North Korean asylum seekers in the ROK : national identity and social integration

Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal

The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia

La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social. Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional. Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar. Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars. Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents. Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar.

British national identity and the dilemmas of multiculturalism

Nationalism and multiculturalism are often perceived as polar opposites with the former viewed as the disease and the latter the cure. Contrary to this view, this article argues that a strong national identity, albeit of a particular kind, is prerequisite to a stable and functioning multicultural society. The article seeks to identify both the causes and the implications of the absence of an overarching, civic national identity in Britain, further to the goal of seeking a meaningful solution. It is our contention that the problem lies in the difficulty involved in reconciling current pressures on British identity with a coherent narrative of British history, especially its imperial past.

Towards a ‘civic’ narrative: British national identity and the transformation of the British National Party

This article examines the ways in which the BNP utilises the elements of British national identity in its discourse and argues that, during Griffin's leadership, the party has made a discursive choice to shift the emphasis from an ethnic to a civic narrative. We put forward two hypotheses, 1: the modernisation of the discourse of extreme right parties in the British context is likely to be related to the adoption of a predominantly civic narrative and 2: in the context of British party competition the BNP is likely to converge towards UKIP, drawing upon elements of its perceived winning formula, i.e. a predominantly civic rhetoric of national identity. We proceed to empirically test our hypotheses by conducting a twofold comparison. First, we compare the BNP's discourse pre- and post-1999 showing the BNP's progressive adoption of a civic narrative; and second the BNP's post-1999 discourse to that of UKIP in order to illustrate their similarities in terms of civic values.

National Identity in Lithuania: Processes During the Period of Changes

Under the conditions of rapid and total change in the social, political, economic and legal environment in Lithuania, a re-orientation process is going on in all groups of society. In this process, not only younger but also middle-aged and old people become adherents to what Ms. Liubiniene calls the new, "post-materialist" values, strongly reinforced by powerful agents of socialisation originating in the West, like the media, advertising agencies and lifestyle-consumption models. As a result, the national identity of Lithuania and its inhabitants is being reconstructed. Ms. Liubiniene set out to examine the details of this evolving identity by conducting a survey of 1218 university staff and students. Her conclusions are set out in a 74 page manuscript, written in Lithuanian and available on disc. Change is most noticeable among the young. Indeed, time and time again, Ms. Liubiniene was to find that the age of 36 marks a natural watershed, with, for instance, the younger group valuing individualism highly and the older, collectivism. Ms. Liubiniene ventures to suggest that traditional values are deeply rooted amongst elderly people, women and people with an education in the humanities. Young people on the other hand, and especially those with a professional orientation towards business are more open to change and ready to adapt to new values. Turning to the evaluation of national symbols, Ms. Liubinie finds that those with an education in the humanities might be considered to be the most traditional, placing greater value on the symbols of nature, ethnic culture and religion. Folk songs and the crucifix are also in their top ten. Respondents with a technical education favour symbols of statehood and nature, and respondents with a business orientation assign greater value to the symbols of nature, history, sports and statehood. Ms. Liubinie concludes that the group of respondents most active and ready to adapt to new things is composed of young males of a business orientation. Generally the national identity of the young is weaker compared to that of the old. In the future, the combination of the evolution of values and the process of inter-generational replacement allows us to predict a weakening of the sense of national identity, or at least its transformation into something radically different to what it is today.

Shakespeare, the Middle Ages and the Luck of the British: Medievalism and National Identity in The Hollow Crown (2012)

Images of the medieval past have long been fertile soil for the identity politics of subsequent periods. Rather than “authentically” reproducing the Middle Ages, medievalism therefore usually tells us more about the concerns and ideological climate of its own time and place of origin. To dramatise the nascent nation, Shakespeare resorts to medievalism in his history plays. Centuries later, the BBC-produced television mini-serial The Hollow Crown – adapting Shakespeare’s second histories tetralogy – revamps this negotiation of national identity for the “Cultural Olympiad” in the run-up to the 2012 London Olympics. In this context of celebratory introspection, The Hollow Crown weaves a genealogical narrative consisting of the increasingly “glorious” medieval history depicted and “national” Shakespearean heritage in order to valorise 21st-century “Britishness”. Encouraging a reading of the histories as medieval history, the films construct an ostensibly inclusive, liberal-minded national identity grounded in this history. Moreover, medieval kingship is represented in distinctly sentimentalising and humanising terms, fostering emotional identification especially with the no longer ambivalent Hal/Henry V and making him an apt model for present-day British grandeur. However, the fact that the films in return marginalise female, Scottish, Irish and Welsh characters gives rise to doubts as to whether this vision of Shakespeare’s Middle Ages really is, as the producers claimed, “for everybody”.