Nous processos i formes de creixement urbà: el cas del districte industrial de Montebelluna a Itàlia

This article analyses the spatial organization of Montebelluna's industrial district (Italy) as an exemple of the dinamics of urbanization phenomenon in small urban areas. The study is divided in two parts: in the first one I present the social organisation's model of production named «industrial district» and its relation with the space, which is characterizeded by the rising of diffused urbanization settlements; in the second part I try to verify some explanatory factors pointed out by different autors in this specific area with an historical analysis of processes point of view. The diffused organisation of economic and housing activity show a change in the urban morphology

Projecte d'infraestructures d'un sector residencial a Tossa de Mar

Projecte de millores d'infrastructures de la urbanització de Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar

Behavioural Flexibility: evolutionary past and its role in a changing world

A través de la historia de la vida, gran parte de los organismos han desarrollado estrategias para responder a un mundo en constante cambio. Hoy en día, las actividades humanas producen cambios ambientales a una velocidad sin precedentes, lo cual se traduce en grandes desafíos para la persistencia de biodiversidad. Esta investigación evalúa las respuesta de los animales a los cambios ambientales enfocándose en la flexibilidad del comportamiento como estrategia adaptativa. En una primera aproximación a una escala evolutiva, se otorgan evidencias del vínculo hasta ahora tenue entre la cognición e historias de vida, entregando un claro apoyo a la relación entre longevidad, vida reproductiva y el tamaño del cerebro en mamíferos. La longevidad es el centro de muchas hipótesis respecto a las ventajas de desarrollar un cerebro grande, como por ejemplo en la hipótesis del buffer cognitivo y las respuestas flexibles frente a nuevos ambientes. En un segundo nivel, se abordan factores extrínsecos e intrínsecos que podrían explicar las diferencias individuales en innovación, un componente clave en la flexibilidad del comportamiento. Por medio de una aproximación experimental, se evalúan potenciales escenarios que podrían conducir a consistentes diferencias individuales en uno de los principales factores subyacentes a la innovación (i.e. la motivación), y el potencial control endocrino sobre estos escenarios. Posteriormente, con el objetivo de evaluar la respuesta de los animales frente a los cambios ambientales actuales, se explora la respuesta de los animales frente a una de las actividades humanas mas disruptivas sobre los ecosistemas, la urbanización. Por medio de un analisis filogenetico comparativo a nivel global en aves se abordan los mecanismos implicados en la perdida de biodiversidad observada en ambientes urbanos. Los resultados entregan evidencias sobre la importancia de procesos de dispersión local junto con el papel clave de los rasgos de historia de vida, pero en un sentido diferente al clasicamente pensado. Finalmente por medio de una revisión bibliográfica se entregan evidencias teóricas y empíricas que respaldan el rol clave de la flexibilidad del comportamiento en confrontar los desafíos de una vida urbana. La integración de estos resultados muestra cómo el pasado evolutivo contribuye a hacer frente a los retos ambientales actuales, y pone de relieve posibles consecuencias ante un planeta más cambiante que nunca.

Projecte de reunificació de Sarrià de Ter a partir de la transformació urbana de l’espai lliure fruit de la desaparició de l’antic accés a l’Autopista AP-7

El projecte tracta de reunificar el poble de Sarrià de Ter (Gironès) a partir de l’espai lliure existent en el cor del poble, generat a partir de la desaparició de l’antic accés a l’autopista AP-7. Planteja la reunificació del poble a partir d’aquest espai lliure, entenent que és un espai potencialment desenvolupable amb la possibilitat d’unir les dues polaritats del poble que actualment formen part d’un tot, tenint serveis i activitat a banda i banda, que es complementen. No obstant, es vol desenvolupar aquest espai no com a espai construït sinó com un espai lliure del poble, donant resposta a la memòria històrica del mateix teixit urbà i entenent que amb l’actual situació econòmica i amb el nou POUM projectat en el nucli urbà, on es preveu la urbanització de dos nous sectors en ús de sòl residencial, no és necessari més espai construït destinat a aquesta qualificació. No obstant, per tal de generar una resposta urbana real en el territori i desenvolupable pels inversors privats, s’intentarà projectar una proposta viable econòmicament però atenent a les necessitats urbanes anteriorment esmentades

Behavioural Flexibility: evolutionary past and its role in a changing world

A través de la historia de la vida, gran parte de los organismos han desarrollado estrategias para responder a un mundo en constante cambio. Hoy en día, las actividades humanas producen cambios ambientales a una velocidad sin precedentes, lo cual se traduce en grandes desafíos para la persistencia de biodiversidad. Esta investigación evalúa las respuesta de los animales a los cambios ambientales enfocándose en la flexibilidad del comportamiento como estrategia adaptativa. En una primera aproximación a una escala evolutiva, se otorgan evidencias del vínculo hasta ahora tenue entre la cognición e historias de vida, entregando un claro apoyo a la relación entre longevidad, vida reproductiva y el tamaño del cerebro en mamíferos. La longevidad es el centro de muchas hipótesis respecto a las ventajas de desarrollar un cerebro grande, como por ejemplo en la hipótesis del buffer cognitivo y las respuestas flexibles frente a nuevos ambientes. En un segundo nivel, se abordan factores extrínsecos e intrínsecos que podrían explicar las diferencias individuales en innovación, un componente clave en la flexibilidad del comportamiento. Por medio de una aproximación experimental, se evalúan potenciales escenarios que podrían conducir a consistentes diferencias individuales en uno de los principales factores subyacentes a la innovación (i.e. la motivación), y el potencial control endocrino sobre estos escenarios. Posteriormente, con el objetivo de evaluar la respuesta de los animales frente a los cambios ambientales actuales, se explora la respuesta de los animales frente a una de las actividades humanas mas disruptivas sobre los ecosistemas, la urbanización. Por medio de un analisis filogenetico comparativo a nivel global en aves se abordan los mecanismos implicados en la perdida de biodiversidad observada en ambientes urbanos. Los resultados entregan evidencias sobre la importancia de procesos de dispersión local junto con el papel clave de los rasgos de historia de vida, pero en un sentido diferente al clasicamente pensado. Finalmente por medio de una revisión bibliográfica se entregan evidencias teóricas y empíricas que respaldan el rol clave de la flexibilidad del comportamiento en confrontar los desafíos de una vida urbana. La integración de estos resultados muestra cómo el pasado evolutivo contribuye a hacer frente a los retos ambientales actuales, y pone de relieve posibles consecuencias ante un planeta más cambiante que nunca.

Projecte d’urbanització d’una zona residencial de 30 hectàrees

L’objectiu del projecte és dissenyar, descriure i calcular les obres bàsiques d’instal•lacions necessàries per poder efectuar una urbanització d’una zona residencial de 30 hectàrees situada al terme municipal de Bescanó, la qual en l’actualitat no disposa del serveis bàsics

La migració de dones estrangeres al medi rural català en el context de la transformació econòmica i social de les comunitats rurals

Aquesta recerca analitza l’impacte de l’arribada de població immigrada estrangera a zones rurals catalanes des d’una perspectiva de gènere. Observa les tendències demogràfiques i caracteritza la població estrangera que ha arribat als municipis de menys de 2.000 habitants de Catalunya, incidint especialment en els territoris on s’ha dut a terme el treball de camp i les entrevistes en profunditat: Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent i el Pirineu-Aran. L'estudi mostra que la immigració estrangera ha interromput la tendència al despoblament de les àrees rurals catalanes, tot i que el percentatge d’estrangers que viuen als pobles és lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya i que la contribució al rejoveniment de les poblacions rurals és relativa. Respecte a la definició de les àrees rurals on arriben els immigrants, la recerca s’aproxima a la definició de les dinàmiques socials i econòmiques que caracteritzen les ruralitats actuals, les quals dibuixen un escenari divers i complex que va des de la continuïtat de l'activitat agrària, fins a la terciarització, la urbanització o la industrialització. En aquesta ruralitat diversa es produeix l’arribada d’una població immigrant que amb el seu treball, contribueix de manera important a la reproducció de les comunitats rurals. La recerca aprofundeix en l’anàlisi de les singularitat de les migracions femenines a les zones rurals: primer, en la visibilitat de la cadena migratòria; segon, en la recerca intencionada de l’oferta laboral de la ruralitat; tercer, en l’especificitat de la formació i funció de les xarxes migratòries en la societat d’arribada; i, quart, la debilitat de la incorporació de les dones migrants en la societat local. L’atenció i cura de la població envellida dels pobles, és una activitat laboral que ocupa a les dones estrangeres en tots els pobles estudiats on supleix l’absència d’equipaments especialitzats. La presència de les dones immigrades ha estat aprofitada per crear un sistema d’atenció informal que no transgredeix la consigna local tradicional d’envellir a casa i que demanda més afecte que professionalitat.

Obrint visuals

Projecte presentat al Concurs d'idees per a l'ordenació i urbanització del Vial-Balconada de la Vall Salina, Cardona

Albereda del Riu Sec

Projecte presentat per al: Concurs de projectes per a la redacció de l’avantprojecte general d’ordenació de l’area d’equipaments culturals, educatius i esportius anomenada “Can Xarau”, així com el projecte d’execució i la direcció d’obra de la urbanització del parc, i dels vials d’accés, a Cerdanyola del Vallés

Els processos de suburbanització a la ciutat de Lleida i la primera corona de municipis immediats

En aquest treball s’analitzen els processos de suburbanització que es produeixen al sistema urbà de Lleida (Lleida ciutat i la seva primera corona de municipis) al llarg dels últims vint anys. Aquesta suburbanització (creixement més gran de la primera corona a través bàsicament del trasllat de la població i d’ activitats econòmiques del nucli principal cap a altres nuclis perifèrics) s’observa a partir de l’estudi i el treball de tres fonts: l’evolució de la població, els certificats finals d’obra (construcció de nous habitatges i tipologia d’aquests) i les migracions internes o canvis residencials. A la vegada també es construeix un marc teòric on s’analitza el que han dit diversos autors sobre l’evolució de la urbanització en la ciutat post industrial i el cicle de vida de les ciutats. En resum, la conjugació d’aquests dos apartats, anàlisi de les dades i marc teòric, ha permès definir i analitzar els nous processos de suburbanització al sistema urbà de Lleida on es produeix, especialment a partir de mitjans dels 90 un procés de descentralització relativa que implica la pèrdua de centralitat de la ciutat central. En el treball es quantifica i qualifica el nou procés que es defineix com a: intensiu, pels ritmes de producció d’habitatges que s’assoleixen; extensiu, per la quantitat de municipis i sòl que s’afecta; i selectiu , ja que en el mercat d’habitatge únic que configuren ara els municipis del sistema, els nuclis semblen especialitzar la seva producció atraient segments molt determinats de població.

La crisi finisecular i la recomposició del món rural a Catalunya

En aquest article intentem resseguir, en primer lloc, la percepció que les classes propietàries de la terra van tenir del canvi que implicava el desenvolupament d'una agricultura capitalista, les maneres com ho van intentar racionalitzar i els projectes que van anar formulant i impulsant entre mitjan segle XIX i la Primera Guerra Mundial a mesura que avançava simultàniament la integració de l'activitat agrària en el mercat i es consolidaven els processos d'industrialització i urbanització. Tanmateix, la nostra anàlisi no es mantindrà en el pla ideològic i doctrinal, sinó que la part més substantiva la dedicarem a examinar les diverses i successives xarxes de relacions socials entre els propietaris de la terra i la força de treball predominants en l'agricultura catalana i la seva relació amb els principals canvis econòmics que paral·lelament s'anaren materialitzant

Recuperando fantasmas : qué queda después de un ensanche cada diez días durante cinco años

Estudi i anàlisi de la bombolla immobiliària a Espanya, incidint en l’evolució de l’habitatge des de l’any 1996 fins a l’actualitat. Fa un recorregut per diverses urbanitzacions abandonades i en el cas concret de Casesdelbosc a Viladrau, es proposa la reconversió d’aquesta urbanització també abandonada en un centre de producció i investigació de la biomassa, reconvertint l’antic apart-hotel en una residència per als investigadors del centre

Estudi per a la millora de l’espai públic a diferents sectors urbanístics de La Floresta

El document fa una proposta de pavimentació a La Floresta, als sectors urbanístics de Casino, Turó del Sol, Carrer del Caqui, la Floresta Alta, Colònia Parés, Colònia Mirador-oest, Colònia Mirador-est, els Porters sud, Muntanyesa sud i Sector del Golf.L’àmbit d’actuació la xarxa local que comprèn la distribució veïnal amb el trànsit pacificat amb prioritat per a vianants, enxarxada inevitablement amb la xarxa local de camins que transcorre per l’entorn no urbanitzat i que enllaça diversos espais urbans com cases aïllades, corredors verds fonamentalment en l’àmbit del Parc Natural de Collserola, i parcs i jardins del àmbit urbà de La Floresta. Els carrers interiors en aquests sectors es plantegen amb les característiques de circulació restringida. Es pren com a criteri, fer els vials principals de doble direcció, mentre que per als vials secundaris s’estudia la possibilitat d’un únic carril de circulació i mantenir les dues direccions deixant espais de reserva (sobreamples) per a l’encreuament de dos vehicles, tot afegidament al fet d’aconseguir el major espai d’aparcament. Aquesta definició de sectors portara delimitar en el seu interior les denominades “zones 30” que permeten compatibilitzar altres usos (bicicletes,..). La formalització d’aquests espais fa que es presenti una oportunitat de millora de la qualitat urbana que a La Floresta en escasses ocasions s’ha donat.

Projecte d'infraestructures d'un sector residencial a Tossa de Mar

Projecte de millores d'infrastructures de la urbanització de Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar

[Ressenya del llibre Urbanisation et urbanisme dans les montagnes rifaines (Maroc)]

Ressenya del llibre Urbanisation et urbanisme dans les montagnes rifaines (Maroc). L’obra tracta sobre la urbanització i l’urbanisme al Marroc, zona caracteritzada per la complexitat i les problemàtiques espacials, econòmiques, socials, mediambientals, legals, etc., que comporta l’explosió urbana que ha experimentat aquest país, especialment la segona meitat del segle XX