929 resultados para Nominal Phrases


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

By examining Japanese fictional novels, this article will discuss how anaphoric devices (noun phrases (NPs), third person pronouns (TPPs), and zero anaphors) are selected and arranged in a given discourse. The traditional view of anaphora considers the co-referential relationship between anaphoric devices to be syntagmatic; that is, a pronoun, for example, refers back to its antecedent. It also declares the hierarchical order of information values between anaphoric devices; NPs are semantically the most informative, indicating an episode boundary, and pronouns less informative. Furthermore, zero anaphora is the most referentially transparent, showing the most accessibility of a topic. However, real text shows the contrary. NPs occur frequently while there is no apparent discourse boundary, and the same episode is continuous. This is because zero anaphors and TPPs (if they occur) break down readily due to the nature of a forthcoming sentence and the NP is reinstated, in order to continue the same topic in a given discourse. Therefore, the article opposes the traditional view of anaphora. Based on the concept of text processing, using ‘mental representations’, this article will determine certain occurrence patterns of the three anaphoric devices.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Esta pesquisa dedica-se a analisar o processo de concordância nominal no português falado na zona rural de Santa Leopoldina/ES. Para isso, utilizaremos, como base para nossas ponderações, os pressupostos da Sociolinguística Variacionista. Nossa análise foi constituída a partir de entrevistas, tipicamente labovianas, com duração de 50 a 60 minutos. Sabendo que a Teoria da Variação considera preponderante o estudo da língua associado ao meio em que essa se encontra inserida, nos termos de Labov (2008 [1972], p. 291), estratificamos nossos informantes da seguinte maneira: faixa etária – 7-14 anos; 15-25 anos; 26-49 anos; e maiores de 49 anos; sexo/gênero – feminino e masculino; escolaridade – um a cinco anos (antigo primário, atual fundamental 1); seis a nove anos (antigo ginasial, atual fundamental 2). Para um controle do ambiente linguístico em que nossas variantes operam, selecionamos cinco variáveis linguísticas: saliência fônica, posição linear e relativa aliada à classe gramatical, marcas precedentes, animacidade dos substantivos, grau e formalidade dos substantivos e dos adjetivos. Além disso, elaboramos um estudo comparativo entre rural vs urbano, haja vista que comparamos nossos resultados aos obtidos por: Scherre (1988) – com o português falado no Rio de Janeiro (RJ), na década de 1980; Scherre e Naro (2006) – com o português falado no Rio de Janeiro (RJ), na década de 2000; e, por fim, Silva (2011) – com o português falado em Vitória (ES), na década de 2000. Esperamos, dessa forma, colaborar para o mapeamento da fala capixaba.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Neste trabalho defendo que as narrativas podem ser instrumentos para avaliar a competência linguística e comunicativa de crianças na escola por serem bons indicadores da complexidade sintáctico-semântica, darem informação preciosa sobre competências discursivas, particularmente construção da referência (nominal e temporal), continuidade tópica, frases complexas. Por ser o primeiro tipo de texto que as crianças adquirem, deve ser encarado como um meio importante para desenvolver a consciência meta-textual.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

A Língua Gestual Portuguesa (LGP) foi, em 1997, reconhecida como a língua oficial dos surdos portugueses. Os trabalhos pioneiros de William Stokoe, na década de 60, sustentaram a evidência de que os surdos possuem a sua própria língua, que adquirem de forma natural sempre que expostos a um ambiente linguístico que lhes permita a sua aquisição e desenvolvimento plenos. A LGP é uma língua natural e apresenta uma complexidade estrutural equivalente à das línguas orais, sendo possível distinguir elementos descritivos da mão, tais como a configuração, o local de articulação, o movimento, a orientação e ainda os componentes não-manuais. A LGP desenvolve-se num ―espaço sintáctico‖, espaço em frente do gestuante, onde se organizam as relações morfológicas e sintácticas. Neste artigo, pretendemos descrever e classificar alguns processos de polissemia nominal que detectámos em LGP. Partindo duma abordagem bottom-up, com base num corpus de cem gestos nominais, observámos os processos polissémicos presentes. Tendo como referência um enquadramento teórico-conceptual de cariz cognitivista da noção de polissemia, detectámos processos metonímicos, de denominação através de características estereotípicas de um determinado referente e de possível contacto linguístico entre a Língua Gestual Portuguesa e a Língua Portuguesa Escrita. Também foram encontrados processos de polissemia que parecem assentar numa sinonímia visual e cuja polissemia se reveste de uma identificação sinónima, através de uma imagem comum, entre um referente e outro. Salientaremos ainda que este trabalho se considera exploratório, relativamente, aos processos de polissemia em LGP, sendo nossa intenção continuar a estudar com mais dados este fenómeno.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Dissertação apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Desenvolvimento e Perturbações da Linguagem na Criança, área de especialização em Terapia da Fala e Perturbações da Linguagem

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Finance from the NOVA – School of Business and Economics

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Tese apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Doutor em Linguística – Lexicologia, Lexicografia e Terminologia e e Tese apresentada para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Doutor em Filologia e Língua Portugesa na Faculdade de Filosofia Letras e Ciências Humanas da Universidade de São Paulo

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Using a rich and highly accurate dataset for Portugal spanning from 1986 to 2013, this paper analyzes the determinants of downward nominal wage rigidity, mainly focusing on macroeconomic factors. The data supports the hypothesis that recessionary periods alongside with low in ation contribute to a higher degree of wage rigidity, as measured by the incidence of nominal wage freezes. It is further highlighted how this lack of wage adjustments con- tributed to an increase in labor costs which culminated in a wage markup of 6-7%. This paper, thus seems to corroborate the argument that low in ation did exacerbated the downward in exibility of (real) wages after the Great Recession.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

El context social i sanitari del nostre país mostra una resposta insuficient a les creixents necessitats i demandes sociosanitàries de les persones grans. La planificació d’ estratègies en els serveis sanitaris i socials dedicats a l atenció de les persones grans han de ser considerats a partir de criteris racionals i eficients. És un bon mètode la analitzar la situació amb una estratègia qualitativa ? La participació de la gent gran en la definició de problemes aporta alguna perspectiva novedosa?. Per a la gestió sanitària, manquen a la seu anàlisi i avaluació dissenys innovadors útils i de fàcil aplicació. Els objectius de l’ estudi són: 1.-Identificar , definir i prioritzar els problemes socials i sanitaris de les persones majors de 70 anys del municipi de Roda de Ter ( Barcelona), emprant la tècnica de Grup Nominal. 2.-Avaluar una dinàmica de participació ciutadana per la detecció de problemes i necessitats. Metodologia. S’organitza un grup nominal per a la identificació, definició i priorització dels problemes de salut. El grup està constituït per 11 persones clau, persones especialment implicades en el context social del municipi , entre els que hi ha els profesionals dels serveis socials i sanitaris. Resultats. Es varen identificar 15 problemes i es varen prioritzar en 3 grups, de major a menor importància. En el primer grup: la soledat, manca i dificultat d’ accés a l’ informació, problemes d’ ordre fisiològic: limitacions físiques,incontinència urinària y el dolor, les barreres rquitectòniques en el domicili, el soport als cuidadors, la manca de serveis d’ ajuda a domicili. El segon grup: diners, la qualitat de les relacions familiars, l’ automedicació, la manca de coneixement del que significa ser gran per part dels fills i barreres arquitectòniques al carrer. En el tercer grup: disposar d’ajudar de confiança per als tràmits i gestions econòmiques administratives, disposar de companyia per anar als llocs i manca de mitjans de transport per anar als llocs. Discussió. La anàlisi dels resultats suggereix seguir les següents línees d’ actuació: 1.Promoció de la qualitat de les relacions familiars i socials. 2.Elaborar programes específics per : atenció al dolor crònic, rehabilitació i manteniment físic, diagnòstic i tractament de la vista i oïda, reeducació de la presa de medicaments, programa de reeducació vesical. 3.Creació d’ estratègies de comunicació eficients dirigides a persones grans. 4.Allargar l’ estada en el domicili fomentant l’ autonomia individual mitjançant: serveis a domicili, ajudes tècniques,reeducació d’ activitats de la vida diària i adaptació de l’habitatge. 5.Atenció i suport al cuidador de persones dependents. 6.Creació de serveis d’assessoria legal, administrativa i financera. 7.Reivindicació de l’ acompliment de la llei de supressió de barreres arquitectòniques. La dinàmica interdisciplinar, la participació ciutadana y la utilització d’una estratègia d’investigació qualitativa com el grup nominal, s’ha valorat com unes eines útils per a la planificació en l’àmbit sociosanitari. Des de el punt de vista dels professionals dels serveis implicats, s’ha introduit canvis importants en la definicó dels conceptes sobre la salut i la qualitat de vida de les persones grans. En conjunt, hem contrastat les possibilitats d’ una altra forma d’analitzar els problemes de salut de les persones grans y ens ha permès pensar en accions futures d’una forma diferent a la realitzada fins al moment, basada principalment en estratègies quantitatives, per a l’ abordatge de la qualitat de vida.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

This paper investigates the (break) stationarity null hypothesis using data for 25 interest rates with different maturities and risk characteristics in Canada and the US. In contrast to a large part of the literature, this paper reports strong empirical evidence in favour of the null hypothesis of stationarity for the interest rate series.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

This paper presents a DSGE model in which long run inflation risk matters for social welfare. Optimal indexation of long-term government debt is studied under two monetary policy regimes: inflation targeting (IT) and price-level targeting (PT). Under IT, full indexation is optimal because long run inflation risk is substantial due to base-level drift, making indexed bonds a much better store of value than nominal bonds. Under PT, where long run inflation risk is largely eliminated, optimal indexation is substantially lower because nominal bonds become a better store of value relative to indexed bonds. These results are robust to the PT target horizon, imperfect credibility of PT and model calibration, but the assumption that indexation is lagged is crucial. From a policy perspective, a key finding is that accounting for optimal indexation has important welfare implications for comparisons of IT and PT.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Over the past four decades, advanced economies experienced a large growth in gross external portfolio positions. This phenomenon has been described as Financial Globalization. Over roughly the same time frame, most of these countries also saw a substantial fall in the level and variability of inflation. Many economists have conjectured that financial globalization contributed to the improved performance in the level and predictability of inflation. In this paper, we explore the causal link running in the opposite direction. We show that a monetary policy rule which reduces inflation variability leads to an increase in the size of gross external positions, both in equity and bond portfolios. This appears to be a robust prediction of open economy macro models with endogenous portfolio choice. It holds across different modeling specifications and parameterizations. We also present preliminary empirical evidence which shows a negative relationship between inflation volatility and the size of gross external positions.