Craniectomía descompresiva frente la hipertensión intracraneal

La craniectomia descompressiva es presenta com una estratègia terapèutica davant la hipertensió intracranial refractària al tractament mèdic. L’objectiu és avaluar els efectes de la CD en el resultat funcional dels pacients en els quals les mesures terapèutiques convencionals no aconsegueixen un control òptim de la pressió intracranial. Els resultats mostren que probablement la CD modifica l’evolució natural de la HTIC refractària disminuint la mortalitat, sense augmentar la morbiditat dels pacients, aconseguint un bon resultat funcional a l’any en més de la meitat dels pacients estudiats.

Características de la apertura palpebral en la regeneración aberrante del tercer nervio craneal: análisis de la población atendida en el servicio de oftalmología del Hospital Vall d’Hebron

Estudi retrospectiu que analitza les característiques de l’apertura palpebral en 22 pacients amb regeneració aberrant secundària a paràlisi adquirida del III nervi cranial. S’ha estudiat el percentatge d’apertura palpebral de l’ull parètic respecte a la posició primària i respecte a l’ull sà en 5 posicions de la mirada i la relació entre l’apertura palpebral en adducció i en depressió respecte a la posició primària mitjançant regressió lineal. S’ha comprovat que, rere un quadre de regeneració aberrant, no només hi ha una recuperació parcial o total de la parpella en posició primària, sinó una retracció palpebral en adducció i en depressió.

Microdiálisis cerebral de alta resolución: Estudio del perfil funcional y estructural de las membranas de 100 kDa

La microdiàlisi és una tècnica de neuromonitoratge que permet el mostreig continu del contingut molecular i iònic de l’espai intersticial cerebral. Aquesta tècnica es basa en la implantació d’un catèter en el parènquima cerebral humà de manera mínimament invasiva. Actualment, la microdiàlisi s’ha implantat de manera rutinària en moltes unitats de cures intensives pel neuromonitoratge de pacients amb lesions cerebrals agudes. No obstant, l’estudi in vivo del perfil temporal del proteoma en aquestes lesions i la correcta avaluació de la concentració de les molècules d’interès en el líquid extracel•lular cerebral requereix la determinació prèvia in vitro del percentatge de recuperació relativa de les proteïnes d’estudi.

Fiabilidad interexaminador de un sistema de segmentación semiautomàtica para el cálculo del volumen del bulbo y tracto olfatorio mediante resonancia magnética

El transtorn de l’olfacte a la malaltia d’Alzheimer (MA) és freqüent i precoç. Per determinar la relació entre la MA i el volum del bulb i tracte olfactori, és necessari un instrument que ens permeti realitzar el càlcul d’aquest volum a partir d’imatges obtingudes per ressonància magnètica. S’ha desenvolupat un software específic i s’ha realitzat un estudi observacional i transversal de fiabilitat en una mostra de pacients. S’ha calculat el volum de forma semiautomàtica per dos observadors independents. El coeficient de correlació intraclasse obtingut ens permet concloure que la fiabilitat interexaminador és apropiada.

Incidencia, pronóstico y evolución clínica, inmunológica y virológica de las infecciones oportunistas del sistema nervioso central en pacientes con infección por VIH en la era del tratamiento antirretroviral de alta eficacia. Relación con el síndrome inflamatorio de reconstitución inmunológica

Després de la introducció de la teràpia antirretroviral d’alta eficàcia, s’ha objectivat a l’hospital vall d’hebron, una disminució progressiva de la incidencia de les principals infeccions oportunistes del sistema nerviós central (toxoplasmosis, meningitis tuberculosa, meningitis criptococócica i de la leucoencefalopatia multifocal progresiva-LMP). La supervivencia global d’aquestes infeccions va ser de 2 mesos, sent la de pitjor pronòstic la LMP, l’estimació de supervivencia de la qual als 36 mesos va ser del 36.4%. L’aparició de la síndrome Inflamatòria de reconstitució immunològica es va asociar a una recuperació immunològica més rápida, sense asociar-se a major mortalitat.

Aportaciones al Conocimiento sobre las Medidas Normales del Sistema Ventricular Cerebral Humano mediante Tomografía Computerizada

Hem fet un estudi retrospectiu de TC cranials de 511 adults sans, amb estudis considerats dins de la normalitat, i una anàlisi morfomètric del sistema ventricular i del còrtex cerebral. Hem distribuït els pacients per grups d'edat i sexe, i obtingut uns paràmetres estadístics per a cada un d'aquests grups. L'anàlisi va revelar uns valors sense diferències significatives quant al sexe, però apreciem una clara tendència a l'augment del diàmetre dels ventricles laterals i del tercer ventricle, en relació amb l'edat. La resta de paràmetres estudiats, no van presentar variacions importants.

Actividad de la vía PI3K-AKT-FOXOp27 como factor pronóstico en tumores astrocitarios

Els tumors astrocitaris són entitats poc freqüents i el seu pronòstic és pobre. Recentment s'ha descrit l'alta freqüència d'alteració de la via de PI3K a aquests tumors. L'objectiu d'aquest estudi és valorar la possible correlació entre la supervivència lliure de progressió d'una sèrie de pacients intervinguts per tumors astrocitarios en el nostre centre i l'activació de la via de PI3K definida mitjançant expressió inmunohistoquímica. Es van analitzar un total de 83 pacients. A més dels factors correlacionats en la literatura amb la supervivència lliure de progressió (grau, cirurgia i edat), l'estudi mostra una correlació directament proporcional amb els nivells de pFOXO i inversament proporcional amb p27. El valor d'aquestes troballes haurà de ser validat posteriorment.

Estratègies de teràpia gènica per a neuropatia diabètica

L'objectiu del projecte consisteix en desenvolupar estratègies de teràpia gènica per al tractament de la neuropatia diabètica. Per a la teràpia gènica és necessària la utilització de vectors per tal d'introduir el material genètic exogen en les cèl•lules diana. En aquest projecte s'utilitzen vectors derivats de virus adenoassociats i es fan estudis de tropisme de diferents serotips de vectors administrant-los per diferents vies. D’aquesta manera es pot escollir quin és el millor vector i la millor via d'administració per a cada cas, i en el cas d'aquest projecte, per a tractar les cèl•lules afectades en la neuropatia diabètica. La neuropatia diabètica és una complicació de la diabetis per a la qual no hi ha cap tractament. Afecta les cèl•lules del sistema nerviós perifèric (neurones sensorials, neurones motores i cèl•lules de Schwann) i és la causa la major part de les amputacions d'extremitats inferiors. En aquest projecte es pretén estudiar quines són les possibles causes del desenvolupament de la neuropatia diabètica analitzant canvis a nivell de l'expressió gènica en models de ratolins diabètics i també en els models in vitro dissenyats per al projecte. Posteriorment es vol proposar un tractament de teràpia gènica mitjançant els resultats dels estudis de tropisme dels vectors virals i dels estudis d'expressió gènica dels models de diabetis.

Estudio prospectivo, longitudinal y observacional, sobre el grado de resección quirúrgica y la calidad de vida en pacientes con gliomas. Resultados de un estudio piloto.

En este estudio prospectivo observacional se evaluaron 60 pacientes diagnosticados de glioma cerebral y sometidos a algún tipo de intervención quirúrgica como parte de su tratamiento. En ellos se analizaron las variables demográficas, clínicas, la localización de las lesiones, el volumen tumoral basal, así como, escalas de calidad de vida y el efecto del grado de resección tumoral (biopsia, resección parcial y resección total/subtotal) sobre las mismas. Los hallazgos de nuestro estudio confirmaron el beneficio de las resecciones tumorales amplias en la calidad de vida de los pacientes. Se discuten las dificultades técnicas de este tipo de estudio y su importancia de la incorporación de estas escalas en futuros estudios neuro-oncológicos.

CAV2 vector gene transfer into central nervious System

Estudi realitzat a partir d’una estada al Institut de Génétique Moléculaire de Montpellier, França, entre 2010 i 2012. En aquest projecte s’ha avaluat les avantatges dels vectors adenovirals canins tipus 2 (CAV2) com a vectors de transferència gènica al sistema nerviós central (SNC) en un model primat no-humà i en un model caní del síndrome de Sly (mucopolisacaridosis tipus 7, MPS VII), malaltia monogènica que cursa amb neurodegeneració. En una primera part del projecte s’ha avaluat la biodistribució, l’eficàcia i la durada de l’expressió del transgen en un model primat no humà, (Microcebus murinus). Com ha vector s’ha utilitzat un CAV2 de primera generació que expressa la proteïna verda fluorescent (CAVGFP). Els resultats aportats en aquesta memòria demostren que en primats no humans, com en d’altres espècies testades anteriorment per l’equip de l’EJ Kremer, la injecció intracerebral de CAV2 resulta en una extensa transducció del SNC, siguent les neurones i els precursors neuronals les cèl•lules preferencialment transduïdes. Els vectors canins, servint-se de vesícules intracel•lulars són transportats, majoritàriament, des de les sinapsis cap al soma neuronal, aquest transport intracel•lular permet una extensa transducció del SNC a partir d’una única injecció intracerebral dels vectors virals. En una segona part d’aquest projecte s’ha avaluat l’ús terapèutic dels CAV2. S’ha injectat un vector helper-dependent que expressa el gen la b-glucuronidasa i el gen de la proteïna verda fluorescent (HD-RIGIE), en el SNC del model caní del síndrome de Sly (MPS VII). La biodistribució i la eficàcia terapèutica han estat avaluades. Els nivells d’activitat enzimàtica en animals malalts injectats amb el vector terapèutic va arribar a valors similars als dels animals no afectes. A més a més s’ha observat una reducció en la quantitat dels GAGs acumulats en les cèl•lules dels animals malalts tractats amb el vector terapèutic, demostrant la potencialitat terapèutica dels CAV2 per a malalties que afecten al SNC. Els resultats aportats en aquest treball ens permeten dir que els CAV2 són unes bones eines terapèutiques per al tractament de malalties que afecten al SNC.

A nuclear defect in the 4p16 region predisposes to multiple mitochondrial DNA deletions in families with Wolfram syndrome.

Wolfram syndrome is a progressive neurodegenerative disorder transmitted in an autosomal recessive mode. We report two Wolfram syndrome families harboring multiple deletions of mitochondrial DNA. The deletions reached percentages as high as 85-90% in affected tissues such as the central nervous system of one patient, while in other tissues from the same patient and from other members of the family, the percentages of deleted mitochondrial DNA genomes were only 1-10%. Recently, a Wolfram syndrome gene has been linked to markers on 4p16. In both families linkage between the disease locus and 4p16 markers gave a maximum multipoint lod score of 3.79 at theta = 0 (Pi<0.03) with respect to D4S431. In these families, the syndrome was caused by mutations in this nucleus-encoded gene which deleteriously interacts with the mitochondrial genome. This is the first evidence of the implication of both genomes in a recessive disease.

A nuclear defect in the 4p16 region predisposes to multiple mitochondrial DNA deletions in families with Wolfram syndrome.

Wolfram syndrome is a progressive neurodegenerative disorder transmitted in an autosomal recessive mode. We report two Wolfram syndrome families harboring multiple deletions of mitochondrial DNA. The deletions reached percentages as high as 85-90% in affected tissues such as the central nervous system of one patient, while in other tissues from the same patient and from other members of the family, the percentages of deleted mitochondrial DNA genomes were only 1-10%. Recently, a Wolfram syndrome gene has been linked to markers on 4p16. In both families linkage between the disease locus and 4p16 markers gave a maximum multipoint lod score of 3.79 at theta = 0 (Pi<0.03) with respect to D4S431. In these families, the syndrome was caused by mutations in this nucleus-encoded gene which deleteriously interacts with the mitochondrial genome. This is the first evidence of the implication of both genomes in a recessive disease.

Constitutive expression of FGF4 disrupts the development of the eye and the anterior CNS during mouse embryogenesi, but does not influence the expressionof shh in these areas.

The biological consequences of constitutive fibroblast growth factor-4 (fgf4) expression have been analysed during anterior CNS development of mouse chimeric embryos. Severe mutant embryos exhibit exencephaly, absence of eye development and anomalous differentiation of neuropithelium. These embryos also show ectopic limb buds resembling the early phases of limb development. Because our results show that anterior CNS in those chimeric embrios does not express shh ectopically, we suggest that malformations may be due to interference between the ectopic expression of fgf4 in the cephalic area and the receptors for the members of the FGF family that regulate brain and eye development, namely fgf8. If this is correct, the results indirectly suport the crucial role of fgf8 in patterning the anterior CNS.

Papel funcional del receptor nuclear Nurr1 en el sistema nervioso central de mamífero

Tesis (Doctorado en Ciencias con Especialidad en Morfología) UANL

Estudo e implementação da programação genética para síntese de fala

Este trabalho descreve a aplicação da Programação Genética, uma técnica de Computação Evolucionária, ao problema da Síntese de Fala automática. A Programação Genética utiliza as técnicas da evolução humana para descobrir programas bem adaptados a um problema específico. Estes programas, compostos de instruções, variáveis, constantes e outros elementos que compõe uma linguagem de programação, são evoluídos ao longo de um conjunto de gerações. A Síntese de Fala, consiste na geração automática das formas de ondas sonoras a partir de um texto escrito. Uma das atividades mais importantes, é realizada através da conversão de palavras e letras para os sons da fala elementares (fonemas). Muitos sistemas de síntese são implementados através de regras fixas, escritas por programadores humanos. Um dos mais conhecidos sistemas de síntese é o FESTIVAL, desenvolvido pela Universidade de Edimburgh, usando a linguagem de programação funcional LISP e um número fixo de regras. Neste trabalho, nós exploramos a possibilidade da aplicação do paradigma da Programação Genética, para evoluir automaticamente regras que serão adotadas para implementação do idioma Português na ferramenta FESTIVAL, desenvolvido no projeto SPOLTECH (CNPq – NSF cooperação entre UFRGS e Universidade do Colorado). A modelagem do problema, consiste na definição das regras de pronúncia do Português Brasileiro, que a implementação do sistema FESTIVAL pronuncia erradamente, já que o mesmo foi implementado primariamente para o idioma Inglês. A partir destas regras, o sistema de Programação Genética, desenvolvido neste trabalho, evolui programas que constituem boas soluções para a conversão de letras para fonemas. A descrição dos resultados obtidos, cobre detalhes sobre a evolução das soluções, complexidade e regras implementadas, representadas pelas soluções mais bem adaptadas; mostrando que a Programação Genética, apesar de ser complexa, é bastante promissora.