Anàlisi d'usabilitat de les cooperatives de fruita i oli de Lleida

En aquest projecte, es realitza un anàlisi d'usabilitat de les pàgines webs de cooperatives de fruita i oli de Lleida. Per mitjà de dues tècniques, l'anàlisi de les pàgines principals i l'avaluació heurística, es detecten els problemes d'usabilitat més comuns en pàgines d'aquest sector i es donen unes recomanacions de millora.

Disseny i implementació del lloc web www.stignasi-lleida.org seguint el model MPEu+a

Aquest projecte explica pas a pas tot el procés de creació del lloc web de la parròquia Sant Ignasi de Loiola de Lleida, mitjançant criteris d'usabilitat i accessibilitat i així fer possible un web pensada sobretot per a tots els tipus d'usuaris de la parròquia i totes les seves necessitats.

Avaluació de la xarxa de comunicacions de la Universitat de Lleida mitjançant tecnologia Honeypot

Anàlisi de la seguretat de la xarxa de la Universitat de Lleida. El treball fa una introducció teòrica del concepte honeypot, així com dels aspectes més importants que el composen. Seguidament, es fa un repàs al funcionament d'aquestes eines utilitzant implementacions reals com a exemples. En la part pràctica es fa un anàlisi a la xarxa de la UdL per a la posterior implementació de les eines necessàries. El treball conclou amb l'anàlisi de les dades obtingudes i les corresponents conclusions.

Concurso internacional del equipamiento de “La Llotja de Lleida”

Concurs internacional restringit per invitació a 8 estudis molt relevants internacionalment per concurs d'idees del equipament "La Llotja a Lleida"

Nota sobre la presencia de depósitos morrenicos en Port de Compte (Lleida)

Here we describe a series of recognized morainic deposits in the "Macizo del Port del Comte", which are the southern-most example of the eastern pre Pyrenees

Casa Hind. Urbanització Rosamar. Santa Cristina d’Aro

Tot i trobar-se en unes de les zones més verges de la Costa Brava, la urbanització on es situa la parcel•la es caracteritza per una barreja tipològica i compositiva de construccions i autoconstruccions que fan difícil i la seva integració en el medi natural. Per aquesta raó s’emfatitza la voluntat d’integració de l’habitatge en la pendent natural del terreny que sens dubte és la característica principal de l’entorn. Mitjançant l’adequació en secció dels plans principals de la casa a la topografia existent s’aconsegueix que cadascuna de les peces principals l’habitatge tinguin relació directa amb el jardí a través d’unes grans obertures regulars que pretenen no només relacionar-se amb l’exterior sinó també sentir-se pròpiament dins aquest exterior.

Características estratigráficas y sedimentológicas del 'Garumniense' en el sector de Ager (Pre-Pirineo, Lleida).

La sucesión estratigráfica de los depósitos continentales de la ' cuenca de Ager corresponde a sedimentos lacustres (Fm Massana), depósitos fluviales y de llanura de inundación (Fm. Figuerola), sedimentos lacustres (Fm. Milla) y una sucesión de materiales palustres, lacustres, fluviales, de lagunas evaponticas y aun mareales (Complejo de Perauba). Todos esos materiales fueron depositados en los diferentes medios sedimentarios citados que se desarrollaron en esa zona entre el Maastrichtiense y el Paleógeno inferior. En concreto, el tránsito entre el Cretácico y el Terciario (m)se produjo en uno de esos medios sedimentarios. Anteriormente se habia correlacionado ese límite con un nivel litoestratigráfico concreto (carbonatos de la Fm. Milla), pero actualmente se conoce que ese evento se produce en el tercio superior de la unidad tem'gena de la Fm. Figuerola. Los datos de paleomagnetismo sugieren que los dinosaunos y las carófitas cretácicas empezaron a desaparacer, en esta zona, unos dos millones de años antes que sucediera el evento asociado al límite K/T.

Los Ciprínidos (Pisces) del sistema lacustre Oligocénico-Miocénico de los Monegros (sector SE de la cuenca del Ebro, provincias de Lleida, Tarragona, Huesca y Zaragoza)

El material de dientes faringeos de Ciprinidos procedentes de las sucesiones lacustres del Oligoceno superior y Aquitaniense inferior del sector SE de la cuenca del Ebro es atribuido a Rutilus antiquus n.p. Esta nueva especie es morfologicamente proxima a R. pachecoi (ROYO) y ccLeuciscusa antunesi GAUDANT, reconocidas en el Mioceno de la Pennsula Ibrica, asi como a la especie actual R. alburnoides (STEINDACHNER). R. antiquus n.p. habito durante el Oligoceno superior y probablemente durante el Aquitaniense 1os lagos someros endorreicos de salinidad variable (Sistema lacustre de Los Monegros) del sector SE de la cuenca del Ebro.

Tercer Congrès d'Història de la Medicina Catalana : actes, volum primer, Lleida, 1981

Primer volum del recull de les actes d'aquest III Congrès d'Història de la Medicina Catalana cel·lebrat a Lleida però va rebre aportacions desde tots els punts de la geografia catalana. No inclou la crònica, la relació d'activitats, la llista de participants, els í­ndexs ni els agraïments, presents totes aquestes parts al tercer volum.

Aspectes sanitaris de l'arxiu de Sant Joan de Lleida: segle XVII

Més enllà d'extraure dels grans fons arxivístics dades sobre grans epidèmies i figures rellevants de la medicina, aquesta tesi explora també arxius locals, parroquials, notarials, etc, en aquest treball concretament, l'arxiu de la parròquia de Sant Joan de Lleida. D'aquí en treu dades sobre la vida quotidiana dels professionals de la medicina, des de cirurgians a apotecaris i adroguers.