1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Projecte de recerca elaborat a partir duna estada al Pain Management Unit de la University of Bath-Royal National Hospital for Rheumatic Disease, a Gran Bretanya, entre juliol i octubre del 2006. El dolor i la discapacitat que hi va associada sn experincies comunes. Les relacions entre variables de tipus biolgic, social i psicolgic han estat rarament investigades en mostres de nens que informen de dolor per extrets de contextos no clnics. Lobjectiu d'aquest estudi va ser identificar els predictors de funcionament ens nens escolaritzats, que informaven que el dolor era una experincia fora freqent. Mig miler de nens d'entre 8 i 16 anys i els seus pares van participar en aquest estudi de disseny transversal. Informaci de tipus biolgic, social i psicolgic era recollida a travs d'entrevistes individualitzades amb els nens i la complementaci de qestionaris auto-informats per pares. El nivell funcionament del nen va ser avaluat a partir de 4 indicadors: auto-informes de qualitat de vida, assistncia a l'escola, implicaci en activitats fsiques i/o esportives fra de l'escola, i implicaci en activitats de tipus sedentari. Es van recollir diversos tipus de variables psicolgiques referents a lafrontament del nen davant del dolor i tipus d'atenci dels pares a les conductes de dolor dels seu fill. Els resultats mostren un patr variable en funci de la mesura de funcionament especfica utilitzada. Ms especficament, s'ha proposat que la resposta de por a les experincies de dolor diries pot ser un important predictor de funcionament. Sn necessaris ms estudis sobre la relaci entre dolor i nivell d'implicaci en conductes actives o sedentries en nens.
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors finalizada lany 2005 i que van iniciar la srie. Aquest estudi ja s el quart del mateix tipus i en aquest cas segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i dinternament lany 2005 i els segueix fins el 31 de desembre de 2008, per saber si han coms un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa dexecuci penal, tant de joves com dadults. Sha estudiat tota la poblaci de joves desinternats de centres, que per lany 2005 foren 183 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura lany 2005 (N=1.102), sha fet una mostra de 529 subjectes (interval de confiana:95,5%; marge derror 3,1; p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten a un manteniment en la taxa de reincidncia aquest darrer any, desprs dun descens perllongat al llarg dels tres anys anteriors. Sha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007 i al 23,0% el 2008. En canvi en internament la fluctuaci de la taxa no dona diferncies significatives tot i que al 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006, va baixar al 56,2% lany 2007, i ha tornat a pujar al 62,3% lany 2008. Lestudi permet comparar de forma seriada ja quatre anys devoluci de la taxa de reincidncia juvenil desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors lany 2005. Si en aquell estudi es recollien per primer cop dades sobre la reincidncia dels joves infractors que havien entrat en el circuit de la justcia de menors desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM), en aquest sactualitzen les dades pel collectiu de joves que van ser sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament i que les van finalitzar durant lany 2003. Es fa un seguiment als joves fins a finals del 2006 per saber si han reincidit. Tamb sha seguit als joves que hagin arribat a la majoria dedat per saber si han entrat novament en el sistema dexecuci penal, en aquest cas sentenciat al compliment duna mesura penal alternativa, o a una mesura de privaci de llibertat. Lestudi pretn iniciar una srie que permeti comparar els resultats anualment, de manera que puguem veure levoluci de lexecuci penal juvenil en algunes de les variables estudiades.
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors finalitzada lany 2005 i que van iniciar la srie. Aquesta recerca ja s la tercera del mateix tipus i en aquest cas estudia els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada i dinternament lany 2004 i els segueix fins el 31 de desembre de 2007, per saber si han coms un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa dexecuci penal, tant de joves com dadults. Sha estudiat tota la poblaci de joves desinternats de centres (N=169 subjectes lany 2004). En el cas de llibertat vigilada, del total de joves que finalitzaren mesura lany 2004 (N= 718), sha fet una mostra de 558 subjectes (interval de confiana:95,5%; marge derror2;p=q=50). Els resultats en llibertat vigilada apunten un descens significatiu en la taxa de reincidncia, que ha passat del 31,9% al 2005 al 22,0% el 2007. En canvi en internament la fluctuaci de la taxa no dona diferncies significatives tot i que el 2005 era del 62,8%, va augmentar al 66,9% el 2006 i ha tornat a baixar al 56,2% lany 2007. Lestudi permet comparar de forma seriada ja tres anys devoluci de la taxa de reincidncia juvenil desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).
Resumo:
Taxes de reincidncia 2009 de justcia juvenil: actualitzaci de la taxa de reincidncia dels joves sotmesos a mesures de llibertat vigilada i internament en centre Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors finalitzada lany 2005 i que van iniciar la srie. Aquest estudi ja s el cinqu del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o dinternament lany 2006, i els segueix fins el 31 de desembre de 2009 amb lobjectiu de saber si han coms un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa dexecuci penal, tant de joves com dadults. Sha estudiat tota la poblaci de joves desinternats de centres, que per lany 2006 foren 169 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura lany 2006 (N=1.017), sha fet una mostra de 525 subjectes (interval de confiana:95,5%; marge derror 3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten a un augment en la taxa de reincidncia (28,8%) aquest darrer any. Aquest augment sexplica en part per la incorporaci al Codi Penal dels delictes de trnsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En canvi, en internament la taxa de reincidncia ha baixat 12 punts respecte lany anterior i s la ms baixa de totes les recollides en les series fetes fins ara (50,3%). Lestudi permet comparar de forma seriada ja cinc anys devoluci de la taxa de reincidncia juvenil desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM). Updated recidivism rates of juveniles after serving supervised freedom or custodial sentences (2009) The study updates juvenile recidivism rates in Catalonia (following an annual series that has been published during the last 4 years). The sample is compounded by juveniles after serving a penal measure (supervised freedom or custodial sentences). In this case, the young population (14-18 years old) that finished a penal measure in 2006 was followed until December 31, 2009. The results show an increasing rate of recidivism in the case of youngsters submitted to the community measure called supervised freedom (28.8%), while recidivism related to custodial sentences decrease 12 points (50.3%) Tasas de reincidencia 2009 de justicia juvenil. Actualizacin de la tasa de reincidencia de los jvenes sometidos a medidas de libertad vigilada e internamiento en centro El estudio actualiza por cuarto ao las tasas de reincidencia juvenil en las medidas de libertad vigilada e internamiento en Catalunya. En este caso se ha estudiado a la poblacin que finaliz una medida el ao 2006 y se les ha seguido hasta el 31 de diciembre de 2009. Los resultados nos dicen que aumenta la tasa de reincidencia de libertad vigilada (28,8%) y desciende de manera significativa en 12 puntos la de internamiento (50,3%)
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors finalitzada lany 2005 i que van iniciar la srie. Aquest estudi ja s el sis del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o dinternament lany 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb lobjectiu de saber si han coms un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa dexecuci penal, tant de joves com dadults. Sha estudiat tota la poblaci de joves desinternats de centres, que per lany 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura lany 2007 (N=886), sha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiana:95,5%; marge derror 3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidncia (29,6%) respecte lany anterior. Aquests darrers augments sexpliquen en part per la incorporaci al Codi Penal dels delictes de trnsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidncia ha tornat a pujar fins el 58,7%. Lestudi permet comparar de forma seriada sis anys devoluci de la taxa de reincidncia juvenil desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).
Resumo:
Lestudi actualitza les taxes de reincidncia dels menors sotmesos a una mesura dinternament o de llibertat vigilada que van ser publicades a la recerca La reincidncia en el delicte en la justcia de menors finalitzada lany 2005 i que van iniciar la srie. Aquest estudi ja s el sis del mateix tipus i, en aquest cas, segueix els joves que van finalitzar una mesura de llibertat vigilada o dinternament lany 2007, i els segueix fins el 31 de desembre de 2010 amb lobjectiu de saber si han coms un nou delicte que hagi estat detectat per la Xarxa dexecuci penal, tant de joves com dadults. Sha estudiat tota la poblaci de joves desinternats de centres, que per lany 2007 foren 213 subjectes. En el cas de llibertat vigilada del total de joves que finalitzaren mesura lany 2007 (N=886), sha fet una mostra de 493 subjectes (interval de confiana:95,5%; marge derror 3,04; p=q=50) Els resultats en llibertat vigilada apunten un lleuger augment en la taxa de reincidncia (29,6%) respecte lany anterior. Aquests darrers augments sexpliquen en part per la incorporaci al Codi Penal dels delictes de trnsit, on els joves han fet un creixement espectacular que no hi era als anys anteriors. En internament la taxa de reincidncia ha tornat a pujar fins el 58,7%. Lestudi permet comparar de forma seriada sis anys devoluci de la taxa de reincidncia juvenil desprs de la posada en marxa de la Llei Orgnica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal dels menors (LORPM).
Resumo:
Article que t com a objectiu l' elaboraci d'un estudi sobre els valors dels joves de les comarques gironines
Resumo:
El tema principal de la nostra recerca s el cant coral juvenil que, per fora, implica l'anlisi de les relacions grupals i dels interessos particulars de cadascun dels cantaires d'un grup coral en relaci amb el lleure i l'amistat.
Resumo:
Aquest treball consisteix en un estudi sobre limpacte del Programa Tr3s Accions per a la incorporaci dels joves al mn del treball a partir dentrevistes en profunditat als diferents joves que han passat per aquest Programa. s a dir, sestudia en quins aspectes els hi ha estat til i els ha influt el Programa en les seves posteriors experincies formatives, laborals i de la vida quotidiana. A partir de les reflexions i opinions dels joves sextreuen unes conclusions globals sobre el Programa que ens permeten conixer els punts forts i els punts dbils daquest i elaborar les propostes de millora oportunes
Resumo:
Aquest estudi posa a debat tant els nivells com les formes de participació dels estudiants en el funcionament de la universitat amb la finalitat daprofundir en els models i les dinmiques que afavoreixen la participació dels estudiants. Parteix de lestudi del cas de la Universitat de Girona i recull, des de diferents punts de vista, quina s la situaci actual pel que fa a la participació dels estudiants en aquesta universitat, i es proposen algunes lnies dactuaci per promoure-la. A la base daquest estudi se situa el convenciment que la participació dels estudiants en el funcionament de la universitat s un objectiu desitjable per part de la comunitat universitria, i que, com a centre de formaci que s la universitat, cal que es plantegi la participació com un objectiu daprenentatge propi ja que, a ms de formar cientfi cs i professionals en diferents mbits, la universitat tamb contribueix (o hauria de contribuir) a la formaci de ciutadans. Es tracta dun treball fi nanat per la convocatria 20 de la UdG dajuts a projectes cooperatius dR+D en els mbits humanstic i de les cincies socials i que sha desenvolupat en la seva major part durant lany 2008 i inicis del 2009. Les dades de participació que es presenten sobre la UdG sn de lany 2008
Resumo:
Abans dendinsar-nos amb la temtica daquest treball, voldrem comentar els motius que ens han dut a escollir aquest tema, aix com els objectius i la metodologia seguida.Laccs dels joves a la vivenda ens ha semblat un tema interessant perqu a ms a ms de ser actual, preocupa a molta gent jove com nosaltres.Tot i analitzar diversos aspectes, la pregunta que ens formulem s si levolucidels preus de la vivenda i els salaris han tingut realment una evoluci diferent,s a dir, si entre aquestes dues variables sha produt un distanciament tal quehagi pogut produir la problemtica de la vivenda.Pel que fa a la metodologia seguida, primer de tot, hem realitzar una exhaustiva recollida dinformaci a travs dInternet, darticles periodstics, etc. i hem fet una srie denquestes a persones de diverses edats, diferents classes socials, etc. per tal de comprovar si lestudi realitzat a partir de la informaci que hem trobat es corresponia amb el que pensa la gent sobre aquest tema.La recollida dinformaci ha estat relativament fcil (exceptuant el tema del lloguer), ja que dinformaci sobre aquest tema nhi ha fora. Una altra cosa ha estat sintetitzar-la per tal de centrar-nos en la pregunta que ens hem formulat.Lobjectiu daquest treball s veure si realment els pisos han experimentat un creixement desmesurat en comparaci amb laugment dels salaris, a qu es deu aquest creixement dels pisos, si cada vegada elsespanyols estan ms endeutats per culpa de les hipoteques i si tots aquest fets provoquen una endarreriment de leconomia.
Resumo:
Tota anlisi integral de la violncia ha de comenar per definir les diverses formes que aquesta adopta amb la finalitat de facilitar-ne el mesurament cientfic. Hi ha moltes maneres possibles de definir la violncia. Tradicionalment, ladolescncia sha associat amb un moment de crisi, inestabilitat i immaduresa. Ladolescncia comena amb una forma de violncia produda per la naturalesa, que sn els canvis fsics de la pubertat. Aquest s tamb un perode de profunds canvis psicolgics (prdues del mn infantil, confirmaci dels carcters sexuals distintius del gnere). En definitiva, una etapa dincertesa a lespera darribar a una identitat on el jo frgil i insegur tem quedar atrapat en la situaci infantil i atribueix a lentorn les seves dificultats per progressar. Ataca buscant uns lmits externs que el continguin i li serveixin per regular-se i trobar-se. Altres vegades per por anticipada al fracs busca com a identitat una posici on no hi ha exigncies, ni perill de fracassar, perqu s la identitat del fracs mateix (fracs escolar, addiccions, marginalitat, violncia). Aix la conducta violenta s una defensa davant amenaces externes i internes a un jo frgil en perill de ser dilut i aixafat en la seva identitat poc slida i definida. La sensaci de no ser considerat com a subjecte pot ser objectiva o imaginria, present o ancorada en el passat (JEAMET 2003) per, en qualsevol cas, s una pressi real per lindividu que lafecta notablement
