894 resultados para Seminiferous epithelium cycle


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

The Mongolian gerbil (Meriones unguiculatus) is a small rodent native to the arid regions of Mongolia and Northeastern China. The present study provides descriptions of both the cellular associations of the seminiferous-epithelium cycle and relative frequencies of stages in the gerbil. Based on the development of the acrosomic system and the nuclear morphology changes using the PAS-H staining technique, the transformation of spermatids into spermatozoa was divided into 15 steps. The first 12 steps were used to identify 12 stages or cellular associations and the other three steps were spread among the first six stages of the cycle of the seminiferous epithelium. The relative frequencies found for stages I through XII were: 13.15; 8.06; 8.98; 6.48; 5.37; 6.71; 7.36; 7.45; 7.27; 5.83; 11.53 and 11.81, respectively. Stage I had the highest frequency while stage V proved the lowest frequency among the XII stages. The pattern of spermatogenesis is similar to those of rodents used as laboratory animals. The present description is the first for this rodent and provides the foundation for a variety of future studies of the testis in this animal. © 2002 Elsevier Science Ltd. All rights reserved.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Fêmeas e machos adultos de P. squamosissimus (Pisces, Teleostei, Sciaenidae) foram coletados mensalmente no Rio Pará, que banha a ilha do Capim (PA) (S 010 34. 971`; W 0480 52.932`), durante o período de fevereiro de 2004 a fevereiro de 2005, correspondendo ao total de 234 espécimes. As gônadas foram coletadas, fixadas e processadas de acordo com os métodos usuais utilizados para processamento em parafina e análise em microscopia de luz. A espécie em estudo é uma das principais fontes de proteína animal para a população local, sendo capturada de forma intensa e ininterrupta ao longo do ano. Com base em informações dos pescadores locais, essa captura parece estar determinando uma aparente diminuição quantitativa e qualitativa em seus estoques locais. A espécie apresenta desova parcelada e o desenvolvimento gonadal foi caracterizado nos estádios de repouso, maturação, maduro e esvaziado ou semi-esvaziado. Gônadas maduras foram encontradas nos meses de dezembro, janeiro e julho. A análise de correlação entre o estádio gonadal maduro e a variação temporal da relação gonadossomática (ΔRGS) indica também a ocorrência de desova nos respectivos meses. Não obstante, as informações obtidas da correlação entre a ΔRGS e a média de oócitos maduros e percentual de espermatozóides por túbulo seminífero, respectivamente, também indicaram haver desova nos respectivos meses, sendo que aparentemente a espécie apresenta uma desova mais intensa ou desova principal entre os meses de dezembro e janeiro (inverno), e outra desova menos intensa ou secundária no mês de julho (verão). Com base no método da morfologia tubular, foram determinados oito estádios do ciclo do epitélio seminífero (CES), sendo que no estádio 1 os túbulos seminíferos são compostos por espermatogônias primárias e cistos de spermatogônias secundárias; o estádio 2 é composto por espermatogônias primárias e secundárias e cistos de espermatócitos; estádio 3 é caracterizado por espermatogônias primárias, secundárias, cistos de espermatócitos e de espermátides jovens ou recém-formadas; estádio 4 com túbulos seminíferos caracterizados pela presença de espermatogônias primárias e secundárias, espermatócitos e por cistos de espermátides jovens e tardias; estádio 5 apresenta todas as células anteriores e é marcado pelo surgimento de espermatozóides no lúmen tubular; estádio 6 tem como características a diminuição dos cistos de células germinativas e considerável aumento do número de espermatozóides no lúmen tubular; os túbulos seminíferos no estádio 7 contêm poucos cistos de células germinativas e se inicia o esvaziamento da massa de espermatozóides do lúmen tubular; estádio 8 é o último do CES e é caracterizado pela aparente desorganização dos cistos remanescentes de células germinativas no túbulo seminífero.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Esta pesquisa analisa o desenvolvimento da espermatogênese em caititus (Tayassu tajacu) e determina a idade em que atingem a puberdade, considerando-se a biometria testicular e dos túbulos seminíferos, a quantificação das células espermatogênicas, a descrição morfológica dos estádios do ciclo do epitélio seminífero (CES), a freqüência relativa com a qual aparecem no interior dos túbulos seminíferos e o rendimento geral da espermatogênese. No experimento, os animais foram divididos de acordo com a faixa etária, em cinco grupos, com três animais em cada grupo, sendo G1 (7 a 8 meses), G2 (9 a 10 meses), G3 (11 a 12 meses), G4 (13 a 14 meses) e G5 (15 a 16 meses). Os animais foram submetidos à cirurgia de orquiectomia, para obtenção das amostras testiculares, as quais foram fixadas em solução de Alfac por 24 horas e processadas histologicamente, onde cortes de 5 μm foram corados em Hematoxilina-Eosina. Tendo como base, o método da morfologia tubular, foi feita a quantificação dos tipos celulares corrigidos para seus diâmetros nucleares médios de 10 secções transversais de túbulos seminíferos no estádio 1 do CES para animais com a espermatogênese estabelecida e 20 secções transversais para os animais mais jovens, nos quais não havia atividade espermatogênica estabelecida; e também a classificação dos estádios do ciclo do epitélio seminífero, por meio da análise de 100 secções transversais de túbulos seminíferos. Os dados da biometria testicular, a saber, o peso, o comprimento e a largura, revelaram crescimento constante e gradual com diferenças estatísticas significativas (p<0,05) e alta correlação entre si. Os valores do diâmetro tubular apresentaram significância estatística do G1 ao G4, a partir deste, tiveram crescimento acelerado e contínuo, não havendo significância estatística (p >0,05). De acordo com as análises quantitativas e morfológicas das células espermatogênicas que compõem o epitélio germinativo, os grupos etários dos animais foram classificados nas fases seguintes: impúbere (G1), pré-púbere (G2), puberdade (G3), pós-puberdade 1 (G4) e pós-puberdade 2 (G5). A fase em que ocorreu o início da atividade reprodutiva, ou seja, a puberdade, foi determinada nos animais a partir de 11 meses de idade, onde ocorreu o maior crescimento no número de células espermatogênicas e uma correlação positiva com o peso testicular. Nessa fase, as células de Sertoli, apresentaram um decréscimo significativo (p<0,05). Na determinação da freqüência relativa dos estádios do ciclo do epitélio seminífero, foram observadas oito tipos de associações, segundo o método da morfologia tubular, onde o estádio com maior e menor freqüências foram o 1 e o 3, respectivamente. A fase pós-meiótica, apresentou maior freqüência e a fase meiótica, a menor, sendo estatisticamente significativa em relação às demais. A eficiência reprodutiva foi demonstrada por meio dos valores traduzidos pelas razões celulares entre as espermatogônias do tipo A e espermátides arredondadas, não tendo sido observado aumento significativo das espermátides arredondadas entre os grupos G3 ao G5 (p>0,05); e o índice das células de Sertoli apresentou diferença estatística significativa entre todas as possíveis comparações dos grupos etários do G3 ao G5 (p <0,05).

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

A cutia (Dasyprocta aguti) é um roedor silvestre encontrado amplamente na região Nordeste do Brasil. É uma espécie muito utilizada pela população humana de baixa renda como fonte alternativa de proteína na alimentação. Foram utilizadas 31 cutias, machos, provenientes da Universidade Federal do Piauí (FUFPI), Estado do Piauí e da Escola Superior de Agricultura de Mossoró Estado do Rio Grande do Norte. Os animais foram divididos em grupos etários desde o nascimento até os 14 meses de idade. O diâmetro nuclear médio foi obtido pela medida de 10 núcleos do tipo celular estudado em cada testículo, no estágio 1 do ciclo do epitélio seminífero. Nos animais que não apresentaram o epitélio organizado em estágios bem definidos em virtude da idade, foram feitas medidas em secções transversais escolhidas somente pelo contorno circular. O início da assincronia do processo espermatogênico foi observado a partir dos seis meses de idade. A puberdade, na cutia Dasyprocta aguti, foi definitivamente estabelecida a partir dos nove meses de idade, pois estavam presentes todos os tipos celulares e espermatozóides liberados no lume tubular em grande parte do parênquima testicular.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Estudos baseados nas características testiculares estão altamente relacionados com a eficiência reprodutiva de varias espécies. Assim, o projeto desenvolvido teve como objetivo identificar as células do epitélio seminífero, caracterizar histologicamente suas associações, que formam os estádios, e determinar a frequência destes. Os fragmentos de testículos, com 30, 45, 60, 75, 90, 105, 120, 150 dias foram coletados no Centro de Multiplicação da Universidade Federal Rural do Semi-Árido (UFERSA), Mossoró/ RN. Passando pelos processos de fixação, lavagens em soluções de concentrações crescentes de álcoois (70-100%), desidratação em xilol, inclusão em Histosec®, preparação das lâminas histológicas, colorações em Hematoxilina e Eosina (HE) e suas fotomicrografias para a caracterização dos núcleos celulares do epitélio germinativo e a definição dos oitos estágios do ciclo do epitélio seminífero (CES) baseados no Método da Morfologia Tubular. Das faixas etárias analisadas todos os animais de 90-150 dias de idade apresentaram todos os estádios do CES. Os estádios I e III foram os que apresentaram maior e menor freqüência, respectivamente. Os animais caracterizados como pré-púberes (30 dias), púberes (45-90 dias de idade) e pós-púberes (105150 dias de idade) apresentaram os estádios I, VIII e IV com uma maior freqüência, respectivamente.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

The aim of the present study was to establish and compare the durations of the seminiferous epithelium cycles of the common shrew Sorex araneus, which is characterized by a high metabolic rate and multiple paternity, and the greater white-toothed shrew Crocidura russula, which is characterized by a low metabolic rate and a monogamous mating system. Twelve S. araneus males and fifteen C. russula males were injected intraperitoneally with 5-bromodeoxyuridine, and the testes were collected. For cycle length determinations, we applied the classical method of estimation and linear regression as a new method. With regard to variance, and even with a relatively small sample size, the new method seems to be more precise. In addition, the regression method allows the inference of information for every animal tested, enabling comparisons of different factors with cycle lengths. Our results show that not only increased testis size leads to increased sperm production, but it also reduces the duration of spermatogenesis. The calculated cycle lengths were 8.35 days for S. araneus and 12.12 days for C. russula. The data obtained in the present study provide the basis for future investigations into the effects of metabolic rate and mating systems on the speed of spermatogenesis.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

A morphometric study was conducted on the testis of the domestic quail Coturnix coturnix japonica to determine testicular kinetics. We investigated the variability along the year of testicular parameters such as seminiferous tubule diameter, germinal epithelium height and amount of meiotic figures of maturing spermatids in the seminiferous epithelium and of sperm in the tubular lumen. The results of morphometric analysis showed the occurrence of an annual testicular cycle defined by four distinct phases: a resting phase (at the end of summer), a recrudescence phase (in the fall), a proliferative phase (at the end of winter and beginning of spring), and a regression phase (spring and summer). We also observed that the testes of adult quails present elevated and maximal spermatogenic activity in fall-winter (short-day period) and at the beginning of spring, respectively, and lower values in spring and summer (long-day periods), with minimum values at the end of summer.

Relevância:

90.00% 90.00%

Publicador:

Resumo:

Body and testicular biometric parameters are very important for establishing reproductive patterns and, consequently, the development of protocols for assisted reproduction in different species. A direct correlation between the testis weight and the sperm population was observed in other studied species, because the testis size primarily reflects the total volume of the seminiferous tubule, its main component. The objective of this study was to determine the testicular volume parameters and correlate data from morphometry of testis and seminiferous tubules with body mass in six adult crab-eating foxes. The mean body weight of the crab-eating foxes in this study was 6.53 kg, with approximately 0.068% allocated to the testicular mass and 0.042% specifically to seminiferous tubules, which represented 87.5% of the testicular parenchyma. The albuginea comprised 12.5% of the testicular mass. The mean diameter of seminiferous tubules was 236 µm, and the mean thickness of the seminiferous epithelium was 62.9 µm. Values of tubular parameters indicate a sperm productivity close to those observed in previously studied carnivores.

Relevância:

90.00% 90.00%

Publicador:

Resumo:

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Relevância:

90.00% 90.00%

Publicador:

Resumo:

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Relevância:

90.00% 90.00%

Publicador:

Resumo:

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)