Modelització de la contribució del formigó traccionat entre fissures en estructures reforçades amb armadures de materials compostos amb matriu polimèrica (FRP).

El present treball s’emmarca dins el camp de les estructures de formigó, i mésconcretament, a les que es troben reforçades amb armadures de materials compostos amb matriu polimèrica, és a dir FRP “Fiber Reinforced Polymer”

Biotic factors and occurrence of Lutzomyia longipalpis in endemic area of visceral leishmaniasis, Mato Grosso do Sul, Brazil

The relationships between environmental exposure to risk agents and health conditions have been studied with the aid of remote sensing imagery, a tool particularly useful in the study of vegetation cover. This study aims to evaluate the influence of environmental variables on the spatial distribution of the abundance of Lutzomyia longipalpis and the reported canine and human visceral leishmaniasis (VL) cases at an urban area of Campo Grande, state of Mato Grosso do Sul. The sandfly captures were performed in 13 residences that were selected by raffle considering four residences or collection station for buffer. These buffers were generated from the central house with about 50, 100 and 200 m from it in an endemic area of VL. The abundance of sandflies and human and canine cases were georreferenced using the GIS software PCI Geomatica. The normalized difference vegetation index (NDVI) and percentage of land covered by vegetation were the environmental variables extracted from a remote sensing IKONOS-2 image. The average NDVI was considered as the complexity of habitat and the standard deviation as the heterogeneity of habitat. One thousand three hundred sixty-seven specimens were collected during the catch. We found a significant positive linear correlation between the abundance of sandflies and the percentage of vegetation cover and average NDVI. However, there was no significant association between habitat heterogeneity and the abundance of these flies.

Biotic effects of the Chicxulub impact, K-T catastrophe and sea level change in Texas

Biotic effects of the Chicxulub impact, the K-T event and sea level change upon planktic foraminifera were evaluated in a new core and outcrops along the Brazos River, Texas, about 1000 km from the Chicxulub impact crater on Yucatan, Mexico. Sediment deposition occurred in a middle neritic environment that shallowed to inner neritic depths near the end of the Maastrichtian. The sea level fall scoured submarine channels, which were infilled by a sandstone complex with reworked Chicxulub impact spherules and clasts with spherules near the base. The original Chicxulub impact ejecta layer was discovered 45-60 cm below the sandstone complex, and predates the K-T mass extinction by about 300,000 years. Results show that the Chicxulub impact caused no species extinctions or any other significant biotic effects. The subsequent sea level fall to inner neritic depth resulted in the disappearance of all larger (>150 mu m) deeper dwelling species creating a pseudo-mass extinction and a survivor assemblage of small surface dwellers and low oxygen tolerant taxa. The K-T boundary and mass extinction was identified 40-80 cm above the sandstone complex where all but some heterohelicids, hedbergellids and the disaster opportunistic guembelitfids went extinct, coincident with the evolution of first Danian species and the global delta(13)C shift. These data reveal that sea level changes profoundly influenced marine assemblages in near shore environments, that the Chicxulub impact and K-T mass extinction are two separate and unrelated events, and that the biotic effects of this impact have been vastly overestimated. (C) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Síntesi de nous catecols amb aplicació en materials adhesius bioinspirats

En el nostre grup de recerca i en col·laboració amb el doctor Daniel Ruiz-Molina del Centre d’Investigació en Nanociència i Nanotecnologia (CIN2) d’aquest campus universitari, hem iniciat un projecte que es planteja aconseguir biomimetitzar certes proteïnes adhesives de mol·luscs, l’adherència de les quals es deu a la presència de la funcionalitat catecol. L’objectiu és poder desenvolupar nous materials adhesius basats en aquesta funcionalitat, per tant, és necessari posar a punt protocols sintètics per a l’obtenció de compostos tipus catecol convenientment substituïts. Concretament, en el present treball s’ha aconseguit la síntesi del nou catecol 10, que incorpora en la seva estructura una cadena alquílica acabada en la funcionalitat tiol, amb la finalitat de desenvolupar, més endavant, superfícies o nanopartícules d’or adhesives. En el transcurs d’aquest treball s’ha sintetitzat 4-(6’-mercaptohexil)catecol 10 en una síntesi de tipus convergent l’etapa clau de la qual és una reacció de Wittig entre la sal de fosfoni 11 i l’aldehid 20. La síntesi desenvolupada consta de 9 etapes i s’ha obtingut un rendiment global del 2%.

Nanopartícules metàl·liques estabilitzades en materials híbrids orgànico-inorgànics. Aplicacions en catàlisi

En el present treball de recerca s’ha reproduït la síntesi de nanopartícules de Rh i Ru estabilitzades en el material híbrid orgànico-inorgànic altament fluorat i s’han realitzat estudis de l’activitat catalítica en les reaccions d’hidrogenacions d’arens i hidròlisi de nitrils respectivament. S’han sintetitzat per primera vegada nanopartícules d’Ir i Os estabilitzades per el material. S’ha assajat l’activitat catàlitica de les nanopartícules d’Ir en la reacció d’alquilació d’amines amb alcohols i la de les nanopartícules d’Os en l’oxidació aeròbica de l’alcohol benzílic i de l’estirè. S’ha sintetitzat un nou monòmer, que mitjançant processos sol-gel ha donat lloc a diversos materials híbrids orgànico-inorgànics i s’han sintetitzat nanopartícules d’Au estabilitzades.

Epiphyseal fracture of distal humerus in children, treated with bio-absorbable materials: one year follow-up

Introduction: The use of bioabsorbable materials for orthopaedic useand traumatic fracture fixation in children has been poorly investigatedin the litterature and the effects on growing bones seem contradictory.The aim of the study is to compare the clinical and radiological resultsand evolution between bioabsorbable and traditional K-Wires for thetreatment of elbow epiphyseal fractures in children.Method: From jan. 2008 to Dec. 2009 21 children with similar fracturesand age were separated in two groups according to the way of fracturefixation: bioabsorbable K-Wire group and traditional K-Wire group.Follow-up was done at 3, 6 and 12 month post-operatively. Range ofmotion and elbow stability were measured for all patients. Theradiological evolution of the two groups were compared in term ofconsolidation, ossous resorption and radiolucencies. The clinicalresults were compared according to the Mayo Elbow Peformancescore. Controlateral elbow is compared with injured elbow in the twogroups.Results: In the bioabsorbable K-wire group, there were 10 children,including 5 girles and 5 boys with an average age of 9.5 years, rangingfrom 5 to 14 years. They were 7 external condylar fractures and3 epitrochlear fractures. In the traditional K-Wire group there were11 children, 2 girls and 9 boys with an average age of 7.6 years,ranging from 4 to 14 years. There were 10 external condylar fracturesand 1 epitrochlear fracture. At first follow up. The Mayo ElbowPerformance score was 93.8 (85-100 )for the bioabsorbable K-Wiregroup and 95.5 (85-100) for the traditional K-Wire group. In twochildren from the bioabsorbable K-Wire group there were transitoryradiolucencies along the wire tract on the x-ray, without clinicalmanifestation of it.We didn't see any premature closure of growingcartilage.Discussion: There is no significant differencies in term of clinical andradiological outcome between the two groups. The use ofbioabsorbable pins seems to be a good alternative to removabletraditional materials, avoiding a second operation.

Horizontal, but not vertical, biotic interactions affect fine-scale plant distribution patterns in a low-energy system

Studies of species range determinants have traditionally focused on abiotic variables (typically climatic conditions), and therefore the recent explicit consideration of biotic interactions represents an important advance in the field. While these studies clearly support the role of biotic interactions in shaping species distributions, most examine only the influence of a single species and/or a single interaction, failing to account for species being subject to multiple concurrent interactions. By fitting species distribution models (SDMs), we examine the influence of multiple vertical (i.e., grazing, trampling, and manuring by mammalian herbivores) and horizontal (i.e., competition and facilitation; estimated from the cover of dominant plant species) interspecific interactions on the occurrence and cover of 41 alpine tundra plant species. Adding plant-plant interactions to baseline SDMs (using five field-quantified abiotic variables) significantly improved models' predictive power for independent data, while herbivore-related variables had only a weak influence. Overall, abiotic variables had the strongest individual contributions to the distribution of alpine tundra plants, with the importance of horizontal interaction variables exceeding that of vertical interaction variables. These results were consistent across three modeling techniques, for both species occurrence and cover, demonstrating the pattern to be robust. Thus, the explicit consideration of multiple biotic interactions reveals that plant-plant interactions exert control over the fine-scale distribution of vascular species that is comparable to abiotic drivers and considerably stronger than herbivores in this low-energy system.

Adaptació i elaboració materials per a alumnat sord

A l'escola Joc de la Bola hi existeix una USEE que atent a alumnat sord des del curs 2007/08. Des dels seus inicis, els professionals de la USEE, juntament amb els tutors/es, han vist la necessitat d'adaptar i elaborar diferents materials, i així facilitar que aquest alumnat participi de les activitats de l'aula ordinària i del centre.

Materials nanocomposits a partir de whiskers de cel•lulosa i matriu polimèrica de cautxú

De acuerdo con los objetivos generales del proyecto y plan de trabajo previsto, para esta anualidad, se obtuvieron fibras y microfibras de celulosa a partir de dos fuentes: celulosa vegetal de pino y eucalipto y celulosa bacterial. Las microfibrillas han sido utilizadas como material de refuerzo para la fabricación de materiales compuestos a partir de caucho natural, policaprolactona y polivinil alcohol. Las muestras se fabricaron mediante la técnica de "casting" en medio acuoso y temperatura ambiente. Las muestras fueron caracterizados en sus propiedades mecánicas, físicas y térmicas. Se observó que, en general, la adición de las microfibrillas de celulosa en las matrices poliméricas provoca una mejora sustancial en las propiedades mecánicas del material en comparación con el polímero sin reforzar. Los resultados pueden resumirse de la siguiente manera: 1.Fabricación de materiales compuestos a base de caucho natural y fibras de celulosa. Se obtuvieron fibras y nanofibras de celulosa que fueron modificadas químicamente y usadas como refuerzo en matriz de caucho. Los resultados mostraron mejora de propiedades mecánicas del material, principalmente en los materiales compuestos reforzados con nanofibras. 2. Obtención de whiskers de celulosa y su utilización como material de refuerzo en una matriz de policaprolactona. Se obtuvieron whiskers de celulosa a partir de pasta blanqueada. La adición en una matriz de policaprolactona produjo materiales compuestos con propiedades mecánicas superiores a la matriz, con buena dispersión de los whiskers. 3. Obtención de fibras de celulosa bacterial y nanofibras de celulosa, aislamiento y utilización sobre una matriz de polivinil alcohol. Se obtuvo celulosa bacterial a partir de la bacteria Gluconacetobacter xylinum. Además se fabricaron nanofibras de celulosa a partir eucalipto blanqueado. La celulosa bacterial como material de refuerzo no produjo importantes mejoras en las propiedades mecánicas de la matriz; en cambio se observaron mejoras destacables con la nanofibra como refuerzo.

Estudi del comportament de materials nanoestructurats en el tractament d'aigües contaminades amb arsènic

El SPION (Super Paramagnetic Iron Oxide Nanoparticles) ha estat estudiat com un nou adsorbent per eliminar l’arsènic d’aigües contaminades. Les condicions òptimes de treball es van assolir per un pH de 3,6 i per concentracions inferiors als 100ppm. No es van trobar interferències significatives produïdes pels cations Cu, Ni i Zn en l’adsorció de l’As, sent el fosfat l’anió que més interfereix. Una esponja de cel·lulosa s’ha utilitzat com a suport del SPION, per disminuir les agregacions de les nanopartícules en suspensió i per proporcionar una material adequat per l’adsorció en continu, experiment amb columnes. Així, es va obtenir un augment de la capacitat d’adsorció del SPION per l’As(V), mentre que per l’As(III) continua sent baixa, per tant s’augmenta la selectivitat per l’As(V). Les interferències aniòniques afecten d’igual manera a l’adsorció de l’As(III) i l’As(V) quan l’adsorció és en continu o en discontinu. Els cations metàl·lics no interfereixen en l’adsorció de l’arsènic, a excepció del coure que és adsorbit i porta a la disminució de l’adsorció d’arsènic.

Disseny d’un muntatge experimental per les practiques de Resistència de materials

Degut a l’augment del nombre de classes i d’alumnes en l’Àrea de Mecànica de MedisContinus i Teoria d’Estructures (MMCTE), s’ha fet necessari la reestructuració i ocupació denous espais per la realització de les pràctiques de Resistència de materials.Per tal de realitzar les pràctiques al nou laboratori de Resistència de materials, calredissenyar les pràctiques referents a Allargaments longitudinals en bigues sotmeses acompressió i tracció simple i la referent a la Deformada d’una biga biarticulada amb voladís.El disseny de les noves pràctiques ha de complir les condicions exigides pel client. A més,els muntatges de cada pràctica han d’anar muntats sobre un pòrtic adquirit recientment perl’Àrea de Mecànica de Medis Continus i Teoria d’Estructures (MMCTE) que actuaran debancada. La pràctica relacionada amb Allargaments longitudinals en barres sotmeses a compressió itracció simple consta d’un muntatge experimental (Muntatge 1) i un guió de pràctiques perl’alumnat i professorat docent La pràctica relacionada amb la Deformada d’una biga biarticulada amb voladís consta d’unmuntatge experimental (Muntatge 2) i un guió de pràctiques per l’alumnat i professoratdocent. Les dos pràctiques permeten comparar els valors obtinguts experimentalment de cadamuntatge amb uns resultats teòrics i d’aquesta manera validar l’èxit de cada muntatge

Caracterització de la fibra Henequén per ser utilitzada com a reforç en materials compostos

La generació massiva de residus plàstics constitueix actualment un gravíssim problemamediambiental. Una de les estratègies desenvolupades per pal•liar-lo consisteix en el reciclatge delsresidus plàstics i la seva posterior utilització en diferents aplicacions en sectors com la construcció.La incorporació de reforços en el material reciclat millora les seves propietats mecàniques. Unpossible reforç són les fibres d'origen vegetal o biofibres, que, a més de millorar tècnicament elproducte, presenten avantatges econòmics i ambientals. Les biofibres són un bon competidor contrales fibres reforçants tradicionals com la fibra de vidre ja que presenten un baix cost, baixa densitat i,per tant, bones propietats específiques, menys equip de processament, alta suavitat,biodegradabilitat i són ecològicament sostenibles, ja que es produeixen a partir de recursos naturals.En aquest treball es fan servir fibres provinents de la pinya de Henequén. Aquestes fibres són unsubproducte del procés per a l’obtenció del licor de Henequén i es volen fer servir com a reforç enmaterials compostos.Ja s’han fet estudis sobre la fibra de Henequén que creix a Mèxic. Aquest projecte s’emmarca dinsuna col•laboració entre la Universitat de Girona i la Universitat Cubana de Holguin, per tal d’estudiarla fibra de Henequén que creix a Cuba

New Early to Middle Triassic U-Pb ages from South China: Calibration with ammonoid biochronozones and implications for the timing of the Triassic biotic recovery

New zircon U-Pb ages are proposed for late Early and Middle Triassic volcanic ash layers from the Luolou and Baifeng formations (northwestern Guangxi, South China). These ages are based on analyses of single, thermally annealed and chemically abraded zircons. Calibration with ammonoid ages indicate a 250.6 +/- 0.5 Ma age for the early Spathian Tirolites/Columbites beds, a 248.1 +/- 0.4 Ma age for the late Spathian Neopopanoceras haugi Zone, a 246.9 +/- 0.4 Ma age for the early middle Anisian Acrochordiceras hyatti Zone, and a 244.6 +/- 0.5 Ma age for the late middle Anisian Balatonites shoshonensis Zone. The new dates and previously published U-Pb ages indicate a duration of ca. 3 my for the Spathian, and minimal durations of 4.5 +/- 0.6 my for the Early Triassic and of 6.6+0.7/-0.9 my for the Anisian. The new Spathian dates are in a better agreement with a 252.6 +/- 0.2 Ma age than with a 251.4 +/- 0.3 Ma age for the Permian-Triassic boundary. These dates also highlight the extremely uneven duration of the four Early Triassic substages (Griesbachian, Dienerian, Smithian, and Spathian), of which the Spathian exceeds half of the duration of the entire Early Triassic. The simplistic assumption of equal duration of the four Early Triassic subdivisions is no longer tenable for the reconstruction of recovery patterns following the end Permian mass extinction. (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Lateral condyle fracture of the humerus in children treated with bioabsorbable materials.

The aim of this study was to compare clinical and radiological outcome of lateral condyle fracture of the elbow in children treated with bioabsorbable or metallic material. From January 2008 to December 2009, 16 children with similar fractures and ages were grouped according to the fixation material used. Children were seen at 3, 6, and 12 months and more than 4 years (mean 51.8 months) postoperatively. The clinical results were compared using the Mayo Elbow Performance Score (MEPS). Radiographic studies of the fractured and opposite elbow were assessed at last follow-up control. Twelve children had a sufficient followup and could be included in the study. Seven could be included in the traditional group and 5 in the bioabsorbable group. At 12 months, the MEPS was 100 for every child in both groups. Asymptomatic bony radiolucent visible tracks and heterotopic ossifications were noted in both groups. There were no significant differences in terms of clinical and radiological outcome between the two groups. The use of bioabsorbable pins or screws is a reasonable alternative to the traditional use of metallic materials for the treatment of lateral condyle fracture of the elbow in children.