X Jornada Tècnica de l'Arròs

L’èxit de les jornades tècniques de l’arròs ens posiciona com una plataforma de transferència referent en el sector arrosser, amb l’objectiu d’exposar i debatre les darreres innovacions tecnològiques. Benvinguts a aquesta trobada d’experts i professionals del sector arrosser.

Els biopesticides destrueixen els bacteris 'bons' dels conreus

Els microorganismes, que són tan necessaris per a la bona salut dels vegetals, desapareixen de la terra tant si s"utilitzen pesticides d"origen sintètic com orgànic

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : 1era Mostra d'arquitectura de les terres de Lleida 2005

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont. Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

Passarel·la per a vianants sobre el riu Segre : Premis FAD d'Arquitectura i Urbanisme

Descripció del projecte. S'han de destacar les innovacions i aportacions a l'avanç del coneixement que incorpora el projecte. Es poden incorporar memòries, plànols, fotografies, esbossos, etc. També l'adreça web si s'ha penjat més informació sobre el projecte a la web.Passarel.la per a vianants sobre el riu Segre.Memòria.La passera vol ser simplement el vincle entre les dues ribes del Segre. Entesa més com a itinerari quecom a lloc d'estada, pretén no esborrar mai la percepció d'estar suspès a una cota alta sobre el llit delriu. Tot això ha dut a dimensionar-la ajustadament per a fer compatible el pas de vianants i bicicletes, ipermetre el trànsit eventual de vehicles de servei.Participa de la mateixa idea l'esforç en atravessar tot el llit del riu amb dos únics pilars i sense cap altreelement que alteri l'essència del pont, entès com a itinerari.L'arribada a la ciutat és molt diferent a cada un dels dos marges. Al marge dret, sobre el passeigconsolidat, el recolzament de la passera pretén no alterar substancialment l'entorn, sent la mateixavorera la que s'aixeca per absorbir una petita diferència de cota provocada per la preservació de lasecció hidràulica. Pel contrari, al marge esquerra, l'espai buit entre els Camps Elisis i el nou mur deribera permet ordenar una major embocadura del pont que es perllonga, i sense solució de continuitat,es transforma en la pròpia passera. Es aquesta part del pont, eixamplat en forma de vano, la que estransforma en espai d'estada per a la contemplació de la vista sobre la ciutat vella i la Seu. Al mateixtemps, ofereix un racó d'ombra sobre el parc fluvial. Contràriament al marge dret, aquí es pretén esborrarels límits entre passera i ciutat. La perllongació dels elements urbans -paviments, bancs umbracles...- enterra ferma ve acompanyada també per l'aparició dels arbres del llit del riu a través dels mateixos foratsque deixen passar llum cap a la zona inferior del pont.L'estructura de la passera és conseqüent amb aquestes intencions i ofereix una plataforma lliured'obstacles visuals on els perfils de la ciutat i el propi riu es converteixin en el protagonistes. Duesbigues-calaix solidaritzades per bigues transversals,també d'acer, i una llosa col.laborant de formigó,permeten entendre el tauler com un conjunt estructural en forma de Z i ajuden a reduir el cantell total, enel repte d'atravessar els 83 metres de llum. La llosa vola 1,15 metres sobre la biga inferior i redueixl'efecte visual dels 2 metres de cantell.Aquesta secció en forma de Z ofereix dos alçats diversos i dues maneres de relacionar-se amb l’entorn.A la banda sud, la llosa vola per sobre la biga inferior i queda rematada per una barana de vidre,recolzant les visuals cap a la Seu i la ciutat vella. A l’altre costat, la biga superior actua com a baranaopaca i constitueix l’alçat del pont.Pere Joan Ravetllat/Carme Ribas/Nicolás Markuerkiaga/Javier Rui Wamba

The genome of the recently domesticated crop plant sugar beet (Beta vulgaris)

Sugar beet (Beta vulgaris ssp. vulgaris) is an important crop of temperate climates which provides nearly 30% of the world's annual sugar production and is a source for bioethanol and animal feed. The species belongs to the order of Caryophylalles, is diploid with 2n = 18 chromosomes, has an estimated genome size of 714-758 megabases and shares an ancient genome triplication with other eudicot plants. Leafy beets have been cultivated since Roman times, but sugar beet is one of the most recently domesticated crops. It arose in the late eighteenth century when lines accumulating sugar in the storage root were selected from crosses made with chard and fodder beet. Here we present a reference genome sequence for sugar beet as the first non-rosid, non-asterid eudicot genome, advancing comparative genomics and phylogenetic reconstructions. The genome sequence comprises 567 megabases, of which 85% could be assigned to chromosomes. The assembly covers a large proportion of the repetitive sequence content that was estimated to be 63%. We predicted 27,421 protein-coding genes supported by transcript data and annotated them on the basis of sequence homology. Phylogenetic analyses provided evidence for the separation of Caryophyllales before the split of asterids and rosids, and revealed lineage-specific gene family expansions and losses. We sequenced spinach (Spinacia oleracea), another Caryophyllales species, and validated features that separate this clade from rosids and asterids. Intraspecific genomic variation was analysed based on the genome sequences of sea beet (Beta vulgaris ssp. maritima; progenitor of all beet crops) and four additional sugar beet accessions. We identified seven million variant positions in the reference genome, and also large regions of low variability, indicating artificial selection. The sugar beet genome sequence enables the identification of genes affecting agronomically relevant traits, supports molecular breeding and maximizes the plant's potential in energy biotechnology.

Mètode psicofísic “cos-art”: relació amb l’emissió de la veu

Es presenten els resultats d’una investigació de caràcter qualitatiu -encara que s’ha utilitzat en algun moment l’estadística- pel que fa a la valoració que un grup d’alumnes de la Universitat Ramon Llull fa del mètode psicofísic Cos-Art com a treball que serveix per millorar l’emissió de la veu. Les tècniques i els instruments per a la recollida d’informació que s’han utilitzat han estat el diari de camp i el qüestionari. L’anàlisi de resultats mostra el treball global del Mètode com a efectiu. En blocs més específics, com poden ser els temes de respiració o llengua, entre altres, la freqüència més elevada en les respostes ha estat que el treball de Cos-Art els ha ajudat bastant. Per últim, un gran nombre d’alumnes consideren que el Mètode Cos-Art ajuda, de forma molt positiva, a prendre consciència d’un mateix.

Pairalisme, història del dret i història de les relacions socials al camp català. Algunes reflexions

En aquest treball es vol insistir en la necessitat d'estudiar alguns fets reals contemporanis que s'amagaven darrere el discurs pairalista. Corn a element de reflexió general, que convida a una comparació en l'àmbit europeu, es proposa l’anàlisi dels canvis en la concepció i en les practiques de la “propietat” que caracteritzaren el període comprès, a Catalunya, entre les campanyes unitàries de la dècada de 1880 sobre la codificació i la discussió abrandada sobre la llei de contractes de conreu dels anys trenta. Com a temes concrets, es farà referència als debats sobre l’emfiteusi i la parceria -institucions recurrentment proclamades com a instruments de benestar social- així com a la necessitat d'estudiar, si aquest és el cas, les pràctiques de resistència social que acompanyaren aquests debats. Quan intentem posar en relació els dos tipus de reflexió, la retòrica del dret apareixerà com una arma ideològica en mans dels propietaris, però es revelaran algunes pràctiques judicials que simultàniament i progressivament hauran afavorit emfiteutes, parcers i, en general, els “posseïdors de la terra”. Aquesta utilització del dret com a arma de lluita social no solament influir; decisivament en els discursos teòrics dels juristes, sinó que trencarà definitivament la unitat del discurs pairalista

Phylogenetic study of the Grimmia Hedw. (Grimmiales, Bryopsida) based on a combination of morphological and molecular characters

Résumé Les mousses sont la plus ancienne lignée de plantes terrestres et leur longue évolution a été accompagnée par des tendances à la simplification des caractères morphologiques. Ce phénomène a quelque peu compliqué les reconstructions phylogénétiques basées sur la morphologie. Les analyses génétiques ont permis de donner de nouvelles informations dans le cadre des analyses phylogénétiques et une réévaluation de certains caractères morphologiques. La plupart des études combinant les données morphologiques et moléculaires ne concernent que des niveaux systématiques élevés comme l'ordre ou la famille et très peu considèrent le niveau du genre. La présente étude tend à tester les relations phylogénétiques du genre Grimmia à l'aide d'une combinaison de caractères morphologiques et moléculaires. Les 40 espèces de Grimmia utilisées dans la première partie de cette étude représentent la majorité des espèces trouvées en Eurasie, un des centres de diversification du genre. Lors de l'analyse morphologique, 52 caractères morphologiques/anatomiques (33 du gamétophyte et 19 du sporophyte) ont été numérisés. Malgré le peu de support statistique des arbres, la topologie des arbres est stable. Les Grimmia, comme décrit précédemment, sont paraphylétiques. Trois clades, correspondant respectivement aux sous-genres Rhabdogrimmia Limpr, Litoneuron I.Hagen et Gasterogrimmia Schimp. sont présents, tandis que le restant des taxons appartenant aux Grimmia forment un groupe non-résolu et indistinct des autres Grimmiaceae. Les séquences chloroplastiques trnL-trnF et rps4 combinés à la morphologie ont été ensuite utilisés pour reconstruire la phylogénie des Grimmia. Les arbres obtenus soutiennent la monophylie des Grimmiaceae tandis que les Grimmia, sont paraphylétiques. Deux clades principaux correspondant aux "Rhabdogrimmia" et aux "Grimmia" se détachent. Seules les espèces de "Rhabdogrimmia" produisent des gemmules foliaires (reproduction asexuée). Dans une étude considèrant 91 séquences trrIL-trnF les espèces appartenant aux "Rhabdogrimrnia" (reproduction asexuée essentiellement) ont des variabilités intraspécifique très faible et interspécifique relativement élevée tandis que les "Grimmia" possèdent la tendance inverse (plus de reproduction sexuée). Summary The mosses are a very old land plant lineage and their long evolutionary history has been accompanied by a trend of morphological character simplifications. This phenomenon has somewhat complicated morphological based phylogenetic reconstructions. Genetic analyses have provided new insights for phylogenetic studies, and have allowed morphological data to be re¬evaluated. Most of the studies combining morphological and molecular data have concerned the higher systematic levels of order and family and only have few considered the genus. The present study aims to test the phylogenetic relationships of the genus Grimmia using a combination of morphological and molecular characters. The 40 chosen Grimmia species represent the majority of those found in Eurasia, one diversification centers of the genus. For the morphological analysis, 52 morphological/anatomical characters (33 gametophyte and 19 sporophyte characters) were numerized. Although the internal statistical support was relatively low, the tree topologies were stable. Grimmia as currently defined was found to be paraphyletic. Three subclades, corresponding to the subgenera Rhabdogrimmia Limpr., Litoneuron I.Hagen, and Gasterogrimmia Schimp. were observed in the trees, while the reminder of the Grimmia species formed an unresolved group indistinct from other Grimmiaceae. Chloroplast (trnL-trnF and rps4) DNA sequences combined with morphology were used to reconstruct the phylogeny of Grimmia. The resulting trees supported the monophyly of Grimmiaceae and that the genus Grimmia, as currently defined, as paraphyletic. Two main clades were resolved corresponding to "Rhabdogrimmia" and "Grimmia". The species belonging to "Rhabdogrimmia" produce foliar-gemmae (asexual reproduction). In a study using 91 sequences of trnL-trnF,"Rhabdogrimmia" species (mainly asexual reproduction) have very low intraspecific variability and high interspecific variability whereas the "Grimmia" species possess the inverse tendency.

Projecte de plantació de 23,58 ha de fruiters de llavor al terme municipal de El Poal (Lleida)

Projecte de plantació de 23,58 ha de fruiters de llavor i la seva explotació, construcció d’una bassa de reg per a l’autoabastiment, instal•lació de reg localitzat i construcció d’una nau magatzem per a maquinària, oficina, serveis per als treballadors, magatzem de productes i capçal de reg.

Índex per a l’avaluació de l’oportunitat de la verema selectiva a partir de mapes de vigor

L’índex d’oportunitat IO és un índex per avaluar si pot ser rendible o no la verema selectiva, segons les característiques de la parcel·la i els mapes de vigor (índex NDVI) obtinguts a través de la imatge de satèl·lit. L’índex proposat es construeix en base a tres factors que són la variabilitat (V) en els valors d’NDVI, l’estructura espacial (E) d’aquesta variació, i una superfície mínima necessària (S) per a que sigui rendible la verema selectiva. El càlcul de l’índex d’oportunitat permet obtenir un valor numèric d’oportunitat de verema selectiva per cada una de les parcel·les, i a partir d’aquí es poden classificar segons presentin una oportunitat alta, mitjana o baixa per a la verema selectiva.

Anàlisi dels canvis de l’estructura del paisatge entre 1998 i 2006 al municipi de Porrera (Priorat, Tarragona) com a conseqüència de les noves plantacions de vinya aterrassada

La comarca del Priorat ha patit modificacions a escala paisatgística com a conseqüència de la reintroducció del conreu de la vinya a mitjans dels anys 90. La reintroducció d’aquest cultiu s’ha fet amb tècniques agrícoles diferents a les tradicionals, que comporten grans moviments de terres per aconseguir l’aterrassament de les parcel•les i facilitar-ne el treball mecanitzat. El municipi de Porrera és un exemple d’aquestes modificacions. Aquest treball, analitza els canvis en el paisatge produïts en aquest municipi mitjançant la informació proporcionada per ortofotos i imatges per satèl•lit entre els anys 1998 i 2006; i índexs del paisatge.

Efectos del muérdago (Viscum album L.) sobre el crecimiento secundario del pino silvestre (Pinus sylvestris L.) en la Sierra de Gúdar (Teruel): Interacciones con el clima

El visc és la planta hemiparàsita més estesa en els boscos de coníferes. No obstant, a penes hi ha estudis que avaluen els seus efectes sobre el creixement i el vigor dels arbres. Els peus amb major presència de visc mostren una major grandària i en el passat presentaven un creixement major que els que actualment no n'alberguen. L'increment d'àrea basimètrica es redueix a mesura que augmenta l'abundància de visc, mostrant un declivi major en l'àpex on les mates de visc estan agregades. El creixement radial dels arbres amb visc es va reduir molt després de fortes sequeres.

Respuesta de encinas truferas y micelio de Tuber melanosporum a varios tratamientos de control herbáceo

La tòfona negra (Tuber melanosporum Vittad.) és molt apreciada gastronòmicament, pel que la seva activitat recol·lectora al bosc és molt comú. Actualment, la disminució de la producció silvestre ha fet que augmentin les plantacions per a la seva producció. L'entrada en producció és variable, i depèn del maneig de la plantació. La competència herbàcia és un factor rellevant per a la supervivència i desenvolupament dels plançons. En aquest treball s'ha estudiat l'efecte de vuit tractaments de control herbaci sobre la coberta herbàcia, el creixement de les alzines, la quantitat de PAR i el miceli de T. melanosporum, aquest últim mitjançant l'extracció de l'ADN del sòl i la posterior amplificació de regions específiques amb la tècnica PCR.

Análisis retrospectivo del decaimiento en Pinus sylvestris L. (Sierra de Gúdar, Teruel) mediante el análisis de la composición isotópica (13C/12C, 18O/16O) en anillos de crecimiento.

Al 2002 es van detectar els primers símptomes de decaïment en Pinus sylvestris, a la Serra de Gúdar (Teruel). Individus afectats i sans es trobaven barrejats. El contrast tèrmic de finals de 2001 es presumeix com a factor incitador del decaïment, degut a la manca d’enduriment i pèrdua de la conductivitat hidràulica. També es va detectar un factor de predisposició dels arbres en relació a una possible inanició del carboni sota un estrés hídric perllongat. Possiblement això va afectar prèviament als arbres decaiguts, donada la seva major sensibilitat davant de l’estrès hídric demostrada en el present estudi mitjançant els isòtops estables (δ13C, δ18O).

Rellevància dels factors ecològics com a determinants de l'ús de l'aigua en pi roig (Pinus Sylvestris) de l'àmbit pirinenc

El pi roig (Pinus sylvestris L.) és un arbre perenne que no és exigent pel que fa al tipus de sòls, tot i que prefereix sòls profunds i frescals; el sistema radical d’aquesta espècie varia en funció del sòl on es desenvolupa. En aquest treball s'estudia com els factors dasomètrics a nivell d’arbre han influït en la variació de la composició isotòpica ($13C i $18O), produint diferències en la disponibilitat i l’ús dels recursos hídrics. Concretament, s’ha detectat que els arbres de més edat presenten un millor estat hídric que els més joves, a causa que aquests han de regular més les pèrdues d’aigua. També es comprova que les variables edàfiques, principalment la profunditat d’arrelament i amb menys mesura els carbonats, son els factors que poden condicionar més el desenvolupament dels arbres en termes d’ús de recursos hídrics, produint diferències en l’eficiència en l’ús de l’aigua entre estacions de pi roig del Pirineu i Prepirineu.