The discovery of three lost ‘Salting’ carpets: science as a tool for revealing their history

Thesis presented at the Faculdade de Ciências e Tecnologia, Universidade Nova de Lisboa, to obtain a Master degree in Conservation and Restoration,Specialization in Textiles

Anti-TNF Therapy in the Swiss Inflammatory Bowel Disease G8 Cohort

Background: A nti-TNF d rugs (Infliximab (IFX), Adalimumab (ADA), Certolizumab pegol (CZP)) are effective in inducing and maintaining response a nd remission in i nflammatory bowel disease (IBD). Insufficient response or side effects may lead to a switch o f the anti-TNF d rug. W e aimed to e valuate the frequency and reasons for anti-TNF switches. Methods: Analysis of data from the Swiss Inflammatory Bowel Disease Cohort (SIBDCS). Eighty percent of included patients were recruited in hospitals and 20% from private practice. Results: From 2,058 patients ( 1,172 with Crohn's disease (CD), 842 with ulcerative colitis (UC) and 44 with indeterminate colitis (IC)), 772 received at least one anti-TNF. Forty-eight % of patients w ith CD, 23% with U C, a nd 30% with IC w ere ever treated with an anti-TNF drug. There was no gender difference with respect to the frequency of a nti-TNF treatment. A total of 584 patients (76%) were treated with one, 142 (18%) with two, and 46 (6%) with three anti-TNF (of which 32 were female). A total of 89% patients were treated with IFX, 28% ADA and 13% with CZP. Overall response rate (defined as drop in CDAI >100 points) to anti-TNF was 50%, with best response rates for the first used anti-TNF. Reasons t o switch t he anti-TNF w ere in 11% a primary non-response, in 38% a loss of response and in 36% anti-TNF s ide effects o r intolerance ( reasons for 15% of treatment failures not documented). Conclusion: A nti-TNF d rugs were used in h alf of the CD patients a nd in o ne quarter of U C patients. Anti-TNF d rug switch d ue to insufficient response a nd/or side effects w as necessary in one quarter of IBD patients. IFX was mainly used as first-line therapy. Best response rates were observed for the first used anti-TNF. Following analyses will identify risk median treatment duration as well as risk factors for anti-TNF switch.

Characterization and treatment of sisal fiber residues for cement-based composite application

Sisal fiber is an important agricultural product used in the manufacture of ropes, rugs and also as a reinforcement of polymeric or cement-based composites. However, during the fiber production process a large amount of residues is generated which currently have a low potential for commercial use. The aim of this study is to characterize the agricultural residues by the production and improvement of sisal fiber, called field bush and refugo and verify the potentiality of their use in the reinforcement of cement-based composites. The residues were treated with wet-dry cycles and evaluated using tensile testing of fibers, scanning electron microscopy (SEM) and Fourier transform infrared (FTIR) spectroscopy. Compatibility with the cement-based matrix was evaluated through the fiber pull-out test and flexural test in composites reinforced with 2 % of sisal residues. The results indicate that the use of treated residue allows the production of composites with good mechanical properties that are superior to the traditional composites reinforced with natural sisal fibers.

Rittermere Farm Craft Studio Fonds, 1951-2006

During the 1950’s, the Rittenhouse family of Vineland in the Niagara Peninsula opened a craft store and studio. Within a short period of time, they realized that resources for the craft of rug hooking were in demand and they began to build their business around this niche. Edna Rittenhouse, the mother, was the wool dyer; Margaret Rowan, the daughter, was the pattern designer; Ted Rowan, the son-in-law, changed careers and became the manager of the family business. The 1960’s were a prosperous time, not only in the Niagara Peninsula, but also for the Rittenhouse business. Edna Rittenhouse had been hooking rugs for decades but she and her family worked at developing and sharing newer techniques with newer materials. Shading manuals were authored and published; students became teachers; creativity abounded in the demand for and the creation of new designs. Instead of using woolen yarn, they were using pure woolen fabric; instead of using a standard cutter, they began using a uniquely designed cutter; instead of using frames, they employed a table top method. The new material and technique resulted in a rug with a smooth, uniform texture and a soft nap. Since many crafters belonged to crafters guilds, Margaret and Ted Rowan began promoting the idea of a guild for rug hookers and in time the Ontario Hooking Craft Guild was also a reality. A joint project between Chatelaine magazine and the Rittermere studio for Canada’s centennial year of 1967 was extremely well received within the circle of hooking crafters and the Rittermere Farm Craft Studio became a North American landmark for crafters. From this point onward the studio had a large customer base not only in North America but also overseas. The studio remained popular until 1984 when Margaret and Ted Rowan decided to retire. The Rittermere name has been preserved in the name of Rittermere-Hurst-Field which is a similar business located in Aurora which is just north of Toronto.

Mecanismes cel·lulars en la curació de ferides a Hirudo medicinalis

S'estudia la histologia normal de la paret corporal d'Hirudo medicinalis i els canvis morfogenètics que es donen durant el procés de cicatrització de ferides per incisió, cauterització i nitrat de plata. El procés de curació de ferides a Hirudo medicinalis consta d'una fase de formació d'un tap cel·lular, el pseudoblastema, d'un procés de reepitelització i de la formació d'un teixit cicatricial, com en els altres hirudinis estudiats (Myers, 1935; LeGore i Sparks, 1971; Cornec, 1984). Hem observat també el fenomen de la contracció de la ferida que permet l'acostament dels marges de la ferida. Formació i evolució del pseudoblastema El pseudoblastema, a diferència d'altres espècies estudiades, està format per un sol tipus cel·lular: les cèl·lules vasocentrals, provinents del teixit vasofibrós, una especialització del teixit connectiu. Aquestes cèl·lules estan capacitades per realitzar les diferents funcions que en espècies rincobdèl·lides realitzen diferents tipus cel·lulars. En concret: taponament de la ferida a través de la formació del pseudoblastema, fagocitosi dels teixits necrosats i regeneració, almenys d'una part, de la matriu connectiva cicatricial. També són responsables de la contracció de la ferida. Les cèl·lules vasocentrals en el seu estadi de repòs es troben en el teixit vasofibrós formant agrupacions coherents, però sense mostrar unions intercel·lulars especialitzades visibles en ME. La coherència del grup queda assegurada per les interdigitacions entre les cèl·lules vasocentrals i probablement per unions tipus adherens o especialitzades. Les unions amb la matriu són de tipus adherens. Aquestes cèl·lules vasocentrals presenten feixos de filaments d'actina força conspicus. En produir-se una ferida les cèl·lules vasocentrals s'activen, desconnecten les unions intercel·lulars i amb la matriu i migren cap a la zona afectada, on s'acumulen. El pseudoblastema actua com un tap cel·lular que funciona de forma eficient per tancar la ferida en un plaç de temps relativament curt. El pseudoblastema forma un teixit coherent amb unions intercel·lulars tipus adherens, caracteritzades per material electrodens en la cara intracitoplasmàtica, feixos de filaments d'actina que hi convergeixen i espais intercel·lulars petits, de 17-20 mm, atravessats per petites fibril·les. Un cop finalitzat el procés de reepitelització, es produeix una contracció de la ferida. Es produeix per la retracció del pseudoblastema cap a l'interior de l'animal. El pseudoblastema disminueix la seva amplària i arrossega els teixits contigus provocant un tancament. La força motriu que provoca la retracció i l'arrossegament dels teixits vindria donada per la presència dels filaments d'actina a les cèl·lules del pseudoblastema, els quals durant aquesta fase es tornen mes conspicus. La presència d'unions intercel·lulars especialitzades característiques de la fase de contracció, està relacionada amb la transmissió de la força de tensió. Aquestes unions connecten els feixos de filaments d'actina de les cèl·lules amb la matriu o d'una cèl·lula a altre a través d'espais intercel·lulars força amples en els que s'observa material electrodens. Reepitelització L'epitelització s'inicia quan el pseudoblastema està consolidat i segueix el mateix patró que la reepitelització de ferides en epitelis monoestratificats de vertebrats (Stem i DePalma, 1983, és a dir, per migració de tota la capa per sobre del substrat, segons l'anomenat model de lliscament. Les glàndules unicel·lulars mucoses del tegument degeneren abans de produir-se la migració epitelial i posteriorment, un cop consolidat l'epiteli a sobre de la ferida, es diferencien a partir de les cèl·lules epitelials. Durant l'epitelització es produeixen canvis importants en el citosquelet i les unions basals de les cèl·lules epitelials. En canvi, el complex d'unió lateral es manté durant tot el procés. En iniciar-se la migració els tonofilaments es desconnecten dels hemidesmosomes cuticulars i dèrmics i es reagrupen al voltant del nucli, a la vegada que els hemidesmosomes dèrmics es desconnecten de la làmina basal. Un cop acabada la migració, les cèl·lules epitelials estableixen unions basals amb les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes unions no són hemidesmosomes sinó que presenten el mateix aspecte que les unions intercel·lulars del pseudoblastema. Els hemidesmosomes no es tornen a formar fins que les cèl·lules epitelials han restablert la membrana basal. La regeneració de la membrana basal no s'inicia fins que no s'ha començat a regenerar matriu connectiva a la zona cicatricial. Regeneració de la cicatriu Al mateix temps que es dona el fenomen de contracció, s'observa regeneració de la matriu connectiva entre les cèl·lules del pseudoblastema. Aquestes cèl·lules són responsables almenys del recobriment fibrós que presenten en aquest estadi, durant el qual mostren sàculs del reticle endoplasmàtic rugós molt dilatats, característics de cèl·lules que secreten constituents de la matriu. A més, s'observa infiltració de matriu connectiva i processos citoplasmàtics dels fibròcits en els marges del pseudoblastema. En la matriu del teixit connectiu normal s'observen fibres que estan constituïdes per un còrtex de fibril·les col·làgenes organitzades al voltant dels processos citoplasmàtics dels fibròcits. Les fibres del teixit connectiu peridigestiu, d'uns 1,2-1,9 mm de diàmetre, presenten el còrtex prim, amb les fibril·les organitzades paral·lelament a l'eix de la fibra. En canvi, les fibres de la dermis i teixit connectiu intramuscular, d'uns 2,5-7,1 mm de diàmetre, tenen el còrtex gruixut, amb fibril·les que s'organitzen paral·lelament en la zona proximal a la medul·la i de forma desorganitzada en la part més distal. Als 8 mesos la cicatriu encara és detectable. La matriu cicatricial presenta fibres connectives del tipus prim i força material fibril·lar desorganitzat disposat laxament. S'observa colonització per part de fibròcits, cromatòfors, petites fibres musculars i nervis.

Aplicação de escória de aciaria e calcário no solo e desenvolvimento do primeiro ciclo da grama bermuda

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Educação matemática, cultura amazônica e prática pedagógica: a margem de um rio

Esta pesquisa intitulada Educação Matemática, Cultura Amazônica e Prática Pedagógica; à Margem de um Rio, tem como objetivo analisar a prática pedagógica de uma professora que aborda diversos conteúdos matemáticos, a partir da Cultura Amazônica em uma escola pertencente a uma das ilhas de Belém do Pará. A parte empírica deste trabalho aconteceu no período de 6 meses na Escola do Combu, localizada na Ilha do Combu-PA durante o acompanhamento das turmas de Educação Infantil e do Ciclo Básico. Esta pesquisa justifica-se pela busca da compreensão da necessidade de aproximação entre as operações matemáticas e o cotidiano imaginário dos alunos ribeirinhos, a partir da construção de suas casas, cascos (embarcação feita artesanalmente em troco de árvore), canoas, matapis (armadilhas para pegar camarão, feita com fibra da mata), tupés (tapetes para secagem do cacau feito de fibra da mata), redes, brinquedos, cestos. As concepções metodológicas estão pautadas nos princípios da pesquisa qualitativa, baseada na abordagem etnográfica, a fim de sistematizar conhecimentos sobre necessidades e dificuldades da interação entre a Matemática escolar e a cultura local. A prática pedagógica da professora em questão demonstra preocupações em aproximar o ensino de Matemática à diversidade cultural, peculiar ao local, a partir de aulas construídas na parceria dos saberes tradicionais como a tessitura de tupés, para exploração de elementos geométricos, uso de matapis como material didático para a construção de sistema métrico decimal entre outros. É possível indicar que as vivências utilizadas e resignificadas, através de registros e análises sob o olhar da Educação Matemática contribuem para o reconhecimento da influência da Cultura Amazônica, no processo ensino-aprendizagem da Matemática escolar.

Reguladores de crescimento no desenvolvimento de diferentes espécies de grama

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Greek, Roman and Egyptian antiquities ... /

"Pubic auction sale."

The manufacture of leather /

Disbound Original Held in Oak Street Library Facility.

Altpersische Knüpfteppiche; Studien zur Geschichte der Persischen Knüpfarbeit.

Mode of access: Internet.

The Chinese rug book,

Each plate accompanied by leaf with descriptive letterpress.

The oriental rug book,

Mode of access: Internet.

Die altorientalischen Teppiche; eine Studie über ihre Schönheitswerte.

Mode of access: Internet.

Practical network coding for two way relay channels in LTE networks

In this paper, the implementation aspects and constraints of the simplest network coding (NC) schemes for a two-way relay channel (TWRC) composed of a user equipment (mobile terminal), an LTE relay station (RS) and an LTE base station (eNB) are considered in order to assess the usefulness of the NC in more realistic scenarios. The information exchange rate gain (IERG), the energy reduction gain (ERG) and the resource utilization gain (RUG) of the NC schemes with and without subcarrier division duplexing (SDD) are obtained by computer simulations. The usefulness of the NC schemes are evaluated for varying traffic load levels, the geographical distances between the nodes, the RS transmit powers, and the maximum numbers of retransmissions. Simulation results show that the NC schemes with and without SDD, have the throughput gains 0.5% and 25%, the ERGs 7 - 12% and 16 - 25%, and the RUGs 0.5 - 3.2%, respectively. It is found that the NC can provide performance gains also for the users at the cell edge. Furthermore, the ERGs of the NC increase with the transmit power of the relay while the ERGs of the NC remain the same even when the maximum number of retransmissions is reduced.