Nota exacta de las missas, i, aniversaris se celebran en la Igl[esi]a Parr[oquia]l de Sn. Andreu de Vallgorguina per la Casa del Más Pujadas de dita Parroquia [Manuscrito]

Alcance y contenido: "Misas y Aniversaris deuhers celebrarse en la Igla. Parr[oqui]al de St. Andreu de Vallgorguina per los passats, o difunts de Casa Pujadas de dita Parr[oqui]a; distribuhidas, y distribuhits per los dotze mesos del any."

La catedral i Girona: l' entrada del complex episcopal dins murs entre els segles X-XI

Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'església martirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdoblà amb la consagració d'una segona església episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una església dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova església catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'

Sermon panegirico que en la solemne fiesta que celebró la Santa Iglesia Metropolitana de Valencia por la ... beatificacion de ... Juan de Ribera ... en el dia 27 de agosto ... de 1797

Hay un ejemplar encuadernado con: Sermon en la Solemne fiesta que en honra de la canonización de S. Josef de Calasanz, fundador de las Escuelas Pias celebró la ... Parroquia de los Santos Juanes (NP08/35).

Las familias "Baeomycetaceae" e I"Icmadophilaceae" en la Península Ibérica

Se aportan datos morfológicos, químicos y de distribución de seis especies de las familias Baeomycetaceae (Baeomyces) e Icmadophilaceae (Dibaeis, Icmadophila, Thamnolia) presentes en la Península Ibérica. Se publican numerosas nuevas citas de Baeomyces rufus y de Dibaeis baeomyces, que constituyen las especies más frecuentes y abundantes en la península.

Connectivitat biològica entre els espais oberts a l’espai natural de les Guilleries

L’objectiu principal d’aquest projecte és establir les propostes de gestió necessàries per tal de poder preservar els espais oberts a la zona de Sant Sadurní d’Osormort (Guilleries), i poder ho fer extensible a altres zones de Catalunya i d’Europa. Per dur a terme l’ estudi utilitzen com indicador els lepidòpters ropalòcers de zones obertes . Aquest projecte proposa millores en la gestió del territori d’estudi, per tal d’aconseguir una millora en l’ecosistema i una millor connectivitat biològica

Les biblioteques a l'Eivissa i Formentera de 2005

Resumen tomado de la publicaci??n

Centre Obrer Calassanci (Barcelona, 1906-1929). 'Centro Obrero Calasancio (Barcelona, 1906-1929)'

Estas Jornadas tuvieron lugar en Punta Prima, Menorca, en mayo de 1986 y fueron editadas por el ICE de la UIB. Resumen tomado de la propia publicaci??n

Segregació urbana i educació : anàlisi de les desigualtats socioculturals dels barris de Lleida. 'Segregación urbana y educación : análisis de las desigualdades socioculturales de los barrios de Lleida'.

Analizar los déficits socioculturales de la ciudad de Lleida, además de actuar de apoyo para un posterior diseño de programas de intervención concretos. Pretende, también, reflexionar sobre lo que supone el desarrollo del Estado del Bienestar al vincular los niveles de escolarización formales con los no formales, los movimientos culturales de los barrios y el asociacionismo dando un paso más allá en la extensión de los niveles de escolarización para desarrollar un estado de conciencia cívica capaz de transformar los elementos de la ciudad en núcleos de educación permanente de sus habitantes. Los ocho barrios que conforman la ciudad de Lleida: La Mariola, Pardinyes, Balàfia, Cappont, La Bordeta, Els Mangraners, Secà de Sant Pere y el Centro Histórico. Inicia el trabajo con el establecimiento de un análisis de los que se compone esta parte de la investigación, realiza análisis: contextual, sociodemográfico, infraestructural de la ciudad, de las formaciones de vecinos, para acabar con un análisis de los barrios de la ciudad que son objeto de estudio. Para finalizar, verifica las hipótesis que establece en el análisis de contexto. Entrevistas y recogida de datos. Análisis estadístico, análisis de los índices lingüísticos, y análisis censal. Los procesos de segregación urbana coexisten con factores de carácter socioinstructivo y de arraigo al medio. Es decir, los barrios de Lleida se pueden clasificar según el grado de instrucción de sus habitantes (educación formal: porcentajes de personas en posesión de certificaciones escolares correspondientes a diferentes niveles del sistema educativo reglado) y el grado de arraigo al medio medido a partir de la variable conocimiento del catalán (educación no formal). La ciudad ha de desarrollar proyectos de dinamización social para conseguir la participación de ciudadanos y potenciar un forum de expresión y de reunión de personalidades individuales, y/o de grupos sociales, que tienen que generar un marco de referencia con pluralidad ideológica y, a la vez, tienen que permitir construir una ciudad dinámica donde el aumento de la calidad de vida tiene que ser una realidad permanente.

Acuerdo de la ilustre parroquia del Proto-martir S. Estevan representada por sus electos y obreros, que se ha de observar para el buen gobierno de la Obreria del SS. Sacramento

Tit. tomado de principio de texto

Sento el Formal, y Tito Bufalampolla van à correr la bolta de la procesó, y fan una descripció de tot quant ya en ella, tant de altars y arcs, com dels demes adornos de la carrera [Texto impreso]

Hay un ejemplar encuadernado con: Individual noticia de todos los altares, arcos pinturas, adornos y lo mas exquisito y notable que havia en la carrera de la procession, y de las iluminaciones en general ... : (XVIII/1705).

Tito Bufalampolla, y Sento el Formal, habent oit llegir el Rahonament del Pardal Sisó y el Dragó del Colegi, determiná aquell anar à Sent Joan à fi de averiguar si el dit Sisó li respondrá à les preguntes que vol ferli ... : [Texto impreso] segona part

Hay un ejemplar encuadernado con: Individual noticia de todos los altares, arcos pinturas, adornos y lo mas exquisito y notable que havia en la carrera de la procession, y de las iluminaciones en general ... : (XVIII/1705).

Estudi d'inundabilitat de Calonge

Aquest és un projecte per fer un estudi d’inundabilitat de la zona de Calonge i Sant Antoni de Calonge per tal de reduir l’impacte que aquestes inundacions ocasionen. La realització de l’estudi és necessària ja que les inundacions a la zona són periòdiques i els efectes no disminueixen d’un episodi a l’altre, per tant, cal establir mesures correctores i/o minimitzadores per tal d’evitar la perillositat d’aquests efectes. Es tracta d’un projecte de final de Carrera, de 4rt de Ciències Ambientals, que va ser encarregat per l’Ajuntament de Calonge, l’Octubre del 2005 un cop finalitzats els greus episodis d’inundacions que tants de danys van ocasionar al terme municipal

Presentació: La direcció de l'EPS i l'equip de redacció presenten el primer número de la revista

L’equip de direcció de l’Escola Politècnica Superior, conscient de la incidència cabdal de l’enginyeria i de l’arquitectura en la societat actual, ha apostat per impulsar a l’entorn de l’Escola una cultura tecnològica més enllà dels coneixements que des dels diferents àmbits s’imparteixen en els estudis reglats

Presentació: La direcció de l'EPS ens parla de l'EEES, les professions regulades i la lliure circulació de persones. L'Equip de redacció presenten el segon número de la revista

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica la reestructuració dels ensenyaments universitaris i un canvi metodològic important cap al paradigma aprendre a aprendre. Però l’EEES és també una oportunitat per fer més real el principi de lliure circulació de les persones

Presentació: La direcció de l'EPS ens parla del passat de l'EPS: els 35 anys de l'Escola Politècnica Superior i del futur: l'Espai Europeu d'Educació Superior. L'equip de redacció presenten el tercer número de la revista.

Passat, present i futur de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona. Una vegada assumida la trajectòria de l'Escola el futur passa per l'EEES, per la mobilitat dels estudiants, l'aplicació de les noves metodologies docents, etc