Política turística de Girona: 1976-2007

Es pretén fer una descripció de la política turística de la ciutat de Girona en el període 1976-2007. Es defineixen 6 objectius: estudiar el concepte de política turística, estudiar l’evolució del boom turístic dels 60 fins al turisme de qualitat dels 90, observar el repartiment de competències entre les diferents administracions, observar l’actual política turística de l’Ajuntament de Girona, descriure els fets que han influït en la política turística de la ciutat de Girona, i comparar la política turística estatal i la de Girona en aquest període

Creació de l’empresa i estudi de viabilitat Eat & Guide Girona

La base del treball és un pla d’empresa d’un ens turístic no existent a la ciutat de Girona, que oferirà visites guiades gastro-culturals d’una manera original. S’aspira a arribar a un projecte de creació d’una empresa turística, viable al seu mercat i especialitzada en uns serveis específics per combatre la competència existent. Un ampli estudi del mercat i un pla d’empresa han de servir per poder determinar la viabilitat d’aquest projecte empresarial

Un Cinturó verd per a Girona

Un cinturó verd és una zona d'espais oberts que, a mode d'anella cicumdant, voreja el nucli urbà d'una ciutat i els nuclis adjacents. El Cinturó Verd de l'àrea urbana de Girona és un instrument estratègic d'ordenació territorial i de foment de la qualitat paisatgística

Atles literari de les terres de Girona

La mirada de l'escriptor i la seva presència construeixen la simbologia literària del territori i fan que esdevingui patrimoni literari. L'Atles literari de les terres de Girona, una inciaiva de la Càtedra M. Àngels Anglada de la UdG i de la Diputació de Girona, respon a la voluntat de reunir en un lloc comú textos sobre els espais més propers i, per això mateix, més estimats

Els Museus de Girona i el patrimoni

Estudi de la situació i evolució dels museus a la província de Girona fins al 1993, tant a nivell de filosofia, com de visitants, com a projecció de futur

Èmfasi contrareformista en els retaules de la seu de Girona

La catedral de Girona conserva un bon mostrari de retaules barrocs, ubicats en les capelles laterals de l'àmplia nau gòtica, fet que permet conèixer i detectar l'ambient artístic desenvolupat a la ciutat en el primer terç del segle XVIII. Entrant per la porta dels peus de la gran nau trobem, a banda i banda, els retaules de l'Anunciació i de la Immaculada Concepció; a la banda dreta, tot seguint la direcció vers l'altar, observem els retaules de sant Miquel i el dels sants Iu i Honorat; enfront, més a prop de la girola, s'hi troba el retaule de sant Narcís; i ja plenament en el deambulatori, el dels Dolors

La construcció de l'església de Sant Feliu de Girona

La construcció de l' església de Sant Feliu de Girona des dels seus orígens (s.IV) fins al segle XVIII

Girona perd posicions: productivitat, competitivitat i nivell de vida

En aquest temps de crisi moltes veus proclamen que l’economia gironina està basada en sectors i activitats poc productius; sectors i activitats que no contribueixen a millorar el nivell de vida dels habitants del territori. Aquest article analitza l’evolució recent i les perspectives de futur de l’economia gironina en productivitat i competitivitat, és a dir, en la capacitat de l’economia de millorar el nivell de vida dels gironins

La nova formació professional a les comarques de Girona

A partir del curs 1999-2000 s'inicia a Catalunya l'aplicació generalitzada dels cicles formatius de la nova formació professional implantada per la Llei d'ordenació general del sistema educatiu (LOGSE), aprovada el ja llunyà 1990. Amb tot, alguns centres de les comarques de Girona ja ho han fet aquest curs mateix i la majoria entraran el curs vinent en el nou sistema

Una Imatge turística de Girona

Raquel Camprubí ha estudiat els factors que intervenen en la formació de la imatge turística de Girona, la que consumeixen els visitants i que, gairebé sempre, els fa decidir

El Full de Ruta dels estudis de Pedagogia a Girona

Els estudis de pedagogia de la Universitat de Girona s’han dotat d’un Full de Ruta. El document el composen dotze eixos de treball que són ambiciosos però que, els redactors, consideren necessaris en un moment en què el pedagog ha traspassat l’àmbit escolar per diversificar la seva actuació cap a altres àmbits com són el social, el cultural, el de la comunicació o el laboral

La Cultura de la caritat: inventari dels béns de l'Hospital de la Seu (Girona, 31 de gener 1342)

L'any 1342 el rector de l'Hospital de la Seu de Girona, Pere Miquel, encarrega la redacció d'un inventari detallat dels béns d'aquesta institució, relació que s'acompanya de la valoració d'aquests per a un possible encant o subhasta pública; el seu càrrec, nomenat pel capítol catedralici, l'obliga a vetllar per la conservació d'aquests béns. És per aquest motiu que ordena aquesta escripturació davant notari i testimonis: registra el patrimoni moble i immoble de l'hospital i jura davant els Evangelis guardar- lo i mantenir-lo fins que s'esgoti el seu mandat; promet protegir aquestes possessions dels actu malorum hominum i respondre de qualsevol pèrdua. [...]

El Estudio de las inundaciones históricas desde un enfoque contextual. La ciudad de Girona, un ejemplo

Este artículo propone el enfoque contextual como nuevo marco de estudio de las inundaciones históricas. El enfoque contextual tiene su origen en la reflexión geográfica sobre los riesgos naturales iniciada en la escuela geográfica norteamericana hace ya más de medio siglo y pone especial énfasis en la dimensión humana de estos fenómenos definida geográfica e históricamente, sin olvidar los aspectos físicos de las inundaciones en el territorio objeto de estudio. En una primera parte del presente artículo se describen los niveles de análisis y componentes que componen el estudio de las inundaciones histórica5 desde el enfoque contextual. La segunda parte es una aplicación del enfoque contextual al caso de la ciudad de Girona

Els estudiants de la Universitat de Girona

Article sobre el perfil dels estudiants de la Universitat de Girona a l' inici de la seva creació

Art a Girona, de la resistència a la normalització

Repàs de l’activitat artística, concretament de la producció d’art contemporani, a les terres gironines, especialment als nuclis de Girona, Figueres i Olot entre les dècades dels 40 als 80