I ara què? que hi ha en polítiques de joventut després del Plans de Joventut?

Fa més de 10 anys del primer Pla Nacional de Joventut de Catalunya, del pas de les polítiques de suport a l’associacionisme a les polítiques integrals, i amb aquestes la prolífica etapa dels Plans de Joventut i de l’expansió real de les polítiques de joventut al territori català. És a dia d’avui, en un moment de grans esdeveniments en aquest camp, en que es proposa un anàlisi sobre la futura evolució de les polítiques de joventut, basat en l’estudi i la interpretació de la informació existent i les aportacions de 9 persones vinculades al món de les polítiques de joventut

L'educació en el lleure a Girona. Les iniciatives de l'administració, l'església i la societat civil (1900-1981)

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances.

Pere Darder: un pedagog que creu en l'educació emocional i en l'emoció d'educar

Pere Darder és llicenciat en Filosofia i Doctor en Ciències de l´Educació. Ha participat directament en la fundació de: Escola Costa i Llobera (ara centre públic), Associació de mestres Rosa Sensat, Coordinació Escolar; l´Escola de mestres Sant Cugat i la Facultat de Ciències de l´Educació, totes dues de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor de Teoria de l´Educació, de la UAB, i membre del Consell Escolar de Catalunya, en representació de les Universitats, del qual actualment és president

Entrevista a Pere Miró, Director de Solidaridad Olímpica y Director de relaciones con los Comités Olímpicos Nacionales del Comité Olímpico Internacional.

Resumen tomado de la publicación

Dr. Pere de Palol i Salellas: In memoriam

Article en memòria del Dr. Pere de Palol i Salellas, president d'Honor de l'Institut d'Estudis Gironins, que va morir a Barcelona el 4 de desembre del 2005

Relation de la Mission Abnaquise de St. Franðcois de Sales L'Annâee 1702 / par le Páere Jacques Bigot, de la Compagnie de Jâesus.

http://www.archive.org/details/missionabnaquise00bigorich

Les sentimens de la France sur la délivrance de messieurs les princes, presentez à Monseigneur le Prince de Condé. Par le Pere P. de Vallongnes de la Compagnie de Jesus.

[Mazarinade. 1651]

Divers traitez de paix conclus et signez a Munster et a Osnabrug en Westphalie le 24. octobre 1648. Comme aussi ceux qui furent faits a Nuremberg en execution des premiers, touchant la staisfaction des milices, l'evacuation des places, et le licenciement des troupes en l'année 1650. Avec le bref de nôtre St. Pere le Pape... et les prerogatives d'Aix la Chapelle... . Avec le bref de nôtre St. Pere le Pape, contenant sa protestation contre ces traitez, et les prerogatives d'Aix la Chapelle. Le tout servant de preuves à l'histoire de l'Empire.

[Traité. 1648-10-24. Munster. Autriche-Empire-Francefrançais)]

« Registre des depesches que monseigneur [GILLES DE NOAILLES, abbé] de l'Isle [en Médoc], ambassadeur pour le roy pres nostre saint pere le pape [Pie IV], faict à Sa Majesté » Charles IX et à la reine mère Catherine de Médicis. 1561-1563.

Contient : 1 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XXVIe juing 1561 » ; 2 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XXVIIIe juing ensuyvant » ; 3 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du premier jour de juillet ensuyvant » ; 4 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du cinqme dudict moys » ; 5 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XXIIIe jour dudict moys » ; 6 Lettre de GILLES DE NOAILLES « à la royne, du XVe aoust audit an » ; 7 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XXIIII jour d'aoust » ; 8 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XXVIIIe dudict moys d'aoust » ; 9 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XIe de septembre audict an » ; 10 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du dernier jour de septembre audict an » ; 11 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XIIIIe octobre » ; 12 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du IIIIe jour de novembre » ; 13 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du VIe novembre » ; 14 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du IXe decembre » ; 15 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du IIIIe janvyer » 1562 ; 16 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XIe janvier » 1562 ; 17 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XIIe janvier » 1562 ; 18 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XXVme janvyer » 1562 ; 19 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roy, « du XXVIIe janvier » 1562 ; 20 Lettre de GILLES DE NOAILLES à la reine mère, « du XXVIIIe janvier » 1562 ; 21 « Depesche au roy de messrs DE LANSSAC et [GILLES DE NOAILLES, abbé] de l'Isle... De Rome, ce IIIIe mars » 1562 ; 22 « Memoire envoyé aud. seigneur [roi] par mesdicts sieurs DE LANSSAC et [GILLES DE NOAILLES, abbé] de l'Isle... A Rome, le IIIIme jour de mars » 1562 ; 23 Lettre de GILLES DE NOAILLES, abbé de l'Isle, « au roy... Du VIIe mars » 1562 ; 24 « Memoire que [GILLES DE NOAILLES, abbé] de l'Isle, ambassadeur pour le roy à Rome, bailla à monseigneur de Lanssac, quant il partit de Rome pour s'en retourner à la court, qui fut le XIIe jour de mars » 1562 ; 25 « Une autre Lectre au roy de mondict seigneur l'ambassadeur [GILLES DE NOAILLES], du XVIe jour de mars » 1562 ; 26 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du VIIIme jour d'avril M.V.C.LXII, apres Pasques » ; 27 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « dudict jour VIIIe avril » ; 28 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du VIe jour de may 1562 » ; 29 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du IXe may » 1562 ; 30 « Memoire faict par le Sr de l'Isle, ambassadeur à Rome... Faict à Rome, le XXIXe jour de may 1562 » ; 31 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, dudict XXIXe may » 1562 ; 32 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du IIe jour de juing 1562 » ; 33 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XVe juing 1562 » ; 34 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XXe juing » 1562 ; 35 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XIIIIe juillet » 1562 ; 36 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du IIIIe aoust 1562 » ; 37 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du VIIIe aoust » 1562 ; 38 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XXVIIIe aoust 1562 » ; 39 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du Ve jour de septembre » 1562 ; 40 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XXVIIIe septembre 1562 » ; 41 Lettre de GILLES DE NOAILLES « à la royne, du IIe octobre 1562 » ; 42 Lettre de GILLES DE NOAILLES « à la royne, du Xe octobre » 1562 ; 43 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XVII octobre » 1562 ; 44 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du VIIIe novembre » 1562 ; 45 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XXe novembre » 1562 ; 46 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XXVIIIe novembre » 1562 ; 47 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du Ve decembre 1562 » ; 48 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du VIIe decembre 1562 » ; 49 Lettre de GILLES DE NOAILLES au roi, « du XIXe decembre 1562 » ; 50 Lettre de GILLES DE NOAILLES « à la royne, du XIXe decembre » 1562 ; 51 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, du XIIIIe janvier » 1563 ; 52 Lettre de GILLES DE NOAILLES « à la royne, du XIIIIe janvier » 1563 ; 53 Lettre de GILLES DE NOAILLES « à la royne, du XVIe janvier » 1563 ; 54 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, febvrier » 1563 ; 55 Lettre de GILLES DE NOAILLES « au roy, VIIIe mars » 1563 ; 56 Minute d'un mémoire de GILLES DE NOAILLES, demandant au pape audience pour prendre congé et retourner en France auprès du roi. « Du mois de mars 1563, à Rome »

Au reverend pere de La Chaize confesseur du Roy , epistre de M. de Betoulaud

Comprend : M. D. S. aux vers de M. de Betoulaud. Madrigal

Sermons du reverend pere De Mac Carthy

UANL