Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Diagnòstic de competències interculturals en l'Administració pública

La naturalesa multicultural de la nostra societat està generant requeriments nous als i les professionals de l'Administració pública. Els nous usuaris i usuàries dels serveis públics presenten condicionants i necessitats específiques derivats de la seva situació administrativa i el seu origen cultural. El present estudi planteja dos objectius: 1) la identificació de les necessitats formatives en relació amb les competències interculturals del personal del Servei d¿Ocupació de Catalunya que està en contacte amb persones immigrades i 2) el disseny d'una proposta de formació en competències interculturals per al Servei d'Ocupació de Catalunya. Els àmbits on es necessiten més aquestes competències són la gestió i solució de conflictes interculturals, les habilitats de comunicació i relació amb persones de diferents cultures, el coneixement d'altres cultures, el coneixement del fet migratori en el nostre context i el paper dels estereotips i prejudicis en les relacions. Aquesta investigació ha obert molts interrogants i possibles línies de futur com la necessitat d'aprofundir en l'avaluació de la formació intercultural i la realització de més diagnòstics en altres àrees de l'Administració com la sanitat, els serveis socials o la seguretat ciutadana per contrastar informació i continuar determinant el perfil de competències interculturals requerides per al treball en aquest camp. Així mateix, es considera que seria rellevant realitzar algun estudi comparatiu amb altres administracions i països que permetés avaluar la transversalitat de les competències identificades, així com l'efectivitat de diversos models de formació intercultural.

Noves perspectives en el diagnòstic del deteriorament cognitiu lleu i la malaltia de l'Alzheimer

Els criteris per al diagnòstic clínic de la malaltia d’Alzheimer es van establir el 1984 pel National Institute of Neurological and Communicative Disorders and Stroke (NINCDS) i la Alzheimer’s Disease and Related Disorders Association (ADRDA). D’aplicació continuada fins a l’actualitat, aquests criteris estan quedant obsolets i per tant des de diversos àmbits s’ha abogat per una revisió profunda dels mateixos. Tres grups d’experts formats per reconeguts especialistes del National Institute on Aging (NIA) i la Alzheimer’s Association proposen un conjunt de recomanacions per modificar aquests criteris en l’àmbit de la investigació clínica. Dues diferències remarcables s’inclouen en aquests nous criteris: la incorporació de biomarcadors i la formalització de diferents estadis de la malaltia d’Alzheimer. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu lleu s’incorpora al procés diagnòstic com un estadi més de la patologia. Tanmateix, aquests criteris es troben en revisió i, de moment sols son aplicables en l’àmbit de recerca per tal d’arribar a un consens definitiu que permeti la modificació definitiva dels criteris clínics universals a aplicar. En aquest article es presenten els principals avenços en la investigació referents a la malaltia d’Alzheimer i al Deteriorament Cognitiu lleu per tal d’emmarcar els nous criteris de recerca.

Evolució de la qualitat vocal d’un grup d’infants amb sordesa pregona usuaris d’implant coclear

L’ús generalitzat dels implants coclears ha possibilitat l’accés al món sonor a moltes persones amb sordesa pregona, facilitant la seva competència comunicativa en llenguatge oral. Objectiu: Amb aquest article pretenem realitzar una revisió de la descripció que tradicionalment ha caracteritzat la veu dels infants amb sordesa. Posteriorment, analitzem l’evolució de la qualitat vocal obtinguda amb una mostra de 12 infants (8 nenes i 4 nens) amb sordesa pregona congènita i una mitjana d’edat de 6 anys i 1 mes, usuaris d’Implant Coclear (IC), als quals vam realitzar una avaluació inicial de la seva qualitat vocal i una avaluació final, dos anys més tard. Els resultats es comparen amb els obtinguts per un grup control d’infants oients. Resultats i conclusions: Els resultats mostren com els perfils obtinguts pels infants sords usuaris d’IC evolucionen molt favorablement, essent els valors obtinguts més similars als del grup control en l’avaluació final que en la inicial. Finalment, ens qüestionem la validesa d’utilitzar alguns paràmetres acústics com a indicadors de la qualitat vocal dels infants amb pèrdua auditiva i sense problemes laringis.

Avaluació dels efectes d'un tractament logopèdic en la qualitat de veu d'adults amb sordesa

La veu de les persones amb pèrdues auditives severes o profundes presenta diverses característiques acústiques que són reconegudes pels oients i que, sovint, se’ls assignen valoracions negatives.En aquest treball s’exposen els resultats d’una experiència d’entrenament vocal amb un grup de deu adults amb pèrdues auditives severes i pregones, portadores de diferents tipus de pròtesi. L’entrenament es va duu a terme durant un any amb una mitjana de 14 sessions individuals. Es va realitzar un registre de la veu en format digital previ i posterior dels participants que ha estat analitzada des de tres perspectives distintes: acústica, perceptiva i narrativa. Des del punt de vista acústic, les mostres han estat analitzades amb el programa MDVP de Kay Elemetrics. S’han utilitzat els paràmetres jitter (estabilitat de freqüència), shimmer (estabilitat d’intensitat) i NHR (relació soroll vs. harmònics). En segon lloc, les mostres s’han sotmès a la valoració de dos jurats d’escolta, un de logopedes experts en veu i un altre de no experts, format per estudiants universitaris no entrenats. Finalment, s’han analitzat els discursos dels participants sobre les característiques de la seva veu.El conjunt de resultats no és totalment coincident entre les distintes perspectives d’anàlisi. Totes tres coincideixen a reflectir la millora vocal en sis dels participants, però discrepen en els altres quatre.L’experiència obre les portes a noves investigacions sobre l’efectivitat dels tractaments de millora de la veu en les persones sordes.

Estudi del TDAH : Diagnòstic, avaluació i diferents tractaments d'intervenció

El present treball té com a objectiu principal realitzar un estudi teòric i científic sobre el Trastorn del Dèficit d'Atenció per Hiperactivitat (TDAH) des d'una perspectiva clínica. El propòsit és aprofundir en el coneixement del trastorn estudiant les variables diagnòstiques, el tipus d'avaluació a realitzar i els diferents tractaments d'intervenció existents; considerant la seva eficàcia i eficiència segons la validesa científica que presenten. A més, es qüestiona quin o quins enfocaments poden presentar més efectivitat per a pal·liar o eliminar la simptomatologia del trastorn, considerant els tipus de tractament presentats (farmacològic, teràpia psicològica cognitiu-conductual, psicopedagògic i educatiu o teràpies alternatives).

La Devesa : reconeixement i diagnòstic

Estudi forestal de la plataneda de la Devesa de Girona amb l'objectiu d'extreure unes conclusions i propostes forestals convenients i beneficioses per a la salvaguarda de l'arbreda

Avaluació, diagnòstic i intervenció en la dislèxia

En els últims anys, l’aprenentatge de la lectura i les seves dificultats ha estat de gran interès per als educadors i investigadors, propiciant una evolució en el coneixement dels processos implícits en el seu aprenentatge. S’ha arribat a un consens ampli i generalitzat sobre què és la dislèxia i sobre les dificultats que presenta per reconèixer que la consciència fonològica és un dels predictors més fiables del mateix trastorn. A Catalunya, a partir de la LEC (2009), s’han estimulat les actuacions en el sistema educatiu per tal de garantir l’atenció als trastorns d’aprenentatge; en concret, s’ha millorat la formació dels docents i s’han elaborat instruments i materials que facilitin la seva tasca, com ara els protocols de detecció i atenció a l’alumnat amb dislèxia elaborats l’any 2011.El present article se centra en aquest marc i pretén un doble objectiu: (a) orientar i analitzar el procés d’actuació més eficient a l’hora d’avaluar i diagnosticar precoçment la dislèxia, i (b) donar un model perquè, des del marc escolar, es puguin assumir competències i generar procediments per garantir la trajectòria acadèmica dels nens dislèctics i evitar problemes de desajust emocional i social amb el pas del temps.

Marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya: oferta y demanda de servicios de apoyo

El apoyo y el fomento a la creación de nuevas empresas se ha convertido en las últimas décadas en objetivo principal de las administraciones públicas, justificado principalmente por la incidencia positiva que tienen las mismas tanto en la generación de puestos de trabajo como en el crecimiento económico y en el potencial innovador. En esta investigación se analiza el marco institucional formal de la creación de empresas en Catalunya, tanto desde el punto de vista de la oferta (instituciones y programas de apoyo) como desde el punto de vista de la demanda (nuevos empresarios), tomando la teoría institucional como marco teórico. Para el estudio de la oferta se entrevistaron 20 responsables del área de creación de empresas de las instituciones catalanas más relevantes, completando dicha información con fuentes de datos secundarios (folletos de las instituciones, memorias, estadísticas, etc.). Para el análisis de la demanda se realizaron 307 encuestas telefónicas a empresarios potenciales y 60 entrevistas personales a empresarios actuales. Los resultados del presente trabajo ponen de manifiesto que en Catalunya existen muchas instituciones y programas de apoyo a la creación de empresas. Esta diversificación, junto a la falta de coordinación entre las instituciones implicadas, conduce a duplicaciones y solapamientos en la oferta de programas destinados a las nuevas empresas. En cuanto a la demanda, los resultados reflejan que la muestra de empresarios potenciales conoce y ha utilizado en mayor medida los programas de apoyo que la muestra de empresarios actuales. Por otra parte, ambas muestras valoran mejor los programas no económicos que los económicos, habiendo tenido también éstos mayor importancia en el proceso de creación de la empresa.

La Transició nutricional a la Catalunya contemporània 1780-1936

Un dels principals exponents del progrés en el nivell de vida és l’existència d’un accés generalitzat i regular de la població a una ingesta d’aliments suficient i de qualitat, que cobreixi de forma adequada els requeriments pel ple desenvolupament fisiològic i que suposi la reducció al mínim de les malalties associades a l’alimentació. Durant una gran part de la història, l’alimentació de les poblacions humanes, i en particular de les europees, s’ha caracteritzat per la seva monotonia i la irregularitat en la disponibilitat dels aliments més importants. Aquestes, juntament amb un deficient tractament higiènic i de conservació dels aliments ingerits, seran les notes dominants dels sistemes alimentaris europeus durant molts segles. Va ser des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX quan, simultàniament al desenvolupament de la producció agrària i a la industrialització, es va iniciar el que es considera com una transició nutricional o dietètica moderna, que ha culminat a la segona meitat del segle XX amb profunds canvis en els sistemes alimentaris. Catalunya no estarà al marge d’aquestes transformacions, i experimentarà des del segle XVIII importants canvis en els seus sistemes agraris, els seus sistemes alimentaris, els canals de distribució i el modern tractament dels aliment. L’objectiu d’aquest treball és doncs, analitzar com es manifesta aquesta transició alimentària a la Catalunya contemporània, que es situa entre mitjans segle XIX i la guerra civil.