589 resultados para Tournefortia elongata
Resumo:
Benedenia Diesing, 1858, a genus of capsalid (benedeniine) monogeneans, is redefined. The generic diagnosis is amended to include: the path of tendons in the haptor from extrinsic muscles in the body; presence and form of the marginal valve; a penis occupying a penis canal with weakly muscular wall; a weakly muscular accessory gland reservoir proximal to the penis and enclosed by a proximal extension of the wall of the penis canal; male and female genital apertures usually common, rarely separate; vagina with pore usually close to the common genital pore but may open in mid body between the germarium and the common genital pore, or anterior to the common genital pore. A conservative approach is adopted and the generic diagnosis is clarified and broadened to accommodate species that display some variation in reproductive anatomy, especially of the female system. We argue against potential alternative actions such as defining Benedenia strictly to contain species with separate male and female genital apertures and against recognition of a separate genus, Tareenia Hussey, 1986, for species with a vaginal pore anterior to the common genital pore. Under our conception, Benedenia comprises 21 species: B. sciaenae (van Beneden, 1856) Odhner, 1905 (type species); B. acanthopagri (Hussey, 1986) comb. nov.; B. anticavaginata Byrnes, 1986; B. bodiani Yamaguti, 1968; B. elongata (Yamaguti, 1968) Egorova, 1997; B. epinepheli (Yamaguti, 1937) Meserve, 1938; B. hawaiiensis Yamaguti, 1968; B. hendorffi(von Linstow, 1889) Odhner, 1905; B. hoshinai Ogawa, 1984; B. innobilitata Burhnheim Gomes and Varela, 1973: B. jaliscana Bravo-Hollis, 1952; B. lolo Yamaguti, 1968; B. lutjani Whittington and Kearn, 1993: B. monticellii (Parona and Perugia, 1895) Johnston, 1929; B. ovata (Goto, 1894) Johnston. 1929: B. pompatica Burhnheim, Gomes and Varela, 1973; B. rohdei Whittington, Kearn and Beverley-Burton, 1994; B. scari Yamaguti, 1968; B. sekii (Yamaguti, 1937) Meserve, 1938; B, seriolae (Yamaguti, 1934) Meserve, 1938; and B. synagris Yamaguti, 1953. The type species, B. sciaenae, is redescribed based on new material from Australia. No types for this taxon were designated and we have assigned a series of voucher specimens. Tareenia acanthopagri Hussey, 1986 becomes B. acanthopagri (Hussey, 1986) comb. nov. and T. anticavaginata (Byrnes, 1986) Egorova, 1997 and T. lutjani (Whittington and Kearn, 1993) Egorova, 1997 are returned to Benedenia as B. anticavaginata and B. lutjani Benedenia akaisaki Iwata, 1990 is considered a synonym of B. ovata and B. kintoki Iwata, 1990 is considered a synonym of B. elongata. Two species, B, madai Ishii and Sawada, 1938 and B. pagrosomi Ishii and Sawada, 1938, are considered species inquirendae. Based on the redefinition of Benedenia, the diagnosis for the Benedeniinae is amended. Tareenia is synonymized with Benedenia but Menziesia Gibson, 1976 is recognized and its generic diagnosis amended to include: anterior attachment organs tending to form a 'hooded' appearance; prominent anterior gland cells between the pharynx and the anterior margin of the body: long penis, tapering proximally, occupying a penis canal with weakly muscular wall: penis canal and penis describe a sigmoid; accessory gland reservoir dorsal and alongside, or posterior and lateral to, proximal end of the penis and enclosed by a proximal extension of the wall of the penis canal. Under this conception. Menziesia comprises: M. noblei (Menzies. 1946) Gibson, 1976 (type species); M. malaboni (Velasquez. 1982) comb. nov.: M. merinthe (Yamaguti, 1968) Gibson. 1976: M. ovalis (Yamaguti, 1968) Gibson, 1976: and M. sebastodis (Yamaguti, 1934) comb, nov. A key to valid species of Benedenia and Menziesia is provided and a list is presented of published records of undescribed or unattributed species of Benedenia. Some protocols are suggested for preparation of benedeniine material to enhance future taxonomic studies and comparisons. The host-specificity and geographic distribution of species in these revised genera are discussed. The composition of the Capsalidae is discussed and some difficulties in defining and distinguishing between its different subfamilies are considered.
Resumo:
Foram estudadas as espécies de Apenesia Westwood, coletadas em 29 localidades ao longo de um gradiente latitudinal na Mata Atlântica. Foram descritas e ilustradas as sete espécies novas seguintes: Apenesia pectinata sp. nov., A. atlantica sp. nov., A. perlonga sp. nov., A. exigua sp. nov., A. patens sp. nov., A. simplex sp. nov., A. hepatica sp. nov.. Foi descoberta e descrita a fêmea de Apenesia elongata Evans, 1963. Foram adicionados registros novos de distribuição geográfica de quatorze espécies previamente descritas: A. apicilata Azevedo & Batista, A. aurita Waichert & Azevedo, A. clypeata Leal & Azevedo, A. concavata Corrêa & Azevedo, A. crenutala (Kieffer), A. distincta Corrêa & Azevedo, A. elongata Evans, A. inca Evans, A. neotropica (Kieffer), A. photophila (Ogloblin), A. quadrata Evans, A. spinipes Evans, A. stricta Corrêa & Azevedo e A. transversa Evans. Apenesia é registrada pela primeira vez para os estados de Paraíba, Pernambuco, Alagoas, Sergipe e Bahia.
Resumo:
Morphological and anatomical characters used for segregating species within the genus Corallina (Corallinaceae, Rhodophyta) have been compiled and evaluated in 120 specimens collected in the Azores. The morphological, anatomical and statistical evaluation of the thirty four segregating characters for the genus Corallina performed in the present study revealed no species segregation, either showing no differences across the whole lot of specimens or being highly variable within sets of plants. This suggests that all studied material belongs to one species, so far Ellisolandia elongata (formely Corallina elongata), thus reinforcing old proposed synonyms. A morphological and anatomical account is provided for this species, considering the whole set of studied specimens.
Resumo:
Seven species of aloricate planktonic ciliates were identified using protargol staining. Choreotrichida: Strombidinopsidae, Strombidinopsis elongata Song & Bradbury, 1998; Strobiliidae, Strobilidium epacrum Lynn & Montagnes, 1988 and Strombidiida: Strombidiidae, Strombidium capitatum (Leegaard, 1915) Kahl, 1932; S. emergens (Leegaard, 1915) Kahl, 1932; S. acutum Leegaard, 1915; S. dalum Lynn, Montagnes & Small, 1988 and Cyrtostrombidium longisomum Lynn & Gilron, 1993; they were collected from the inner zone of the Bahía Blanca estuary in the southern region of the Buenos Aires province, Argentina. These species represent new records to South America (Argentina).
Resumo:
Revisou-se a taxonomia das espécies incluídas em Pseudoparlatoria Cockerell, 1892, através do exame das séries tipo, exemplares obtidos nas localidades-tipo e material disponível em coleções científicas. Foram redescritas: P. argentata Hempel, 1912; P. browni McKenzie, 1963; P. campinensis Lepage & Giannotti, 1946; P. carolilehmanni Balachowsky, 1959; P. caucae Balachowsky, 1959; P. circularis Lepage, 1942; P. constricta Fonseca, 1975; P. elongata Ferris, 1941; P. fuscaFerris, 1941; P. fusiformisFonseca, 1969; P. lentigo Ferris, 1942; P. maculata Ferris, 1942; P. noacki Cockerell, 1898; P. occultata (Hempel, 1937); P. ostreataCockerell, 1892; P. parlatorioides(Comstock, 1883); P. perparvula Ferris, 1942; P. pisai (Hempel, 1904); P. punctata Ferris, 1942; P. rossetae Fonseca, 1969; P. serrulata Townsend & Cockerell, 1898; P. subcircularis Balachowsky, 1959; P. tillandsiae Tippins, 1970; P. trimaculata Lepage & Giannotti, 1946; P. turgida Ferris, 1941. Duas novas combinações são estabelecidas, P. mammata(Ferris, 1941); P. sculpta (Ferris, 1941). Uma chave para identificação das espécies é apresentada.
Resumo:
Com o objetivo de conhecer a variação temporal da composição, abundância, diversidade e biomassa do zooplâncton da zona de arrebentação da Praia de Tramandaí, Rio Grande do Sul, amostragens quinzenais foram realizadas entre agosto de 2005 e agosto de 2006. Os arrastos foram efetuados com rede cilindro-cônica com 150 cm de comprimento, 50 cm de diâmetro de boca e malha de 300 µm. Dados de clorofila-a, direção do vento, corrente de deriva litorânea, salinidade, temperatura do ar e da água também foram obtidos. O grupo dos Copepoda foi responsável pela maior diversidade de espécies, sendo que Temora turbinata (Dana, 1849) apresentou maior abundância relativa e freqüência de ocorrência. Outras espécies de Copepoda também foram importantes numericamente como Acartia tonsa (Dana, 1849), Subeucalanus pileatus (Glesbrecht, 1888) e Ctenocalanus vanus (Glesbrecht, 1888). O Mysidacea Metamysidopsis elongata atlantica (Bascescu, 1968) apresentou freqüência de 58,33% e abundância relativa de 44%, sendo o pico de biomassa de mesozooplâncton (96 mg.m-3) registrado em setembro de 2005 correspondente ao máximo valor de densidade apresentado pela espécie (3.535 org.m-3). Informações sobre o zooplâncton desta região são muito escassos e os dados levantados servirão de base para o conhecimento dos processos biológicos que ocorrem na coluna d'água da Praia de Tramandaí.
Resumo:
Neste presente trabalho os autores criam uma nova espécie para o subgênero Plagioporus (Plagioporus) Stafford, 1904, P. (P.) dollfusi sp. n. fica no grupo "b" da distribuição de travassos & cols. (1966), mais se aproximando de P. (P.) multilobatus Travassos & cols. 1966, distinguindo-se principalmente por possuir o limite anterior dos vitelinos na zona acetabular, poro genital bifurcal, bolsa do cirro alcançando a zona acetabular e ovos menores. Apresentam como novas ocorrências Enenterum pimelopteri Nagaty 1942 e Pseudopecoelus priacanthi (Mac Callum, 1921) manter, 1947. Apresentam ainda Garrupa sp. como novo hospedeiro de Pseudopecoelus priacanthi. Referem a presença de Hysterolecitha elongata manter, 1931, Bucephalus varicus manter, 1940, Metadena spectanda travassos, Freitas & Bührnheim, 1967 e uma fêmea jovem de Echinorhynchideae Southwell & Macfie, 1925 (Acanthocephala).
Resumo:
Several anatomical parameters of the reproductive system have been used to distinguish Lymnaea cubensis from L. viatrix, the snail hosts of fascioliasis in South America and the Caribbean area. Three samples have been collected in the type localities of L. cubensis (Cuba), L. viatrix var. A ventricosa (Argentina, Río Negro Lower Valley), and L. viatrix var. B elongata (Peru, Lima), respectively. Only one parameter, the relative lengths of the penis sheath and preputium, showed significant differences between L. viatrix var. ventricosa and the two other taxa. None of the studied parameters separated L. cubensis from L. viatrix var. elongata.
Resumo:
Foram estudadas as espécies de Apenesia Westwood, coletadas em 29 localidades ao longo de um gradiente latitudinal na Mata Atlântica. Foram descritas e ilustradas as sete espécies novas seguintes: Apenesia pectinata sp. nov., A. atlantica sp. nov., A. perlonga sp. nov., A. exigua sp. nov., A. patens sp. nov., A. simplex sp. nov., A. hepatica sp. nov.. Foi descoberta e descrita a fêmea de Apenesia elongata Evans, 1963. Foram adicionados registros novos de distribuição geográfica de quatorze espécies previamente descritas: A. apicilata Azevedo & Batista, A. aurita Waichert & Azevedo, A. clypeata Leal & Azevedo, A. concavata Corrêa & Azevedo, A. crenutala (Kieffer), A. distincta Corrêa & Azevedo, A. elongata Evans, A. inca Evans, A. neotropica (Kieffer), A. photophila (Ogloblin), A. quadrata Evans, A. spinipes Evans, A. stricta Corrêa & Azevedo e A. transversa Evans. Apenesia é registrada pela primeira vez para os estados de Paraíba, Pernambuco, Alagoas, Sergipe e Bahia.
Resumo:
Descrição de três espécies novas de Porphyrochroa Melander (Diptera, Empididae) da Bacia Amazônica, Brasil Porphyrochroa Melander, 1928 é registrado pela primeira vez na Bacia Amazônica brasileira e três espécies novas são descritas e ilustradas, P. elongata sp. n. (Amazonas e Acre), P. hipandriociliaris sp. n. (Amazonas) e P. vidali sp. n. (Roraima e Amazonas).
Resumo:
Parasitóides do gênero Neodohrniphora Malloch, 1914 geralmente atacam operárias de Atta sexdens rubropilosa Forel, 1908 em baixa freqüência, mas os ataques alteram o ritmo de forrageamento das colônias, reduzindo o número e tamanho das operárias e aumentando o abandono de fragmentos vegetais ao longo das trilhas. O forrageamento de A. sexdens rubropilosa pode ser diurno ou noturno, mas existem dúvidas se Neodohrniphora spp. atacam as operárias dessa formiga também durante a noite. Os objetivos deste estudo foram verificar a ocorrência de ataques e avaliar o grau de parasitismo de forídeos do gênero Neodohrniphora em operárias de A. sexdens rubropilosa sob três níveis de luminosidade em laboratório, incluindo a ausência de luz. Os níveis de luminosidade foram: alta (0,65 µmol/m³/s); baixa (0,05 µmol/m³/s) e ausência de luz (0,0 µmol/m³/s). Fêmeas de Neodohrniphora tonhascai Brown, 2001 e Neodohrniphora elongata Brown, 2001 coletadas no campo e liberadas em laboratório somente efetuaram ataques e foram obtidas operárias parasitadas sob alta luminosidade, sugerindo que essas espécies não são ativas no campo durante o período noturno (ausência de luz). Os resultados sugerem também que o estímulo visual em Neodohrniphora spp. pode ser um componente essencial para a localização e reconhecimento do hospedeiro.
Resumo:
The species composition and the structure of the harbour communities of Enteromorpha copmpressa, Corallina elongata and the internal communities in Blanes harbour (Girona, Spain), have been studied by means of descriptive and analytical data. All the quantitative parameters studied show a decrease of diversity in the more superficial stations of the mouth of the harbour, and also an increasing diversity and a drastic decreasing of the reproduction indices at the more polluted stations
Resumo:
Se aporta un catálogo florístico de 313 táxones seleccionados procedentes de algunas de las sierras septentrionales del Sistema Ibérico aragonés: Sierras de Villarroya, Vicort, Cucalón y Retuerta, Monte de Herrera, la Modorra de Bádenas y Baños de Segura. La visita a algunas de las localidades clásicas de ASSO, ha permitido confirmar numerosas citas de las que aparecen en su Synopsis stirpium indigenarum Aragoniae (1779), así como establecer algunas sinonimias. En el aspecto nomenclatural se propone una nueva combinación: Androsace elongata L. subsp. breistrofferi (Charpin & Greuter) J . Molero & JM. Montserrat, comb. nova. En el aspecto corológico, una lista, que no pretende ser exahustiva, sobre novedades para la Flora aragonesa y otras especies escasamente citadas que incluye: Paronychia rouyana, Suene scabriflora, Sisymbrium macroloma, Hutera hispida, Saxifraga losae var. camarae, Rosa arvensis, Aphanes cornucopioides, Lathyrus cirrhosus, Trifolium retusum, Trifolium gemellum, Seseli cantabricum, Daucus durieua, Anthemis alpestris fma. ligulata , Hieracium castellanum, Festuca capillifolia , Avenula pubescens, Carex tomentosa, etc.
Resumo:
El objetivo de este trabajo fue evaluar la diversidad zoológica asociada a un silvopastoreo con leucaena-guinea, por medio de la caracterización de la composición y estructura de las aves, insectos y la macrofauna del suelo, en cuatro edades de establecimiento (3, 4, 5 y 6 años de explotación). Con las especies registradas en cada uno de estos grupos zoológicos, se calcularon los índices ecológicos: número de individuos, riqueza, diversidad y abundancia de especies, en diferentes edades del sistema. En todos los grupos, se apreció el aumento significativo en la riqueza de especies y en el índice de diversidad biológica de Shannon, en la medida que se desarrolló el sistema. Se observó incremento en la abundancia de insectos biorreguladores y, en relación con las aves, el horario de muestreo no mostró interacción con los distintos años de siembra. La macrofauna se incrementó, observándose dominancia de anélidos al 6º y 7º año de explotación, caracterizado por Polyferetrina elongata y Oligochaeta elegans. El desarrollo del silvopastoreo leucaena-guinea logra sistemas productivos pecuarios que aumentan la producción de biomasa y de otros componentes biológicos y contribuir para crear un sistema sostenible y compatible con el ambiente.
Resumo:
En aquest treball de tesi doctoral es descriu l'estructura gonadal, gametogènesi i cicle anual de Scorpaena porcus, S. scrofa i S. elongata per tal d'aprofundir en el coneixement dels diferents graus d'especialització dins l'oviparisme en peixos. Es pretén fer èmfasi en aquells trets inusuals que difereixen del què s'ha descrit fins ara per la majoria de les espècies ovípares de teleostis, i relacionar-los amb l'estratègia reproductiva de les espècies que els presenten El mostreig s'ha dut a terme de forma intensiva entre l'any 2000 i 2002, tot i que s'ha continuat recol·lectant mostres fins a l'agost de 2004, amb més o menys freqüència segons la necessitat. En total s'han obtingut 258 exemplars de S. porcus, 119 de S. scrofa i 46 de S. elongata. S'ha pogut veure com S. porcus, S. scrofa i S. elongata són espècies ovípares ovulípares especialitzades, ja que la seva estructura ovàrica presenta tot una sèrie de trets molt particulars i poc comuns a la resta de peixos ovípars estudiats fins ara: posició central del raquis musculo-connectiu que es troba envoltat completament pel lumen i la paret ovàrica; presència de peduncles en oòcits en fase de creixement secundari; escassetat i mida petita dels alvèols corticals; poc gruix de la zona radiata; i secreció d'una massa gelatinosa que engloba els ous en el moment de la posta. Totes aquestes característiques també s'han observat en Scorpaena notata, suggerint que l'especialització de l'oviparisme ovulípar es dóna en tot el gènere Scorpaena. L'estructura testicular i l'espermatogènesi d'aquestes espècies també és força particular. Per una banda els testicles són del tipus lobular no-restringit, tot i que presenten algunes característiques com la ordenació parcial dels cists segons l'estadi de maduració de les cèl·lules germinals que contenen i l'absència de lumen central, que actualment només s'ha observat en testicles del tipus lobular restringit de les espècies de la sèrie Aterinomorpha. Per l'altre banda, l'espermatogènesi és del tipus semicística, és a dir, els cists s'obren abans d'acabar tot el procés i les cèl·lules germinals s'acaben de desenvolupar a la llum del lòbul fins a espermatozoides. La posta d'aquestes espècies és múltipla i constisteix en una massa gelatinosa d'ous pelàgica, que en el cas de S. porcus s'alliberen entre els mesos de juny i agost, i en S. scrofa, a partir del mes de juliol. S'ha relacionat la presència d'aquesta massa amb un aparellament mascle-femella, de manera que el mascle alliberaria l'esperma directament sobre la massa d'ous, assegurant així la fartilització total dels mateixos.