Arqueologia, património e museus na Câmara Municipal de Almeida

Este relatório apresenta as atividades desenvolvidas ao longo do estágio curricular na Câmara Municipal de Almeida, como componente não letiva de formação no Mestrado de Arqueologia da Faculdade de Ciências Sociais e Humanas da Universidade Nova de Lisboa. O estágio teve como principal objetivo a elaboração da carta arqueológica do território das freguesias da Amoreira, Parada e Cabreira, uma parcela do concelho de Almeida. A carta foi elaborada a partir de evidências arqueológicas identificadas em prospeções, de análises da toponímia, da topografia, cartografia, fotografias aéreas e fontes orais do território almeidense. Paralelamente, e no quadro do Museu Histórico-Militar de Almeida, realizou-se um trabalho de organização da reserva arqueológica do município, através da inventariação de todo o espólio arqueológico existente e a elaboração de uma proposta preliminar de conservação preventiva do depósito museal, criando deste modo condições para a receção de novas coleções arqueológicas.

Gènere i lideratge a l'administració pública de Girona [versió html]

L'objectiu de la publicació és mostrar els resultats obtinguts en l'anàlisi dels trets bàsics de l'estudi dintre l'Administració Autonòmica de Girona, que són: identificació de la població directiva pel que fa a la quantitat i al perfil; vies d'accés a la direcció; obstacles per assolir i desenvolupar el càrrec; dificultats per conciliar família i treball; característiques i estils de lideratge. Alhora, es pretén donar una visió global del desenvolupament de polítiques i de la seva aplicació a les administracions. El projecte s'ha desenvolupat en el marc de la convocatòria de subvencions per a treballs de recerca sobre Administració pública (2005) promoguda per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i la publicació ha estat editada gràcies a l'ajut per a activitats de projecció del Consell Social de la Universitat de Girona (ref. EPP2/06 )

L'ús turístic dels museus

Estudi del paper dels museus entre 1990 i 2000 a la província de Girona, especialment a la ciutat de Girona. Reflexió sobre el paper turístic dels museus en aquesta zona, i sobre les accions que es podrien emprendre. A partir de diferents dades, estudi de tipus d’usuaris, interès del visitant, museus més visitats, etc

Els Públics en els museus

Estudi sobre els públics que visiten els museus de les comarques gironines des de 1980 i fins 1996. Es parla de l’anàlisi quantitativa de les visites, però també de la importància de l’anàlisi qualitativa, proposant que es vagi estandarditzant cada vegada més i que s’aprofundeixi en aquest àmbit. També parla de la importància dels mitjans de comunicació en la difusió dels museus, i del fet que en aquest període la relació entre nombre d’habitants i quantitat de museus va créixer molt considerablement. Apunta el fet que els museus es fan més familiars amb la població i s’apunten en general les tendències en el sector

Els Museus de Girona i el patrimoni

Estudi de la situació i evolució dels museus a la província de Girona fins al 1993, tant a nivell de filosofia, com de visitants, com a projecció de futur

Les Publicacions periòdiques dels museus gironins

Estudi de les publicacions periòdiques produïdes pels museus gironins en la dècada 1988-1990. se centra en 5 museus i identifica 3 tipus de publicacions: informatives, d’estudi del mateix àmbit, i de temàtica museològica i museogràfica i d’àmbit català

Cap a una orientació més pràctica i un aprenentatge actiu en l'assignatura d'Administració d'Empreses

El nou model educatiu universitari pretén aconseguir una formació integral dels seus titulats en una doble vessant: professionals vàlids i reconeguts pel mercat laboral i persones preparades per afrontar les demandes i els reptes de la societat. Cal, doncs, una preparació no centrada únicament en continguts sinó també en procediments, habilitats i destreses, que permetin iniciar a l’alumne en un procés de formació al llarg de la vida; implicant una formació continua en termes de competències. L’objectiu d’aquest treball es contribuir a donar un pas més en la direcció marcada pel projecte formatiu de la nostra universitat, exposant alguns canvis en la metodologia docent utilitzada, concretament en l’assignatura Administració d’Empreses de primer curs dels ensenyaments d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) i Ciències Empresarials (CE), que han permès una millora en els resultats aconseguits, tant des del punt de vista de l’alumne com des del punt de vista del professor. La nova metodologia utilitzada en l’assignatura Administració d’Empreses ha tingut per finalitat donar-li una orientació molt més pràctica i aconseguir que l’alumne tingués un paper molt més actiu en el procés ensenyament-aprenentage; fomentant d’aquesta manera l’adquisició de tot un seguit de competències que proporcionin a l’alumne una formació integral que li permetin desenvolupar-se no només des d’un punt de vista professional si no també personal. I això passa per aprendre no només un conjunt de coneixements sobre l’Administració d’Empreses i saber-los aplicar sinó també una sèrie d’actituds, valors, formes de treballar, de relacionar-se,... que tenen molt a veure amb les habilitats humanes i que son tant necessàries per aconseguir una veritable formació integral

Els Museus locals, un congrés i una llei

Resum del I Congrés català de Museus Locals i Comarcals, què va tenir lloc al novembre de 1989 a Arbúcies i Olot

L'enfocament de gènere a l'Administració pública. Els plans d'igualtat d'oportunitats. 'El enfoque del género en la Administración pública. Los planes de igualdad de oportunidades'.

Resumen tomado del autor

Els serveis de pr??stec d'objectes dels museus brit??nics a final del segle XIX : un intent pioner d'educaci?? en el museu. 'Los servicios de pr??stamo de objetos de los museos brit??nicos a finales del siglo XIX : un intento pionero de educaci??n en el museo'

La creaci??n de los departamentos educativos en los museos es un fen??meno t??pico de los a??os sesenta y setenta en la mayor??a de paises europeos, con algunas excepciones como el nuestro donde no se comienzan a poner en marcha hasta finales de la d??cada de los setenta e inicios de los ochenta. En Gran Breta??a, la figura de los gabinetes de educaci??n de los museos se reconoce ya a mitad de siglo.

L'avaluaci?? educativa a museus i centres culturals. 'La evaluaci??n educativa en museos y centros culturales'

El resumen es traducci??n del publicado con el art??culo

Els museus d'Eivissa i Formentera : valor i ??s pedag??gic. 'Los museos de Eivissa y Formentera : valor y uso pedag??gico'

Resumen tomado de la propia revista

Museus i educaci?? : realitats i perspectives de futur. 'Museos y educaci??n : realidad y perspectivas de futuro'

Realizar un an??lisis hist??rico-social de la instituci??n muse??stica y de los factores que han influ??do en su concepci??n y desarrollo. Justificar la intervenci??n educativa del museo. Delimitar y analizar con rigor la responsabilidad educativa del museo: destinatarios, programaci??n y evaluaci??n de actividades, l??neas de acci??n, prioridades, retos, etc. Justificar la inclusi??n de la funci??n educativa de los museos en el ??mbito de estudio y reflexi??n de la pedagog??a. Las hip??tesis iniciales son: el museo, a pesar de las cr??ticas y rechazos que ha recibido desde distintos sectores de la sociedad, tiene una validez y una raz??n de ser fundamental en la sociedad actual. Concepci??n pedag??gica del museo. Desde el marco te??rico se justifica la integraci??n de la educaci??n en el museo como posible campo de acci??n de la pedagog??a social. Tras reflexionar sobre los or??genes y evoluci??n del concepto de museo, se revisan los grandes temas que hoy preocupan y son objeto de debate entre los profesionales del museo. Desde la institucionalizaci??n de la educaci??n en el museo, se trata el tema de los departamentos de educaci??n: su aparici??n, su estatus y problem??tica actual, sus funciones y necesidades, su relaci??n con otras entidades, etc. Teniendo en cuenta la praxis educativa, se plantean los servicios y actividades que ofrece-podr??a ofrecer el museo desde el punto de vista de distintos tipos de p??blico, y la planificaci??n educativa desde la perspectiva del pedagogo o educador de museo, definiendo las etapas que han de guiar su actuaci??n y analizando la problem??tica y posibles soluciones para cada una de ellas. Vaciado de documentos, entrevistas, correspondencia, etc. An??lisis hist??rico-social. Estado de la cuesti??n. Se ha evitado caer en la simple descripci??n o comparaci??n entre pa??ses y-o experiencias diversas. La consolidaci??n de la concepci??n pedag??gica del museo ha adquirido un importante desarrollo te??rico pero no se puede afirmar que se haya traducido a una pr??ctica generalizada. El proceso de desarrollo de esta concepci??n ha sido largo y dif??cil. Se ha tenido que afrontar la creencia en el arte y la cultura como privilegio reservado a unos pocos y no como un derecho individual y colectivo de los pueblos. La evoluci??n de los museos ha pasado por distintas etapas: valor religioso, valor econ??mico, valor est??tico (renacimiento), valor cient??fico (ilustraci??n), etc. Es en el siglo XIX cuando por primera vez se plantea la idea del museo p??blico, patrimonio de la sociedad, aunque se trata de una preocupaci??n m??s bien formal, al no preocuparse de c??mo presentar las colecciones y hacerlas comprensibles al p??blico. No son de extra??ar pues, las acusaciones de arcaico, obsoleto e inoperante. El momento de verdadero cambio se produce en el siglo XX en el cual aparecen dos tendencias confrontadas: 1. Defensa del car??cter erudito de la instituci??n con el fin de coleccionar, investigar y conservar. 2. Concepci??n del museo como instituci??n educativa que se debe a las necesidades y deseos de la comunidad a la que sirve. Entre ambas posturas surge una tercera que busca el equilibrio entre erudici??n y educaci??n. A partir de los a??os sesenta, con el r??pido desarrollo econ??mico y el consecuente desarrollo pol??tico-social, incrementa la demanda socio-educativa para contribuir a la mejora formativa y al bienestar de la poblaci??n, aunque hay que se??alar el retraso de aproximadamente veinte a??os que sufre Espa??a respecto al resto de pa??ses occidentales. Se considera necesaria la intervenci??n educativa para dar sentido a la pervivencia del museo en la sociedad actual. Todo individuo y toda colectividad necesita comprender sus propias se??ales de identidad, los puntos de partida que han marcado y marcar??n su futuro. Los retos actuales que presenta la educaci??n en el museo son: 1. Formaci??n del personal pedag??gico. 2. Consolidaci??n y plena integraci??n de los departamentos educativos. 3. Apertura al exterior. 4. Adecuaci??n a las demandas del p??blico: escolar, familiar, adulto, potencial, etc. 5. Rigor en la planificaci??n educativa: an??lisis del p??blico, fijaci??n de objetivos, elaboraci??n del curr??culum, preparaci??n de actividades y evaluaci??n de resultados. Los departamentos de ciencias de la educaci??n deben posibilitar la formaci??n pedag??gica y reciclaje en el tema, tanto para profesores de primaria como para educadores de museo; a su vez, deben profundizar en la l??nea de investigaci??n de m??todos, t??cnicas y recursos facilitadores del aprendizaje no-formal, y colaborar con los museos tanto en la planificaci??n y evaluaci??n como en las investigaciones.

La funció educativa dels museus : els museus de Mallorca. 'La función educativa de los museos : los museos de Mallorca'.

Resumen tomado del recurso

Administració : família professional. Garantia social : iniciació professional. Cicles formatius grau mitjà. Cicles formatius grau superior. 'Administración : familia profesional. Garantía social : iniciación profesional. Ciclos formativos de grado medio. Ciclos formativos de grado superior'.

Material cofinanciado por el Fondo Social Europeo. Este material forma parte de una carpeta titulada Formación profesional: oferta educativa, compuesta por un conjunto de folletos y un cd-rom