Entre el ser i l'haver de ser de l'autoritat en l'esport.

Resumen tomado del autor

Sobre l'exercici de l'autoritat democr??tica dins la fam??lia. 'Sobre el ejercicio de la autoridad democr??tica dentro de la familia'

Basado en el resumen de las autoras en catal??n

Drets i deures dels infants : autonomia, autoritat i responsabilitat.'Derechos y deberes de los niños : autonomía, autoridad y responsabilidad'.

Reflexiones en torno a los derechos y deberes de los niños. Esto se enfoca sobretodo desde el punto de vista de la educación. Además se analiza cómo ha de actuar la escuela para mejorar la situación en relación a sus derechos.

Mestres, docents..., els atorguem l'autoritat i el respecte necessaris per a educar?. 'Maestros, docentes...,¿les otorgamos la autoridad y el respecto necesarios para educar?'.

Se analiza la situación actual del docente en los centros educativos, en especial el respeto hacia éste de alumnos y padres. A continuación, se buscan las causas de este mayor o menor respeto y en consecuencia autoridad.

L'autoritat cal guanyar-se-la. 'La autoridad hay que ganársela'.

Se analiza el concepto de autoridad en el entorno escolar. Se intenta explicar cómo los docentes adquieren esta autoridad entre sus alumnos.

L'autoritat de l'institut. 'La autoridad del instituto'.

Resumen del autor en catalán

La PKI e l'attacco man in the middle

Violazione della sicurezza sul web da parte di attacchi man in the middle

Estudio y desarrollo de un cliente SCEP en una PKI corporativa

El presente proyecto propone la utilización de un protocolo de obtención y gestión de certificados llamado SCEP (Simple Certificate Enrollment Protocol), utilizado inicialmente para el aprovisionamiento automático de certificados en routers y switches de la marca Cisco Networks, para su uso en dispositivos personales o corporativos dentro del ámbito laboral. En la actualidad, se están aplicando nuevas técnicas más eficientes de control del uso de los dispositivos corporativos por parte de los empleados de determinadas empresas. Estas empresas son las encargadas de proporcionar a sus empleados dichos dispositivos, que en muchos casos son un ordenador personal y un teléfono móvil. En las empresas del sector de las TIC, el uso de esos dispositivos es la principal herramienta de sus empleados, con lo que la seguridad y control son mecanismos fundamentales que deben estar presentes y garantizados. Además, nuevas tendencias como el BYOD (Bring Your Own Device o el teletrabajo, permiten a los empleados tanto el uso de los dispositivos corporativos lejos del ámbito laboral (en su domicilio, por ejemplo), como el uso de dispositivos no preparados de antemano por la empresa. A priori, estas técnicas suponen un avance en comodidad para los empleados; pero puede significar todo lo contrario cuando se habla del mantenimiento de la seguridad y el control de acceso a los recursos de la empresa desde dichos dispositivos (obtención de certificados para acceder a recursos internos, envío de información cifrada entre individuos de la misma empresa, etc). Es aquí donde cobra sentido la idea de utilizar un protocolo de aprovisionamiento y gestión automatizada de certificados para garantizar la seguridad y control de acceso en la PKI (Public Key Infrastructure) corporativa, permitiendo el uso de dispositivos personales, y evitando la acumulación de trámites burocráticos incómodos tanto para el empleado como para la empresa. Este proyecto plantea la utilización del protocolo SCEP como mecanismo para la realización de la gestión automatizada de certificados ampliando su utilización a dispositivos de escritorio Windows y móviles Android.

Putative beta(4)-adrenoceptors in rat ventricle mediate increases in contractile force and cell Ca2+: comparison with atrial receptors and relationship to (-)-[H-3]-CGP 12177 binding

1 We identified putative beta(4)-adrenoceptors by radioligand binding, measured increases in ventricular contractile force by (-)-CGP 12177 and (+/-)-cyanopindolol and demonstrated increased Ca2+ transients by (-)-CGP 12177 in rat cardiomyocytes. 2 (-)-[H-3]-CGP 12177 labelled 13-22 fmol mg(-1) protein ventricular beta(1), beta(2)-adrenoceptors (pK(D) similar to 9.0) and 50-90 fmol mg(-1) protein putative beta(4)-adrenoceptors (pK(D) similar to 7.3). The affinity values (PKi) for (beta(1),beta(2)-) and putative beta(4)-adrenoceptors, estimated from binding inhibition, were (-)-propranolol 8.4, 5.7; (-)-bupranolol 9.7, 5.8; (+/-)-cyanopindolol 10.0,7.4. 3 In left ventricular papillary muscle, in the presence of 30 mu M 3-isobutyl-1-methylxanthine, (-)CGP 12177 and (+/-)-cyanopindolol caused positive inotropic effects, (pEC(50) (-)-CGP 12177, 7.6; (+/-)-cyanopindolol, 7.0) which were antagonized by (-)-bupranolol (pK(B) 6.7-7.0) and (-)-CGP 20712A (pK(B) 6.3-6.6). The cardiostimulant effects of(-)-CGP 12177 in papillary muscle, left and right atrium were antagonized by (+/-)-cyanopindolol (pK(i), 7.0-7.4). 4 (-)-CGP 12177 (1 mu M) in the presence of 200 nM (-)-propranolol increased Ca2+ transient amplitude by 56% in atrial myocytes, but only caused a marginal increase in ventricular myocytes. In the presence of 1 mu M 3-isobutyl-1-methylxanthine and 200 nM (-)-propranolol, 1 mu M (-)-CGP 12177 caused a 73% increase in Ca2+ transient amplitude in ventricular myocytes. (-)-CGP 12177 elicited arrhythmic transients in some atrial and ventricular myocytes. 5 Probably by preventing cyclic AMP hydrolysis, 3-isobutyl-1-methylxanthine facilitates the inotropic function of ventricular putative beta(4)-adrenoceptors. suggesting coupling to G(s) protein-adenylyl cyclase. The receptor-mediated increases in contractile force are related to increases of Ca2+ in atrial and ventricular myocytes. The agreement of binding affinities of agonists with cardiostimulant potencies is consistent with mediation through putative beta(4)-adrenoceptors labelled with (-)-[H-3]-CGP 12177.

Population structure and mouse-virulence of Toxoplasma gondii in Brazil

Recent studies found that isolates of Toxoplasma gondii from Brazil were biologically and genetically different from those in North America and Europe. However, to date only a small number of isolates have been analysed from different animal hosts in Brazil. In the present study DNA samples of 46 T. gondii isolates from cats in 11 counties in Sao Paulo state, Brazil were genetically characterised using 10 PCR restriction fragment length polymorphism markers including SAG1, SAG2, SAG3, STUB, GRA6, c22-8, c29-2, L358, PKI and Apico. An additional marker, CS3, that locates on chromosome VIIa and has previously been shown to be linked to acute virulence of T. gondii was also used to determine its association to virulence in mice. Genotyping of these 46 isolates revealed a high genetic diversity with 20 genotypes but no clonal Type I, II or III lineage was found. Two of the 46 isolates showed mixed infections. Combining genotyping data in this study with recent reported results from chickens, dogs and cats in Brazil (total 125 isolates) identified 48 genotypes and 26 of these genotypes had single isolates. Four of the 48 genotypes with multiple isolates identified from different hosts and locations are considered the common clonal lineages in Brazil. These lineages are designated as Types BrI, BrII, BrIII and BrIV. These results indicate that the T. gondii population in Brazil is highly diverse with a few successful clonal lineages expanded into wide geographical areas. In contrast to North America and Europe, where the Type II clonal lineage is overwhelmingly predominant, no Type II strain was identified from the 125 Brazil isolates. Analysis of mortality rates in infected mice indicates that Type BrI is highly virulent, Type BrIII is non-virulent, whilst Type BrII and BrIV lineages are intermediately virulent. In addition, allele types at the CS3 locus are strongly linked to mouse-virulence of the parasite. Thus, T. gondii has an epidemic population structure in Brazil and the major lineages have different biological traits. (C) 2007 Australian Society for Parasitology Inc. Published by Elsevier Ltd. All rights reserved.

La adopción internacional

La majoria de la doctrina coindieix en definir l’adopció internacional con aquella adopción en què intervé un element d’estrangeria, ja sigui per alguna de les parts que hi intervenen, o pel lloc de la seva realització. Tot i que el terme adopció internaconal engloba diferents suposits juridics, a la pràctica la majoria de vegades que es parla d’adopció internacional es per fer referencia a l’adopción d’un menor estranger per adoptant espanyol constituida per la competent autoritat estrangera. En relació al marc jurídic aplicable als processos d’adopció internacional, el primer que hem de tenir clar, es que en tot procés adoptiu hi intervenen dos sistemes normatius: el del país de residencia de l’adoptant i el del país d’origen del menor. Es imprescindible que el menor sigui adoptat respectant tant la llei nacional con la del país d’acollida. Els requisits exigits per adoptar i les formalitats que encolten el procés d’adopció en els països d’origen dels menors varien sustancialmente d’un país a l’altre. La tramitació de les adopcions internacioals a España, s’articula a través de l’organisme competent de la Comunitat Autonoma de residencia dels adoptants amb la intervanció, depenent del país escollit de les Entitats Colaboradores. Un dels requisits exigits per a la nostra legislació es la obtenció del certificat idoneïtat per adoptar. Amb aquest certificat es declara que aquella persona ha estat considerada idonea per adoptar. L’ordenament jurídic español també permet adopcións constituides a l’estranger sens acudir al Conveni de la Haya, que es preten que sigui el marc legal que controli la constitución de totes les adopcions. Aquestes adopcions seran les constituides per autoritat extanjera competent, aquest tipus d’adopcions hauran de ser reconegudes a España sempre i quant cumpleixin els requisits establerts per la llei per l’existencia de tota adopció.

Manuel Cardona i Castro

Biografia del físic Manuel Cardona i Castro, autoritat mundial en l’estudi dels semiconductors i dels superconductors i gran promotor de la física a l’Amèrica Llatina.

Josep Egozcue

Biografia de Josep Egozcue, primer catedràtic a Espanya de Biologia Cel•lular i un dels introductors de la citogenètica al nostre país. Ha estat una autoritat científica en el camp de l’evolució cromosòmica, de la citogenètica del càncer, de la biologia de la reproducció i en temes de bioètica.

La crisi sub-prime i el crack de 1929: Comparació d'episodis d'eufòria financera

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l'any 2009. La present investigació té per objecte d’estudi la relació, atès el període de turbulències econòmiques que travessa el món globalitzat, entre els episodis d’eufòria financera i les crisi financeres i econòmiques, i la periodicitat amb les que aquestes es produeixen. Aquesta pretén confrontar-se des d’una aproximació històric-econòmica, mitjançant l’anàlisi i la comparació de dos successos -el crack borsari de 1929 i la crisi sub-prime- per tal de demostrar la existència de comuns denominadors, i, a la llum dels resultats, apreciar les conclusions que aporta la Història. Serà, doncs, aquesta periodicitat i les seves implicacions la qual s'ambicionarà contrastar amb la realitat mitjançant l'aplicació i l'anàlisi pràctica de dos episodis rellevants i paradigmàtics, amb el recolzament i l'autoritat del model comparatiu establerts per l'economista John Kenneth Galbraith al seu llibre ''Breve historia de la euforia financiera''.

"Un desheretat" de Llucià de Samòsata : humor, sàtira i innovació a la tradició declamatòria grecoromana

Aquesta memòria resumeix les principals tasques que he realitzat durant els quatre anys que he gaudit de la beca FI. Conté una llista de les meves publicacions, dels congressos i cursos als que he assistit així com les comunicacions que he presentat i les classes que he impartit. Tanmateix, la principal feina que m'ha ocupat ha estat la preparació de la tesi doctoral titulada "Un desheretat, de Llucià de Samosata: humor, sàtira i innovació a la tradició declamatòria grecoromana". L'objectiu d'aquest projecte és mostrar la importància literària d'aquesta declamació. Normalment s'ha concebut com un discurs que pertany a l'època en la que Llucià encara estava a l'escola. No obstant, hi ha evidències que permeten pensar que aquesta declamació ha de ser situada entre les obres de maduresa de l'autor. La construcció de l'argumentació és molt similar als tipus de plantejament habituals entre els rétors de l'època en què Llucià ja havia deixat l'escola. A més, podem observar en aquesta obra el mateix tipus de crítica social contra l'abús d'autoritat que podem trobar en altres obres del seu període de maduresa. I, finalment, també hi podem reconèixer alguns canvis a la representació que Llucià podria haver introduït per tal de fer el seu text més divertit que altres discursos retòrics i per explorar nous camins per recrear un gènere literari que estava essent representat d’idèntica manera des de feia dos segles.