1000 resultados para Waterloo, Antoni, fl. 17th c.


Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Pensar en William Shakespeare, apropar-se a una de l'obres què més tinta han fet ³rrer, se'ns presenta com voler trobar una agulla en un paller. Amb tot, aquest treball de recerca a volgut discernir la dramatúrgia de Shakespeare, des de l'òptica espacial i estètica. El seu marc, a l'Anglaterra renaixentista -ss,XVI-XVII-, és: l'abundosa legislació -important l'Acta promulgada l'any 1572, per la reina Elisabet I-; la tipologia constructiva i formal del Lloc del Teatre, amb la formulació empresarial què se’n deriva; l'altre element, la participació de l'espectador implícit. Conclusivament, com l'artialització shakespeariana s'insereix, podem dir, 'dramatològicament', dins l'historiografia general del teatre.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

In order to estimate the prevalence of human immunodeficiency virus type 1 (HIV-1) and hepatitis C virus (HCV) co-infection in hard-to-reach intravenous drug users, 199 subjects from high-risk inner-city locales, the so called "shooting galleries", were consented, interviewed, and tested in Miami, FL, US. Positive HIV-1 status was based on repeatedly reactive ELISA and confirmatory Western Blot. Positive HCV status was based on reactive ELISA and confirmatory polymerase chain reaction techniques. Overall, 50 (25%) were not infected with either virus, 61 (31%) were HIV-1/HCV co-infected, 17 (8%) infected by HIV-1 only, and 71 (36%) infected by HCV only. The results of the multivariable analyses showed that more years using heroin was the only significant risk factor for HCV only infection (odds ratio = 1.15; 95% confidence interval = 1.07, 1.24) and for HIV-1/HCV co-infection (odds ratio = 1.17; 95% confidence interval = 1.09, 1.26). This paper demonstrates that HIV-1/HCV co-infection is highly prevalent among so called "shooting galleries".

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Background: In FL, Rituximab as a single agent delivered in the standard schedule (4 times weekly) may induce a response rate of 50−70% with an event-free survival (EFS) of 1−3 years according to patients' characteristics. Prolonged Rituximab exposure seems to improve EFS at least in responding patients and to increase the rate of longterm responders. Here we report long-term results of a clinical trial comparing single agent Rituximab delivered in the standard schedule versus prolonged exposure, with focus on the proportion of long-term responders and their characteristics. Material and Methods: Between 1998 and 2002, chemotherapy na¨ıve (n = 64) or pre-treated (n = 138) FL patients received Rituximab in the standard schedule. Those responding or with stable disease were randomized to no further treatment (observation, n = 78) or 4 additional doses of Rituximab given at 2-month intervals (prolonged exposure, n = 73). EFS was calculated from the first dose of standard schedule until progression, relapse, second tumor or death. Results: At a median follow up of 9.4 years and with all living patients having been followed for at least 5 years, the median EFS is 13 months for the observation and 24 months for the prolonged exposure arm (p = 0.0007). In the observation arm 13% had no event at 5-years and only 4% at 8 years, while in the prolonged exposure arm it was 27% at 5 years and remained 21% at 8 years. The only significant prognostic factor for EFS in a multivariate Cox regression was the prolonged Rituximab schedule (hazard ratio 0.58, CI 0.39−0.86, p = 0.007), whereas being chemotherapy na¨ıve, presenting with stage c receptor RIIIA were not of significant prognostic value. No long-term toxicity from treatment was observed. There were 22 cases of second malignancy: 12 on observation, 10 on prolonged exposure. 5 patients developed myelodysplastic syndrome; all received previous chemotherapy treatment. Conclusions: Our results confirm that the prolonged exposure to Rituximab significantly improves EFS as compared to the standard schedule. This benefit continues for many years after the end of therapy and the prolonged exposure seems to be the sole factor which may be considered of prognostic value. Patients treated with prolonged schedule (8 doses of Rituximab) may have approximately 25% and 20% chances to be in remission at 5 and 8 years respectively and to avoid subsequent chemotherapy treatment.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Background: Lynch syndrome (LS) is an autosomal dominant inherited cancer syndrome characterized by early onset cancers of the colorectum, endometrium and other tumours. A significant proportion of DNA variants in LS patients are unclassified. Reports on the pathogenicity of the c.1852_1853AA>GC (p.Lys618Ala) variant of the MLH1 gene are conflicting. In this study, we provide new evidence indicating that this variant has no significant implications for LS.Methods: The following approach was used to assess the clinical significance of the p.Lys618Ala variant: frequency in a control population, case-control comparison, co-occurrence of the p.Lys618Ala variant with a pathogenic mutation, co-segregation with the disease and microsatellite instability in tumours from carriers of the variant. We genotyped p.Lys618Ala in 1034 individuals (373 sporadic colorectal cancer [CRC] patients, 250 index subjects from families suspected of having LS [revised Bethesda guidelines] and 411 controls). Three well-characterized LS families that fulfilled the Amsterdam II Criteria and consisted of members with the p.Lys618Ala variant were included to assess co-occurrence and co-segregation. A subset of colorectal tumour DNA samples from 17 patients carrying the p.Lys618Ala variant was screened for microsatellite instability using five mononucleotide markers.Results: Twenty-seven individuals were heterozygous for the p.Lys618Ala variant; nine had sporadic CRC (2.41%), seven were suspected of having hereditary CRC (2.8%) and 11 were controls (2.68%). There were no significant associations in the case-control and case-case studies. The p.Lys618Ala variant was co-existent with pathogenic mutations in two unrelated LS families. In one family, the allele distribution of the pathogenic and unclassified variant was in trans, in the other family the pathogenic variant was detected in the MSH6 gene and only the deleterious variant co-segregated with the disease in both families. Only two positive cases of microsatellite instability (2/17, 11.8%) were detected in tumours from p.Lys618Ala carriers, indicating that this variant does not play a role in functional inactivation of MLH1 in CRC patients.Conclusions: The p.Lys618Ala variant should be considered a neutral variant for LS. These findings have implications for the clinical management of CRC probands and their relatives.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Un dels principals motius que ens va impulsar en l’elecció del tema és que es tracta d’untema que pot despertar curiositat entre la població.Un altre motiu, es que varem trobar que està íntimament relacionat amb els estudis queestem cursant, donat que afecta als pressupostos de l’estat i a la seva restricciópressupostària, i per tant, està directament relacionat amb la macroeconomia. En el nostrecas, reduirem l’àmbit d’estudi al territori català, de manera que estudiarem aquestes duesmalalties dins la despesa en sanitat pública catalana. A demés, estan finançades amb elsnostres impostos, i per tant la seva despesa afecta a la restricció pressupostària delsciutadans.L’elecció d’aquestes malalties no ha estat feta a l’atzar. Inicialment, varem pensar enestudiar els costos dels interns penitenciaris que patien aquestes malalties. Com que laSIDA i d’hepatitis C són les malalties més freqüents dins la presó, i les que tenen unscostos més característics donada la complexitat dels seus tractaments, varem pensar queserien prou representatives.No obstant, a mesura que ens anàvem endinsant en el tema, ens varem adonar que tambéseria molt interessant comparar el cost de les malalties amb el de les persones no recluses, iesbrinar si hi havia algun tipus de cost diferencial. És per això que varem decidir analitzaraquestes dues malalties tant dins com fora.Un altre factor que ens ha impulsat en l’elecció del tema és el fet que el nombre d’interns ales presons té un ritme de creixement constant que s’ha accelerat en els últims anys,sobretot degut a l’augment de la immigració. Això implica un augment progressiu de ladespesa, que es tradueix en una necessitat d’ingressos majors per tal de poder equilibrar larestricció de la qual parlàvem abans.També varem voler anar una mica més lluny i analitzar el pes d’aquestes malalties dins dela despesa que la generalitat ha establert per a la sanitat pública. Com les dues son MDO (malalties de declaració obligatòria ) estan finançades completament pel sector públic.L’objectiu era veure si representaven un cost tant elevat com pensàvem.OBJECTIUS DEL TREBALL:· Demostrar l’elevat cost que suposen certes malalties per l’estat.· Manifestar els canvis en el cost de les malalties amb l’evolució delstractaments.· Analitzar els costos sanitaris extres que es produeixen a les presons.· Destacar l’augment accelerat del nombre d’interns i l’augment del cost sanitarique això suposa. METODOLOGIA: Per tal de poder realitzar l’estudi comparatiu, hem hagut de calcular manualment els costosde les malalties, tot informant-nos del preu dels medicament, les dosis, el cost de lesconsultes externes,etc. A més, per a calcular el cost del tractament dins la presó, ens hemhagut d’informar dels aspectes més generals que envolten a un pres, per poder veure sirealment existeix un cost diferencial respecte la malaltia a l’exterior. Per obtenir aquestesdiverses informacions, ens hem hagut de posar en contacte amb el personal que treballa ala presó que hem pres com a model d’estudi.Així, podem dividir les nostres fonts d’informació en 3 categories:• Obtenció d’informació directament amb el personal de la presó:– Entrevista amb la directora d’infermeria de la Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil– Entrevista amb la Cap d’infermeria del Centre Quatre Camins.• Informació a partir de mostres facilitades pels propis funcionaris de la presó• Informació a partir d’estudis sobre el tema i de dades oficials, concretament lesdades oficials sobre els Pressupostos de la Generalitat.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

L'autor d'aquesta biografia intenta estudiar la figura del metge Antoni Pujadas més enllà de la seva faceta més coneguda com l'introductor a Catalunya de la primera revolució psiquiàtrica assistencial i remodelador, fracassat, del balneari de la Puda de Montserrat. Més enllà d'això, l'autor ens descobreix un personatge inquiet amb ànsia de trascendir, que és movia en camps tan diversos com la política, el periodisme, les promocions socials o els negocis bancaris.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Uno de los episodios más curiosos de la trayectoria personal y profesional de Toni Julià, es el de su corta pero fructífera estancia en tierras americanas a mediados de los 80. En ella, y como muestra de su talante, fue capaz de articular su compromiso y participar en la dinamización de la creación de una escuela de educadores en Maracaibo, Venezuela, denominada EDECAS (Formación de Educadores Especializados en Centros de Asistencia Socio-Jurídica), que empezó a funcionar a finales de 1986. Aquí dejaremos constancia de algunos de los pormenores de esta experiencia, partiendo fundamentalmente de las informaciones que obran en el 'Archivo Antoni Julià', depositado en le CEESC (Col·legi d"Educadores i Educadors Socials de Catalunya)

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

En aquest article l'autor identifica el Ms 4 de la Biblioteca Universitària de Barcelona amb el Ms 542 de la Biblioteca d'A. Agustín.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

L'1 de setembre va morir a Barcelona el primer catedràtic de genètica de l'estat, el professor Antoni Prevosti i Pelegrín.