Proposta del perfil de competències d'un professional de comunicació a l'administració pública

L’objecte d’aquest estudi és fer la proposta del perfil d’un professional de la comunicació a l’Administració Pública, dins l’àmbit de Barcelona, en funció d’una gestió per competències. A l’Administració Pública es dóna un buit important respecte al concepte de competències, així com en el marc acadèmic estan definides i classificades, en el món laboral, es troben a l’aire, encara no són una realitat, són competències latents. La nostra aportació, és la traducció de les funcions exigides en competències per tal d’intentar unificar el perfil d’un professional de la comunicació a l’Administració Pública.

Disseny i implementació de la web d'administració d'una colla castellera

El principal motor d una colla castellera són els seus propis castellers i per tant, la gestió de la informació referent a aquests és una de les tasques més importants per aconseguir que una colla creixi. Aquest projecte neix de la necessitat d estructurar i ordenar aquesta informació, a més a més de proporcionar les eines necessàries per poder administrar remotament, i de manera senzilla i eficient, totes aquestes dades. Així doncs, amb aquest treball, s ha intentat proveir als diferents equips que formen una colla castellera (junta, tècnica, comunicació), de les eines necessàries per poder realitzar les seves tasques eficientment.

La creació del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya: els treballs tècnics preparatoris

L'article descriu els treballs tècnics previs a la creació del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC). S'inicia amb una breu introducció històrica i descriu detalladament el procés l'elaboració i el funcionament del programa de detecció de duplicats que s'ha elaborat per la càrrega i alimentació de registres bibliogràfics en aquesta base de dades.

El Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya: control de qualitat i detecció de duplicats en la creació d'una base de dades bibliogràfica

La ponència fa una introducció sobre la teoria, els objectius i els problemes de la detecció i l'eliminació de registres duplicats en bases de dades bibliogràfiques. A continuació, s'explica el procés de creació del Catàleg Col.lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) amb una breu introducció històrica. Finalment s'analitza i es descriu el procés d'elaboració i el funcionament del programa de detecció de duplicats del CCUC.

Impacte de la inversió en biblioteques sobre l'activitat de recerca de les universitats

Aquesta revisió analitza les conclusions d'una desena de treballs realitzats a Estats Units i el Regne Unit que estudien la contribució de la biblioteca a la missió institucional de la universitat de la qual depenen. Més concretament, l'anàlisi se centra en investigacions que estudien l'impacte de la inversió en biblioteques sobre l'activitat de recerca de les universitats, intentant determinar si existeix una relació causal entre el volum de recursos destinats a les col·leccions i serveis ibliotecaris i la quantitat i qualitat de la producció científica de la institució.

Ús i disponibilitat d'informació científica entre els investigadors de les universitats del CBUC

El present treball presenta els resultats d’un estudi sobre la utilització i la disponibilitat d’informació científica entre els investigadors de les universitats del CBUC. Per a la seva realització s’han emprat dues tècniques de recollida de dades. En primer lloc es va distribuir una enquesta als 2.299 investigadors afiliats a les universitats catalanes que havien publicat almenys un article a alguna revista indexada al ISI Web of Science durant 2008. Es van obtenir 910 respostes (40%). A continuació, es va analitzar la disponibilitat al CBUC de les revistes referenciades als articles d’aquests mateixos investigadors publicats durant 2008 a revistes indexades al ISI Web of Science.

R&D cooperation between Spanish firms and scientific partners: what is the role of tertiary education?

This paper explores the factors that determine firm’s R&D cooperation with different partners, paying special attention on the role of tertiary education (degree and PhDs level) in facilitating the connection between the firms and the to scientific bodies (technology centres, public research centres and universities). Here, we attempt to answer two questions. First, are innovative firms that carry out internal and external R&D activities more likely to cooperate on R&D projects with other partners? Second, do Spanish innovative firms with a high participation of researchers with degrees or PhDs tend to cooperate more with scientific partners? To answer both questions we apply a three-dimensional approach on a firm level Panel Data with a sample of 4.998 manufacturing and services Spanish firms. First, we run a complementary test between external R&D acquisition and skilled research workers and find that firms which carry out external R&D activities obtain a greater return on R&D cooperation when they have skilled workers in R&D, especially in high-tech manufactures and KIS services. Second, we carry out a 2-step tobit model to estimate, in the first stage, the determinants that explain whether Spanish innovative firms cooperate or not; and in the second stage the factors that affect the choice of partners. And third, we apply an ordered probit model to test the marginal effects of explanatory variables on the different partners. Here we contrast some of the most interesting empirical hypotheses of previous studies, and which emphasize the role of employees with degrees and PhDs in facilitating cooperative R&D between firms and scientific partners. JEL classification: O31, O33, O38. Key words: Determinants R&D cooperation, industry-university flows, PhD research workers.

L’ administració local catalana i la seva relació amb el fet religiós

El present treball no pretén aprofundir en la disciplina jurídica del dret eclesiàstic de l’ Estat, ja que en aquest sentit existeixen nombrosos treballs i molt bons que aborden el tema de forma magistral. El principi de llibertat religiosa i de culte que informen el dret eclesiàstic espanyol, atorga als individus i a les col•lectivitats diverses maneres d’ expressar la seva religió, formes que han d’ estar regulades per no topar amb les limitacions que qualsevol dret fonamental es pot trobar, sobretot la llibertat de les altres persones i l’ ordre públic, per això, calia des de les diferents legislacions tant estatal com autonòmica, abordar el tema des d’una òptica objectiva i laica. L’ encarregat de la defensa dels drets i llibertats fonamentals, continguts al títol I de la Constitució espanyola, és el Tribunal Constitucional a través del recurs d’empara, l’ anàlisi d’ algunes sentències d’ aquest Tribunal ens ha acostat a l’ estudi doctrinal dels diferents principis generals i de les seves limitacions. Per altra banda, les administracions més pròximes a la ciutadania són les administracions locals, són elles, a través dels instruments que la llei els hi permet, las qui han d’aplicar el fet religiós en l’ àmbit territorial on despleguen la seva potestat en relació a les matèries pròpies de la seva competència. L'objectiu d'aquest treball, és buscar i relacionar amb quines eines es troben les Entitats Locals, per fer front a la diversitat religiosa i de culte, producte del canvi social que ha generat bàsicament el moviment migratori. La llei, faculta a l’ administració local perquè adopti determinades posicions a través de la seva declaració de voluntat o la seva potestat reglamentaria, dins els límits que la pròpia llei li exigeix. És en aquest marc, on s’ han analitzat els actes administratius, les ordenances i reglaments que poden afectar a la llibertat religiosa o el dret de culte de dues Corporacions locals de la demarcació de Girona. Per últim, fem una reflexió a mode de conclusió, sobre quines actuacions en relació al fet religiós queden sota l’ autonomia local i en quina intensitat una administració local, que no pot imposar més limitacions que les imprescindibles per a preservar els drets fonamentals, pot influir en el fet religiós.

Estudi i millora del sistema d'administració i gestió acadèmica SAGA

Els centres d'ensenyament secundari que depenen del Departament d'Ensenyament, ja siguin públics o concertats, disposen d'un aplicatiu comú d'administració i gestió acadèmica anomenat SAGA. Actualment aquest sistema és d¿ús únicament de gestió, estant tancat a qualsevol interacció per part de membres de la comunitat educativa que no sigui direcció, professorat o personal d'administració. La intenció d'aquest treball és detectar mancances i/o deficiències del sistema existent, corregint-lo i obrint-lo a la resta de comunitat educativa, concretament als pares o tutors legals dels alumnes del centre. La intenció d'aquest treball és facilitar aquesta interacció tant de les persones que actualment treballen ja amb aquest sistema com de les susceptibles de poder-hi treballar en un futur.

Implantanció d'un sistema ERP SAP R/3 en una administració educativa

Aquest treball aprofundeix en el Departament d'Educació com a gran empresa, n'analitza els objectius, les funcions i l'estructura organitzativa i estudia els avantatges que podria aportar la implantació d'un ERP. També estudia amb detall els passos que s'haurien de seguir per a implantar SAP R/3 i n'assenyala els punts febles per tal de prevenir-los i assegurar l'èxit de la implantació.

Usabilitat de llocs web orientats al comerçelectrònic i als serveis : Portals d'Administració Electrònica

Definició d'un projecte de Portal de Tràmits i ajustar-lo al model pres de referència (el Portal de Tràmits de l'Ajuntament de Barcelona).

Registre d'entrades i eixides per a l'administració pública

Aquesta memòria representa la definició del meu projecte final de carrera amb una aplicació destinada al registre d'entrades i eixides de l'Administració pública. He emprat eines de plataformes lliures i obertes per al desenvolupament del projecte, amb tecnologia J2EE. A més, hi ha l'objectiu de fer servir i provar arquitectures d'última generació com Enterprise JavaBeans Preview_2 (EJB) 3.0 (5/11/04) per a la lògica de negoci, Hibernate 3.0 alpha (actualment hi ha la beta 1.0 publicada el 20/12/04) com a

Implantació de programari lliure en l'administració pública enfocada a l'ús docent.

L'informàtica és molt important en les nostres vides, i avui dia és molt car els programes privatius. Una alternativa, que sense cap dubte serà el futur, és elprogramari lliure, ja que podem tenir un gran ventall de programari lliure necessari per satisfer les necessitats de qualsevol persona, ja sigui programari de processador de textos, fulls de càlculs, d'edició, de programar, de comptabilitat, etc. Només cal tenir bones referències de que programari lliure és bo, ja que al igual que el privatiu hi ha molt per elegir.Programari lliure, quasi sempre es gratuït o amb un preu residual, i no significa que sigui més dolent que el privatiu, sinó que es diferencia que un acostuma a ser gratis i l'altra acostuma a ser de pagament.L'administració pública, en comptes d'invertir grans quantitats de diners en programari privatiu per l'ús docent, lo que podria fer és invertir en programari lliure, ja que acostumen a pagar preus excessius per llicències de programari privatiu.En definitiva, el programari lliure serà el que ens porti en un futur a ser utilitzat majoritàriament, encara que avui en diahi ha gent que ho utilitza però molta més no. Es podria dir que encara hi ha incertesa per a molts per lo desconegut.

Internet i la xarxa d'universitats catalanes. Informe de recerca

El desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) durant els darrers quaranta anys del segle XX i la seva incorporació en els diferents àmbits de l'activitat humana ens porten a plantejar-nos, al començament del segle XXI, quines són les transformacions profundes que acompanyen aquests fets i quines són les conseqüències que, com a mínim a curt termini, comporten. El focus d'aquest projecte és l'anàlisi dels processos de transformació de la vida acadèmica universitària en l'àmbit català, la seva vinculació amb la realitat actual i les repercussions que els processos esmentats tenen en la societat en general. De manera més específica, l'objectiu és, en primer lloc, explorar amb una perspectiva global la incorporació d'Internet a les universitats catalanes i, en segon lloc, analitzar els processos de canvi que aquest fet comporta en els processos de formació i recerca de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquest informe presenta els resultats de tres estudis concrets, cadascun dels quals té uns objectius, una metodologia i una discussió particulars: Configuració de la xarxa d'universitats catalanes: connexió física i projectes compartits, Presència de les universitats catalanes a Internet, i Estudi de cas: la URV.