Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

L'oviparisme en la família Scorpaenidae (Pisces: Scorpaeniformes)

En aquest treball de tesi doctoral es descriu l'estructura gonadal, gametogènesi i cicle anual de Scorpaena porcus, S. scrofa i S. elongata per tal d'aprofundir en el coneixement dels diferents graus d'especialització dins l'oviparisme en peixos. Es pretén fer èmfasi en aquells trets inusuals que difereixen del què s'ha descrit fins ara per la majoria de les espècies ovípares de teleostis, i relacionar-los amb l'estratègia reproductiva de les espècies que els presenten El mostreig s'ha dut a terme de forma intensiva entre l'any 2000 i 2002, tot i que s'ha continuat recol·lectant mostres fins a l'agost de 2004, amb més o menys freqüència segons la necessitat. En total s'han obtingut 258 exemplars de S. porcus, 119 de S. scrofa i 46 de S. elongata. S'ha pogut veure com S. porcus, S. scrofa i S. elongata són espècies ovípares ovulípares especialitzades, ja que la seva estructura ovàrica presenta tot una sèrie de trets molt particulars i poc comuns a la resta de peixos ovípars estudiats fins ara: posició central del raquis musculo-connectiu que es troba envoltat completament pel lumen i la paret ovàrica; presència de peduncles en oòcits en fase de creixement secundari; escassetat i mida petita dels alvèols corticals; poc gruix de la zona radiata; i secreció d'una massa gelatinosa que engloba els ous en el moment de la posta. Totes aquestes característiques també s'han observat en Scorpaena notata, suggerint que l'especialització de l'oviparisme ovulípar es dóna en tot el gènere Scorpaena. L'estructura testicular i l'espermatogènesi d'aquestes espècies també és força particular. Per una banda els testicles són del tipus lobular no-restringit, tot i que presenten algunes característiques com la ordenació parcial dels cists segons l'estadi de maduració de les cèl·lules germinals que contenen i l'absència de lumen central, que actualment només s'ha observat en testicles del tipus lobular restringit de les espècies de la sèrie Aterinomorpha. Per l'altre banda, l'espermatogènesi és del tipus semicística, és a dir, els cists s'obren abans d'acabar tot el procés i les cèl·lules germinals s'acaben de desenvolupar a la llum del lòbul fins a espermatozoides. La posta d'aquestes espècies és múltipla i constisteix en una massa gelatinosa d'ous pelàgica, que en el cas de S. porcus s'alliberen entre els mesos de juny i agost, i en S. scrofa, a partir del mes de juliol. S'ha relacionat la presència d'aquesta massa amb un aparellament mascle-femella, de manera que el mascle alliberaria l'esperma directament sobre la massa d'ous, assegurant així la fartilització total dels mateixos.

Ecologia alimentar e reprodutiva da piaba-do-rabo-amarelo, Astyanax cf. lacustris (Reinhardt, 1874) (Osteichthyes: Characidae) na Lagoa do Piató, Assu, Rio Grande do Norte, Brasil

The feeding habits and biological aspects of the reproductive cycle of two-spot astyanax, Astyanax cf. lacustris (Reinhardt, 1874) were investigated. Fish samples were captured on a monthly basis, using gillnets of 4 cm mesh size, from the Piató Lake, Assu, Rio Grande do Norte, during the period of September, 2006 to August, 2007. Physico-chemical parameters, such as, temperature, electrical conductivity and dissolved oxygen of the lake were registered. The monthly values of rainfall also were obtained. The 360 individuals captured, were measured, weighed, dissected, and stomach weight and the stage of gonadal maturity were registered. The stomach contents analyses were carried out based on volumetric method, points, frequency of occurrence and applying the Index of Relative Importance. The degrees of repletion of the stomachs were determined besides the Index of Repletion relating to feeding activity variations and frequency of ingestion with limnological parameters and rainfall. The food items identified were separated into distinct groups according to their origin. Sex ratio and Gonadosomatic Relation of females were verified to determine the spawning period and fecundity. The physico-chemical parameters presented the following annual mean values: temperature = 28.8ºC, electrical conductivity = 992.5 µS.cm-1; dissolved oxygen = 4.9 mg.L-1 during the study period. The annual mean of the rainfall was 63.5 mm. The results indicate that this species present an omnivorous feeding habit with a tendency towards insectivory, with an increase in feeding activity during the dry season. The aquatic oxygen to interfere very importance in the feeding activity than the others factors physico-chemicals of water and rainfall. There was a predominance of females, with a sex proportion of 1M:7F. The macroscopic characteristics of the ovaries and testicles revealed four stages of gonadal development: immature, maturing, mature and spent. A temporal variation was observed for the gonadal development of males and females. There was reproductive activity through out the year, with peaks in the months of February, April and June to correspond with the rain of precipitation of the region. The mean fecundity was 7.681 mature oocytes, varying from 4.476 to 12.036, with mean of 7.681. There was positive relation between fecundity and body mass. Condition Factor is not an efficient indicator of the reproductive period of this species. The species A. cf. lacustris is an opportunist and is well adapted to the conditions of the semi-arid Caatinga Biome

Análise histométrica do desenvolvimento testicular de cutias (Dasyprocta aguti) criadas em cativeiros

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Testicular arteries systematization based on different levels of scrotal configuration in caprines

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Alterações do padrão ultrassonográfico do parênquima testicular em bovinos jovens da raça Nelore

The ultrasononographic examination of testicles is a noninvasive and rapid method that, allied to clinical examination, can lead to an early diagnostic of testicles disorders. The aim of the present study is to enhance andrologic evaluation and to make public altered ultrasonographic testicular parenchyma pattern in young Nelore bulls. Testes of 114 Nelore bulls from 9 to 15 months old were submitted to ultrasonographic evaluation (Frontal and transverse planes of testes). In this group, 111 animals presented testicular parenchyma with uniform pattern at low echogenicity, and the testicular echogenicity increased in proportion to the animal's age. Three animals, from 9 to 15 months old, presented heterogeneous testicular parenchyma with multiple hyperechoics

Surgical treatment of gynaecomastia in a Saanen goat

Background: Gynaecomastia in male goats is characterized by abnormal development of the mammary gland. Enlarged udder may be observed cranially to the scrotum, which can occasionally reach the size of the testicles. The udder may carry functional glands and impair the animal's reproductive performance and welfare. The case of a successful surgical treatment of gynaecomastia in a high reproductive performance Saanen buck-goat is reported in the present study.Material, Methods & Results: The animal was admitted presenting significant augmentation of the mammary glands, which was clinically diagnosed as gynaecomastia. The male goat owned optimal phenotypic characteristics for the Saanen breed, which had been producing high performance descendents. The mammary glands had been impairing the goat's locomotion and sexual performance. Manual milking resulted in great amount of milk secretion. The animal presented anorexia and impaired sexual performance. After clinical and laboratorial evaluation, the animal was submitted to radical mastectomy. An elliptic skin incision was performed around each mammary gland. Subcuticular blunt dissection was accomplished to isolate the mammarian tissue from the abdominal muscular layer and the spermatic chord. The excised mass was sampled for histological assessment. Subcuticular layer and skin closure was carried in a routine fashion. Hygienization of the surgical wound was performed with 2,5% PVP-I solution for ten days. Additionally, an association of penicillin G benzathine and streptomycin, and fluxinin meglumine were also given. The surgical procedure was successfully accomplished without any peroperative complication. The excised mass was sampled for anatomic/histological assessment. Macroscopically, the left mammary gland presented 22 cm in length, 12 cm wide and 26 cm in diameter. The right gland presented 16 cm in length, 7 cm wide and 13,5 cm in diameter. The microscopic assessment revealed hyperplasia of the glandular ducts. No abnormalities resembling malignant mammary neoplasms or degeneration were observed. At the end of the treatment, the animal was completely recovered. The animal convalesced satisfactorily and surgical wound healed completely within the first 10 days post-op. The goat was not culled and returned to normal reproductive activity. Within 12 months of follow-up, the animal was able to produce high milk yield performance progenies.Discussion: This case report presented relevant aspects of the surgical management of gynaecomastia, especially to veterinary practitioners dealing with milk goats. Gynaecomastia is not as common as other reproductive disorders in domestic animals. In opposition to the findings of the present study, other trials revealed that gynaecomastia usually does not affect fertility, libido, ejaculate parameters and sexual performance of goats. However, it is important to consider that neoplasic disorders such as mammary adenocarcinoma may be present, even though these are rare complications. Last but not least, the decision making on mastectomy in the present study was crucial in order to reestablish the animal's welfare and its functionality in the farms reproduction program.

Diferentes dietas e pesos ao abate na produção de órgãos de cordeiros

O experimento foi conduzido com o objetivo de avaliar os pesos e porcentagens de órgãos em relação ao peso vivo ao abate (PVA), ao peso de corpo vazio (PCV) e ao peso total dos órgãos (PTO) de cordeiros inteiros 1/2 Ile de France 1/2 Ideal confinados, recebendo dietas com relações volumoso:concentrado de 50:50 e 30:70 e abatidos aos 30 ou 34 kg. Os parâmetros mensurados foram: língua, pulmões com traquéia, coração, fígado, pâncreas, timo, tireóide, adrenal, rins, testículos, baço, diafragma, bexiga, pênis e glândulas anexas. Os resultados obtidos revelaram diferenças entre os pesos ao abate nas porcentagens de língua, coração, pulmões com traquéia, diafragma, pâncreas, tireóide, baço e glândulas anexas em relação ao PVA; nas porcentagens de língua, pulmões com traquéia, fígado, pâncreas, baço e glândulas anexas em relação ao PCV e nas porcentagens de pulmões com traquéia, fígado, pâncreas, tireóide, baço e glândulas anexas em relação ao PTO. Dietas com diferentes relações volumoso:concentrado afetaram apenas as porcentagens de pâncreas em relação ao PVA, ao PCV e ao PTO. Verificaram-se interações entre relação volumoso:concentrado e peso vivo ao abate nos pesos dos pulmões com traquéia, fígado, pâncreas, tireóide e glândulas anexas.

Histopathological analysis of the reproductive system of male dogs experimentally infected with Toxoplasma gondii

O presente trabalho teve como objetivo descrever eventuais alterações histopatológicas no sistema reprodutor (testículo e epidídimo) de cães machos experimentalmente infectados com Toxoplasma gondii. Para tal, 10 animais sorologicamente negativos para T. gondii foram selecionados e distribuídos em três grupos experimentais: GI - três cães inoculados com 2,0 x 10(5) oocistos da cepa P, GII - três cães infectados com 1,0 x 10(6) taquizoítos da cepa RH e GIII - quatro cães mantidos como controle. Pesquisa de anticorpos (IFI) contra T. gondii foi realizada. A infecção por T. gondii confirmou-se pela soroconversão de todos os machos infectados a partir do 7° e do 14° dia pós-inoculação (DPI) para cães que receberam taquizoítos e oocistos respectivamente. Decorridos 70DPI, realizou-se, em todos os cães, orquiectomia, e amostras (testículo e epidídimo) foram coletadas e processadas histologicamente para leitura em microscópio óptico. As seguintes alterações foram diagnosticadas: infiltrado inflamatório mononuclear leve e moderado em epidídimo, edema celular moderado, degeneração hidrópica e fibrose intersticial moderada em túbulos seminíferos. Os resultados histopatológicos do presente trabalho, aliados ao isolamento do T. gondii em fragmentos de testículo e epidídimo pela imunoistoquímica, juntamente com os resultados encontrados na literatura por outros autores em diferentes tecidos, permitem inferir que as alterações encontradas nos cães infectados com o respectivo protozoário são sugestivas de infecção toxoplásmica.

Assessment of DNA damage induced by extracts, fractions and isolated compounds of Davilla nitida and Davilla elliptica (Dilleniaceae)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Contribuição ao estudo da vascularização arterial do testículo de búfalos da raça Murrah

Estudamos o comportamento da artéria testicular, o número e a distribuição dos vasos penetrantes em 30 pares de testículos de búfalos da raça Murrah (Bubalus bubalis), com idade entre 8 meses e 5 anos, procedentes da região de Ilha Solteira, no Estado de São Paulo, mediante a análise de moldes obtidos pela injeção de vinil, na artéria testicular e em seguida corrosão do órgão em ácido sulfúrico a 30%. Encontramos mais freqüentemente (68,4%) a artéria testicular cedendo dois ramos, o cranial e o caudal, com participação equivalente de ambos os ramos na vascularização do órgão (35,0%), ou com predominância do ramo cranial (21,7%) ou do ramo caudal (11,7%). em outros arranjos, a artéria testicular cede três ramos: o cranial, o médio e o caudal (20,0%) ou ainda número variável de ramos craniais (4 a 7) e caudais (3 a 5) (11,6%) para a vascularização arterial do testículo.

Cytological identification and quantification of testicular cell types using fine needle aspiration in horses

Fifteen stallions of different breeds, age 3-11 years, had their right testicles evaluated by fine needle aspiration cytology (FNAC). Cytological analysis showed the following spermatogenic cell types: spermatogonia (1.6% +/- 1.1); spermatocyte I (3.4% +/- 2.2); spermatocyte II (0.8% +/- 0.7); early spermatids (25.5% +/- 9.5); late spermatids (37.0% +/- 9.3). Spermatozoal numbers were expressed as the spermatic index (SI = 31.5% +/- 8.5) and Sertoli cells mere expressed as the Sertoli cell index (SEI = 20.9% +/- 17.0) (means +/- s.d). Identification of cell types was relatively easy and no immediate adverse effects of aspiration were noted. The results suggest that FNAC of testis may assist clinical diagnosis in the study of male equine infertility.

Reproductive characteristics of stallions during the breeding and non-breeding season in a tropical region

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Aspectos macroscópicos e morfométricos dos testículos em catetos e queixadas

Aspectos macroscópicos e morfométricos dos testículos em catetos e queixadas. Este trabalho objetiva fornecer dados macroscópicos e morfométricos dos testículos dos catetos e queixadas. O material utilizado consistiu de catetos e queixadas oriundos da Fazenda Devaneio Pró-Fauna, Iguape, SP (Reg.1/3593/08480). em 33 queixadas e 20 catetos, após o abate, os testículos foram colhidos e tomados dados morfométricos como: comprimento, largura e espessura (com o auxílio de um paquímetro). Os testículos são ovalados, localizados na região pélvica, inclinados dorso-caudalmente e possuem posição intermediária. O mediastino testicular esta no centro do testículo, ligeiramente desviado para a margem epididimária deste, e termina na extremidade capitata. Os queixadas adultos possuem em média 30,92 ± 3,82 kg de peso corporal e 78,89 ± 4,77 cm de comprimento corporal, enquanto os jovens apresentam 22,93 ± 2,07 kg e 71,57 ± 3,95 cm de comprimento. Os resultados demonstram que no grupo de queixadas adultos estudado o testículo direito teve comprimento, largura e espessura médios de 5,36 ± 0,64cm; 3,64 ± 0,64cm e 3,30 ± 0,52cm respectivamente, enquanto que o esquerdo teve 5,45 ± 0,77cm; 3,68 ± 0,59cm e 3,32 ± 0,54cm. Nos queixadas jovens os valores encontrados foram de 3,20 ± 0,44cm, 2,12 ± 0,26cm e 2,11 ± 0,40cm, e de 3,23 ± 0,47cm; 2,21 ± 0,39cm e 1,99 ± 0,36cm, para a largura, comprimento e espessura dos testículos direito e esquerdo respectivamente. Já para os catetos o testículo direito teve comprimento, largura e espessura de 4,36 ± 0,38cm; 2,74 ± 0,27cm e 2,33 0,46cm respectivamente, enquanto que o esquerdo teve 4,19 ± 0,36cm; 2,68 ± 0,31cm e 2,34 ± 0,28cm. Os dados analisados não tiveram diferenças significativas (p<0,05) entre os valores encontrados para os testículos direito e esquerdo pelo testes de Qui-dradado.

Histopathology of the reproductive system of male sheep experimentally infected with Toxoplasma gondii

The aim of this study was to investigate the histopathological changes in reproductive system (testicles, epididymis, seminal vesicles, and prostate) of small male ruminants after Toxoplasma gondii infection. Eight sheep were inoculated with T. gondii: group I, four sheep (2.0 x 10(5) P-strain oocysts); group II, four sheep (1.0 x 10(6) RH-strain tachyzoites); and group III, two uninfected sheep maintained as control. Infection with T. gondii was confirmed by seroconversion (indirect fluorescent antibody test-IgG) in all the infected animals beginning on post-inoculation day (PID) 7. on PID 70, all the animals were euthanized and tissue samples (testicles, epididymis, seminal vesicles, and prostate) were collected and processed for histological analysis. The main changes detected were a focal mononuclear interstitial inflammatory infiltrate in the prostate and seminal vesicles; diffuse testicular degeneration associated with calcification foci and a multifocal mononuclear interstitial inflammatory infiltrate; and a mononuclear interstitial infiltrate and focal necrotic areas of the muscle fibers surrounding the seminal vesicles. The histopathological findings of this work, along with the detection of T. gondii in the examined parenchyma tissues (immunohistochemistry) and the results obtained by other authors examining different tissues, suggest that histological changes diagnosed in the reproductive system of rams infected with T. gondii are strongly suggestive of toxoplasmatic infection.