Nazioarteko finantza krisia:Europako herrialde kaltetuenetan izandako ondorioak

[EU]2008.urtetik pairatzen ari garen krisialdia mundu osoko ekonomietan izan du eragina. Depresio Handitik krisi larriena izaten ari dena Estatu batuetan hasi eta bereziki herrialde garatuetan barreiatu ditu bere efektu negatiboak. Testuinguru honetan, lanaren helburu nagusia izango da krisiaren ondorioz gehien kaltetuak izan diren Europako herrialdeen arteko ezaugarri antzeko eta ezberdinak ezagutzea. Horretarako erabilitako metodologia, analitiko-sintetikoa izanik. Aukeratutako herrialdeen ezaugarri nabarmenak aztertu eta gero, bakoitzean krisiaren eraginak azaltzen dituzten faktore esanguratsuenak identifikatu ditugu. Bukatzeko, faktore horiek herriz herri errepikatzen diren edo, aldiz, desberdinak diren ondorioztatzea dugu helburu.

Farmers, agriculture and politics in the Irish Free State area, 1919-1936

Given the economic and social importance of agriculture in the early years of the Irish Free State, it is surprising that the development of organisations representing farmers has not received the attention it deserves from historians. While the issues of government agricultural policy and the land question have been extensively studied in the historiography, the autonomous response by farmers to agricultural policies and the detailed study of the farmers’ organisations has simply been ignored in spite of the existence of a range of relevant primary sources. Farmers’ organisations have only received cursory treatment in these studies; they have been presented as passive spectators, responding in a Pavlovian manner to outside events. The existing historiography has only studied farmers’ organisations during periods when they impinged on national politics, epecially during the War of Independence and the Economic War. Therefore chronological gaps exist which has led to much misinterpretation of farmers’ activities. This thesis will redress this imbalance by studying the formation and continuous development of farmers’ organisations within the twenty-six county area and the reaction of farmers to changing government agricultural policies, over the period 1919 to 1936. The period under review entailed many attempts by farmers to form representative organisations and encompassed differing policy regimes. The thesis will open in 1919, when the first national organisation representing farmers, the Irish Farmers’ Union, was formed. In 1922, the union established the Farmers’ Party. By the mid- 1920’s, a number of protectionist agricultural associations had been formed. While the Farmers’ Party was eventually absorbed by Cumann na nGaedheal, local associations of independent farmers occupied the resultant vacuum and contested the 1932 election. These organisations formed the nucleus of a new national organisation; the National Farmers’ and Ratepayers’ League. The agricultural crisis caused by both the Great Depression and the Economic War facilitated the expansion of the league. The league formed a political party, the Centre Party, to contest the 1933 election. While the Centre Party was absorbed by the newly-formed Fine Gael, activists from the former farmer organisations led the campaign against the payment of annuities and rates. Many of them continued this campaign after 1934, when the Fine Gael leadership opposed the violent resistance to the collection of annuities. New farmer organisations were formed to co-ordinate this campaign which continued until 1936, the closing point of the thesis.

The Perils of Moviegoing in America, 1896-1950

The Perils of Moviegoing in America is a film history that examines the various physical and (perceived) moral dangers facing audiences during the first fifty years of film exhibition.

Chapter 1: “Conflagration”
As early as 1897, a major fire broke out at a film exhibition in San Francisco, with flames burning the projectionist and nearby audience members. From that point until the widespread adoption of safety stock in 1950, fires were a very common movie-going experience. Hundreds of audience members lost their lives in literally thousands of theatre fires, ranging from early nickelodeons to the movie palaces of the thirties and forties.

Chapter 2: “Thieves Among Us”
Bandits robbed movie theatres on hundreds of occasions from the early days of film exhibition through the end of the Great Depression. They held up ticket booths, and they dynamited theatre safes. They also shot theatre managers, ushers, and audience members, as a great many of the robberies occurred while movies were playing on the screens inside.

Chapter 3: “Bombs Away”
Bombings at movie theatres became common in small towns and large cities on literally hundreds of occasions from 1914 to the start of World War II. Some were incendiary bombs, and some were stench bombs; both could be fatal, whether due to explosions or to the trampling of panicked moviegoers

Chapter 4: “It’s Catching”
Widespread movie-going in the early 20th century provoked an outcry from numerous doctors and optometrists who believed that viewing films could do irreparable harm to the vision of audience members. Medical publications (including the Journal of the American Medical Association) published major studies on this perceived problem, which then filtered into popular-audience magazines and newspapers.

Chapter 5: “The Devil’s Apothecary Shops”
Sitting in the dark with complete strangers proved worrisome for many early filmgoers, who had good reason to be concerned. Darkness meant that prostitutes could easily work in the balconies of some movie theatres, as could “mashers” who molested female patrons (and sometimes children) after the lights were dimmed. That was all in addition to the various murderers who used the cover of darkness to commit their crimes at movie theatres.

Chapter 6: “Blue Sundays”
Blue laws were those regulations that prohibited businesses from operating on Sundays. Most communities across the US had such legislation on their books, which by the nickelodeon era were at odds with the thousands of filmgoers who went to the movies every Sunday. Theatre managers were often arrested, making newspaper headlines over and over again. Police sometimes even arrested entire film audiences as accomplices in the Blue Law violations.

Chapter 7: “Something for Nothing”
In an effort to bolster ticket sales, many movie theatres in the 1910s began to hold lotteries in which lucky audience members won cash prizes; by the time of the Great Depression, lotteries like “Bank Night” became a common aspect of the theatre-going enterprise. However, reception studies have generally overlooked the intense (and sometimes coordinated) efforts by police, politicians, and preachers to end this practice, which they viewed as illegal and immoral gambling.

Political Extremism in the 1920s and 1930s: Do German Lessons Generalize?

We examine the impact of the Great Depression on the share of votes for right-wing extremists in elections in the 1920s and 1930s. We confirm the existence of a link between political extremism and economic hard times as captured by growth or contraction of the economy. What mattered was not simply growth at the time of the election, but cumulative growth performance. The impact was greatest in countries with relatively short histories of democracy, with electoral systems that created low hurdles to parliamentary representation, and which had been on the losing side in World War I.

Empirical testing of genuine savings as an indicator of weak sustainability: a three-country analysis of long run trends

Genuine Savings has emerged as a widely-used indicator of sustainable development. In this paper, we use long-term data stretching back to 1870 to undertake empirical tests of the relationship between Genuine Savings (GS) and future well-being for three countries: Britain, the USA and Germany. Our tests are based on an underlying theoretical relationship between GS and changes in the present value of future consumption. Based on both single country and panel results, we find evidence supporting the existence of a cointegrating (long run equilibrium) relationship between GS and future well-being, and fail to reject the basic theoretical result on the relationship between these two macroeconomic variables. This provides some support for the GS measure of weak sustainability. We also show the effects of modelling shocks, such as World War Two and the Great Depression.

Reinventing America on the battlefields of Spain or following the party line: conflicting perceptions of the Spanish Civil War in the present and in the past

Isolationism and neutrality are two of the recurrent themes in the study of the history of the U.S. foreign policy in the interwar years. The trauma of the Great War, which had swept away 130.000 U.S. lives and had cost $30 billion, had led public opinion to strongly oppose any involvement with European affairs. Besides, the urgent need for economic recovery during the dismal years of the Great Depression did not leave Roosevelt much room for manoeuvre to influence international events. His positions regarding the intentions of the Fascist states remained, at best, ambivalent. These facts notwithstanding, about 2800 U.S. citizens crossed the Atlantic and rushed in to help democratic Spain, which was on the verge of becoming one more hostage in the hands of the Fascism. They joined the other British, Irish and Canadian volunteers and formed the XV International Brigade. 900 Americans never returned home. This alone should challenge the commonly held assumption that the American people were indifferent to the rise of the Fascist threat in Europe. But it also begs other questions. Considering the prevailing isolationist mood, what really motivated them? With what discursive elements did these men construct their anti Fascist representations? How far did their understanding of the Spanish democracy correspond to their own American democratic ideal? In what way did their war experience across the Atlantic mould their perception of U.S. politics (both domestic and foreign)? How far did the Spanish Civil War constitute one first step towards the realization that the U.S. might actually be drawn into another international conflict of unpredictable consequences? Last but not the least, what ideological, political and cultural complicity existed between the men from the English-speaking battalions? In order to unearth some of the answers, I intend to examine their letters and see how these men recorded the historical events in which they took part. Their correspondence emerged from the desire to prove their commitment to a common cause and spoke of a common war experience, but each letter, in its uniqueness, ends up mirroring not only the social and political background of each individual fighter, but also his own particular perspective of the war, of world politics and of the Spanish people. We shall see how these letters differ and converge and how these particular accounts weave, as in an epistolary novel, a larger-than-life narrative of outrage and solidarity, despair and hope.

Da Revolução Bolchevique à ditadura estalinista : opções de ensino-aprendizagem

Relatório da Prática de Ensino Supervisionada, Mestrado em Ensino de História e Geografia no 3º Ciclo do Ensino Básico e no Ensino Secundário, Universidade de Lisboa, 2014

Técnicas de rating em contexto de crise no setor bancário português

Dissertação para a obtenção do Grau de Mestre em Contabilidade e Finanças Orientador: Mestre Adalmiro Álvaro Malheiro de Castro Andrade Pereira

Multidimensional scaling analysis of the dynamics of a country economy

This paper analyzes the Portuguese short-run business cycles over the last 150 years and presents the multidimensional scaling (MDS) for visualizing the results. The analytical and numerical assessment of this long-run perspective reveals periods with close connections between the macroeconomic variables related to government accounts equilibrium, balance of payments equilibrium, and economic growth. The MDS method is adopted for a quantitative statistical analysis. In this way, similarity clusters of several historical periods emerge in the MDS maps, namely, in identifying similarities and dissimilarities that identify periods of prosperity and crises, growth, and stagnation. Such features are major aspects of collective national achievement, to which can be associated the impact of international problems such as the World Wars, the Great Depression, or the current global financial crisis, as well as national events in the context of broad political blueprints for the Portuguese society in the rising globalization process.

Fractional State Space Analysis of Economy Systems

This paper examines modern economic growth according to the multidimensional scaling (MDS) method and state space portrait (SSP) analysis. Electing GDP per capita as the main indicator for economic growth and prosperity, the long-run perspective from 1870 to 2010 identifies the main similarities among 34 world partners’ modern economic growth and exemplifies the historical waving mechanics of the largest world economy, the USA. MDS reveals two main clusters among the European countries and their old offshore territories, and SSP identifies the Great Depression as a mild challenge to the American global performance, when compared to the Second World War and the 2008 crisis.

L'évolution de la réponse normative de l'OIT en situation de crise économique et financière

De l’avis de nombreux observateurs, le monde a connu en 2008 une crise économique sans précédent depuis la Grande dépression des années trente. Au premier chef des victimes de ces dérives de l’économie globale figurent les travailleurs du monde entier. Investie depuis 1919 d’un mandat de protection à l’égard de ces derniers, l’Organisation internationale du Travail (OIT) se doit d’être une force de propositions en ces périodes difficiles. La présente étude se propose d’analyser l’évolution des réponses normatives produites par l’OIT au lendemain des crises économiques et financières mondiales depuis sa création. Il s’agira également de mettre en corrélation le degré d’audace de l’Organisation et la composition de la scène internationale qui préside à chacune des époques considérées. Le premier chapitre sera pour nous l’occasion de montrer comment l’OIT, née dans un contexte de crise économique dans les années vingt puis confrontée en 1930 à une autre crise majeure, a su tirer profit de ces situations qui confirment sa raison d’être et la pousse à s’enquérir de nouvelles compétences (chapitre I). Nous ferons ensuite étape dans une époque marquée par la prolifération de nouvelles organisations internationales avec lesquelles l’OIT entre en concurrence : l’ère onusienne. Nous verrons comment la position de l’Organisation sur la scène internationale influe sur sa réactivité face aux crises économiques et politiques du moment (chapitre II). Forts de ces considérations historiques, nous serons enfin à même de comprendre la souplesse normative caractérisant la réaction de l’OIT face à la crise de 2008. Nous serons également en mesure de comprendre comment cette crise historique a modifié l’ordre mondial et influé sur la position de l’Organisation dans l’agencement international (chapitre III).

Catholic worker movement: un análisis desde la acción política no violenta y la lógica transnacional de los movimientos sociales

El Catholic Worker Movement se ha caracterizado por enmarcarse en las dinámicas de movilización social y acción política no violenta, que respondían, desde su creación en 1933, a un conjunto de problemáticas sociales y económicas sobre las cuales la sociedad civil se interesó y dio inicio a su actividad en escenarios de la política doméstica de Estados Unidos. Pese a ser un movimiento que surgió en un contexto nacional con fundamentación religiosa, el CWM alcanzó el desarrollo de lógicas transnacionales que contribuyeron a la defensa de su causa y a la reivindicación de valores y principios que motivarían posteriormente a la búsqueda de recursos para reforzar su lucha. Así, el proceso de evolución del movimiento tomó dirección en torno a fenómenos como la difusión, la adquisición de repertorios de acción colectiva correspondientes a la no violencia, y al aprovechamiento de factores exógenos y endógenos representados en distintas formas de oportunidad política y capacidad organizativa.

Crisis, endeudamiento y desposesión en el mundo rural catalán de finales del siglo XIX

Esta tesis doctoral examina las repercusiones de la llamada "Gran Depresión" de finales del siglo XIX sobre la sociedad rural catalana a partir del análisis del que puede ser visto como uno de los síntomas más característicos de cualquier crisis agraria: la pérdida de derechos de propiedad sobre la tierra o sobre otros inmuebles de carácter rural como consecuencia de reclamaciones de deudas, promovidas por particulares o por el Estado, que culminaron en subasta pública. El trabajo ha sido dividido en dos secciones. En la primera se analiza la desposesión causada por procedimientos ejecutivos impulsados por la Administración de Hacienda por impuestos impagados. En la segunda se ha estudiado la actividad judicial que concluyó en subasta pública de bienes inmuebles, y se han mostrado sus relaciones con la situación agraria, especialmente en los sectores del trigo y de la vid.

La consolidació de la propietat pagesa a Catalunya (el Baix Empordà, 1850-1940)

Aquesta tesi estudia algunes de les transformacions agràries enregistrades en un àmbit comarcal (la comarca catalana del Baix Empordà) entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX. EI fil conductor és la distribució de la propietat del sol agrícola. Però per a la seva comprensió es considera necessari integrar moltes altres variables. EI treball també es proposa assajar alguns procediments metodològics poc habituals en l'anàlisi de la distribució de la propietat del sòl agrícola i la seva evolució en època contemporània. Com a hipòtesi central, es sosté que, al Baix Empordà i al llarg del període comprès entre 1850 i 1940, els canvis que varen produir-se en l'estructura de la propietat i, també, en I'estructura social rural, varen apuntar genèricament a favor dels grups pagesos. En particular, es sosté : ( I) Que la situació de partida (de mitjan segle XIX) ja es caracteritzava per un notable pes de la petita propietat pagesa sobre I'estructura de la propietat agrícola i sobre el conjunt del sistema agrari. (2) Que, amb posterioritat a la crisi agrària finisecular, els problemes de rendibilitat de la producció agrària i l'erosió soferta per alguns mecanismes d'extracció de renda varen tendir a allunyar els sectors rendistes que tradicionalment havien exercit la seva hegemonia -econòmica i social- en la societat rural. (3) I, finalment, que al llarg del període va produir-se un avenç de la propietat pagesa com a conseqüència del fet que una porció significativa de famílies pageses aconseguissin ampliar el seu patrimoni territorial a través de compres realitzades en el mercat de terres, alhora que un nombre significatiu de vells grans patrimonis es fraccionava i desfeia. La magnitud d'aquests canvis va ser moderada i no va pas estar exempta d'ambigüitats, però posa de relleu la capacitat de resistència i adequació de l'explotació pagesa a les condicions d'un capitalisme evolvent, malgrat els pronòstics en sentit contrari de molts teòrics. La tesi està articulada en dues parts. En la primera es duu a terme una descripció detallada de les característiques del sistema agrari baixempordanès de mitjan segle XIX amb l'objectiu final de determinar el significat econòmic de les terres posseïdes per cada patrimoni familiar (més enllà de la simple consideració de les superfícies). EI primer pas consisteix en l'anàlisi dels usos del sòl, dels conreus principals i la seva ordenació en rotacions, dels rendiments físics, de les practiques de reposició de la fertilitat i de la dotació ramadera. A continuació es descriuen les tècniques i el procés de treball agrari amb l'objectiu de formular un model d'organització del treball agrícola que permeti mesurar les exigències en treball d'aquesta activitat. Es conclou que, des de la perspectiva de l'ocupació i de la demanda de treball generades pel sistema agrari, les localitats rurals es caracteritzaven per un fort excedent de mà d'obra en relació a les demandes laborals dels conreus tant des d'una perspectiva macroeconòmica com microeconòmica. EI tercer capítol es centra en l'avaluació de les necessitats de consum i reproducció de les UFP. Les estimacions realitzades permeten proposar un model flexible, que és contrastat amb els ingressos potencialment obtenibles per cada patrimoni. S'arriba a la conclusió que només una ínfima part de la població arribava a obtenir, amb l'explotació directa del seu patrimoni, l'ingrés necessari per a la seva reproducció econòmica simple. Paral·lelament però, es posa de relleu la importància econòmica i social dels petits patrimonis pagesos. S'estima que entorn una mitjana del 45% del sòl agrícola estava posseït per aquest segment de propietaris i, en el quart capítol, s'estudien les implicacions d'aquest fet. EI retrat de la situació de partida finalitza amb l'estudi dels règims de no-propietat predominants a la comarca. En la segona part, aquesta visió estàtica deixa pas a una anàlisi dinàmica. A mitjan segle XIX, al Baix Empordà, s'estava arribant a la fi d'una llarga etapa expansiva iniciada una centúria abans. Els primers signes d'esgotament varen ser la intensa pèrdua de població rural entre 1860 i 1880, la paralització de l'expansió dels conreus i el fort desenvolupament de la industria surera, eix del nou motor econòmic comarcal. Amb posterioritat a 1860 els canvis en l'estructura distributiva de la propietat varen tendir a apuntar cap a la consolidació de la propietat pagesa. Es va produir un procés de transferència de terres des dels sectors rendistes cap a sectors pagesos que va realitzar-se a través de compravendes en el mercat de la terra més que a través d'establiments i subestabliments emfitèutics. Va tenir com a conseqüència última el retrocés dels vells patrimonis rendistes, que, en general, no varen ser substituïts per l'aparició de nous grans patrimonis, com havia pogut passar fins aleshores. Paral·lelament, un bon nombre d'unitats familiars rurals també varen anar abandonant el camp i les seves propietats, produint-se una altra línia de transferència de terres entre sectors pagesos. La depreciació sostinguda dels preus agrícoles, la caiguda de la renda agrària, la superior rendibilitat de les inversions en valors mobiliaris i la incidència d'una creixent conflictivitat agrària són els factors que es destaquen per explicar la reculada dels grans patrimonis territorials. Des de la perspectiva pagesa es proposen tres elements explicatius per interpretar el procés d'acumulació patrimonial observat en un determinat segment de població: (1) el manteniment d'estratègies de producció per a l'autoconsum (un aspecte sempre polèmic i de difícil demostració); (2) l'existència d'un flux important d'ingressos salarials i extra-agrícoles en la composició de l'ingrés familiar pagès; i (3) el canvi en les orientacions tècniques i productives de les explotacions pageses. La combinació dels tres, alhora que hauria limitat els efectes directes dels moviments dels preus agraris, hauria possibilitat l'estratègia acumulativa observada.