Importació d'obres artístiques dels Països Baixos del Sud a Catalunya durant els segles XV i primera meitat del XVI

Durant els segles XV i primera meitat del XVI, tota mena de productes de luxe eren exportats des dels Països Baixos del sud a tota Europa, moda fomentada pels ducs de Borgonya, que governaven el territori. Malgrat el major número d’estudis sobre les relacions entre la Corona de Castella i Flandes a finals de l’Edat Mitjana, i les més nombroses peces flamenques conservades en aquesta regió veïna, també la Corona d’Aragó mantenia intenses relacions comercials amb els Països Baixos del sud, essent la colònia de mercaders catalans de les primeres en establir-se a Bruges, principal port d’exportació a l’època. És nombrosa la documentació referida a naus catalanes viatjant cap al nord, així com als privilegis de què gaudia aquesta colònia de mercaders. Un bon grapat de peces d’aquesta procedència es conserven a museus i institucions locals. Malgrat que de moltes no se’n coneix el moment d’arribada, d’altres es troben ben documentades o se’n pot deduïr la seva presència a Catalunya des de finals de l’Edat Mitjana, conformant un farcit catàleg. D’altra banda, la documentació d’arxiu ens proporciona valuoses notícies sobre la gran quantitat de peces flamenques avui desaparegudes però que haurien existit a l’època, evidenciant que el que avui ens resta no és més que una molt petita porció del que hauria estat a finals de l’Edat Mitjana, i ens permet acostar-nos a una visió de la societat i els seus gustos més propera a la realitat de l’època, posant de manifest que la moda flamenca arrelaria intensament a Catalunya.

Promoció, edició i difusió d'obres jurídiques a Catalunya a cavall dels segles XVI i XVII

Aquest treball té com a context un període clau de la Catalunya moderna, l’arc cronològic que s’obre entre 1585 a 1621 i comprèn l’etapa final del regnat de Felip I (II de Castella) i el regnat de Felip II (III): una època en què el país consolida un projecte polític entorn de les seves vigoroses institucions de legitimitat ascendent, erigides en contrapoder de la monarquia (Pérez Latre 2004).

Els serveis socials en l'administració comarcal : marc legal i institucional

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya

Els serveis socials en l’administració comarcal. Procés d’implantació i estructuració

El govern de la Comuniata Autònoma de Catalunya ha reinstituït l'organització comarcal que ja havia implantat la Generalitat durant la II República, Ara però, s'ha otorgat als Consells Comarcals, com a òrgan de govern de les comarques, un marcat caràcter institucional i administratiu. Per tant, l'administració comarcal a Catalunya s'adscriu entre les administracions locals, i com un nou nivell intermedi entre el municipi i la província (mentre aquesta subsisteix) o bé la Comunitat Autònoma. Aquesta modificació del model estatal d'Administracions Públiques, evidentment, condiciona l'organització del sistema de serveis socials.El present treball pretén estudiar, a través del repositoir legislatiu, el marc institucional en el qual s'organitzen els serveis social d'àmbit comarcal. Això ens ha de permetre conèixer més el context pròxim en el què actuen els equips i professionals del medi comarcal. Ells són els principals destinataris d¡aquesta proposta d'anàlisis: però igualment pot ajudar als altres professionals a reflexionar sobre el procés d'estructuració dels serveis de benestar social que s'està desenvolupant a Catalunya

La fi del censal: reducció de l'interès o vaga de pensions? (1750-1861)

La reducció de l'interès del 5 % al 3 % ha estat considerada el principi de la fi dels censals. Però aquest argument no té en compte que la de 1750 va ser només l'última d'una sèrie de reduccions del for de censal, que també es produïren a Anglaterra, França o Castella, i que els primers símptomes de retracció de l'oferta de préstecs censals no apareixerien fins a la darreria del segle XVIII o principi del segle XIX. L¿article proposa una explicació alternativa d¿aquelles reduccions, que ajustaven l'interès a l'alça coetània del valor patrimonial de la terra i la minva de la rendibilitat del seu esmerç, i de la fi del censal a partir de l'impagament de pensions que es desencadenà a les acaballes del segle XVIII, juntament amb la vaga de delmes i rendes de la terra, quan s'havien esgotat, en bona part, les possibilitats d'expansió agrària del segle XVIII.

El derecho a una buena administración

El dret a una bona administració va néixer a la Unió Europea i a la seva creació jugà un paper fonamental el Defensor del Poble Europeu. Aquest dret, reconegut a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (més coneguda com a Carta de Niça), no adquirí rang de dret primari i clara força vinculant fins el 1 de desembre de 2009, data en la que va entrar en vigor el Tractat de Lisboa. A nivell nacional, no existeix una normativa que reguli de manera expressa el dret a una bona administració. Ara bé, alguns dels subdrets que formen part del dret a una bona administració sí són reconeguts per la nostra Carta Magna i altres per la normativa infraconstitucional, com és la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. En canvi, a nivell autonòmic, alguns dels nous Estatuts d’Autonomia aprovats entre els anys 2006 y 2008 han incorporat de forma expressa el dret a una bona administració. Alguns exemples són els següents: l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, l’Estatut d’Autonomia per a Andalusia i l’Estatut d’Autonomia de Castilla i Lleó. Finalment, no ha d’obviar-se que el dret a una bona administració es troba íntimament lligat als codis de bona conducta administrativa ja que només conscienciant al personal que forma part de l’Administració, es podrà arribar a la màxima eficàcia d’ acord amb l’ètica.

Lauseita Jak. Juteinin kirjoista

Apologie. - Kiitosuhri Aleksanterille I:lle keisarille ja suurelle ruhtinaalle elin aikanansa Suomen kansan puolesta. - Laulu Suomelle. - Muisto-patsas Suomessa Aleksanterille I:lle keisarille ja suurelle ruhtinaalle. - Laulu rauhan ruhtinaasta. - Runo Pohjan sodasta, aljettu Venäjässä ja päätetty Parisissa yhteiseksi rauhaksi. - Kiitos-veisu rauhasta.

Recueil de lettres originales.

Contient : 1 Lettre close « de par le roy... LOYS [XI]... Donné à Arras, le XIIIIe jour d'avril » ; 2 Lettre close « de par le roy... CHARLES [VIII]... Donné à Rouen, le XXVIe jour de novembre » ; 3 Lettre du roi « FRANÇOYS [Ier]... à monseigneur Du Bouchaige,... Escript à la Coste St André, le XVIe jour de juillet » ; 4 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE [DE SEMBLANÇAY]... à monseigneur Du Bouchaige,... De St Germain, le VIIIe jour de feuvrier » ; 5 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE [DE SEMBLANÇAY]... à... monseigneur Du Bouchaige,... De Paris, le XIIe jour de feuvrier » ; 6 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur [Du] Bouchaige,... Escript à Paris, le XVIIIe jour de feuvrier » ; 7 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à... monseigneur Du Bouchaige,... Escript à Paris, le XXVe jour de feuvrier » ; 8 Lettre de JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à St Mor, le deuxiesme de mars » ; 9 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris... ce IIIe de mars » ; 10 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Paris, le Vme jour de mars » ; 11 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... [Du Bouchaige]... De Paris, le XVIe jour de mars » ; 12 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Paris, le XXXe jour de mars » ; 13 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De St Mor pres Paris, ce samedi au soir IIIIe d'avril » ; 14 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Paris, le XVIIe jour de avril » ; 15 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris, samedi au soir XVIIIe d'avril » ; 16 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript à St Mor des Fossez pres Paris, le XIXe jour d'avril » ; 17 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Paris, le XXIe d'avril » ; 18 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur Du Bouchaige,... De St Germain, le VIIe jour de may » ; 19 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris, le VIIe de may » ; 20 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Paris, le VIIIe jour de may » ; 21 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De St Germain, le VIIIe. jour de may » ; 22 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Lyon, le Xe jour de may » ; 23 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De St Germain, le XIIIme jour de may » ; 24 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE » à « monseigneur de Laubepin,... Escript de St Germain, le XIIIIe jour de may » ; 25 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... D'Orleans, ce mercredi XXe de may » ; 26 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Paris, le XXI jour de may » ; 27 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Compiegne, ce XXVIIe de may » ; 28 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE » à « monseigneur de Laubepin,... De Tours, se vendredi XXIXe jour de may » ; 29 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De Bleré, le IIme jour de juing » ; 30 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De Tours, le IIIIme jour de juing » ; 31 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... au seigneur Du Bouchaige,... Escript à la Tour Du Pin, le VIIIe jour de juing » ; 32 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à messrs de Laubepin et eleu de Loches, Me Ysaac Maron,... De Bloys, le VIIIme jour de juing » ; 33 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De Paris, le XIIme jour de juing » ; 34 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à St Quentin, le XIIIe jour de jung » ; 35 Reçu d'une « quictance... de monseigneur Du Bouchaige, messire Ymbert de Baternay,... » par « Jaques de Beaune,... Le XVIIme jour de juing, l'an mil cinq cens et quinze » ; 36 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE » au Sr Du Bouchage. « De Amyens, le XVIIIe jour de juing » ; 37 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Monstereul, ce samedi matin... XXVIIe jour de juing » ; 38 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Monstereul, ce derrenier jour de jung » ; 39 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Abeville, ce VIIe jour de juillet » ; 40 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript d'Abeville, se Xe jour de juillet » ; 41 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Lyon, ce XIIe jour de juillet » ; 42 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Abev[i]lle, ce XIIIe jour de juillet » ; 43 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Arques, ce XVIIIe jour de juillet » ; 44 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Arcques, se dimanche au soir XIXe de juillet » ; 45 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur de Laubepin,... De St Germain, le XVIIIe jour de juillet » ; 46 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Amboyse, ce lundi XXe de juillet » ; 47 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Diepe, le XXIIIe jour de juillet » ; 48 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Diepe, XXIIIIe jour de juillet » ; 49 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript de Fontaine le Bourg, le XXVIIIe jour de juillet » ; 50 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Tours, le XXVIIIe jour de juillet » ; 51 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Tours, le derrenier jour de juillet » ; 52 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Rouam, le deuxiesme jour d'aoust » ; 53 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript à Rouam, le VIIe jour d'aoust » ; 54 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à messrs de Laubepin et de Vitray,... Escript de Blois, le XIIe jour d'aoust » ; 55 Lettre de « JA[CQUES] DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Lyon, le XIIe d'aoust » ; 56 Lettre de « JACQUES DE BEAUNE,... D'Amboise, le XXVe d'aoust » ; 57 Lettre de « JA[CQUES] DE BEAUNE,... De Rouam, le XXVIIe d'aoust » ; 58 Lettre de « JACQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Evreux, ce VIIe jour de septembre » ; 59 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... [Du] Bouchaige,... Escript d'Evreux, ce samedi au soir XIIme jour de septembre » ; 60 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript de Beaumont, le XXVIIIe jour de septembre » ; 61 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... Escript à Tuny pres Argenten, ce jour St Michel » ; 62 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Argenten, le VIIe jour d'octobre » ; 63 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... D'Amboise, ce IXe d'octobre » ; 64 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... D'Amboise, ce XIe d'octobre » ; 65 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Vendosme, ce jeudi matin XVe jour d'octobre » ; 66 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Amboise, ce XXIIe jour de novembre » ; 67 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... Escript à Amboise, ce XXVIIe de novembre » ; 68 « Double de la quittance de par monseigneur le general de Beaune [Sr de Semblançay] à monseigneur de Forges,... Fait à Tours, ce dernier jour de novembre, l'an mil cincq cens et dix » ; 69 « Recepissé de monseigneur de Samblançay,... Jacques de Beaune », délivré à « monseigneur Du Bouchaige, messire Ymbert de Batarnay », pour « une quictance... Le XIme jour de decembre, l'an mil cinq cens et dix neuf » ; 70 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... à monseigneur... Du Bouchaige,... De Tours, ce derrenier jour de decembre » ; 71 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Tours, le XXVIIIe jour de decembre » ; 72 Lettre de « JAQUES DE BEAUNE,... De Tours, le XIXe de decembre »

Estudi dels espais esportius per a l'Educació Física : proposta de planificació als centres escolars de la província de Lleó.

Resumen tomado del autor. Contiene tablas, gráficas y esquemas

Parasitisme i condició del lluç (Merluccius merluccius) del Golf de Lleó

El lluç europeu del Golf de Lleó és una espècie amb un gran valor comercial a les llotges catalanes per la qual cosa es troba sobreexplotat. Els paràmetres indicadors de la condició física avaluen la salut dels peixos i poden ajudar a predir la productivitat de les poblacions explotades. Un factor que pot estar relacionat amb la condició és el parasitisme, tot i que les investigacions en aquest sentit són molt escasses. Aquest estudi avalua per primera vegada la relació entre parasitisme i condició del lluç europeu. S’han examinat 30 individus, entre gener i març de 2010, i s’han localitzat paràsits que s’han classificat com a nematodes, cestodes, copèpodes i trematodes. S’han calculat també, els índexs de condició Le Cren, índex hepatosomàtic, índex gonodosomàtic i contingut lipídic en fetge i gònades. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que els lluços infectats amb copèpodes tenen una quantitat inferior de lípids al fetge, la qual cosa podria indicar una menor condició física. Malgrat tot, cal disposar de més mostres per poder afirmar aquest fet, així com una sèrie temporal de dades que comprengui totes les estacions de l’ any

Una Nova identificació del poeta Lluís Icard, en l’entorn de Margarida de Prades i de Maria de Castella

L’obra del poeta Lluís Icard és prou coneguda. La va estudiar i editar Joaquim Molas (1962, 1984), Giuseppe Tavani (1988) n’analitzà la versificació, i la seva lírica ha tingut un cert relleu perquè fou un dels poetes que adreçaren versos a la reina viuda Margarida de Prades. En la seva producció també destaca una llarga Consolació amorosa, el primer text literari català que es fa ressò de la teoria mèdica de l’amor hereos tal com es va aplicar a la poesia cortesana (Cabré 2002). En aquest article voldríem proposar en primer lloc una nova identificació del poeta, fins ara incerta: es tractaria de Lluís Icard, donzell, documentat com a batxiller en dret des de 1423 i mort a començament de novembre de 1429. També voldríem resituar les seves cobles (i les d’altres poetes coetanis) per a la reina Margarida, i provar que la 'reina regnant' esmentada a la Consolació és Maria de Castella. Finalment, apuntem altres indicis per a la valoració històrica de la poesia d’Icard

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla (Coturnix c. coturnix) a les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la mitja veda del 2008

Estudi de la dinàmica poblacional de la guatlla, a partir de 507 mostres d’ales provinents de les províncies de: Ourense, Lleó, Soria, Osca i Cadis durant la campanya 2008. Els estudis que s’han realitzat són: Identificar possibles diferències en les variables biomètriques analitzades; Quantificar la superfície útil, la densitat relativa i la densitat absoluta; Determinar i comparar l’estructura de les poblacions a partir dels índexs: raó de sexe i raó d’edat; Avaluar l’estat de la muda de les guatlles; Calcular el període d’eclosió dels individus; Extreure una sèrie de conclusions sobre la biologia i la caça de l’au.

Percepció del patrimoni militar a la província de Girona i la Catalunya Nord

L’objecte d’aquest estudi rau en plantejar si els ciutadans de la província de Girona, concretament de la ciutat de Figueres, tenen una percepció d’indiferència vers el seu patrimoni militar i en si aquesta percepció ha influït en el desenvolupament turístic d’aquest patrimoni

La participació en l'esport escolar i l'autoconcepte en escolars de 10 a 11 anys de la província de Guipúscoa. 'La participación en el deporte escolar y el autoconcepto en escolares de 10 a 11 años de la provincia de Guipúzcoa'.

El resumen es traducción del publicado con el artículo

El Perfil Local : una aproximació a la política educativa local des de la veu dels regidors i les regidores de la província de Barcelona.'El Perfil Local : una aproximación a la política educativa local desde la voz de los regidores y las regidoras de la provincia de Barcelona.

Encuesta de opinión realizada a los regidores de la provincia de Barcelona sobre algunas cuestiones educativas, esta es una actividad promocionada por la Diputación de Barcelona.