Space: Irrealis objects in technology policy and their role in a new political economy

In this article, I show how new spaces are being prefigured for colonization in new economy policy discourses. Drawing on a corpus of 1.3 million words collected from legislatures throughout the world, I show the role of policy language in creating the foundations of an emergent form of political economy: The analysis is informed by principles from critical discourse analysis (CDA), classical political economy and critical media studies. It foregrounds a functional aspect of language called process metaphor to show how aspects of human activity are prefigured for mass commodification by the manipulation of realis and irrealis spaces. I also show how the fundamental element of any new political economy, the property element, is being largely ignored. Current moves to create a privately owned global space, which is as concrete as landed property - namely, the electromagnetic spectrum - has significant ramifications for the future of social relations in any global knowledge economy.

Factors influencing the evolution of e-commerce : an empirical analysis in a developed market economy

Peer-reviewed

From urban political economy to the cultural political economy : rethinking culture and economy in and beyond the urban

Discussions about the culture-economy articulation have occurred largely within theconfines of economic geography. In addition, much attention has been diverted intocaricaturized discussions over the demise of political economy or the invalidity ofculturalist arguments. Moving the argument from the inquiry on the ¿nature¿ of theeconomy itself to the transformation of the role of culture and economy inunderstanding the production of the urban form from an urban political economy (UPE)this paper focuses on how the challenges posed by the cultural turn have enabled urbanpolitical economy to participate constructively in interdisciplinary efforts to reorientpolitical economy in the direction of a critical cultural political economy.

Exploring new criteria to design materials for online education

Peer-reviewed

Education and Ideologies of the Knowledge Economy: Europe and the Politics of Emulation

The Austrian philosopher Ludwig Wittgenstein famously proposed a style of philosophy that was directed against certain pictures [bild] that tacitly direct our language and forms of life. His aim was to show the fly the way out of the fly bottle and to fight against the bewitchment of our intelligence by means of language: “A picture held us captive. And we could not get outside it, for it lay in our language and language seemed to repeat it to us inexorably” (Wittgenstein 1953, 115). In this context Wittgenstein is talking of philosophical pictures, deep metaphors that have structured our language but he does also use the term picture in other contexts (see Owen 2003, 83). I want to appeal to Wittgenstein in my use of the term ideology to refer to the way in which powerful underlying metaphors in neoclassical economics have a strong rhetorical and constitutive force at the level of public policy. Indeed, I am specifically speaking of the notion of ‘the performative’ in Wittgenstein and Austin. The notion of the knowledge economy has a prehistory in Hayek (1937; 1945) who founded the economics of knowledge in the 1930s, in Machlup (1962; 1970), who mapped the emerging employment shift to the US service economy in the early 1960s, and to sociologists Bell (1973) and Touraine (1974) who began to tease out the consequences of these changes for social structure in the post-industrial society in the early 1970s. The term has been taken up since by economists, sociologists, futurists and policy experts recently to explain the transition to the so-called ‘new economy’. It is not just a matter of noting these discursive strands in the genealogy of the ‘knowledge economy’ and related or cognate terms. We can also make a number of observations on the basis of this brief analysis. First, there has been a succession of terms like ‘postindustrial economy’, ‘information economy’, ‘knowledge economy’, ‘learning economy’, each with a set of related concepts emphasising its social, political, management or educational aspects. Often these literatures are not cross-threading and tend to focus on only one aspect of phenomena leading to classic dichotomies such as that between economy and society, knowledge and information. Second, these terms and their family concepts are discursive, historical and ideological products in the sense that they create their own meanings and often lead to constitutive effects at the level of policy. Third, while there is some empirical evidence to support claims concerning these terms, at the level of public policy these claims are empirically underdetermined and contain an integrating, visionary or futures component, which necessarily remains untested and is, perhaps, in principle untestable.

VirtualECare: group decision supported by idea generation and argumentation

In the last years there has been a considerable increase in the number of people in need of intensive care, especially among the elderly, a phenomenon that is related to population ageing (Brown 2003). However, this is not exclusive of the elderly, as diseases as obesity, diabetes, and blood pressure have been increasing among young adults (Ford and Capewell 2007). As a new fact, it has to be dealt with by the healthcare sector, and particularly by the public one. Thus, the importance of finding new and cost effective ways for healthcare delivery are of particular importance, especially when the patients are not to be detached from their environments (WHO 2004). Following this line of thinking, a VirtualECare Multiagent System is presented in section 2, being our efforts centered on its Group Decision modules (Costa, Neves et al. 2007) (Camarinha-Matos and Afsarmanesh 2001).On the other hand, there has been a growing interest in combining the technological advances in the information society - computing, telecommunications and knowledge – in order to create new methodologies for problem solving, namely those that convey on Group Decision Support Systems (GDSS), based on agent perception. Indeed, the new economy, along with increased competition in today’s complex business environments, takes the companies to seek complementarities, in order to increase competitiveness and reduce risks. Under these scenarios, planning takes a major role in a company life cycle. However, effective planning depends on the generation and analysis of ideas (innovative or not) and, as a result, the idea generation and management processes are crucial. Our objective is to apply the GDSS referred to above to a new area. We believe that the use of GDSS in the healthcare arena will allow professionals to achieve better results in the analysis of one’s Electronically Clinical Profile (ECP). This attainment is vital, regarding the incoming to the market of new drugs and medical practices, which compete in the use of limited resources.

VirtualECare: group support in collaborative networks organizations for digital homecare

Collaborative Work plays an important role in today’s organizations, especially in areas where decisions must be made. However, any decision that involves a collective or group of decision makers is, by itself complex, but is becoming recurrent in recent years. In this work we present the VirtualECare project, an intelligent multi-agent system able to monitor, interact and serve its customers, which are, normally, in need of care services. In last year’s there has been a substantially increase on the number of people needed of intensive care, especially among the elderly, a phenomenon that is related to population ageing. However, this is becoming not exclusive of the elderly, as diseases like obesity, diabetes and blood pressure have been increasing among young adults. This is a new reality that needs to be dealt by the health sector, particularly by the public one. Given this scenarios, the importance of finding new and cost effective ways for health care delivery are of particular importance, especially when we believe they should not to be removed from their natural “habitat”. Following this line of thinking, the VirtualECare project will be presented, like similar ones that preceded it. Recently we have also assisted to a growing interest in combining the advances in information society - computing, telecommunications and presentation – in order to create Group Decision Support Systems (GDSS). Indeed, the new economy, along with increased competition in today’s complex business environments, takes the companies to seek complementarities in order to increase competitiveness and reduce risks. Under these scenarios, planning takes a major role in a company life. However, effective planning depends on the generation and analysis of ideas (innovative or not) and, as a result, the idea generation and management processes are crucial. Our objective is to apply the above presented GDSS to a new area. We believe that the use of GDSS in the healthcare arena will allow professionals to achieve better results in the analysis of one’s Electronically Clinical Profile (ECP). This achievement is vital, regarding the explosion of knowledge and skills, together with the need to use limited resources and get better results.

From the Lisbon strategy to EU2020: illusion or progress for european economies?

To be published at Krings, Bettina-J. ed. (2011), Brain Drain or Brain Gain? Changes of Work in Knowledge-based Societies, Berlin, Ed. Sigma. The author wants to thanks the comments and suggestions from Bettina Krings and Sylke Wintzer. They are not, however, responsible for the final result.

Chancen und Risiken von E-Commerce

Obgleich der Boom der New Economy Schwung verloren hat, nehmen der elektronische Handel zwischen Unternehmen (B2B) und der elektronische Verkauf an private Endkunden (B2C) weiterhin deutlich zu. Dieser Prozess wird von den Industrieländern angeführt, setzt sich aber mit Zeitverzögerung auch in Entwicklungsländern durch. Dies hat weitreichende Folgen für die Rolle von Unternehmen im Produktionssystem – sowohl in Industrie - als auch in Entwicklungsländern. Das Internet ermöglicht neue Marketingkonzepte und neue Koordinationsformen in der Wertschöpfungskette, vor allem aber erhöht es die Markttransparenz und den Wettbewerbsdruck. Der Begriff Electronic Commerce (E-Commerce) zu Deutsch elektronische Handeln, ist nicht neu. Seit Jahrzehnten tauschen Unternehmen Geschäftsdaten über eine Vielzahl von Netzwerken aus. Die drastische Entwicklung des Internets hat einen großen Teil dazu beigetragen, dass sich der elektronische Handel enorm ausgedehnt hat. Angefangen mit einer reinen Vermittlung von Daten zwischen Unternehmen über geschlossene Computernetzwerke, erfuhr er eine Wandlung zu einem ausgedehnten Netzwerk von kommerziellen Aktivitäten, die sowohl privaten als auch kommerziellen Teilnehmern vollkommen neue Möglichkeiten eröffnen [Laga, 1998]. Das Internet ist zum Synonym für eine neue Welt und für die New Economy geworden. Jedes Unternehmen, welches im E-Business eine aktive Rolle spielen möchte, durchläuft einen Entwicklungsprozess vom einfachen Verkauf im Internet zur Umsetzung der Prinzipien des E-Business. E-Commerce und E-Business werden oft synonym verwendet, jedoch unterscheiden sie sich voneinander im Bezug auf Ausprägung und Reichweite [Internet-Manual.de].

A Methodology to measure shareholder value orientation and shareholder value creation aimed at providing a research basis to investigate the link between both magnitudes

Does shareholder value orientation lead to shareholder value creation? This article proposes methods to quantify both, shareholder value orientation and shareholder value creation. Through the application of these models it is possible to quantify both dimensions and examine statistically in how far shareholder value orientation explains shareholder value creation. The scoring model developed in this paper allows quantifying the orientation of managers towards the objective to maximize wealth of shareholders. The method evaluates information that comes from the companies and scores the value orientation in a scale from 0 to 10 points. Analytically the variable value orientation is operationalized expressing it as the general attitude of managers toward the objective of value creation, investment policy and behavior, flexibility and further eight value drivers. The value creation model works with market data such as stock prices and dividend payments. Both methods where applied to a sample of 38 blue chip companies: 32 firms belonged to the share index IBEX 35 on July 1st, 1999, one company represents the “new economy” listed in the Spanish New Market as per July 1st, 2001, and 5 European multinational groups formed part of the EuroStoxx 50 index also on July 1st, 2001. The research period comprised the financial years 1998, 1999, and 2000. A regression analysis showed that between 15.9% and 23.4% of shareholder value creation can be explained by shareholder value orientation.

Clúster creatius en entorns urbans: 22@Bcn i Shoreditch East London

La localització de les empreses de nova economia en zones urbanes, a pesar que el factor distància no sigui important, no deixa de ser considerable pels seus avantatges que els suposa estar situades conjuntament en relació amb les infraestructures, consum, beneficis socioculturals, i facilitat en les transaccions cara a cara. És inevitable que el primer quart del segle vint-i-un estigui lligat a l’economia creativa de forma similar amb que el començament del segle vint estava íntimament lligat a l’economia industrial i la invenció del sistema de producció en massa. La ciutat també va jugar un dels papers més importants per al desenvolupament de “la nova economia industrial” a les albors del segle vint, com ho és la ciutat del coneixement que acull “la nova economia creativa” al segle vint-i-un. És evident que els resultats morfològics, socials, econòmics i urbans són ben diferents en ambdós fenòmens, però l’impacte a les ciutats és molt gran. L’objectiu d’aquest estudi és analitzar els mecanismes d’aglomeració (clustering) d’activitats competitives basades en creació de coneixement i de serveis avançats que estan al darrera de desenvolupaments punters a ciutats com Barcelona, el projecte 22@bcn, i East London, el projecte Shoreditch. L’esforç que han posat les autoritats locals en crear l’entorn apropiat per atreure i crear empreses innovadores, com a motor de desenvolupament d’algunes ciutats modernes europees ha resultat en el sorgiment de nuclis o centres urbans molt dinàmics que suposadament estan preparats i acullen punts de creació de coneixement (“Urban Knowledge Hubs”), amb una demanda i llocs de treball altament qualificats. Aquest és el cas dels projectes de Barcelona (22@bcn) i East London (Shoreditch).

Public policy for entrepreneurship and innovation: impact in managed and entrepreneurial economies

Many of the most advanced economies of the world have undergone significant transformation in the last few decades. Globalization and technological changes, especially developments in information technologies, have helped to stimulate this transformation. These have contributed to changing institutional frameworks in many respects within the economies including adjustments to economic policies. The results of these transformations take many different forms and are manifested in different areas of an economy. At the heart of these changes however, has been the increasingly important role of entrepreneurship in the economy. The transformed ("new") economy stimulates and supports activities in innovation and entrepreneurship and is labelled the entrepreneurial economy. The "old" economy on the other hand restricts such activities and is referred to as the managed economy (Audretsch & Thurik, 2001).

Innovación, financiación y mercados financieros : análisis de las relaciones entre inversión en I+D, estructura de capital y señalización contable

Aquest treball té com a objectiu determinar l'existència de restriccions en el finançament de projectes empresarials de recerca i desenvolupament (R+D) i analitzar-ne les causes. Els resultats de la investigació mostren els fets següents: en primer lloc, hi ha restriccions financeres per a la realització d'inversions en R+D i es manifesten en la necessitat de les empreses de recórrer a recursos interns i a fons aliens a curt termini; en segon lloc, les restriccions esmentades fonamentalment sorgeixen a causa de dos factors, el desequilibri entre les característiques econòmiques de les inversions d'R+D i el comportament dels agents finançadors en els mercats de capitals, i l'existència d'asimetries d'informació entre agents gestors i finançadors; finalment, en tercer lloc, la formulació per part de les empreses de més informació comptable sobre l'R+D desenvolupada comporta la millora de la valoració de l'empresa en els mercats financers i, per tant, l'assignació de fons als processos d'innovació.

Integration in strategic alliances : a conceptual framework of IT use in marketing as NPD key factor

En una economia basada en el coneixement, la innovació del producte es considera un factor clau a l'hora de determinar la competitivitat, la productivitat i el creixement d'una companyia. No obstant això, l'experiència de les companyies demostra la necessitat d'un nou model de gestió de la innovació del producte: una gestió basada en el màrqueting, en què la cooperació i l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) són especialment importants. En els darrers anys, la bibliografia sobre màrqueting ha analitzat el paper de la cooperació en l'èxit del procés d'innovació. No obstant això, fins ara pocs treballs han estudiat el paper que té l'ús de les TIC en el màrqueting en l'èxit del desenvolupament de nous productes (NPD, New Product Development en anglès). És una omissió curiosa, tenint en compte que el nou entorn competitiu és definit per una economia i una societat basades principalment en l'ús intensiu de les TIC i del coneixement. L'objectiu d'aquest treball és investigar el paper que l'ús de les TIC en el màrqueting té en el procés de desenvolupament de nous productes, com a element que reforça la integració d'agents al projecte, afavorint l'establiment de relacions dirigides a la cooperació i l'adquisició d'intel·ligència de mercat útil en el procés de desenvolupament de nous productes. L'estudi d'una mostra de 2.038 companyies de tots els sectors de l'activitat econòmica a Catalunya ens permet contrastar hipòtesis inicials i establir un perfil de companyia innovadora basat en les importants relacions que hi ha entre la innovació, l'ús de TIC en el màrqueting i la integració. Sobresurten dues idees en la nostra anàlisi. En primer lloc, l'ús intensiu de les TIC en el màrqueting fa que la companyia sigui més innovadora, ja que percep que el seu ús ajuda a superar barreres a la innovació i accelera els processos, que es tornen més eficients. En segon lloc, incrementant l'ús de les TIC en el màrqueting es fa augmentar la predisposició de la companyia a integrar agents particulars en l'entorn de negoci en el desenvolupament del procés d'innovació i a col·laborar-hi, de manera que es millora el grau d'adaptació del nou producte a les demandes del mercat.

El impacto de las TIC en la empresa turística : el caso de Cataluña

En aquest article s'aporten proves de l'impacte positiu que té l'aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'empresa turística catalana. La transcendència que en els darrers anys ha adquirit el mercat turístic català en el context europeu el converteix en un laboratori d'anàlisi idoni per al sector. Els resultats obtinguts posen de manifest que l'ús d'aquestes tecnologies s'acompanya d'un major grau d'internacionalització de l'empresa, el desenvolupament de canvis organitzatius i la implantació de noves estratègies competitives, cosa que dóna lloc a un model de negoci allunyat de les concepcions tradicionals del sector. A més, l'ús estratègic de les TIC afavoreix l'ús de mà d'obra més qualificada, un servei més personalitzat i una major proximitat a proveïdors i distribuïdors. Tanmateix, és en el procés d'innovació empresarial on l'impacte positiu de les TIC és percep més, atès que el seu ús ha contribuït a superar alguns dels obstacles existents, a interioritzar el procés en el si de l'empresa i a fer més partícips els mateixos treballadors, i això ha donat com a resultat una àmplia diversitat d'innovacions de tota mena (de producte, de procés i organitzatives). La participació en xarxes de cooperació, el fet de tenir treballadors amb un nivell educatiu elevat i l'aplicació intensiva de les TIC han estat elements indispensables en aquest procés innovador. Finalment, gràcies a l'ús de les TIC i el seu impacte en la innovació, però també al canvi organitzatiu dins l'empresa, s'han millorat els registres de productivitat, amb la qual cosa s'afavoreix una major competitivitat en un context canviant i de forta pressió de l'entorn.