Molecular analysis of endothelial progenitor cell (EPC) subtypes reveals two distinct cell populations with different identities

BACKGROUND: The term endothelial progenitor cells (EPCs) is currently used to refer to cell populations which are quite dissimilar in terms of biological properties. This study provides a detailed molecular fingerprint for two EPC subtypes: early EPCs (eEPCs) and outgrowth endothelial cells (OECs). METHODS: Human blood-derived eEPCs and OECs were characterised by using genome-wide transcriptional profiling, 2D protein electrophoresis, and electron microscopy. Comparative analysis at the transcript and protein level included monocytes and mature endothelial cells as reference cell types. RESULTS: Our data show that eEPCs and OECs have strikingly different gene expression signatures. Many highly expressed transcripts in eEPCs are haematopoietic specific (RUNX1, WAS, LYN) with links to immunity and inflammation (TLRs, CD14, HLAs), whereas many transcripts involved in vascular development and angiogenesis-related signalling pathways (Tie2, eNOS, Ephrins) are highly expressed in OECs. Comparative analysis with monocytes and mature endothelial cells clusters eEPCs with monocytes, while OECs segment with endothelial cells. Similarly, proteomic analysis revealed that 90% of spots identified by 2-D gel analysis are common between OECs and endothelial cells while eEPCs share 77% with monocytes. In line with the expression pattern of caveolins and cadherins identified by microarray analysis, ultrastructural evaluation highlighted the presence of caveolae and adherens junctions only in OECs. CONCLUSIONS: This study provides evidence that eEPCs are haematopoietic cells with a molecular phenotype linked to monocytes; whereas OECs exhibit commitment to the endothelial lineage. These findings indicate that OECs might be an attractive cell candidate for inducing therapeutic angiogenesis, while eEPC should be used with caution because of their monocytic nature.

Apc(MIN) modulation of vitamin D secosteroid growth control

A central paradox of vitamin D biology is that 1alpha,25-(OH)(2) D(3) exposure inversely relates to colorectal cancer (CRC) risk despite a capacity for activation of both pro- and anti-oncogenic mediators including osteopontin (OPN)/CD44 and E-cadherin, respectively. Most sporadic CRCs arise from adenomatous polyposis coli (APC) gene mutation but understanding of its effects on vitamin D growth control is limited. Here we investigate effects of the Apc(Min/+) genotype on 1alpha,25-(OH)(2) D(3) regulation of OPN/CD44/E-cadherin signalling and intestinal tumourigenesis, in vivo. In untreated Apc(Min/+) versus Apc(+/+) intestines, expression levels of OPN and its CD44 receptor were increased, whereas E-cadherin tumour suppressor signalling was attenuated. Treatment by 1alpha,25-(OH)(2) D(3) or rationally designed analogues (QW or BTW) enhanced OPN but inhibited expression of CD44, the OPN receptor implicated in cell growth. These treatments also enhanced E-cadherin tumour suppressor activity, characterized by inhibition of beta-catenin nuclear localization, T-cell factor 1 and c-myelocytomatosis protein expression in Apc(Min/+) intestine. All secosteroids suppressed Apc(Min/+)-driven tumourigenesis although QW and BTW had lower calcium-related toxicity. Taken together, these data indicate that the Apc(Min/+) genotype modulates vitamin D secosteroid actions to promote functional predominance of E-cadherin tumour suppressor activity within antagonistic molecular networks. APC heterozygosity may promote favourable tissue- or tumour-specific conditions for growth control by vitamin D secosteroid treatment.

Proteomic analysis of colorectal cancer metastasis:stathmin-1 revealed as a player in cancer cell migration and prognostic marker

Metastasis accounts largely for the high mortality rate of colorectal cancer (CRC) patients. In this study, we performed comparative proteome analysis of primary CRC cell lines HCT-116 and its metastatic derivative E1 using 2-D DIGE. We identified 74 differentially expressed proteins, many of which function in transcription, translation, angiogenesis signal transduction, or cytoskeletal remodeling pathways, which are indispensable cellular processes involved in the metastatic cascade. Among these proteins, stathmin-1 (STMN1) was found to be highly up-regulated in E1 as compared to HCT-116 and was thus selected for further functional studies. Our results showed that perturbations in STMN1 levels resulted in significant changes in cell migration, invasion, adhesion, and colony formation. We further showed that the differential expression of STMN1 correlated with the cells' metastatic potential in other paradigms of CRC models. Using immunohistochemistry, we also showed that STMN1 was highly expressed in colorectal primary tumors and metastatic tissues as compared to the adjacent normal colorectal tissues. Furthermore, we also showed via tissue microarray analyses of 324 CRC tissues and Kaplan-Meier survival plot that CRC patients with higher expression of STMN1 have poorer prognosis.

Identificação de indicadores moleculares de bem-estar durante o cultivo de dourada (Sparus aurata, Linnaeus 1758), utilizando técnicas de proteómica

Dissertação de Mestrado, Biologia Marinha, Especialização em Biotecnologia Marinha, Faculdade de Ciências do Mar e do Ambiente, Universidade do Algarve, 2008

Extração e estudo das proteínas da goma da alfarroba com vista à sua clarificação

O objectivo primordial deste trabalho foi efectuar a extracao e o estudo das proteinas da Goma da Alfarroba ou Locust Bean Gum (LBG) com vista a sua clarificacao e purificacao. Para atingir este objectivo em primeiro lugar estudou-se o teor de etanol que se deveria utilizar numa suspensao aquosa de LBG, uma vez que a LBG e um polissacarido que hidrata facilmente com agua e consequentemente origina solucoes altamente viscosas que impossibilitam a realizacao de tecnicas de extracao de proteinas. Para isso estudou-se o comportamento da LBG em suspensoes aquosas com 10% (p/v) de LBG e diferentes concentracoes de etanol, designadamente 10% (v/v), 20% (v/v), 30% (v/v) e 40% (v/v). Com este estudo concluiu-se que seria necessario utilizar uma concentracao de 40% (v/v) de etanol a 96% em cada suspensao de LBG a 10% (p/v) para conseguir evitar a sua hidratacao excessiva. Assim, todas as extracoes neste trabalho foram realizadas de acordo com estas condicoes. Posteriormente com vista a extracao das proteinas da LBG testaram-se diferentes tratamentos, designadamente tratamentos alcalinos, acidos e com detergentes. Segundo a bibliografia consultada para os tratamentos alcalinos, realizaram-se estas extracoes com hidroxido de sodio (NaOH) com concentracoes de 0,025 M, 0,05M, 0,1M e 0,2M. Estes tratamentos foram iniciados com uma concentracao de NaOH a 0,2M, contudo apos analise dos resultados verificou-se que esta originou uma LBG com uma coloracao mais amarela do que a LBG bruta (inicial) apresentava. Sendo a ideia final a clarificacao da goma este nao foi um resultado desejavel e como tal testaram-se concentracoes inferiores de NaOH, acima referidas. No final concluiu-se que todas estas extracoes efetuadas com NaOH originavam uma LBG mais amarela do que a LBG bruta e que assim este nao seria o tratamento mais adequado para o objectivo pretendido. Como tal prosseguiram-se os estudos com um tratamento acido, que atraves de consulta bibliografica se iniciou com acido sulfurico (H2SO4). O tratamento acido iniciou-se com uma concentracao de H2SO4 de 0,1M, testando-se posteriormente tambem uma extracao com H2SO4 com concentracao de 0,05M. No final destas extracoes verificou-se que a LBG obtida em ambas apresentava uma coloracao mais clara do que a LBG bruta, o que representava, numa primeira analise, um bom resultado. Por fim efectuaram-se extracoes solido-liquido com diferentes detergentes, designadamente com Tween 20, Tween 40, Tween 60, Tween 65, Tween 80, Tween 85, Triton X-100, Triton X-114 e SDS todos a uma concentracao de 0,1% (v/v) a excepcao do Tween 65 em que foi utilizada uma concentracao de 0,1% (p/v), porque a temperatura ambiente este detergente e solido. No final destas extracoes concluiu-se que na maioria dos casos a LBG apresentava uma coloracao mais clara do que a LBG bruta. Para quantificar as proteinas extraidas atraves de cada um dos tratamentos acima mencionados utilizaram-se dois metodos, o metodo de Bradford para quantificar as proteinas presentes nos sobrenadantes das extracoes e o metodo de Kjeldahl para quantificar as proteinas ainda presentes na LBG apos as extracoes. Analisando os resultados obtidos por estes metodos concluiu-se que a extracao efetuada com Tween 80, em que se efectuou uma lavagem adicional a LBG durante a filtracao com uma solucao de agua destilada e etanol a 40% (v/v), foi a que apresentou melhores resultados. Assim, foi com esta amostra proteica que se prosseguiram os estudos as proteinas. Para realizar os estudos as proteinas extraidas efectuou-se uma eletroforese em SDS-PAGE (sodium dodecyl sulfate polyacrylamide gel electrophoresis) com o intuito de verificar o estado da amostra. Analisando os geles obtidos constatou-se que a amostra se encontrava em boas condicoes. Deste modo realizou-se uma eletroforese bidimensional (2 – D) das proteinas extraidas da LBG. Nesta tecnica, como se desconheciam que tipo de proteinas se encontravam presentes na amostra utilizou-se uma banda de pH para a Focagem Isoelectrica (1a Dimensao) entre 3 e 10 e a separacao por Peso Molecular (2a Dimensao) foi efetuada em SDS-PAGE. Analisando os geles obtidos concluiu-se que a maioria das proteinas presentes nesta amostra apresentam pontos isoelectricos na gama de pH entre 5 e 6 e tem pesos moleculares entre 40 e 60 kDa. Pode-se entao concluir que o objectivo deste trabalho foi apenas parcialmente atingido uma vez que se conseguiu extrair e estudar algumas das caracteristicas das proteinas presentes na LBG, mas nao se alcancou a sua clarificacao.

Statuts de l'ordre des Hospitaliers de Saint-Jean de Jérusalem, arrêtés sous le grand maître Pierre d'Aubusson. (Fol. 21-106).

Contient : Forme abrégée desdits statuts, précédée (fol. 107 v°) de « la declaracion des rubriques et chapitres des establissemens qui s'ensuivent », et (fol. 108 r°) d'une ordonnance de PIERRE D'AUBUSSON, relative à cette forme de statuts, datée de Rhodes, le 5 août 1493 ; Résumé pour les prieurs et châtelain d'Emposte desdits statuts

Formulaire de chancellerie, formé d'actes du règne de LOUIS XI, parmi lesquels sont à signaler les suivants, qui tous, sauf indication contraire, émanent de ce prince.

Contient : 1° D'une table des pièces, qui commence au feuillet 134, se continue aux feuillets 135 et 136, et s'achève aux feuillets 131 v° et 132 r° ; 2° D'une ballade, dont le refrain est : « Faulte d'argent la douleur non pareille » (fol. 137 r°) ; 3° D'un petit glossaire latin (fol. 138 r°) ; 4° D'une ballade, dont le refrain est : « Tost est deffait qui autrui veult deffaire » (fol. 138 v°) ; 5° D'un petit glossaire latin-latin et latin-français (fol. 139 r°) ; 6° De deux lettres ; l'une de BONIFACE VIII à Philippe-le-Bel, l'autre de PHILIPPE-LE-BEL à Boniface VIII (fol. 139 v°)

Conception et réalisation d'un nouveau répertoire terminologique et documentaire unifié : le terminaire ou thésaurus TERMDOC des documents professionnels de correspondance

Thèse diffusée initialement dans le cadre d'un projet pilote des Presses de l'Université de Montréal/Centre d'édition numérique UdeM (1997-2008) avec l'autorisation de l'auteur.

Synthesis, characterization, and structure of a new cobalt(II) Schiff-base complex with quinoxaline- 2-carboxalidine-2-amino-5-methylphenol

The mononuclear cobalt(II) complex [CoL2] H2O (where HL is quinoxaline-2-carboxalidine- 2-amino-5-methylphenol) has been prepared and characterized by elemental analysis, conductivity measurement, IR, UV-Vis spectroscopy, TG-DTA, and X-ray structure determination. The crystallographic study shows that cobalt(II) is distorted octahedral with each tridentate NNO Schiff base in a cis arrangement. The crystal exhibits a 2-D polymeric structure parallel to [010] plane, formed by O-H...N and O-H... O intermolecular hydrogen bonds and pye stacking interactions, as a racemic mixture of optical enantiomers. The ligand is a Schiff base derived from quinoxaline-2-carboxaldehyde

Aplicació de tècniques de creativitat a assignatures d'enginyeria

'Dibuix i disseny industrial' és una assignatura optativa dins dels estudis (en procés d'extinció) d'enginyeria industrial i mecànica de la Universitat de Girona. La distribució és de 5 crèdits, repartits en 3 d'aula de teoria i 2 d'aula informàtica. L'assignatura té uns continguts i unes competències amb una forta component tècnica. Els professors, després d'estudiar iniciatives semblants a nivell internacional, hem considerat que el treball en grup, l'aprenentatge mitjançant projecte (PBL) i la utilització de tècniques creatives, són les estratègies més adequades per aconseguir desenvolupar les competències. Presentem la nostra experiència en la forma del procés adoptat i els resultats obtinguts

Anàlisi polifàsica de soques de "Pseudomonas fluorescens" potencials agents de biocontrol de malalties de fruiters

Molts bacteris del grup fluorescent del gènere Pseudomonas són capaços de controlar malalties de les plantes causades per fongs i bacteris fitopatògens (ACBs) o mostren activitat com a bacteris promotors del creixement de les plantes (BPCPs). S'han descrit diversos metabòlits que intervenen de manera important en la seva activitat com a ACBs i BPCPs entre els quals en destaquen el 2,4-diacetilfloroglucinol (Phl), àcid fenazin-1-carboxílic (PCA), Pirrolnitrina (Prn), àcid cianhídric (HCN), àcid 3-indolacètic (IAA), sideròfors i quitinases. L'objectiu principal del nostre treball ha estat la comparació de les característiques d'un grup de Pseudomonas del grup fluorescent utilitzant una aproximació polifàsica amb la finalitat d'establir possibles relacions entre algunes de les característiques i la capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Atesa la importància en el biocontrol de la producció de metabòlits com Phl, PCA i Prn, l'objectiu preliminar ha estat la recerca i obtenció de soques productores d'aquests metabòlits. Per assolir aquest objectiu s'ha emprat una aproximació molecular basada en la detecció dels gens biosintètics implicats en la seva producció en lloc de la detecció directa dels metabòlits per evitar els efectes que poden tenir les condicions de cultiu en la inducció o repressió de la seva síntesi. S'han realitzat diferents protocols basats (i) en la cerca assistida de productors mitjançant l'ús de marcadors fenotípics i posterior confirmació per PCR i, (ii) en l'ús de la PCR per a la detecció dels gens directament dels extractes bacterians, d'enriquiments d'aquests extractes i la realització de la hibridació en colònies per al posterior aïllament. La cerca assistida de productors de Phl mitjançant marcadors fenotípics i posteriorment la utilització de tècniques moleculars (amplificació per PCR del gen phlD), ha estat el millor mètode en el tipus de mostres processades en el nostre treball, on la proporció de productors és relativament baixa. En total s'han aïllat a partir de diversos ambients 4 soques portadores dels gens de la síntesi de PCA, 15 de Phl i 1 de Prn. S'ha constituït una col·lecció de 72 soques de Pseudomonas del grup fluorescent que inclou 18 aïllats propis portadors dels gens biosintètics necessaris per la producció de Phl PCA i Prn; 6 soques de referència procedents de col·leccions de cultius tipus, 14 soques productores dels diferents antibiòtics cedides per altres investigadors i una selecció de 34 soques procedents d'un treball previ realitzat en el nostre grup de recerca. A la col·lecció s'hi troben soques candidates a ACB i BPCP de diverses malalties i plantes. Les 72 soques s'han caracteritzat fenotípica i genotípicament. La caracterització fenotípica s'ha portat a terme mitjançant la identificació a nivell d'espècie amb galeries API 20NE i proves bioquímiques específiques; la producció de metabòlits com PCA, Phl, Prn, IAA, HCN, quitinases i sideròfors mitjançant l'ús de diferents tècniques; antagonisme in vitro en diversos medis enfront dos fongs (Stemphylium vesicarium i Penicillium expansum) i tres bacteris fitopatògens (Erwinia amylovora, Pseudomonas syringae pv. syringae i Xanthomonas arboricola pv. juglandis); l'eficàcia de la inhibició de la infecció en bioassaigs in vivo sobre material vegetal enfront els fongs P. expansum en poma i S. vesicarium en fulles de perera i enfront el bacteri E. amylovora en fruits immadurs de perera i, finalment, en assaigs de promoció de creixement en dos portaempelts comercials de Prunus. Cal destacar que P. expansum causa la podridura blava en pomes i peres en postcollita, S. vesicarium la taca bruna de la perera i E. amylovora el foc bacterià de les rosàcies. El nombre de soques de Pseudomonas, sobre el total de les 72 estudiades, productores d'IAA (4) i quitinases (6) és baix, mentre que és elevat en el cas del HCN (32), que a més està associat a la producció de Phl. Els resultats obtinguts en l'antagonisme in vitro han mostrat en el cas dels bacteris que és dependent del patogen indicador i del medi de cultiu. La presència o absència de ferro no sembla ser un factor que potencií l'antagonisme. En el cas dels fongs no s'ha observat però, influència del medi de cultiu emprat. En el total de 72 soques s'ha observat un percentatge baix de soques que manifesten antagonisme en tots els medis assajats vers 3 o 4 dels patògens (7). Solament 2 d'aquestes 7 soques han mostrat ser també efectives en bioassaigs d'inhibició de les infeccions causades per 2 dels 3 patògens assajats. Algunes de les soques efectives en els bioassaigs no són antagonistes in vitro en cap dels medis assajats enfront el mateix patogen. En el cas de la promoció del creixement, s'han observat més soques promotores del creixement del portaempelts de prunera Marianna 2624 que no en l'híbrid de presseguer-ametller GF677 i les eficàcies assolides són també majors en el cas de Marianna 2624, detectant una elevada especificitat soca/portaempelts La caracterització genotípica s'ha realitzat mitjançant l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de restricció de DNA ribosomal (RFLP-rDNA) i l'anàlisi dels polimorfismes en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica de DNA cromosòmic separats per electroforesi en camp polsant (MRFLP-PFGE). Ambdues anàlisis van mostrar una gran heterogeneïtat genètica entre les soques caracteritzades i no s'ha pogut relacionar les agrupacions obtingudes amb les característiques fenotípiques o capacitat d'actuar com a ACB o BPCP. Els patrons de macrorestricció genòmica (MRFLP-PFGE) del bacteri model P. fluorescens EPS288 són estables en el temps i independents de les condicions de cultiu assajades al laboratori o en mostres naturals, mostrant ser una tècnica eficaç en la identificació de reaïllats de mostres naturals inoculades prèviament amb el bacteri. Una selecció de soques que comparteixen el fet de produir floroglucinol s'han caracteritzat mitjançant RFLP i seqüenciació del gen phlD. S'ha establert una relació entre les agrupacions obtingudes en les anàlisis RFLP-rDNA, RFLP-phlD i les seqüències del gen. En l'anàlisi filogenètica de les seqüències del gen phlD s'ha observat un elevat grau de polimorfisme obtenint-se 3 agrupacions principals. Les agrupacions semblen relacionar-se amb els patrons de producció de metabòlits (Phl, HCN i Prn en una primera agrupació; Phl i HCN en la segona i solament Phl en la tercera), però aquestes no s'han pogut relacionar amb l'origen geogràfic de les soques o la seva activitat com a ACBs i/o BPCP. Amb les dades obtingudes de la caracterització fenotípica i genotípica s'ha realitzat una anàlisi multivariant (correspondències, correlacions d'Spearman i de freqüències amb variables categòriques). S'ha demostrat la importància de disposar d'una tècnica que permeti depurar una col·lecció de soques descartant les soques genèticament idèntiques, ja que influeixen en els resultats de les anàlisis. Pels tres patògens assajats com a indicadors i els dos portaempelts emprats, no s'ha observat cap correlació entre la inhibició de la infecció o la promoció del creixement amb les característiques fenotípiques i genotípiques de les soques que fos significatiu i consistent en les tres tècniques emprades.

The production, purification and characterisation of two novel alpha-D-mannosidases from Aspergillus phoenicis

1,6-alpha-D-Mannosidase from Aspergillits phoenicis was purified by anion-exchange chromatography, chromatofocussing and size-exclusion chromatography. The apparent molecular weight was 74 kDa by SDS-PAGE and 81 kDa by native-PAGE. The isoelectric point was 4.6. 1,6-alpha-D-Mannosidase had a temperature optimum of 60 degrees C, a pH optimum of 4.0-4.5. a K-m of 14 mM with alpha-D-Manp-(1 -> 6)-D-Manp as substrate. It was strongly inhibited by Mn2+ and did not need Ca2+ or any other metal cofactor of those tested. The enzyme cleaves specifically (1 -> 6)-linked mannobiose and has no activity towards any other linkages, p-nitrophenyl-alpha-D-mannopyranoside or baker's yeast mannan. 1,3(1,6)-alpha-D-Mannosidase from A. phoenicis was purified by anion-exchange chromatography, chromatofocus sing and size-exclusion chromatography. The apparent molecular weight was 97 kDa by SDS-PAGE and 110 kDa by native-PAGE. The 1,3(1,6)-alpha-D-mannosidase enzyme existed as two charge isomers or isoforms. The isoelectric points of these were 4.3 and 4.8 by isoelectric focussing. It cleaves alpha-D-Manp-(1 -> 3)-D-Manp 10 times faster than alpha-D-Manp-(1 -> 6)-D-Manp, has very low activity towards p-nitrophenyl-alpha-D-mannopyranoside and baker's yeast mannan, and no activity towards alpha-D-Manp-(1 -> 2)-D-Manp. The activity towards (1 -> 3)-linked mannobiose is strongly activated by 1 mM Ca2+ and inhibited by 10 mM EDTA, while (1 -> 6)-activity is unaffected, indicating that the two activities may be associated with different polypeptides. It is also possible that one polypeptide may have two active sites catalysing distinct activities. (c) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Regioselective synthesis of mannobiose and mannotriose by reverse hydrolysis using a novel 1,6-alpha-D-mannosidase from Aspergillus phoenicis

A novel 1,6-alpha-D-mannosidase was produced by Aspergillus phoenicis grown on a commercial manno-oligosaccharide preparation in liquid culture. The enzyme hydrolysed only alpha-D-Manp-(1 --> 6)-D-Manp and did not act on alpha-D-Manp-(1 --> 2)-D-Manp, or alpha-D-Manp-(1 --> 3)-D-Manp. The 1,6-alpha-D-mannosidase was used for synthesis of manno-oligosaccharides by reverse hydrolysis reaction. The highest yields, expressed as percentages (w/w) of total sugar, were similar to21% mannobiose and similar to5% mannotriose, and they were obtained with 45% (w/w) initial mannose concentration at pH 4.5 after 12 days incubation at 55 degreesC. The disaccharide and trisaccharide products were separated and their structures determined by methylation analysis. Only 1-6 linkages were found in both of them. (C) 2003 Elsevier B.V. All rights reserved.

A novel ensemble method for retrieving properties of warm cloud in 3-D using ground-based scanning radar and zenith radiances

We present a novel method for retrieving high-resolution, three-dimensional (3-D) nonprecipitating cloud fields in both overcast and broken-cloud situations. The method uses scanning cloud radar and multiwavelength zenith radiances to obtain gridded 3-D liquid water content (LWC) and effective radius (re) and 2-D column mean droplet number concentration (Nd). By using an adaption of the ensemble Kalman filter, radiances are used to constrain the optical properties of the clouds using a forward model that employs full 3-D radiative transfer while also providing full error statistics given the uncertainty in the observations. To evaluate the new method, we first perform retrievals using synthetic measurements from a challenging cumulus cloud field produced by a large-eddy simulation snapshot. Uncertainty due to measurement error in overhead clouds is estimated at 20% in LWC and 6% in re, but the true error can be greater due to uncertainties in the assumed droplet size distribution and radiative transfer. Over the entire domain, LWC and re are retrieved with average error 0.05–0.08 g m-3 and ~2 μm, respectively, depending on the number of radiance channels used. The method is then evaluated using real data from the Atmospheric Radiation Measurement program Mobile Facility at the Azores. Two case studies are considered, one stratocumulus and one cumulus. Where available, the liquid water path retrieved directly above the observation site was found to be in good agreement with independent values obtained from microwave radiometer measurements, with an error of 20 g m-2.

Programs to compute magnetization to density ratio and the magnetization inclination from 3-D gravity and magnetic anomalies

Vector field formulation based on the Poisson theorem allows an automatic determination of rock physical properties (magnetization to density ratio-MDR-and the magnetization inclination-MI) from combined processing of gravity and magnetic geophysical data. The basic assumptions (i.e., Poisson conditions) are: that gravity and magnetic fields share common sources, and that these sources have a uniform magnetization direction and MDR. In addition, the previously existing formulation was restricted to profile data, and assumed sufficiently elongated (2-D) sources. For sources that violate Poisson conditions or have a 3-D geometry, the apparent values of MDR and MI that are generated in this way have an unclear relationship to the actual properties in the subsurface. We present Fortran programs that estimate MDR and MI values for 3-D sources through processing of gridded gravity and magnetic data. Tests with simple geophysical models indicate that magnetization polarity can be successfully recovered by MDR-MI processing, even in cases where juxtaposed bodies cannot be clearly distinguished on the basis of anomaly data. These results may be useful in crustal studies, especially in mapping magnetization polarity from marine-based gravity and magnetic data. (c) 2007 Elsevier Ltd. All rights reserved.