Girona, ciutat fluvial

En aquest treball es descriuen les estretes relacions que la ciutat de Girona ha mantingut amb els seus rius al llarg de la seva història. Unes relacions que es poden estudiar des de diferents enfocaments (hidrològic, urbanístic, etc), però que en aquest cas se centraran específicament a resseguir la relació entre els rius gironins i el desenvolupament urbà de la ciutat de Girona a partir de l'amenaça que les inundacions han representat al llarg de la seva història. Bàsicament, es tracta de caracteritzar quan, com i per què la ciutat ha anat ocupant els espais situats a prop dels rius, i quines han estat les estratègies de defensa desenvolupades per la societat gironina per afrontar l'amenaça constant de les inundacions. En altres paraules, un exercici d'anàlisi i comprensió historicogeogràfica de la vulnerabilitat i l'adaptació de la societat gironina al risc d inundació

Aportació al coneixement de la dinàmica fluvial en la conca del riu Onyar (Girona)

Two decay rates are distinguished in the discharge hydrograph of the Onyar River, using Maillet's formula. In this way, we can know which Kina of influence is made by geomorphology and rainfall distribution on fluvial processes

Geomodelling of a fluvial system with semi-supervised support vector regression

Fluvial deposits are a challenge for modelling flow in sub-surface reservoirs. Connectivity and continuity of permeable bodies have a major impact on fluid flow in porous media. Contemporary object-based and multipoint statistics methods face a problem of robust representation of connected structures. An alternative approach to model petrophysical properties is based on machine learning algorithm ? Support Vector Regression (SVR). Semi-supervised SVR is able to establish spatial connectivity taking into account the prior knowledge on natural similarities. SVR as a learning algorithm is robust to noise and captures dependencies from all available data. Semi-supervised SVR applied to a synthetic fluvial reservoir demonstrated robust results, which are well matched to the flow performance

POTENCIAL DE INÓCULO MICORRÍZICO E IMPORTÂNCIA DO COMPRIMENTO DO MICÉLIO PARA A AGREGAÇÃO DE SOLOS DE AMBIENTE FLUVIAL

Os fungos micorrízicos arbusculares (FMAs) desempenham importante papel nos ecossistemas naturais pelo seus impactos na nutrição vegetal e estrutura do solo. O objetivo deste estudo foi determinar o potencial do inóculo micorrízico e a relação do comprimento do micélio micorrízico (CMM) dos FMAs na agregação de solos de ambientes fluviais. Foram realizadas coletas em áreas de ambiente fluvial da bacia hidrográfica do rio Itajaí-Açu, entre os municípios de Gaspar e Navegantes, em Santa Catarina. Oito áreas foram amostradas em três classes de solos, sendo elas: Cambissolo (C), Gleissolo (G) e Organossolo (O). Nos solos coletados, foram avaliadas as seguintes variáveis: potencial de inóculo micorrízico, número de esporos, CMM e análise dos atributos físicos e químicos do solo. A porcentagem de colonização micorrízica da Brachiaria brizantha no ensaio do potencial de inóculo variou de 13,8 a 55,3 % e nenhum padrão foi observado de acordo com a classe de solo. O CMM no solo variou de 10,48 a 44,67 mg g-1. O número de esporos em 100 cm3 de solo variou de 2,4 a 80. Foi observada correlação negativa entre o CMM e a proporção de macroagregados estáveis em água e correlação positiva entre CMM com microagregados. Este trabalho demonstrou que os solos da bacia do rio Itajaí-Açu possuem potencial de inóculo micorrízico suficiente para iniciar a colonização das raízes das plantas em curto período de tempo, o que pode ser importante facilitador no crescimento de espécies arbóreas usadas no processo de recuperação desses ambientes.

Early diagenesis of bone and tooth apatite in fluvial and marine settings: Constraints from combined oxygen isotope, nitrogen and REE analysis

Fossil bones and teeth of Late Pleistocene terrestrial mammals from Rhine River gravels (RS) and the North Sea (NS), that have been exposed to chemically and isotopically distinct diagenetic fluids (fresh water versus seawater), were investigated to study the effects of early diagenesis on biogenic apatite. Changes in phosphate oxygen isotopic composition (delta O-18(PO4)), nitrogen content (wt.% N) and rare earth element (REE) concentrations were measured along profiles within bones that have not been completely fossilized, and in skeletal tissues (bone, dentine, enamel) with different susceptibilities to diagenetic alteration. Early diagenetic changes of elemental and isotopic compositions of apatite in fossil bone are related to the loss of the stabilizing collagen matrix. The REE concentration is negatively correlated with the nitrogen content, and therefore the amount of collagen provides a sensitive proxy for early diagenetic alteration. REE patterns of RS and NS bones indicate initial fossilization in a fresh water fluid with similar REE compositions. Bones from both settings have nearly collagen-free, REE-, U-, F- and Sr-enriched altered outer rims, while the collagen-bearing bone compacta in the central part often display early diagenetic pyrite void-fillings. However, NS bones exposed to Holocene seawater have outer rim delta O-18(PO4) values that are 1.1 to 2.6 parts per thousand higher compared to the central part of the same bones (delta O-18(PO4) = 18.2 +/- 0.9 parts per thousand, n = 19). Surprisingly, even the collagen-rich bone compacta with low REE contents and apatite crystallinity seems altered, as NS tooth enamel (delta O-18(PO4) =15.0 +/- 0.3 parts per thousand, n=4) has about 3%. lower delta O-18(PO4) values, values that are also similar to those of enamel from RS teeth. Therefore, REE concentration, N content and apatite crystallinity are in this case only poor proxies for the alteration of delta O-18(PO4) values. Seawater exposure of a few years up to 8 kyr can change the delta O-18(PO4) values of the bone apatite by > 3 parts per thousand. Therefore, bones fossilized in marine settings must be treated with caution for palaeoclimatic reconstructions. However, enamel seems to preserve pristine delta O-18(PO4) values on this time scale. Using species-specific calibrations for modern mammals, a mean delta O-18(H2O) value can be reconstructed for Late Pleistocene mammalian drinking water of around -9.2 +/- 0.5 parts per thousand, which is similar to that of Late Pleistocene groundwater from central Europe. (c) 2008 Elsevier B.V. All rights reserved.

Avaluació dels canvis de ritme de sedimentació en el canyó submarí d'Arenys a partir del Pb-210

Amb la finalitat d’estudiar els ritmes d’acumulació de sediments durant els últims 100 anys, s’han extret tres testimonis de sediments del canyó d’Arenys a profunditats de 1074 m, 1410 m i 1632 m respectivament. Els ritmes de sedimentació basats en els perfils verticals de Pb-210 suggereixen que les tendències actuals sobre el flux i acumulació de sediments poden ser diferents a tendències passades. Durant la dècada dels 70 es va portar a terme una ràpida evolució de la flota pesquera del port d’Arenys de Mar. Aquest fet es pot relacionar amb els canvis en el ritme d’acumulació dels sediments al testimoni extret a 1074 m. Els flancs del canyó submarí són objectiu dels arrossegadors del port d’Arenys de Mar, una activitat que pot fer variar la morfologia del fons marí, la resuspensió de les partícules i pot crear fluxos de terbolesa. Per tant, els resultats suggereixen que l’activitat pesquera d’arrossegament pot afectar als ambients submarins d’una manera més important del que s’havia pensat.

The link between land-use management and fluvial flood risk : a chaotic conception?

There is much policy interest in the possible linkages that might exist between land use and downstream fluvial flood risk. On the one hand, this position is sustained by observations from plot- and field-scale studies that suggest land management does affect runoff. On the other, upscaling these effects to show that land-management activities impact upon flood risk at larger catchment scales has proved to be elusive. This review considers the reasons for why this upscaling is problematic. We argue that, rather than it reflecting methodological challenges associated with the difficulties of modelling hydrological processes over very large areas and during extreme runoff events, it reflects the fact that any linkage between land management and flood risk cannot be generalized and taken out of its specific spatial (catchment) and temporal (flood event) context. We use Sayer's (1992) notion of a `chaotic conception' to describe the belief that there is a simple and general association between land management and downstream flood risk rather than the impacts of land management being spatially and temporally contingent in relation to the particular geographical location, time period and scale being considered. Our argument has important practical consequences because it implies that land-management activities to reduce downstream flood risk will be different to traditional flood-reduction interventions such as levees. The purpose of demonstration projects then needs careful consideration such that conclusions made for one project are not transferred uncritically to other scales of analysis or geographical locations.

Macròfits com a bioindicadors de la conca fluvial d'Alinyà

L’objectiu d’aquest projecte ha sigut analitzar la qualitat de l’aigua a la Conca fluvial d’Alinyà i esbrinar quins són els factors que la determinen. Per fer-ho s’han utilitzat els macròfits (mitjançant l’índex IM) com a bioindicadors de la qualitat dels boscos de ribera i de manera indirecta determinar la qualitat de l’aigua. Es conclou que els factors més influents en els resultats són: la maca de diversitat dels macròfits donada l’època de l’any del mostreig (a la tardor), l’augment de les masses forestals homogeneïtzant el paisatge, les fortes pluges d’enguany i la contaminació puntual al nucli urbà d’Alinyà.

Magnitud y frecuencia del transporte fluvial de sedimento en una cuenca mediterránea semihúmeda

Este trabajo examina la magnitud y la frecuencia del transporte de sedimento (material disuelto, sedimento en suspensión y carga de fondo) en la cuenca de la riera de Arbúcies (Cordilleras Costeras Catalanas), a partir de los caudales diarios del periodo 1967-1992 y de las muestras de agua y sedimento obtenidas durante los años 1991 y 1992. Los resultados indican que el transporte en disolución es más uniforme en el tiempo que el transporte de material sólido, tanto en suspensión como de fondo. Los cálculos muestran que la carga sólida total depende sobre todo de crecidas frecuentes y de magnitud moderada, correspondientes al nivel de cauce lleno (bankfull). Cabe señalar, en este sentido, que los caudales bankfull suceden el 2,2% del tiempo y transportan el 56% del sedimento en suspensión y el 31% de la carga de fondo total anual. El caudal efectivo para el transporte de sedimento en este río es, por tanto, un suceso relativamente frecuente y de idéntica magnitud al caudal geomorfológicamente dominante o bankfull.

Fórmulas estadísticas de resistencia al flujo para hidráulica fluvial

El empleo en hidráulica en lámina libre de las ecuaciones de resistencia al flujo de Gauckler-Manning o Darcy-Weisbach requiere la determinación de un coeficiente de resistencia; determinación que si bien es suficientemente precisa con un reducido esfuerzo y coste en cauces artificiales, resulta mucho más difícil y cara en ríos. Con objeto de eliminar la necesidad de una estimación independiente del coeficiente de resistencia se han desarrollado estadísticamente una serie de ecuaciones para flujo permanente y uniforme en ríos, en las que se prescinde de dicho coeficiente. El presente artículo pretende ser una revisión de las fórmulas de este último tipo más difundidas en la práctica de la hidráulica fluvial.