La ineficàcia de les disposicions testamentàries en el llibre IV del Codi civil de Catalunya

El llibre IV reconeix sols la possibilitat de nul•litat. La crisi convivencial posterior al testament comporta la ineficàcia. La manca originària o sobrevinguda d’hereu té conseqüències diferenciades. L’hereu contractual i l’intestat poden detreure la falcídia.

El desistiment del contracte al futur llibre VI del Codi civil de Catalunya

Es proposa que el legislador català reguli, de manera uniforme, el dret de desistiment al Llibre VI CCCat. Pot fer-ho, en el seu cas, fent ús o considerant els models de regulació uniforme que s´està proposant en el context de la revisió de l´acquis comunitari. És aquesta mateixa regulació comunitària la que avala una configuració del dret a desistir com a causa extintiva del contracte, amb eficàcia retroactiva o ex tunc, i, per tant, com a mecanisme que es projecte sobre un contracte perfeccionat, fins i tot consumat. Ara bé, aquesta configuració no hauria de privar al legislador català de l´oportunitat de considerar altres possibilitats: així, la d´articular la facultat de penediment en fase pre-contractual. Serien més d´una les tècniques que faciliten la reflexió abans de l´atorgament del contracte, en comptes de permetre-la després. Convertida en mecanisme post-contractual, haurà d´anar acompanyada de les disposicions que estableixin el règim del contracte mentre no transcorre el termini per a desistir, les conseqüències de l´eventual pèrdua de la cosa entretant no caduqui el dret, les condicions i requisits d´exercici de la facultat i la liquidació de la situació possessòria, en el seu cas. Els comentaris i suggerències que es proposen a l´estudi es formulen a propòsit dels preceptes que, relatius al desistiment, s´incorporaren als Treballs preparatoris del Llibre Sisè del Codi civil de Catalunya (document de 23.04.04)

Disseny d'una eina de suport a la reutilització de codi

Aquest projecte tracta sobre el desenvolupament d'una eina de suport a la reutilització de codi de programació. L'eina té com a objectiu augmentar la productivitat dels desenvolupadors per mitjà de la reutilització de codi. Per facilitar la reutilització l'eina proposa un sistema jeràrquic on el codi de programació i la diferent informació sobre aquest es guarden en anotacions, les anotacions formen part d'una pàgina i els conjunts de pàgines són organitzats en projectes.

Execució penal de sancions a conductors sota els efectes de drogues d’abús basats en estudi de saliva: ingerència i repercussió futura en el Codi penal

El consum de drogues no institucionalitzades té una important dimensió epidemiològica. En l'actualitat augmenta el consum de cocaïna i de cànnabis i s'estabilitza o disminueix el de opiacis. En la majoria dels països hi ha una relació entre la drogoaddicció i el delicte. Objectius: 1) Obtenir dades sociodemogràfiques en una població detinguda en els jutjats de guàrdia que passen a disposició judicial; 2) Obtenir dades sanitàries referents a infecció per VIH, VHC I VHB; 3) Obtenir dades de consums de cocaïna, haxis, heroïna, benzodiazepines i drogues de síntesis; 4) Conèixer la correlació o concordança clínico-analítica i, 5) Valorar la relació de l'addicció a drogues amb la delictologia. Subjectes i Mètodes: Estudi realitzat en una població de 151 subjectes consumidors de drogues il·legals detinguts a disposició judicial al Jutjat de guàrdia de la ciutat de Barcelona. Temps de l'estudi: 1,5 anys. Mètodes: Administració d'un qüestionari amb dades sociodemogràfiques, sanitàries i de consums de tòxics. Obtenció d'una mostra d'orina que es va analitzar per immunoassaig en l'analitzador AsXym (*Abbot). Els resultats es van interpretar com positius o negatius segons el punt de tall establert per al mètode. Resultats: El perfil de la mostra és un home solter, edat mitjana de 31.4 anys, amb estudis primaris i sense professió qualificada. La droga il·legal més consumida és la cocaïna, 77,5%, seguida dels opiacis 62,9%, del cànnabis 60,3% i benzodiazepines 61.6% (auto-medicades 40,9%). La prevalença de HIV va ser del 16,7%, VHC 37,9% i VHB 19,1%. La via intravenosa és utilitzada pel 46% dels cocainòmans i pel 53.8% del heroinòmans. Un 45.5% tenen signes compatibles amb UDVP. Només un 14.2% presentava signes de deteriorament físic i un 23.1% una clara síndrome d’abstinència. Existeix un 74.3% de correlació o concordança clínico-analítica. El delicte més relacionat amb el consum de drogues va ser els delictes contra la propietat. Conclusions i Discusió: Es detecta un alt consum de cocaïna i disminució de l'heroïna. El consum de cànnabis i benzodiazepines és elevat. Els delictes contra la propietat estan associats al consum de drogues il·legals. Propostes: L'estudi té aplicabilitat en medicina forense. El screening rutinari d'orina en població detinguda és una mesura d'utilitat. Permet obtenir dades objectives quan se sol·liciten informes de drogoaddicció als perits. Els detinguts poden beneficiar-se de circumstàncies modificadores de la responsabilitat criminal en cas de ser consumidors de tòxics, d’acord amb la legislació actual. Els lletrats i l'autoritat judicial tindran una prova objectiva en les seves actuacions per poder resoldre amb més coneixement els procediments on es troben implicats els consumidors de drogues d'abús.

Característiques dels Generadors de Codi

Aquest estudi permet tenir una visió de les possibilitats reals dels generadors de codi, les seves característiques més destacades i les seves mancances. Finalment s'inclou una proposta de millora per incorporar als generadors de codi.

Comparació de SIG basats en codi lliure i SIG comercials

El present document presenta una valoració comparativa de dos sistemes d'informació geogràfica (SIG) desenvolupats sobre filosofies ben diferents, per un costat un producte comercial de desenvolupament propietari, GeoMedia Professional, i per l'altre un sistema desenvolupat sota les condicions del programari lliure, gvSIG. L'objectiu a assolir és descriure en quina situació es troba el producte de codi lliure vers el seu equivalent comercial pel fet d'haver estat desenvolupat més recentment.

Generació automàtica de codi per aplicacions MVC amb AndroMDA i WebML

Aquest treball es centra es dues eines MDA: AndroMDA i WebML, amb les que es pretén generar una aplicació web basada en una arquitectura MVC. La introducció en el coneixement d'aquestes dues eines, es fa partint d'una visió global de l'arquitectura MDA, mostrant el seu funcionament, per a continuació passar a avaluar un conjunt d'eines MDA, de cara a realitzar una classificació en funció de les seves característiques.

Generació de codi amb WebRatio

L'objectiu d'aquest PFC és la implementació d'una eina que s'encarregui de transformar un model de dades en un model de navegació complet i correcte. Per fer-ho, el programa WebRatio suporta completament el llenguatge WebML i s'utilitzarà com a dissenyador dels models de dades i també com a eina per comprovar els models de navegació generats.

Estudi d'eines CASE que suporten OCLper a la generació automàtica de codi Java

Es tracta d'una recerca d'eines CASEque actualment suporten OCL en la generació automàtica de codi Java per estudiar-les ianalitzar-les a través d'un model de proves consistent en un diagrama de classes del modelestàtic de l'UML i una mostra variada d'instruccions OCL, amb l'objectiu de detectar lesseves mancances, analitzant el codi obtingut i determinar si controla o no cada tipus derestricció, i si s'han implementat bé en el codi.

Generació automàtica de codi Java amb ArgoUML

Aquesta memòria presenta un estudi de la generació automàtica de codi Java a partir de diagrames UML amb l'eina ArgoUML. El cicle de vida tradicional del programari presenta alguns problemes com la manca de sincronització entre codi i documentació, poca portabilitat i problemes de interoperabilidad. El paradigma MDA vol solucionar en part aquests problemes fent dels models el centre del desenvolupament del programari i apostant per la generació automàtica de models i codi.

Creació del web d'uns estudis de la UOC amb un sistema de gestió de continguts de codi obert

L'objectiu d'aquest treball és seleccionar un sistema de gestió de continguts de codi obert i dissenyar el web d'uns estudis de la UOC amb el programari escollit. Per a això, es comproven les capacitats d'aquest programari en la gestió del contingut del web: creació de nous continguts, expansió, permisos d'accés, flux de treball, etc.

Comparació de SIG basats en codi lliure i SIG comercials.

El Projecte de Fi de Carrera desenvolupat consisteix, breument, en comparar un Sistema de Informació Geogràfica (SIG) comercial amb un de lliure. Per tant els objectius del projecte són conèixer què és un SIG, introduir-se en el món del programari lliure dels SIG, aprendre a treballar amb ambdós productes i saber detectar els punts més rellevants de cadascun d'ells.

J2EE : Generació automàtica de codi

Aquest projecte està enfocat a determinar l'estat actual de les principals eines de generació automàtica de codi que existeixen, analitzant les característiques principals de cada eina determinar-ne les funcionalitats.

Generació automàtica de codi ANSI C a partirdel diagrama d'una màquina d'estats

El projecte consisteix en la implementació d'una aplicació que generi el codi en ANSI C de maneraautomàtica a partir del diagrama d'una màquina d'estats, més concretament del model generat enformat XMI XML Metada Interchange (XML d'intercanvi de metadades) per l'aplicació gràfica de disseny de programari argoUML0.24, aquesta aplicació és independent de la plataforma, de codi obert i gratuïta.

Ús de problemàtiques ètiques per l'ensenyança del codi deontològic de la psicologia: una sessió il·lustrativa

El present treball exposa el contingut i procediment d’una sessió emmarcada en un taller–seminari sobre ètica aplicada als àmbits professionals de la psicologia. L’objectiu de la mateixa és introduir als estudiants en els fonaments del Codi Deontològic, així com la reflexió d’alguns dels articles que aquest conté. El mètode expositiu consisteix en presentar i discutir tres situacions, èticament problemàtiques, a partir de les quals s’il·lustra el contingut normatiu de diferents articles que regulen l’exercici professional en l’àmbit de la psicologia