Leuconostoc spoilage of refrigerated, packaged foods

Leuconostoc spp. are lactic acid bacteria (LAB) implicated in food spoilage, especially on refrigerated, modified atmosphere packaged (MAP) meats. The overall aim of this thesis was to learn more about Leuconostoc spp. as food spoilage organisms with a focus on commercial products where LAB spoilage is considered a problem and the main factor limiting shelf-life. Therefore, we aimed to identify Leuconostoc spp. involved in food spoilage, as well as to characterise the spoilage reactions they caused and their contamination sources during poultry meat processing. In addition, we examined the distribution of strains of Leuconostoc gasicomitatum in different food commodities. Finally, we analysed the genome content of L. gasicomitatum LMG 18811 with a special focus on metabolic pathways related to food spoilage. The findings show that Leuconostoc gelidum and L.gasicomitatum were responsible for the discoloration and off-odours developed in beef steaks. Together with Leuconostoc mesenteroides, these Leuconostoc spp., also cause spoilage of vegetable sausages. In contrast, we showed that Leuconostoc spp. are not important for the shelf-life or quality of non-marinated broiler products although, in marinated broiler fillet products, Leuconostoc spp., L.gasicomitatum in particular, are considered spoilage organisms. Furthermore, the findings of the contamination survey we carried out in a poultry processing plant indicated that spoilage Leuconostoc spp. are derived from the processing environment rather than from the broilers, and that air movement distributes psychrotrophic spoilage LAB, including leuconostocs, and has an important role in meat contamination during poultry processing. Pulsed-field gel electrophoresis (PFGE) based genotyping of L. gasicomitatum strains demonstrated that certain genotypes are common in various meat products. In contrast, genotypes associated with meat were not recovered in vegetable-based sources. This suggests that these two food categories either become contaminated with, or favour the growth of different genotypes. Furthermore, the results indicated that the meat processing environment contributes to L. gasicomitatum contamination as certain genotypes were repeatedly identified from products of the same processing plant. Finally, the sequenced and annotated genome of L.gasicomitatum LMG 18811 allowed us to identify the metabolic pathways and reactions resulting in food spoilage.

Role of lattice defects and crystallite morphology in the UV and visible-light-induced photo-catalytic properties of combustion-prepared TiO2

The physico-chemical, photo-physical and micro-structural properties responsible for the strikingly different photocatalytic behavior of combustion-prepared TiO2 (c.TiO2) and Degussa P25 (d.TiO2) samples are elucidated in this study. Electron microscopy and selected area electron diffraction micrographs revealed that the two samples exhibited different morphologies. The grains of c.TiO2 were spherical and comprised of 5-6 nm size primary particle. On the other hand, d.TiO2 consisted of large (0.5-3.0 mu m) size and irregular shape aggregates having primary particles of 15-40 nm cross-sectional diameter. The ESR study revealed that the presence of certain defect states in c.TiO2 helped in stabilization of O-. and Ti3+-OH type species during room-temperature UV-irradiation. No such paramagnetic species were however formed over d.TiO2 under similar conditions. C1s and Ti 2p XPS spectra provide evidence for the presence of some lattice vacancies in c.TiO2 and also for the bulk Ti4+ -> Ti3+ conversion during its UV-irradiation. Compared to d.TiO2, c.TiO2 displayed considerably higher activity for discoloration of methyl orange but very poor activity for splitting of water, both under UV and visible light radiations. This is attributed to enhanced surface adsorption of dye molecules over c.TiO2, because of its textural features and also the presence of photo-active ion-radicals. On the other hand, the poor activity of c.TiO2 for water splitting is related to certain defect-induced inter-band charge trapping states in the close vicinity of valence and conduction bands of c.TiO2, as revealed by thermoluminescence spectroscopy. Further, the dispersion of nanosize gold particles gave rise to augmented activity of both the catalysts, particularly for water splitting. This is explained by the promotional role of Au-0 or Au-0/TiO2 interfacial sites in the adsorption and charge-adsorbate interaction processes. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Efetividade da aplicação semestral de verniz fluoretado no controle da cárie dentária em pré-escolares: resultados após 12 meses de acompanhamento

O presente estudo teve como objetivos avaliar se a aplicação de verniz fluoretado com periodicidade semestral em crianças pré-escolares reduz o número de crianças com lesões de cárie em dentina na dentição decídua, diminui a incidência de lesões de cárie em esmalte e dentina, está inversamente associado à ocorrência de dor e abscesso dentário e produz quaisquer efeitos adversos. A população de estudo consistiu de 200 crianças na faixa etária de 12 a 48 meses, recrutadas em uma unidade de saúde pública da cidade do Rio de Janeiro, as quais foram alocadas aleatoriamente nos grupos teste (verniz fluoretado Duraphat) e controle (verniz placebo). Para o registro da incidência de cárie, as crianças foram examinadas na linha de base e a cada seis meses, durante um ano, por dois odontopediatras previamente treinados e calibrados (Kappa=0,85). A ocorrência de dor, abscesso e efeitos adversos foi verificada a partir de entrevistas com os responsáveis. Os participantes, os seus responsáveis, os operadores e os examinadores desconheciam a qual grupo cada criança pertencia. No final do período de acompanhamento, 71 crianças do grupo teste e 77 do grupo controle foram avaliadas. Constatou-se que, nos grupos teste e controle, o número de crianças com novas lesões de cárie em dentina foi igual a 13 e 20 (teste Qui-quadrado, p=0,34) e que a média do incremento de cárie considerando apenas lesões em dentina (c3eos) foi de 1,1(dp=3,4) e de 1,4(dp=2,8), respectivamente (teste de Mann-Whitney, p=0,29). Uma criança apresentou dor de dente e abscesso dentário e outras duas crianças apresentaram apenas dor de dente. Todas pertenciam ao grupo teste. Com relação aos efeitos adversos, encontrou-se que uma criança pertencente ao grupo controle relatou ardência na cavidade bucal após a aplicação do placebo e que o responsável por um participante do grupo teste sentiu-se incomodado com a coloração amarelada dos dentes da criança após a aplicação do verniz fluoretado. Concluiu-se que a aplicação de verniz fluoretado com periodicidade semestral em crianças pré-escolares é segura e parece contribuir para o controle da progressão de cárie. Contudo, é necessário um período de acompanhamento mais longo para se obter evidência conclusiva a respeito da efetividade dessa intervenção. Não houve associação entre a ocorrência de dor e abscesso dentário e o uso profissional do verniz fluoretado.

Utilização de materiais restauradores autocondicionantes na prevenção de descoloração coronária causada por minociclina

O objetivo desse estudo foi comparar a capacidade de dois materiais restauradores em prevenir a descoloração coronária causada pela minociclina como medicação intracanal e propor uma técnica de fácil implementação para encorajar o uso da pasta tri-antibiótica para desinfecção do sistema de canais radiculares durante procedimentos de regeneração pulpar sem perda estética. Cem dentes foram selecionados, seus canais radiculares foram instrumentados e divididos em quatro grupos de acordo com o tratamento dentinário utilizado: Grupo OB- Agente adesivo OptiBond All-In-One (KERR); Grupo U200- Cimento resinoso auto-condicionante e auto adesivo RelyX U200 (3M ESPE); Grupo MIN- Sem revestimento; Grupo CN- Sem revestimento (controle negativo). Em todos os grupos, com exceção do CN, foi utilizada pasta de minociclina como medicação intracanal coberta por uma bolinha de algodão e vedados com restauração provisória. As medições de cor foram realizadas com um espectrofotômetro no início do estudo (T0), e 7(T7), 14 (T14), 21 (T21) e 28 dias (T28) pós-minociclina. Os resultados obtidos foram submetidos à análise estatística. As diferenças de cor (E*) foram crescentes nos grupos CN, OB, U200 e MIN, respectivamente. A diferença de luminosidade (L*) foi também crescente nos grupos CN, OB, U200 e MIN, respectivamente. Houve diferença significante entre os grupos MIN e CN, e entre os grupos MIN e U200 (p<0,05). O eixo amarelo-azul (b*) não apresentou alteração de cor significante (p>0,05). Uma alteração de cor significante no eixo vermelho-verde (a*) foi observada no grupo MIN em relação ao grupo CN (p<0,05). Portanto, conclui-se que a técnica foi fácil de ser implementada, ambos materiais reduziram a descoloração da coroa causada pela pasta de minociclina mas foram ineficazes em impedi-la completamente.

Some aspects of freezing and frozen storage of pomfrets

It has been observed that a better frozen product can be obtained by freezing good quality pomfrets transported in insulated containers with sufficient quantity of ice. To enhance the keeping quality and to prevent dehydration and discoloration, a dip in B H A (0.005%) for 15 minutes and subsequent storage in polythene lined gunny bag at -15°c to -I8°c can be recommended. The products treated in the above manner can be stored well over six months. Periodical glazing at an interval of 3 weeks will also prevent the dehydration to a greater extent.

Phosphate treatment of frozen prawns. Pt. 1. Screening of various phosphates for prevention of drip loss

Various phosphates and their mixtures were screened for their efficiency of preventing drip loss in frozen prawns. The effectiveness of the phosphates decreased in the following order: Sodium tripolyphosphate — Sodium pyrophosphate — Sodium hexametaphosphate Sodium metaphosphate — Sodium dihydrogen phosphate; the last two being ineffective. Even though thaw drip loss was reduced by the above treatments the organoleptic quality of the thawed as well as cooked products was unsatisfactory, discoloration being the major defect. A solution of a mixture of 12% sodium tripolyphosphate and 8.6% sodium dihydrogen phosphate or 2% citric acid in water when used as dip prevented thaw drip loss, improved cooked yield and organoleptic quality without adversely affecting the biochemical characteristics. Commercial scale trials showed that the results are highly reproducible.

Studies on the storage behaviour of laminated and commercial Bombay duck

A modified method for the preparation of laminated Bombay duck is presented. Investigation was carried out to find out an effective chemical to control the discoloration of dried laminated Bombay duck. Among various chemicals tried, NDGA and BHT were found to have considerably retarded the discoloration and extended the storage life of the product. Attempt was also made to suggest the optimum humidity level for the proper storage of the commercially dried fish. It was found that a level of about 65% R. H. provided maximum storage life to commercial product.

Preliminary studies on the effect of irradiation as a means of preservation of fish and shellfish

Preliminary investigations on the effect of irradiation on commercially important fish and shell fish like silver pomfret, Bombay duck and prawns were conducted. Irradiated samples had an extended storage life compared to their respective controls even though yellowish or brownish discoloration occurred earlier in irradiated fish. Irradiation enhanced the rate of drip formation. Brine treatment prior to irradiation retarded this rate. Pre-blanching was found to further extend the storage life of irradiated fish.

Preparation of mussel meat by drying

The paper describes a simple and cheap process for the preservation of mussel meat by drying. The method involves blanching the mussel meat shucked from purified live mussels in 5% boiling brine for 5 min followed by drying to moisture of 10 to 15%. The product stored in glass bottles or polythene bags suitably sealed, has a storage life of about six months after which the organoleptic qualities begin to deteriorate. No preservative is used at any stage of processing and the yield of the product is approximately 20%. The major type of spoilage during storage is brown discoloration. Spoilage due to insect infestation is also common unless packed properly.

Tin coating requirements in fish cans

Prawn, crab and clam meat were processed in experimental ca s having reduced internal tin coating of 5.6 GSM. Conventional cans having 11.2 GSM tin coating were used as control. Results showed that experimental cans behaved normally when used for canning prawns, provided the lacquer film was perfect with no exposure of metal. When there was a discontinuity in lacquer film exposing the metal blackening took place in such areas. Areas subjected to severe strains like the lock seam side and expansion rings on can ends were found to be more prone to blackening. Experimental cans were found unsuitable for canning crab meat or clam meat because in both cases the can wall as well as the contents underwent discoloration, in all cases.

Survey of plankton blooms and red tides and their interaction with environmental factors through monitoring satellite images

One of the most important marine ecological phenomena is red tide which is created by increasing of phytoplankton population, influenced by different factors such as climate condition changes, utrification hydrological factors and can leave sever and undesired ecological and economical effects behind itself in the case of durability. Coast line of Hormozgan is about 900km from east to west, within the range of geographical coordinates of 56 16 23.8, 26 58 8.8 to 54 34 5.33 and 26 34 32 eastern longitude and northern latitude, seven sampling stations were considered and sampled for a period of one year from October 2008 to October 2009. after the analysis of Satellite images, monthly, during the best time. In several stages, samplings were performed. In each station, three samples were collected for identification and determination of Bloom- creating species abundance. Cochlodinium polykrikoides was the species responsible for the discoloration which occurred at October 2008 in Hormozgan marine water. Environmental parameters such as sea surface temperature, pH, salinity, Dissolved Oxygen concentration, Total Dissolved Solids (T.D.S.), conductivity, nitrate, nitrite and phosphate and also chlorophyll a were measured and calculated. Kruscal Wallis test was used to compare the densities between different months, seasons and the studied stations. Mann-whitney test from Nonparametric Tests was used for couple comparison. Pearson correlation coefficient was used to determine the relationship between physical and chemical data set and the abundance of Cochlodinium polykrikoides. Multivariate Regression and analysis of variance (ANOVA) also were used to obtain the models and equations of red tide occurrence relationship, environmental parameters and nutrient data. The highest density was 26 million cells per liter in Qeshm station. A meaningful difference was observed between sampling months and seasons but there was no between sampling stations which indicates that in favorable conditions, the occurrence of this phenomenon by the studied species is probable. Regarding to β coefficients of nitrate, temperature, phosphate, Total Dissolvable Solutions (T.D.S) and pH these parameters are effective on the abundance of this species and red tide occurrence. Increase in these factors can represent the effects and outcomes of human activities and increase in marine pollution.

Machine vision based concrete surface quality assessment

Manually inspecting concrete surface defects (e.g., cracks and air pockets) is not always reliable. Also, it is labor-intensive. In order to overcome these limitations, automated inspection using image processing techniques was proposed. However, the current work can only detect defects in an image without the ability of evaluating them. This paper presents a novel approach for automatically assessing the impact of two common surface defects (i.e., air pockets and discoloration). These two defects are first located using the developed detection methods. Their attributes, such as the number of air pockets and the area of discoloration regions, are then retrieved to calculate defects’ visual impact ratios (VIRs). The appropriate threshold values for these VIRs are selected through a manual rating survey. This way, for a given concrete surface image, its quality in terms of air pockets and discoloration can be automatically measured by judging whether their VIRs are below the threshold values or not. The method presented in this paper was implemented in C++ and a database of concrete surface images was tested to validate its performance. Read More: http://ascelibrary.org/doi/abs/10.1061/%28ASCE%29CO.1943-7862.0000126?journalCode=jcemd4

Defects Detection and Assessment in Concrete Surfaces

Aside from cracks, the impact of other surface defects, such as air pockets and discoloration, can be detrimental to the quality of concrete in terms of strength, appearance and durability. For this reason, local and national codes provide standards for quantifying the quality impact of these concrete surface defects and owners plan for regular visual inspections to monitor surface conditions. However, manual visual inspection of concrete surfaces is a qualitative (and subjective) process with often unreliable results due to its reliance on inspectors’ own criteria and experience. Also, it is labor intensive and time-consuming. This paper presents a novel, automated concrete surface defects detection and assessment approach that addresses these issues by automatically quantifying the extent of surface deterioration. According to this approach, images of the surface shot from a certain angle/distance can be used to automatically detect the number and size of surface air pockets, and the degree of surface discoloration. The proposed method uses histogram equalization and filtering to extract such defects and identify their properties (e.g. size, shape, location). These properties are used to quantify the degree of impact on the concrete surface quality and provide a numerical tool to help inspectors accurately evaluate concrete surfaces. The method has been implemented in C++ and results that validate its performance are presented.

Caracterització i revaloració de la fracció plasmàtica de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La tesi s'ha estructurat en tres apartats que, en conjunt, han de permetre determinar les possibilitats d'aprofitament dins la mateixa indústria alimentària de la fracció plasmàtica de la sang de porc generada per escorxadors que utilitzen sistemes oberts de recollida higiènica. 1. En la primera part s'analitza la composició de la sang higiènica que s'està recollint actualment i s'estudien les característiques tant físico-químiques com microbiològiques que determinen la seva qualitat. La caracterització s'ha realitzat amb sang recollida en diferents escorxadors industrials de les comarques de Girona i s'ha centrat principalment en l'estudi de la contaminació microbiològica i el nivell d'hemòlisi de la sang. S'ha fet un disseny experimental que ha permès alhora valorar l'efecte d'alguns factors sobre la qualitat de la sang: possibles diferències relacionades amb (1) la climatologia del període de l'any en el qual es fa la recollida, (2) particularitats dels escorxadors (grandària, sistemes de dessagnat, tipus, dosi i sistema de dosificació de l'anticoagulant, condicions de processament, maneig i emmagatzematge després de la recollida, etc.). Els resultats obtinguts ens permeten constatar que, en les condicions actuals, la sang que s'està recollint en els escorxadors estudiats no es pot considerar adequada per a una matèria primera de productes destinats a alimentació humana. La major part de la microbiota contaminant s'adquireix en el propi sagnador. S'ha constatat que el sistema de dessagnat en posició horitzontal podria ser una mesura útil per minimitzar la contaminació d'origen fecal o provinent de la pell de l'animal sacrificat i que la separació immediata de les fraccions en el propi escorxador també pot contribuir a reduir la contaminació. Així doncs, en el benentès que l'efectivitat pot obtenir-se del conjunt de mesures preses, més que de l'aplicació d'una sola d'elles, es suggereix la introducció d'una sèrie d'actuacions que potser permetrien reduir els nivells de contaminació que s'obtenen actualment. El tractament mecànic de la sang, el sistema d'addició d'anticoagulant, el volum i concentració de la solució anticoagulant afegida i el període d'emmagatzematge són els factors responsables de l'hemòlisi; mentre que nivells elevats de contaminació microbiològica i el tipus d'anticoagulant utilitzat deterrminen la velocitat d'increment de l'hemòlisi de sang refrigerada. S'ha constatat que quan la sang no pot ser processada immediatament i s'ha d'emmagatzemar en refrigeració és millor utilitzar citrat sòdic enlloc de polifosfat com a anticoagulant ja que l'increment d'hemòlisi es dóna més lentament. 2. El segon apartat s'ha centrat en la fracció plasmàtica de la sang. S'ha utilitzat la deshidratació per atomització com a tecnologia de conservació del plasma i s'ha fet una caracterització del producte en pols resultant des del punt de vista de composició i qualitat. A més de la contaminació microbiològica, que determina la qualitat higiènico-sanitària del producte, s'ha realitzat un estudi de les propietats funcionals que podrien fer del plasma un producte útil en la formulació d'aliments (capacitat escumant, emulsionant, gelificant). S'ha fet especial incidència en (1) determinar l'efecte del procés tecnològic de deshidratació sobre la funcionalitat del producte i (2) estudiar l'estabilitat del plasma deshidratat durant el període d'emmagatzematge. En les condicions de deshidratació per atomització aplicades no es provoca desnaturalització de la fracció proteica i s'obté un producte suficientment deshidratat, amb una aw<0,4 per permetre suposar una bona estabilitat. Algunes mostres de plasma deshidratat analitzades presenten nivells detectables de determinats residus (sulfonamides i corticosteroides). La qualitat microbiològica del producte en pols reflecteix l'elevada contaminació que contenia la matèria primera utilitzada, tot i que la deshidratació per atomització ha comportat la reducció en una unitat logarítmica de la càrrega contaminant. Els recomptes generals de microorganismes són encara preocupants i més tenint en compte que s'ha evidenciat la presència de toxines estafilocòciques en algunes mostres. L'avaluació de les propietats funcionals del producte deshidratat en relació a les que presentava el plasma líquid ens ha permès comprovar que: (1) El procés de deshidratació no ha afectat la solubilitat de les proteïnes. Això, junt amb el fet que no s'obtinguin diferències significatives en l'anàlisi calorimètrica de mostres líquides o deshidratades, permet concloure que el procés no provoca desnaturalització proteica. (2) No s'observen efectes negatius del procés tecnològic sobre la capacitat escumant ni en l'activitat emulsionant de les proteïnes plasmàtiques, dues propietats funcionals que possibiliten l'aplicació del plasma amb aquestes finalitats en l'elaboració d'alguns aliments. (3) La deshidratació tampoc perjudica de manera important les característiques dels gels que s'obtenen per escalfament, ja que els gels obtinguts a partir del plasma líquid i del plasma deshidratat presenten la mateixa capacitat de retenció d'aigua i no s'observen diferències en la microestructura de la xarxa proteica d'ambdós tipus de gel. Tanmateix, els que s'obtenen a partir del producte en pols mostren una menor resistència a la penetració. L'estudi d'estabilitat ens ha permès comprovar que la mostra de plasma deshidratat per atomització perd algunes de les seves propietats funcionals (facilitat de rehidratació, capacitat de retenció d'aigua i fermesa dels gels) si s'emmagatzema a temperatura ambient, mentre que aquestes característiques es mantenen un mínim de sis mesos quan el producte en pols es conserva a temperatura de refrigeració. 3. En l'última part, tenint en compte les conclusions derivades dels resultats dels apartats anteriors, s'han assajat tres possibles sistemes de reducció de la contaminació aplicables a la fracció plasmàtica com a pas previ a la deshidratació, per tal de millorar les característiques de qualitat microbiològica i les perspectives d'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. S'ha determinat l'eficàcia, i l'efecte sobre les propietats del plasma deshidratat, que poden tenir tractaments d'higienització basats en la centrifugació, la microfiltració tangencial i l'aplicació d'altes pressions. Els tractaments de bactofugació aplicats permeten reduir entre el 96 i el 98% la contaminació microbiana del plasma. Aquesta reducció s'aconsegueix tant amb un sistema discontinu com amb un sistema continu treballant a una velocitat de 12 L/h, fet que permetria adaptar el tractament de bactofugació a un procés de producció industrial. Un sistema combinat de bactofugació en continu i microfiltració tangencial permet incrementar l'eficàcia fins a un 99,9 % de reducció. Cal tenir present, però, que aquest tractament provoca també una disminució de l'extracte sec que afecta negativament les propietats funcionals del plasma líquid. Malgrat suposar una pèrdua pel que fa al rendiment, aquest efecte negatiu sobre la funcionalitat no suposaria cap inconvenient si s'utilitzés la deshidratació com a tecnologia de conservació del plasma, ja que es podria corregir l'extracte sec durant la reconstitució del producte. Caldria avaluar si la millora en la qualitat higiènico-sanitària del producte compensa o no les pèrdues que suposa aquest sistema d'higienització combinat. Amb relació als tractaments d'alta pressió, de totes les condicions de tractament assajades, les pressions de fins 450 MPa permeten obtenir plasma sense modificacions importants que impedeixin la seva deshidratació per atomització. Així doncs, les condicions de procés que s'han aplicat són pressuritzacions a 450 MPa de 15 minuts de durada. La temperatura de tractament que s'ha mostrat més eficaç en la reducció dels recomptes de microorganismes ha estat de 40ºC. Els tractaments a aquesta temperatura permeten assolir reduccions del 99,97% i disminuir en un 80% la capacitat de creixement dels microorganismes supervivents a la pressurització en relació a la que presentava la població contaminant del plasma abans del tractament. L'estudi de l'efecte d'aquest tractament (450 MPa, 15 min i 40ºC) sobre les propietats funcionals del plasma ha permès observar que la pressurització comporta una disminució en la solubilitat del producte però una millora en les propietats de superfície -estabilitat de l'escuma i activitat emulsionant- i un increment de la capacitat de retenció d'aigua i de la duresa dels gels obtinguts per escalfament. Calen més estudis per confirmar i caracteritzar aquesta millora en la funcionalitat, així com per establir si el tractament de pressurització afecta també l'estabilitat del producte durant l'emmagatzematge. De totes les tecnologies d'higienització assajades, l'alta pressió és la que permet obtenir millors resultats en el sentit de poder garantir un producte de bona qualitat microbiològica i segur, des del punt de vista sanitari i tecnològic, per a la seva utilització com a ingredient alimentari.

Revaloració de la fracció cel·lular de la sang de porc procedent d'escorxadors industrials

La sang de porc és un subproducte comestible que es genera als escorxadors industrials durant el procés d'obtenció de la canal. Aquest subproducte es caracteritza per presentar una elevada càrrega contaminant i, degut a l'elevat volum que es genera, és necessari trobar estratègies que permetin la seva revaloració i aprofitament, a la vegada que disminuïm la contaminació ambiental i les despeses que es deriven del seu processament abans de l'abocament. La fracció cel·lular (FC) constitueix el 40 % de la sang de porc i conté principalment l'hemoglobina (Hb), que representa al voltant del 90 % del contingut en proteïna d'aquesta fracció (un 35 % aproximadament). L'elevat percentatge en proteïna i en ferro, i les seves bones propietats funcionals fan que l'aprofitament d'aquest subproducte com a primera matèria o ingredient de la indústria alimentària sigui una alternativa molt útil a l'hora de reduir les despeses de la indústria càrnia, sempre que es resolguin els problemes de l'enfosquiment i dels sabors estranys que pot conferir la FC quan s'addiciona a productes alimentaris. Una altra possible utilització de la FC és aprofitar les propietats colorants de l'Hb o del grup hemo, com a colorant d'origen natural en diversos productes alimentaris. Els objectius del present treball eren, en primer lloc, determinar les millors condicions d'aplicació del procés de conservació de la FC mitjançant la deshidratació per atomització i caracteritzar físico-químicament i microbiològica el concentrat d'Hb en pols. En segon lloc, avaluar l'eficàcia de diferents additius antioxidants i/o segrestants del ferro per prevenir l'enfosquiment que pateix la FC durant la deshidratació. En tercer lloc, aplicar tractaments d'altes pressions hidrostàtiques com a procés d'higienització i avaluar els efectes d'aquest tractament sobre la microbiota contaminant, el color i les propietats funcionals de la FC. Finalment, desenvolupar un procés d'obtenció d'hidrolitzats proteics descolorats a partir de l'Hb amb la finalitat d'utilitzar-los com a ingredients nutricionals i/o funcionals. La millor temperatura de deshidratació per atomització de la FC hemolitzada era 140ºC. La FC en pols presentava un contingut en humitat del 5,3 % i un percentatge de solubilitat proteica del 96 %. La deshidratació per atomització induïa canvis en l'estructura nativa de l'Hb i, per tant, un cert grau de desnaturalització que pot conduir a una disminució de les seves propietats funcionals. L'extracte sec de la FC en pols estava composat per un 94,6 % de proteïna, un 3 % de sals minerals i un 0,7 % de greix. Els valors CIE L*a*b* del color de la FC en pols eren força constants i reflectien el color vermell marró fosc d'aquesta, a causa de l'oxidació del ferro hèmic que es produeix durant la deshidratació. La càrrega contaminant de la FC fresca de la sang de porc era força elevada i el tractament d'hemòlisi amb ultrasons i la centrifugació posterior no produïen una reducció significativa de la microbiota contaminant, obtenint un producte amb uns recomptes microbiològics de l'ordre de 106 ufc·mL-1. La deshidratació per atomització produïa una disminució d'una unitat logarítmica dels recomptes totals de la FC hemolitzada. Tanmateix, el producte en pols encara reflectia l'elevada contaminació de la primera matèria, fet que condiciona negativament la seva utilització com a ingredient alimentari, a no ser que es millorin les condicions de recollida de la sang a l'escorxador o que aquesta o la FC es sotmeti a algun tractament d'higienització prèviament a la deshidratació. Les isotermes de sorció a 20ºC de la FC en pols tenien forma sigmoïdal i una histèresi estreta i llarga. L'equació GAB és un bon model matemàtic per ajustar les dades de sorció obtingudes experimentalment i determinar la isoterma d'adsorció de la FC deshidratada per atomització. El percentatge d'humitat de la FC deshidratada a 140ºC es corresponia a un valor d'aw a 20 ºC d'aproximadament el 0,16. Tenint en compte que estava per sota dels valors d'aw corresponents a la capa monomolecular, es pot garantir la conservació a temperatura ambient del producte, sempre que s'envasi en recipients tancats que no permetin l'entrada d'humitat de l'exterior. De l'estudi de la possible estabilització del color de la FC deshidratada per atomització mitjançant l'addició d'antioxidants i/o segrestants de ferro, es va observar que només l'àcid ascòrbic, la glucosa, l'àcid nicotínic i la nicotinamida, tenien efectes positius sobre el color del producte en pols. L'ascòrbic i la glucosa no milloraven la conservació del color de l'Hb però disminuïen l'enfosquiment que es produeix durant la deshidratació, amb la qual cosa es pot obtenir un producte en pols de color marró més clar. L'addició de dextrina o L-cisteïna no disminuïa l'enfosquiment ni evitava el canvi de color de l'Hb. L'àcid nicotínic i la nicotinamida protegien el color de l'Hb durant el procés de deshidratació i l'emmagatzematge de la FC en pols. Les millors condicions d'aplicació del tractament amb altes pressions hidrostàtiques (HHP) sobre la FC eren 400 MPa, a 20ºC, durant 15 minuts, perquè produïen una millora significativa de la qualitat microbiològica, no afectaven negativament al color, no comprometien gaire la solubilitat proteica l'Hb i, malgrat que produïen un augment de la viscositat, la FC romania fluida després del tractament. Aquest tractament permetia una reducció de la microbiota contaminant de la FC d'entre 2 i 3 unitats logarítmiques. L'aplicació de l'alta pressió i la posterior deshidratació per atomització permetien obtenir un producte en pols amb recomptes totals de l'ordre de 2,8 unitats logarítmiques. El color de la FC pressuritzada en pols era igual que el de la FC control deshidratada, perquè ambdues mostres presentaven la mateixa susceptibilitat a l'oxidació del grup hemo produïda per la deshidratació. L'alta pressió incrementava la susceptibilitat de l'Hb als efectes desnaturalitzants de la deshidratació, fonamentalment a pH 7 (PIE), ja que es va observar una disminució de la solubilitat proteica a pH neutre després dels 2 processos tecnològics. La FC en pols presentava una màxima capacitat escumant al PIE de l'Hb. L'aplicació del tractament HHP produïa una disminució de la capacitat escumant de la FC en pols, però no tenia efectes negatius sobre l'estabilitat de l'escuma formada. Tampoc es van observar efectes negatius del tractament HHP sobre l'activitat emulsionant de l'Hb. La màxima activitat emulsionant de l'Hb s'aconseguia amb una concentració de FC en pols de l'1,5 % a pH 7 i de l'1 % a pH 4,5. Les pastes obtingudes per escalfament de la FC presentaven característiques molt diferenciades depenent del pH. A pH neutre es formaven unes pastes dures i consistents, mentre que a pH àcid les pastes eren poc consistents, molt adhesives i més elàstiques que les anteriors. Aquestes tenien una capacitat de retenció d'aigua molt superior que les de pH 7, en les quals l'aigua quedava retinguda per capil·laritat. La textura i capacitat de retenció d'aigua de les pastes tampoc eren afectades pel tractament HHP. El tractament HHP incrementava l'activitat de la Tripsina sobre l'Hb quan el substrat i l'enzim es tractaven conjuntament i afavoria el procés d'obtenció d'hidrolitzats descolorats a partir de la FC, la qual cosa permetia assolir el mateix grau de descoloració amb una dosi d'enzim inferior. El tractament d'hidròlisi de la FC amb la utilització combinada de Tripsina seguida d'un tractament amb Pepsina permetia l'obtenció d'un hidrolitzat proteic d'Hb descolorat i hidrolitzava completament la globina, donant lloc a 2 pèptids de 10,8 i 7,4 KDa. Val a dir que també produïa un 60 80 % de nitrogen soluble en TCA, constituït fonamentalment per pèptids petits i aminoàcids lliures. Els hidrolitzats trípsics i pèpsics d'Hb, obtinguts a partir de FC no pressuritzada i deshidratats per atomització a 180ºC, eren de color blanc i tenien un contingut en humitat del 4,7 %, un 84,2 % de proteïna i 9,7 % de sals minerals. El procés d'hidròlisi permetia una reducció considerable de la contaminació de la FC, obtenint un producte en pols amb uns recomptes totals de l'ordre de 102-103 ufc·g-1. Pel que fa a la funcionalitat dels hidrolitzats d'Hb deshidratats per atomització, aquests presentaven una elevada solubilitat proteica a pH 5 i 7 i romanien solubles després d'un escalfament a 80ºC durant 30 min. Tanmateix, aquesta hidròlisi afectava molt negativament la capacitat de mantenir escumes estables i l'activitat emulsionant.