Els inicis de la filologia catalana moderna: estudi biogràfic d'Antoni de Bastero i Lledó, canonge de Girona (1675-1737)

Treball resultat d’un seguit de recerques paral·leles a l’estudi de l’obra filològica d’Antoni de Bastero, considerat avui el m��s important filòleg del segle XVIII, precursor dels estudis literaris i lingüístics moderns al nostre país

Anàlisi crítica d'"Ofrena" (poesia) de Josep Carner

La tesi doctoral consisteix en una lectura crítica de la secció "Ofrena" composta de 178 poemes, del llibre que el poeta català (1884-1970) va publicar el 1957 com a obra poètica completa, després d'una profunda selecció i revisió dels poemes que havia escrit al llarg de m��s de 50 anys. La lectura deixa de banda la dimensió historiogràfica de la poesia de Carner i es centra en una anàlisi textual de la secció a partir d'un apartat de conceptes provinents de la teoria literària d'aquest segle i d'alguns dels corrent de pensament que en formen part, com l'estructuralisme, la semiòtica, el New Criticism, la desconstrucció, etc. Així, la tesi té dos objectius fonamentals: l'estudi del corpus que formen els poemes de la secció "Ofrena" de Poesia, i l'esbós de les possibilitats crítiques que ofereixen determinats enfocaments de l'estudi sincrònic de la literatura.

La pobreza de Cervantes : discurso

Velada literaria dedicada por el Instituto de 2ª Enseñanza de Valencia con motivo del tercer Aniversario de la aparición del Quijote

El examinador confirmado en su mismo examen : de ser fabulosa, i de burla, la permanencia del Oratorio de las Virtudes en tiempo de Moros, i su sitio. Se desvanecen ... los fundamentos ... sobre que la apoyò Juan Bautista Vergara, Fabriquero de San Estevan, en su inocente Papel, lleno de equivocaciones

Segun Vicente Ximeno, T. II, p. 284 el autor del escrito contestado no fue Juan Bautista Vergara, sino Francisco Mira

Juicio de la II Apologia del P. Fr. Jacinto Segura : I. Demostracion de la cortedad del Dr. Marcial Emo Mogunez en materia de antiguedades

Fortunato Januseni, es el anagrama de Juan Antonio Fuster.

Discurso politico-legal sobre la ereccion de los diputados y personeros del comun de los reynos de España... : con un copioso tratado peculiar de el Tribunal de Repeso o Amotacén, manejo de los propios y arbitrios y las tarifas de lo vendible por menor... /

Mode of access: Internet.

Discurso politico-legal sobre la ereccion de los diputados y personeros del comun de los reynos de España ... : con un copioso tratado peculiar de el Tribunal de Repeso o Amotacén, manejo de los propios y arbitrios y las tarifas de lo vendible por menor ... /

Mode of access: Internet.

Discurso politico-legal sobre la ereccion de los diputados y personeros del comun de los reynos de España ... : con un copioso tratado peculiar de el Tribunal de Repeso o Amotacén, manejo de los propios y arbitrios y las tarifas de lo vendible por menor ... /

Mode of access: Internet.

Martin Heidegger

Nota biogràfica sobre el filòsof Martin Heidegger on es fa, per una banda, un breu repàs dels principals fets de la seva vida com a filòsof i, per una altra banda, un breu repàs de la seva obra

Hi ha veritats necessàries a posteriori?

En aquest treball es discuteix l’afirmació de Kripke de que certes identitats teòriques són exemples de veritats necessàries a posteriori

La passió per la pintura

Comentari de les obres del pintor gironí Quim Corominas que van ser exposades al Museu d’Història de la Ciutat de Girona sota el títol “Corominas: els anys pintats. Retrospectiva 1967-2000”

Retrat de Joella (de l’art objectual al m��tode paranoicocrític)

És una traducció de l'article de Valeriano Bozal, es tracta de la història i comentari de l’obra Retrat de Joella ,de Salvador Dalí i Man Ray. Joella Bayer era, en aquell moment, esposa del galerista Julien Levy. Es tracta d’un bust fet per Man Ray i pintat per Salvador Dalí

Dalí o les paradoxes de la pintura

És una traducció de l'article d'Alessandra Fornasiero. Es tracta d'un breu repàs i comentari de l’obra de Dalí als seus inicis. Des de la seva estada a l’Acadèmia Real de San Fernando, a Madrid, a començament de la dècada dels anys 20 fins a la seva estada a París cap al final de la mateixa dècada

Una Lliçó d'història de la llengua literària: El pròleg a l'Atheneo de Grandesa, de Josep Romaguera

Text de la lliçó que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el pròleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi pretén establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difícil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, però que gairebé sempre ha estat també mal entès, o entès de manera incompleta