Avaluació de la presència d'organismes entomopatògens (nematodes i fongs) a sòls d'avellaners amb diferents tipus de producció

El present estudi pertinent a una fase inicial d’un projecte d’investigació del Ministeri d’Educació i Ciència que es porta a terme al Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia (BABVE) de la Universitat Autònoma de Barcelona amb col·laboració del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya anomenat “Control biològic del diabló de l’avellaner, Curculio nucum L. (Coleoptera, Curculionidae) mitjançant organismes entomopatògens (nematodes i fongs)”, es basa en la recerca d’organismes autòctons en els camps d’avellaners que un cop aïllats i caracteritzats puguin ser utilitzats com a insecticides biològics pel control de la plaga clau que afecta els avellaners de Catalunya, el diabló de l’avellaner (Curculio nucum L.). Aquest insecte, pertanyent a la família dels coleòpters presenta una àmplia distribució a l’Europa temperada i septentrional, essent especialment abundant a Espanya, Itàlia i Turquia.

Hyperparasitism by helminths: new records of cestodes and nematodes in proteocephalid cestodes from South American siluriform fishes

Proteocephalid cestode hyperparasite are reported from numerous proteocephalids occurring in pimelodid fishes in different regions of Brazil. In addition, three specimens of a nematode hyperparasite are reported from the proteocephalid cestode Choanoscolex abscissus from the pimelodid fish Pseudoplatystoma corruscans in Brazil. Previous records of cestode and nematode hyperparasite of cestode are listed, and the possible identities of the Brazilian records are discussed.

Thaumetopoea pityocampa i nematodes entomopatògens: un mètode alternatiu de control biològic de la plaga

L’objectiu principal d’aquesta investigació és determinar la viabilitat dels nematodes entomopatògens per controlar les plagues de Thaumetopoea pityocampa, tenint en compte que presenten tot un seguit de característiques que els fan adequats per al control de diferents plagues d’insectes.

Spirura delicata sp. n. (Spiruridae, Spirurinae) from Leontocebus mystax (Callithrichidae) and a check list of other Nematodes of some brazilian primates

Spirura delicata sp. n. from Leontocebus mystax (Six) is proposed and compared to S. guianensis (Ortlepp, 1924) Chitwood, 1938, S. michiganensis Sandground, 1935 and S. nayarani Mirza & Basir, 1938. Their differentiation is based mainly on the size and shape of spicules. Identification of nematode samples recovered from primates along 60 years and presently deposited in the Oswaldo Cruz Helmintological Collection is provided herein through a check list. Some of them are reported in new hsots and/or geographical regions.

Classificació i importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane' segons la percepció local

En aquesta tesis es presenten els resultats de la investigació duta a terme a les comunitats indígenes Tsimane’ de l’Amazònia boliviana. La investigació estudia la percepció dels indígenes sobre l’etnoclassificació del seu territori. S’estableix una clau de classificació i es determina la importància dels elements paisatgístics del territori Tsimane’ segons la percepció local. Aquesta informació permetrà integrar el coneixement local dins dels programes de desenvolupament integral i de planificació territorial en l’Amazònia Boliviana. L’estudi conclou que la població Tsimane’ classifica els elements paisatgístics del seu entorn en 89 taques conformades per una espècies arbòria dominant i que estan incloses en un o més dels nou paisatges identificats: Därsi Därä, Sajras, Sinues Ojñi’, Mayes, Múcúya, Tsäquis Därä, Cum, Tajñi’ i Jaman. A partir d’un anàlisi multicriteri s’ha determinat una importància total per cada paisatge segons els següents criteris d’importància: diversitat de taques, activitats econòmiques realitzables, presència espiritual, percepció individual i importància relativa segons els altres paisatges. Així doncs s’ha trobat que el paisatge més important és el Därsi Därä (bosc primari caracteritzat per un estrat arbori superior a 50 metres d’altura). També s’han analitzat les dades discernint segons el gènere de l’entrevistat i segons la proximitat de les comunitats estudiades a la ciutat més propera.

Remarks, on six species of Heterakid Nematodes parasites of brazilian Tinamid birds with description of a new species

Nematodes representing five species of the genus Heterakis, namely: H. inglisi n. sp., H. alata, H. gallinarum, H. spiculatus and one species of the genus Odontoterakis, O. multidentata, were studied. Heterakis inglisi n. sp. closely resembles H. spiculatus, differing from it by smaller size of spicules, precloacal sucker and terminal spike of the tail in the males. Heterakis arquata and H. brasiliana are only listed, for they were not found during the present study. Odontoterakis multidentata is reported in Brazil for the first time. New host records are estabilished for most of the species. These species are fully illustrated.

Control biològic del Rhynchophorus ferrugineus a partir de diferents soques de nematodes entomopatògens i la seva problemàtica a Catalunya

En el present treball s’ha avaluat el potencial dels nemàtodes entomopatògens per a controlar la plaga de R. ferrugineus. Per fer-ho, s’ha determinat la susceptibilitat d’aquesta a 4 espècies diferents de nemàtodes: Steinernema carpocasae (soca B14, IDEBIO, BIOVERD), Steinernema feltiae (soca D114), Steinernema sp. (D122) i Heterorhabditis bacteriophora (soca DG46). D’altra banda, s’ha determinat la predació de Steinernema carpocapsae per part de l’àcar Centroupeda almerodai (Acari: Acaridae) per comprovar si aquest pot influir negativament en l’efectivitat de S. carpocapsae com agent de control biològic. S’ha vist que el morrut de les palmeres és molt susceptible als nemàtodes entomopatògens en especial una soca comercial (S. carpocapsae), la qual produeix mortalitats del 91,67%. Hi ha evidències de que l’àcar C. almerodai depreda les formes infectives de S. carpocapsae encara que no és suficient important com perquè es vegi compromès l’efectivitat com a bioinsecticida. L’ús de nemàtodes entomopatògens com a control biològic és una alternativa viable als mètodes químics de eficàcia similar però menys respectuosos amb el medi ambient.

Two New Species of Nematodes (Rhabditida: Diplogasteridae and Rhabditidae) Parasites of Gryllodes laplatae (Orthoptera: Gryllidae) in Argentina

Cephalobium magdalensis n. sp. (Rhabditida: Diplogasteridae) found in Magdalena, Buenos Aires, and Cruznema lincolnensis n. sp. (Rhabditida: Rhabditidae) found in Lincoln, Buenos Aires, parasitizing the cricket Gryllodes laplatae (Orthoptera: Gryllidae) are described and illustrated. C. magdalensis n. sp. is characterized by having the excretory pore between the pseudobulb and the basal bulb and seven pairs of postanal papillae in the male. C. lincolnensis n. sp. can be distiguished by having meanly two pairs of preanal papillae, one pair of adanal papillae and six pairs of postanal papillae in the male.

Fractures pèlviques: quina classificació prediu millor la inestabilitat hemodinàmica

Les fractures de pelvis en el context del pacient politraumàtic amb freqüència s’acompanyen d’altres lesions, que en conjunt poden generar una situació de inestabilitat hemodinàmica. En el nostre estudi, retrospectiu sobre 100 fractures de pelvis en pacients politraumàtics atesos al Hospital Vall d’Hebron en un període de tres anys, hem volgut valorar quina classificació de fractures de pelvis (Tile/Young-Burgess) ens prediu millor la inestabilitat hemodinàmica. No s’han observat diferències estadísticament significatives entre les dues classificacions, en relació a la inestabilitat hemodinàmica. Per tant, el patró de fractura no ens útil per a predir la inestabilitat hemodinàmica.

On two nematodes from Brazilian birds and description of a new species (Acuarioidea, Schistorophinae) parasitizing Laterallus viridis (Müller, 1776) (Gruiformes, Rallidae)

The present paper reports acuarioid nematodes recovered from avian hosts. A new species of the genus Schistorophus Railliet, 1916 is proposed based mainly on findings referring to ptilina, spicules and vagina. Ancyracanthopsis coronata (Molin, 1860) Chabaud & Petter, 1959 is referred again in Brazil since its proposition in 1860, from specimens recovered from a Brazilian bird. A revised key to the species of the genus Schistorophus is also presented.

The importance of root-produced volatiles as foraging cues for entomopathogenic nematodes

Background Entomopathogenic nematodes (EPNs) are tiny parasitic worms that parasitize insects, in which they reproduce. Their foraging behavior has been subject to numerous studies, most of which have proposed that, at short distances, EPNs use chemicals that are emitted directly from the host as host location cues. Carbon dioxide (CO2) in particular has been implicated as an important cue. Recent evidence shows that at longer distances several EPNs take advantage of volatiles that are specifically emitted by roots in response to insect attack. Studies that have revealed these plant-mediated interactions among three trophic levels have been met with some disbelief. Scope This review aims to take away this skepticism by summarizing the evidence for a role of root volatiles as foraging cues for EPNs. To reinforce our argument, we conducted olfactometer assays in which we directly compared the attraction of an EPN species to CO2 and two typical inducible root volatiles. Conclusions The combination of the ubiquitous gas and a more specific root volatile was found to be considerably more attractive than one of the two alone. Hence, future studies on EPN foraging behavior should take into account that CO2 and plant volatiles may work in synergy as attractants for EPNs. Recent research efforts also reveal prospects of exploiting plant-produced signals to improve the biological control of insect pests in the rhizosphere.

In vitro activity of Brazilian strains of the predatory fungi Arthrobotrys spp. on free-living nematodes and infective larvae of Haemonchus placei

In vitro tests were carried out to assess the activity of 26 Brazilian isolates of predatory fungi of the genus Arthrobotrys on a free-living nematode (Panagrellus sp.) and on infective larvae of Haemonchus placei, a parasitic gastrointestinal nematode of cattle. The results showed that the free-living nematode Panagrellus sp. was the most preyed upon, compared to H. placei, for all the fungal treatments. Also, variable predatory capacity was observed for different fungal isolates belonging to the same genus when applied to different nematode species.

Nematodes of elasmobranch fishes from the southern coast of Brazil

New records for nematode species recovered from elasmobranch fishes in Brazil are established and new systematical arrangements proposed. Parascarophis sphyrnae Campana-Rouget, 1955 from the spiral valve of Sphyrna zygaena is referred for the first time in South America as a new host record. Procamallanus (S.) pereirai Annereaux, 1946, from the spiral valve of Raja castelnaui is reported parasitizing an elasmobranch host. Nematode larvae of the genera Anisakis, Contracaecum, Pseudoterranova and Raphidascaris are listed from the stomach and spiral valves of several hosts. Anisakidae larvae previously referred in Brazil in the genus Phocanema should be reallocated in Pseudoterranova. Nematodes of the genera Anisakis, Contracaecum, Pseudoterranova and Raphidascaris are reported for the first time parasitizing elasmobranchs in Brazil.

Patterns of infection with the nematodes Syphacia obvelata and Aspiculuris tetraptera in conventionally maintained laboratory mice

Data on the frequency, distribution and mean intensity of the helminth fauna recovered from outbred and inbred mice conventionally maintained in Brazilian animal houses, are reported. The oxyurid nematodes Syphacia obvelata and Aspiculuris tetraptera presented overall frequencies of 91.5% and 8.5%, respectively. The frequency of S. obvelata in animals of three groups out of the four investigated ranged from 9% to 74% and A. tetraptera from 17% to 83%, since animals of one of the groups were negative for helminths. Infections due to a single species were observed in 62% of the animals, compared to 16% related to associations. The frequency of single infections in each group varied from 58.6% to 100% whereas associations varied from 24.1% to 41.4%. The analysis of specific mean intensities showed that S. obvelata was represented by 13.35 to 66.58 specimens/host and A. tetraptera by 5.85 to 16.75 specimens/host.

Aplicació web per a la recollida i classificació d'informació en entorns virtuals d'interacció síncrona-xat

Desenvolupament d'una aplicació web per a la recollida i classificació d'informació en entorns virtuals d'interacció síncrona: xat + classificació automàtica de les converses generades + les seves pròpies interaccions en funció d'unes categories existents + fitxers log.