983 resultados para Written sources


Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

This paper uses the analytical potential of Geographical Information Systems (GIS) to explore processes of map production and circulation in early-seventeenth century Ireland. The paper focuses on a group of historic maps, attributed to Josias Bodley, which were commissioned in 1609 by the English Crown to assist in the Plantation of Ulster. Through GIS and digitizing map-features, and in particular by quantifying map-distortion, it is possible to examine how these maps were made, and by whom. Statistical analyses of spatial data derived from the GIS are shown to provide a methodological basis for ‘excavating’ historical geographies of Plantation map-making. These techniques, when combined with contemporary written sources, reveal further insight on the ‘cartographic encounters’ taking place between surveyors and map-makers working in Ireland in the early 1600s, opening up the ‘mapping worlds’ which linked Ireland and Britain through the networks and embodied practices of Bodley and his map-makers.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

O presente estudo tem por objetivo compreender, no contexto geopolítico de Timor-Leste, quais as imagens, funções e estatutos das línguas que aí circulam e, simultaneamente, percecionar de que modo a Escola gere essa pluralidade linguística. Para o efeito, tivemos em conta as representações/imagens relativamente às línguas, às suas funções e estatutos, não só dos alunos e dos diferentes atores educativos (professores, diretores de escola e formadores do 1.º e 2.º ciclo), mas também aquelas que circulam em contexto social alargado, onde incluímos os intervenientes e os responsáveis pelas políticas educativas e outros elementos da população. Foi deste modo que procurámos perceber de que forma tais representações se influenciam reciprocamente e se refletem na Escola. O estudo realizado foi de cariz etnográfico. Assim, o investigadorobservador, colocado no terreno, foi produzindo um diário do observador e recolhendo informação etnográfica, através da sua convivência com a sociedade timorense (escritos do quotidiano, questionário à polícia, observação de aula, entre outros), auscultando as “vozes” quer dos alunos (por meio de biografias linguísticas e desenhos), quer dos atores educativos (através de biografias linguísticas e entrevistas), quer ainda dos intervenientes nas políticas educativas (com recurso a entrevistas) e de alguns jovens timorenses, recorrendo de novo às entrevistas. Simultaneamente, foi feita uma recolha documental, ao longo de todo o período em que o estudo decorreu, que integrou fontes escritas (documentos oficiais, como sejam os documentos reguladores das políticas linguísticas e os manuais, fontes não oficiais, incluindo documentos vários e testemunhos e fontes estatísticas, como os Censos) e fontes não escritas (imagens e sons registados, estes posteriormente transcritos). Todos estes dados foram classificados em dados primários e secundários, em função da sua relevância para o estudo. Para a sua análise socorremo-nos da análise de conteúdo para as biografias, as entrevistas e os manuais de língua portuguesa, estes no quadro de uma abordagem para a diversidade linguística e cultural, de uma análise documental para os documentos reguladores do Sistema Educativa e outros documentos oficiais relativos às línguas e, finalmente, recorremos a uma análise biográfica (Molinié, 2011) para os desenhos realizados pelos alunos. Os resultados obtidos vieram evidenciar o multilinguismo social e escolar que se vive no país, as imagens e as funções que as línguas desempenham nestes dois contextos, o escolar e o da sociedade alargada, permitindo-nos compreender que a Escola não é apenas um microcosmos dentro da sociedade, mas um espaço de encontro, por vezes de confronto, entre diversas línguas, culturas e identidades. Ela é também espaço onde as questões do plurilinguismo são mais desafiantes na medida em que as línguas não são apenas objeto de ensino aprendizagem, mas desempenham igualmente funções importantes na aquisição dos saberes escolares, na interação social e no desenvolvimento cognitivo dos alunos. Nestes contextos, ocorrem duas situações relevantes, uma é o facto de a Escola ser um lugar onde os repertórios linguísticos plurilingues dos alunos entram em contacto com as línguas de escolarização, o português, o tétum e o malaio indonésio e outra é que saberes escolares e saberes culturais utilizam línguas diferentes, isto é, os primeiros são veiculados em tétum e português, eventualmente em malaio indonésio, mas os saberes culturais são expressos nas línguas autóctones, ameaçadas, porém, por uma crescente expansão do tétum. Contudo, estas línguas criam também espaços privados, identitários e de coesão social dentro da grande cidade que é Díli. São línguas “secretas” e “de defesa.” Por fim, referiremos a urgência para que se tomem medidas no sentido de se criar um consenso sobre a normalização do tétum, que conduza à sua aplicação em contexto educativo e ao seu desenvolvimento funcional, isto é, que leve à planificação do seu estatuto. Visa-se, com este estudo, contribuir para que os atores, acima referidos, possam «repensar» a Escola, em Timor Leste, e, em particular, no que diz respeito à gestão das línguas que nela circulam, através de uma política linguística (educativa) que beneficie o Sistema Educativo, com eventuais repercussões no âmbito do currículo, da produção de materiais e da formação de professores. Face aos resultados obtidos, ainda que consideremos este estudo como parcelar, pelo facto de ter decorrido, sobretudo, na capital timorense, permitimo-nos sugerir a necessidade de esbater fronteiras entre o espaço escolar e as realidades dos alunos, encontrando uma gestão escolar deste plurilinguismo que crie um currículo mais integrador dos saberes linguísticos dos alunos.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

El presente artículo estudia la cartografía de Cacela en el sur de Portugal con el propósito de interpretar su transformación a través del tiempo, considerando la arquitectura, el urbanismo y el paisaje de forma integrada. La lectura de esa transformación se lleva de la mano de las principales cartas de Cacela que coinciden con el inicio del siglo XVII, la aproximación al final del Antiguo Régimen y la transición del siglo XIX al XX, asociando cada uno de estos tiempos a un modo particular de representación. La interpretación de las diferentes cartas está organizada, en términos me- todológicos, a partir del recurso a fuentes escritas de la época, culminando con la elaboración de un dibujo final que contiene la representación del espacio edificado y del paisaje de Cacela a mediados del siglo pasado. Este trabajo se inscribe en una investigación más amplia sobre las aglomeraciones urbanas de pequeña dimensión en las diver- sas subunidades geográficas del sur de Portugal, comprendiendo el paisaje, la morfología urbana y el levantamiento integral de todo el núcleo edificado.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Tese de mestrado Arte, Património e Teoria do Restauro, Universidade de Lisboa, Faculdade de Letras, 2012

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Tese de doutoramento, História (Arqueologia), Universidade de Lisboa, Faculdade de Letras, 2014

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Cette thèse s'inscrit dans le cadre de l'harmonisation des langues africaines transfrontalières à tradition écrite émergente au moyen des Technologies de l’information et de la communication.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Le concept de transit-oriented development (TOD) est habituellement abordé en tant qu'ensemble fixe de caractéristiques physico-spatiales. Cette approche ne s'avere pas suffisante pour comprendre comment le TOD peut être pertinent pour coordonner les transports et l'urbanisme dans un contexte urbain concret. Afin de combler cette lacune, nous proposons d'étudier le TOD en tant qu'instrument d'action publique, adopté, produit et utilisé par les acteurs sur le territoire en fonction des enjeux, des ressources et des contraintes qui y sont présents. Ce travail exploratoire est fondé sur une étude de cas de la mise en place du TOD a Sainte-Thérese. Pour comprendre comment se sont arrimés les intérêts des acteurs impliqués et ce qui en a résulté, la collecte de données se fait a l'aide de sources écrites, mais aussi d’entretiens semi-directifs avec les acteurs clé. Les résultats de l'étude confirment la pertinence de l'approche adoptée pour aborder le TOD. Le TOD comme instrument d'action publique peut être qualifié d'opérateur de congruence, car il permet de faire converger les intérêts différents, et même potentiellement contradictoires, qui sont en jeu sur le territoire. Cependant, il n'y a pas de formule passe-partout: la production du TOD se fait en grande partie de façon incrémentale, en fonction des conditions sur le territoire. La mise en place du TOD n'exige pas nécessairement l'invention d'un nouveau cadre d'action et peut se faire en grande partie a l'aide des outils existants. Toutefois, pour pouvoir se servir pleinement de ces outils, le leadership des acteurs clé s'avere crucial.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Ce mémoire propose un regard transdisciplinaire : historique, sociologique et musical sur Harmonium, un groupe culte de folk-rock progressif québécois des années 1970. Y sont étudiées la révolution musicale engendrée par l’arrivée du folk et du rock progressif au Québec ainsi que la mise en récit de l’œuvre et de l’histoire d’Harmonium. Les œuvres du groupe, les sources écrites d’époque (articles de journaux et de revues), l’histoire documentaire et l’histoire et la mémoire publiques y sont confrontées pour analyser les processus narratifs. D’abord, l’essor du groupe est situé dans les transformations de la scène musicale québécoise au cours des années 1960-1970. L’histoire d’Harmonium, entre 1972 et 1978, est ensuite reconstituée au travers des sources d’époque, articles scientifiques et biographies. Par la suite, les caractéristiques musicales des œuvres ainsi que les thèmes, valeurs et messages véhiculés par le groupe sont examinés. L’essor et le succès d’Harmonium sont ainsi réinterprétés au travers du développement de la scène musicale progressive internationale et de la popularisation de la contre-culture. Finalement, en regard de l’ambiguïté politique d’Harmonium dans les sources historiques, la prédominance des réinterprétations néonationalistes de son œuvre et de son histoire sont analysées selon un processus de mise en récit de l’histoire nationale. Il en ressort que la narration prédominante au sein de l’histoire et de la mémoire publiques semble assimiler le destin des artistes québécois à celui du peuple et de la nation. Dans le cas d’Harmonium, ce récit qui s’appuie principalement sur le nationalisme de Serge Fiori, la figure de proue du groupe, contribue à l’occultation du projet artistique spirituel, progressif, contre-culturel et « authentique » du groupe.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Palaeoecological analysis of peat deposits from a small bog, combined with pollen analysis of sediments infilling the moat of the nearby Teutonic Order castle at Malbork, have been used to examine the ecological impact of the Crusades on the late-medieval landscape of Northern Poland. Studies of the environmental impact of the Crusades have been almost exclusively informed by written sources; this study is the first of its type to directly investigate the environmental context of Crusading as a force of ecological transformation on the late-medieval Baltic landscape. The pollen evidence from Malbork Castle and its hinterland demonstrate that the 12th/13th–15th centuries coincide with a marked transformation in vegetation and land-use, characterized by clearance of broadleaved woodland and subsequent agricultural intensification, particularly during the 14th/15th centuries. These changes are ascribed to landscape transformations associated with the Teutonic Order’s control of the landscape from the mid-13th century. Human activity identified in the pollen record prior to this is argued to reflect the activities of Pomeranian settlers in the area. This paper also discusses the broader palaeoecological evidence for medieval landscape change across Northern Poland.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

The Crusades in the Near East, eastern Baltic and Iberian Peninsula (in the context of the Reconquest/reconquista) were accompanied by processes of colonisation, characterising the expansion of medieval Europe and resulting in the creation of frontier societies at the fringes of Christendom. Colonisation was closely associated with — indeed, depended on — the exploitation of local environments, but this dimension is largely missing from studies of the crusading frontiers. This paper, the product of a European Science Foundation Exploratory Workshop on 'The Ecology of Crusading' in 2009, surveys the potential for investigating the environmental impact of the crusading movement in all three frontier regions. It considers a diverse range of archaeological, palaeoenvironmental and written sources, with the aim of situating the societies created by the Crusades within the context of medieval colonisation and human ecological niche construction. It demonstrates that an abundant range of data exists for developing this largely neglected and disparately studied aspect of medieval frontier societies into a significant research programme.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Written sources from the medieval period focus mainly on the activities of adults, particularly males and often those from the wealthier sections of society. Recent scholarship has attempted to redress this balance by giving attention to medieval women and children, but we are still limited by what we can learn about the daily lives of all members of medieval English society. Osteology, the study of human skeletal remains, suffers from no such bias and can provide substantial and detailed information on growth, health and daily life of the general population. This paper presents the results of a new analysis of the skeletal remains of over 300 medieval girls and young women aged at between 14 and 25 years from a number of English cemetery sites. We incorporate data from the published archaeological literature as well as documentary evidence to provide new insights into the lives and deaths of young medieval women.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

The town of Nova Friburgo, in Brazil, was founded in 1820 by swiss immigrants who, as often happens in the majority of migratory flows, crossed the ocean in search of better life conditions. The scope of this paper is to trail the path of a swiss immigrant called Marianne Joset Salusse and then follow on to investigate the mechanisms involved in elaborating family memory and public memory around this woman who would become a symbol of immigration to this town. Thus a series of interviews were held with her descendants, which were fundamental for the understanding of current representations and the main elements which constitute the collective memory around Marianne. Besides oral sources, we had recourse to written documents which allowed a retrieval of relevant information about her life. More than simply adding information, written sources allowed for a more profound analysis of oral accounts, unravelling as well as unveiling selective procedures peculiar to memory construction (Pollak, 1989;1992).

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

This study aimed to describe and analyze aspects of the historical course of teaching Mathematics by Radio Experiences in Rio Grande do Norte, between the decades from 1950 to 1970 in order to organize a documentary (CD-ROM) containing information about Mathematics studied by Radio who have experienced it. In this, we use qualitative research. We seek support in the theoretical framework of cultural history and memory researchers as Certeau (1998), Chartier (1990), Le Goff (2008), Thompson (2002) and Peter Burke (2004). Moreover, we take the elements of oral history. We focus on the teaching of literacy and the primary of the Radio schools in two rural communities - Logradouro and Catolé - who are currently part of the city of Lagoa Salgada (RN) and, with respect to the Junior High School, we stopped in the Course of Madureza at Radio. We used as written sources, especially the documents found in the General Archives of the Archdiocese of Natal (RN) and the employees assigned by the participants of the survey. Our sources come from the oral testimonies of pupils and monitors Lagoa Salgada City, teachers, broadcasters and technicians of Rural Support Service (SAR) Natal (RN). In this study, we identify the geometry Cubação social practices of Lagoa Salgada students. Also identified in the research material, the Global Method with the pedagogy of Paulo Freire, that guided the production of lessons in literacy and primary courses. Content in Mathematics, we find traces of the trend-Empirical activist. In the course of Madureza, there was a tendency formal technique Fiorentini (1995). Finally, as a result of this study, organize and present a documentary (CD-ROM), along with the analysis of this study, containing the history of Mathematics teaching by Radio, from the speech of those who experienced Radio, emphasizing the methodology teaching developed in class, that serves as a reference material for students, professors and researchers.

Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

This work is about a search that takes the Comitê pela Anistia no Rio Grande do Norte and the Associação Norte-Rio-Grandense de Anistiados Políticos as Political Spaces capable of expressing History, Memory and Politic. And has as main objective analyzing the amnesty process in the State from these Spaces of political struggle and of resistance, from the 1970s until the early 2000s. The discussion of amnesty and struggle for rights and remedies are still present today on the political agenda of the country, which demonstrates the importance and the incompleteness of the amnesty. Beyond the oral sources, which are essential for understanding periods of oppression, we also used written sources, such as digital and printed newspapers, laws, meeting minutes, pamphlets of political parties, magazines, theses, dissertations, among others. We made the crossing of oral sources with written guides us as Paul Thompson, highlighting the importance of Memory, especially of Collective Memory in line with the perception of Maurice Halbwachs. Work the concept of history approached by Jacques Le Goff and Politic from the perspective of Hannah Arendt. And consider the space from the approach taken by Doreen Massey