La belle Hélène; opéra bouffe en 3 actes. Paroles de M.M. Henri Meilhac et Ludovic Halévy. Musique de J. Offenbach. Partition chant et piano arrangée par Léon Roques.

Mode of access: Internet.

Hymenoptera.

We present the fi rst review of Hymenoptera alien to Europe. Our study revealed that nearly 300 species of Hymenoptera belonging to 30 families have been introduced to Europe. In terms of alien species diversity within invertebrate orders, this result ranks Hymenoptera third following Coleoptera and Hemiptera. Two third of alien Hymenoptera are parasitoids or hyperparasitoids that were mostly introduced for biological control purposes. Only 35 phytophagous species, 47 predator species and 3 species of pollinators have been introduced. Six families of wasps (Aphelinidae, Encyrtidae, Eulophidae, Braconidae, Torymidae, Pteromalidae) represent together with ants (Formicidae) about 80% of the alien Hymenoptera introduced to Europe. Th e three most diverse families are Aphelinidae (60 species representing 32% of the Aphelinid European fauna), Encyrtidae (55) and Formicidae (42) while the Chalcidoidea together represents 2/3 of the total Hymenoptera species introduced to Europe. Th e fi rst two families are associated with mealybugs, a group that also included numerous aliens to Europe. In addition, they are numerous cases of Hymenoptera introduced from one part of Europe to another, especially from continental Europe to British Islands. Th ese introductions mostly concerned phytophagous or gall- maker species (76 %), less frequently parasitoids. Th e number of new records of alien Hymenoptera per year has shown an exponential increase during the last 200 years. Th e number of alien species introduced by year reached a maximum of 5 species per year between 1975 and 2000. North America provided the greatest part of the hymenopteran species alien to Europe (96 species, 35.3%), followed by Asia (84 species, 30.9%) and Africa (49 species, 18%). Th ree Mediterranean countries (only continental parts) hosted the largest number of alien Hymenoptera: Italy (144 spp.), France (111 spp.) and Spain (90 spp.) but no correlation was found with the area of countries. Intentional introduction, mostly for biological control, has been the main pathway of introduction for Hymenoptera. Consequently, the most invaded habitats are agricultural and horticultural as well as greenhouses. To the contrary, Hymenoptera alien in Europe are mostly associated with woodland and forest habitats. Ecological and economic impacts of alien Hymenoptera have been poorly studied. Ants have probably displaced native species and this is also true for introduced parasitoids that are suspected to displace native parasitoids by competition, but reliable examples are still scarce. Th e cost of these impacts has never been estimated.

Invaded habitats

More than 65% (1040 species) of arthropod species alien to Europe are associated with human-made habitats, especially parks and gardens, human settlements and agricultural lands, whereas woodlands are yet colonized by less than 20% of the alien fauna, which still has a negligible representation in the other natural and semi-natural habitats. Large diff erences in habitat affi nity are observed between alien taxonomic groups. Phytophagous species are predominant among aliens, representing 47.2% of species alien to Europe.

Avaluació de la capacitat de segrest de carboni d'un sòl restaurat amb fangs de depuradora: estabilitat de la matèria orgànica

L’avaluació de la capacitat de segrest de carboni d’un sòl denudat per l’extracció de calcàries i la seva posterior restauració amb fangs de depuradora s’ha realitzat mitjançant l’anàlisi de l’estabilitat de la matèria orgànica del sòl (MOS) en funció de la dosi de fangs aplicada. Els resultats d’aquest treball demostren dos fets fonamentals per a l’estudi de la capacitat de segrest de carboni, els qual són: la conservació del contingut total de MOS i l’augment de la seva estabilitat fins a nivells més alts que els de la MOS de les parcel·les de control. Aquests resultats són explicables per (i) la conservació i augment de la MOS recalcitrant, i (ii) la protecció d’una porció més o menys rellevant de la MO làbil continguda amb els fangs gràcies a l’acció simultània dels mecanismes d’estabilització de la MOS, com són: l’estabilització bioquímica (humificació), química, física, a més de la pròpia hidrofobicitat de la MOS, aquests dos últims potenciats per l’addicció del fangs de depuradora.

Estudi òptic dels minerals

El Grup Consolidat d’Innovació Docent de Mineralogia i òptica cristal·lina de la Universitat de Barcelona ha desenvolupat un CD interactiu que simula el funcionament d’un microscopi petrogràfic, per tal de facilitar a l’alumne un material d’autoaprenentatge, ha de servir per a reforçar els coneixements dels minerals formadors de roques en làmina prima. Aquest material te tres entrades diferents, en català, castellà i anglès. Cada mineral té una fitxa general amb les seves propietats òptiques i una complementaria amb les característiques cristal·logràfiques, camp d’estabilitat, diagrames de fases i característiques morfològiques del mineral a observar, les quals marquen els trets determinatius d’aquell mineral per tal de facilitar el seu reconeixement. Per tal de complementar les dades s’han introduït links directes amb la planes web: “webmineral” i “mindat” on hi ha les corresponents estructures i morfologies “interactives” de cadascun dels minerals que apareixen en el programa. En l’aplicació informàtica hi ha 169 filmacions corresponents a 43 dels principals minerals que formen les roques, una filmació correspon a la imatge només amb el polaritzador, i l'altre a la imatge amb el polaritzador més l'analitzador. Cadascuna d'aquestes imatges es presenta amb un gir de 360º; es pot aturar i després continuar girant, simulant el que veuríem al microscopi. D'aquesta manera es pot determinar el pleocroisme, la presència de macles, el color d'interferència i l'angle d'extinció.. S’ha intentat sempre que hi hagués diferents exemples d’un mateix mineral en diverses paragènesis. També s'incorpora una fitxa que l'usuari pot omplir amb les característiques texturals i òptiques del mineral agrupades segons les observacions que es fan, bé amb el polaritzador, amb el polaritzador i l'analitzador o bé amb les condicions específiques per veure la figura d'interferència i el signe òptic. Aquesta fitxa, un cop plena, es pot imprimir. En tot moment hi ha un menú d’ajuda on l’usuari pot remetre i fer la consulta adient per poder continuar.

Danger signaling through the inflammasome acts as a master switch between tolerance and sensitization.

Efficient priming of adaptive immunity depends on danger signals provided by innate immune pathways. As an example, inflammasome-mediated activation of caspase-1 and IL-1beta is crucial for the development of reactive T cells targeting sensitizers like dinitrofluorobenzene (DNFB). Surprisingly, DNFB and dinitrothiocyanobenzene provide cross-reactive Ags yet drive opposing, sensitizing vs tolerizing, T cell responses. In this study, we show that, in mice, inflammasome-signaling levels can be modulated to turn dinitrothiocyanobenzene into a sensitizer and DNFB into a tolerizer, and that it correlates with the IL-6 and IL-12 secretion levels, affecting Th1, Th17, and regulatory T cell development. Hence, our data provide the first evidence that the inflammasome can define the type of adaptive immune response elicited by an Ag, and hint at new strategies to modulate T cell responses in vivo.

Open minded and open access: introducing NeoBiota, a new peer-reviewed journal of biological invasions

The Editorial presents the focus, scope, policies, and the inaugural issue of NeoBiota, a new open access peer-reviewed journal of biological invasions. The new journal NeoBiota is a continuation of the former NEOBIOTA publication series. The journal will deal with all aspects of invasion biology and impose no restrictions on manuscript size neither on use of color. NeoBiota implies an XML-based editorial workflow and several cutting-edge innovations in publishing and dissemination, such as semantic markup of and enhancements to published texts, data publication, and extensive cross-linking within the journal and to external sources

Activity of the δ-Opioid Receptor Is Partially Reduced, Whereas Activity of the κ-Receptor Is Maintained in Mice Lacking the μ-Receptor

Previous pharmacological studies have indicated the possible existence of functional interactions between μ-, δ- and κ-opioid receptors in the CNS. We have investigated this issue using a genetic approach. Here we describe in vitro and in vivo functional activity of δ- and κ-opioid receptors in mice lacking the μ-opioid receptor (MOR). Measurements of agonist-induced [35S]GTPγS binding and adenylyl cyclase inhibition showed that functional coupling of δ- and κ-receptors to G-proteins is preserved in the brain of mutant mice. In the mouse vas deferens bioassay, deltorphin II and cyclic[d-penicillamine2,d-penicillamine5] enkephalin exhibited similar potency to inhibit smooth muscle contraction in both wild-type and MOR −/− mice. δ-Analgesia induced by deltorphin II was slightly diminished in mutant mice, when the tail flick test was used. Deltorphin II strongly reduced the respiratory frequency in wild-type mice but not in MOR −/− mice. Analgesic and respiratory responses produced by the selective κ-agonist U-50,488H were unchanged in MOR-deficient mice. In conclusion, the preservation of δ- and κ-receptor signaling properties in mice lacking μ-receptors provides no evidence for opioid receptor cross-talk at the cellular level. Intact antinociceptive and respiratory responses to the κ-agonist further suggest that the κ-receptor mainly acts independently from the μ-receptor in vivo. Reduced δ-analgesia and the absence of δ-respiratory depression in MOR-deficient mice together indicate that functional interactions may take place between μ-receptors and central δ-receptors in specific neuronal pathways.

La Pedra Alta

Descripció geològica de la Pedralta de Sant Feliu de Guíxols

La litologia de les comarques gironines

Descripció dels trets més rellevants de la constitució litològica de les unitats de relleu del Pirineu, de la depressió Central i del Sistema Mediterrani

Anàlisi geomètrica del Diaclasat de les Guilleries en el sector de la Vall del Ter entre els embassaments del Pasteral i Susqueda (Girona)

The Guilleries are a small and mountainous area located in the north-westem part of the Catalonian Coastal Ranges where metamorphic and igneous Paleozoic rocks are exposed. After the main hercynian folding this area was affected by a brittle deformation that is mainly manifested by the intrusion of a very large number of dykes of granodiorite and the development of a complex joint system. Trends of dykes indicate that their intrusion was related to a SE-NW extension, whose estimated value is 40% on an average. This extension seems to stand, although without any associated igneous event, with the development of NE-SW directed joints which make the main set. Five families more were developed later, onegently-dipping and fou upright; the latter trending roughly SE-NW, ENE-WSW, ESE-WNW and N-S. AU the joint sets appear in the metasedimentary Paleozoic rocks and in the hercynian intrusive bodies. Concerning the ages, joints that belong to the NE-SW and SE-NW directed sets and also those slightly dipping have been attributed to the late-hercynian times and all the other are considered to be later

Característiques geomorfològiques de la Pedralta (Baix Empordà, Girona)

Descripció de les característiques geomorfològiques de La Pedralta, entre els municipis de Santa Cristina d'Aro i de Sant Feliu de Guíxols

Un aflorament volcànic inèdit al massís del Montgrí: el volcà de l’Aixart de la Conca

Es descriu un aflorament volcànic inèdit localitzat al massís del Montgrí. Es troba a l'Aixart de la Conca, just al límit meridional de l'antigabase Loran de l'Estartit, dins el terme municipal de Torroella de Montgrí. Es tracta d'una xemeneia volcànica enclavada en les calcàries del cretaci inferior. Les bretxes i basalts que la constitueixen tenen un grau d'alteració molt elevat. Aquests materials han estat fortament erosionats i han donat lloc a una depressió tancada, d'aspecte semblant a una dolina, que fa uns 220 m de diàmetre màxim i té una profunditat d'uns 7 m

Els clots de Sant Julià (Forallac, Baix Empordà): anàlisi geoarqueològic

Descripció de les roques dels Clots de Sant Julià (Forallac, Baix Empordà) i anàlisi arqueològica de les pedreres dels Clots

La Pedralta, un ejemplo de patrimonio geológico de Girona

Pedralta is a very large rocking stone shaped in monzonitic granite. Its volume and weight are approximately 34 m3 and 90 Tm. The fall of such block has supposed the loss of a worthy geotipe