant el tot segon any ha permès fer un primer estudi per valorar la seva eficàcia i fer-hi les correccions oportunes. Durant tot el projecte, el treball conjunt de professors i tècnics ha estat bàsic per a l’obtenció de material didàctic adequat a la realitat dels estudis actuals i a la docència pràctica.

Sperm Ultrastructure of the Spider Crab Maja brachydactyla (Decapoda: Brachyura)

This study describes the morphology of the sperm cell of Maja brachydactyla, with emphasis on localizing actin and tubulin. The spermatozoon of M. brachydactyla is similar in appearance and organization to other brachyuran spermatozoa. The spermatozoon is a globular cell composed of a central acrosome, which is surrounded by a thin layer of cytoplasm and a cup-shaped nucleus with four radiating lateral arms. The acrosome is a subspheroidal vesicle composed of three concentric zones surrounded by a capsule. The acrosome is apically covered by an operculum. The perforatorium penetrates the center of the acrosome and has granular material partially composed of actin. The cytoplasm contains one centriole in the subacrosomal region. A cytoplasmic ring encircles the acrosome in the subapical region of the cell and contains the structures-organelles complex (SO-complex), which is composed of a membrane system, mitochondria with few cristae, and microtubules. In the nucleus, slightly condensed chromatin extends along the lateral arms, in which no microtubules have been observed. Chromatin fibers aggregate in certain areas and are often associated with the SO-complex. During the acrosomal reaction, the acrosome could provide support for the penetration of the sperm nucleus, the SO-complex could serve as an anchor point for chromatin, and the lateral arms could play an important role triggering the acrosomal reaction, while slightly decondensed chromatin may be necessary for the deformation of the nucleus.

Telomere characterization in the Asteraceae family

Asteraceae or Compositae constitute one of the largest families of the angiosperms, distributed over all continents but in Antarctica, particularly well represented in temperate zones and less frequent in tropical regions. The Asteraceae have been the object of a great deal of attention from all viewpoints for their scientific as well as economic interest. Telomeres sequences are highly conservated at the ends of chromosomes across the eukaryotes. In plants, generally are formed by tandemly repeated sequences named Arabidopsis type but several exceptions have been described. The objective of the present work is to study the telomeric characterization along the whole Asteraceae family and to find, if any, the relationships between these results and the evolutionary history in this family.

Interaccions arbre-arbust al límit superior del bosc i efectes de gradients bioclimàtics en la vegetació

Durant el periode d’elaboració d’aquesta tesi hem aprofundit en el coneixement dels factors que controlen les dinàmiques espacio-temporals del límit superior del bosc. Aquest ecotò se situa entre el límit superior del bosc i els prats alpins i és susceptible a canvis ambientals, fet que provoca que fluctuï altitudinalment i latitudinalment en funció d’aquests canvis. Els motius d’aquesta dinàmica s’ha estudiat sovint des d’un punt de vista climàtic, però mai fins ara s’havia estudiat des d’un punt de vista de les interaccions entre organismes. Per aquest fet hem estat evaluant l’efecte de les interaccions planta-planta en la regulació de la dinàmica supraforestal. L’estudi l’hem emmarcat en un context alpí (als Pirineus Catalans) i en un context subàrtic (Lapònia, Suècia), fet que ens ha permès fer un estudi comparatiu en dos ecotons contrastats però homòlegs ecològicament. Hem desenvolupat una sèrie d’experiments considerant diversos factors (augment de temperatura, quantitat de nutrients, presència d’arbust, posició en l’ecotò); en les dues zones d’estudi hem fet una plantació de plançons dels arbres formadors del límit del bosc en les diverses situacions derivades de la combinació d’aquests factors, i hem fet el seguiment fenològic dels plançons durant tres periodes de creixement. Els resultats dels experiments ens han permès veure que les interaccions entre organismes tenen una gran importància en la regulació de la dinàmica supraforestal, tant als Pirineus com a Lapònia. Les interaccions planta-planta i planta-herbívors determinen el reclutament de plançons i per tant l’estructuració de les comunitats supraforestals. Per altra banda, la posició en l’ecotò evidencia la presència d’un gradient bioclimàtic; les manipulacions ambientals de temperatura i nutrients originen una resposta generalment positiva en el desenvolupament dels plançons, indicant que canvis en aquestes variables pot suposar alteracions notables de l’estructura forestal del límit del bosc. Per altra banda en aquest projecte també hem aprofundit en temes relacionats amb l'efecte dels gradients altitudinals en la distribució de plantes vasculars als Pirineus Catalans.

Polygonum Romanum jacq. subsp. Gallicum (Raffaelli) Raffaelli & villar Polygonaceae) en el Ampurdán (Gerona)

Article que descriu la planta poligonàcea, Polyganum Romanum, present a la zona de l' Empordà