Corte, poder e utopia: o relox de príncepes (1529). De Fr. António de Guevara e a sua fortuna na Europa do século XVI

Antonio de Guevara (1480?-1545), es una figura singular de la cultura ibérica del siglo XVI. La proximidad al emperador Carlos V marcará su trayectoria personal y su producción literaria. La publicación, en 1528, del Libro Aureo de Marco Aurelio, dará cominezo a una carrera literaria que hará de Guevara uno de los autores más leidos y apreciados de la Europa del siglo XVI. Procurando inscribir su carrera vital en la coyuntura histórica de la España de su tiempo, este texto analiza l trayectoria y fortuna del Relox de Príncipes, publicado en 1529, y su irradiación ibérica y europea, con especial incidencia para el caso portugués.

Utopia I e Utopia III; a continuação de um diálogo humanista

Análise comparativa das obras Utopia, de Thomas More e Utopia III de Pina Martins tendo como foco o diálogo humanista

A Utopia na Literatura Fantástica: um exemplo

Análise do episódio do "Afundamento de Númenor" como uma utopia inserida na obra de J. R. R. Tolkien

Utopia III or an Ambiguous Humanist Utopia for the Second Millenium

Portuguese literature does not have many examples of successful and renowned utopias, though the considerable amount of published utopias written in foreign languages and translated to Portuguese language being quite relevant. However, in the last quarter of the twentieth century, almost at the eve of the second millennium an important Portuguese utopia was published: Utopia III, written by Pina Martins (1998). This long novel is structured as being the sequel of More’s Utopia, presenting the history and actual status of the mother of all literary utopias. The question at the basis of the whole novel is, “What would More’s Utopia be like today?” The main goal of this text will be to presente a literary analysis of Utopia III, focusing on the humanist principles and their adaptation to contemporary society, the search for a harmonious relationship between city and nature, the defence of a Portuguese identity and the appeal to a humanist renewal.

A Utopia nos romances filosóficos dos Iluministas franceses: O Suplemento à viagem de Bougainville de Diderot como exemplo paradigmático

Neste artigo serão analisadas algumas características das manifestações utópicas presentes nos romances filosóficos do Iluministas pré-revolução Francesa, tendo como texto exemplar o Suplemento à viagem de Bougainville, de Denis Diderot, figura maior do pensamento iluminista francês. O objectivo será o de tentar perceber porque é que num século em que a produção de utopias literárias atinge as várias centenas e a sua diversidade parece avessa a qualquer generalização redutora, as figuras cimeiras do movimento filosófico francês anterior à Revolução Francesa – Voltaire, Montesquieu, Rousseau, Diderot – não utilizaram a utopia como forma de expressão da cultura iluminista.

Escritas da utopia na literatura contemporânea – da utopia à distopia

Tese de Doutoramento em Ciências da Literatura (Especialidade em Literatura Comparada)

A modernidade para além da utopia tecnológica

Dissertação de mestrado em Ciências da Comunicação (área de especialização em Comunicação, Cidadania e Educação)

Utopia?: probablement potser...

L'objectiu d'aquest treball és que l'autor derivi en testimoni de la societat a partir d'enquestes i dels seus propis textos, que exemplifiquen situacions diverses. Tot regit per una voluntat que més o menys expressada, dirigeix l'acció dels homes: l'esperança en un món millor que en cap lloc es troba, ni en altres temps. L'autor fent-se ressò d'un humanisme tormentat s'insereix en experiències literàries, que són mirall de l'home coetani. De tota manera mai no oblida els intents que en el passat han portat els homes a imaginar indrets de felicitat. És per això la constant recurrència a les utopies literàries. En contrast amb les enquestes realitzades apel·lant a les diverses ideologies polítiques. Com a conclusió el treball ens aporta la idea que la vida segueix i paral·lela a ella, segueix la vida literària, i totes dues són fonament de la utopia. És a dir, que podem fer nostre, altra vegada, el vell aforisme enigmàtic i totalitzador que ens anuncia que 'el camí s'ha iniciat i el viatge s'ha acabat'.

Somnis d'una vida millor : Ernst Bloch i la utopia

Un dels conceptes que més discussions han suscitat en l'àmbit de la filosofia social i política en l'època moderna i contemporània és, sens dubte, el concepte d'utopia. La utopia té una gran complexitat a nivell semàntic, en la mesura que al·ludeix a un somni d'una vida millor ancorat en la imaginació, que no té cap possibilitat d'encarnar-se en la realitat concreta, o bé que és concebut com una categoria antropològica de valor singular, amb capacitat per conduir la humanitat vers la seva realització definitiva.

La utopia del capgirament lingüístic a Alacant

Les dificultats que troba la llengua a Alacant capital són paleses, però també és cert que no hem de foragitar l'esperança d'un nou arrelament.Les famílies catalano-parlants autòctones no són abundants, però se'n pot localitzar encara algunes que han seguit unes històries lingüístiques força semblants.