Santa María del monasterio de Ripoll : nobilisimo origén y gloriosos recuerdos de este célebre santuario, hasta el milenario de su primera dedicación, reseña histórica

UANL

Memorial ajustado ... del pleyto que sigue ... la ciudad de Alicante, y el señor Fiscal, con la ciudad de Xixona , y diferentes vecinos de ella, dueños de tierras en el Pago de Montnegre ... y el reverendo arzobispo y cabildo de la Santa Iglesia Metropolitana de Valencia sobre el uso y aprovechamiento de las aguas del río de Montnegre ... y sobre cierta demolicion de las azequias, presas y otros edificios que tenian hechos los vecinos de Xijona para extraer el agua de dicho rio ..

Precede al tít. la invocación: "Jesus, Maria y Joseph"

Sermon en la real fiesta de N. Señora del Patrocinio : celebrada en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia a 14 de noviembre de 1660 con asistencia de los ... Iurados

Sign.: A8, B12

Letras de los villancicos, que se han de cantar en los ... maytines del nacimiento de N. Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1797

Encab. tomado de Fuster: "Biblioteca Valenciana", T. II, p. 268

Letras de los villancicos, que se han de cantar en las ... maytines del nacimiento de N. Señor Jesu-Christo, en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia, en este presente año de 1799

Encab. tomado de Fuster : "Biblioteca Valenciana", T. II, p. 268

Letras de los villancicos, que se han de cantar en los ... maytines del Nacimiento de N. Señor Jesuchristo, en la Santa Metropolitana iglesia de Valencia, en este presente año de 1801

Encab. tomado de Fuster: "Biblioteca Valenciana", T. II, p. 268

Villancicos para los maytines de la Natividad del Señor en la Santa Metropolitana Iglesia de Valencia : año M.DCCC.V

Según Serrano Morales José Estevan i Cervera, imprimió en Valencia entre 1773 y 1820

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Prospecció geològica del subsòl del turó de Santa Maria de Roses (Alt Empordà, Girona)

Es descriu la seqüència de materials travessats en un sondatge mecànic realitzat al cim del turó de Santa Maria de Roses. Es posa de manifest que aquest alt topogràfic és constituït per una successió de capes de graves amb intercalacions de nivells argilosos i arenosos. La capa més superficial és de l'holocè superior, mentre que la resta pertany al pleistocè i, segurament, ai miocè superior

Memòria final : Practium I de psicologia clínica al Centre de Salut Mental d'Adults del Segrià (CSMA) de l'Hospital Santa Maria de Lleida

En aquest treball es recull tota una sèrie d'experiències pràctiques i teòriques que permeten que ens endinsem en l'aprenentatge del rol del psicòleg clínic en un centre de salut mental d'adults, com també en una unitat sociosanitària, i veure les diferents eines d'avaluació i intervenció emprades en diferents psicopatologies.

Proposta de millora per a la qualitat ambiental del bosc de ribera de Santa Maria de les Franqueses

Estudi de la viabilitat de restitució del sistema fluvial de la manera més natural possible al seu pas per la partida de Santa Maria de les Franqueses (Balaguer), a fi i efecte de mantenir els processos i interaccions ecològiques i hidrogeomorfològiques del sistema per tal d’aconseguir que millori la dinàmica fluvial, la capacitat d’acollida de les espècies de fauna i faciliti els seus moviments a través del corredor fluvial.

Estudi de les pàtines ocre-vermelles del retaule d'alabastre de l'altar major del monestir de Santa Maria de Poblet (Tarragona)

Fruit d"un projecte multidisciplinar que aborda estudis dels materials del retaule de l"altar major del monestir de Santa Maria de Poblet des dels vessants històric, de conservació-restauració i geològic, en aquest treball es presenta una part dels resultats d"aquest projecte. L"anàlisi petrològica, física i química de les taques ocre-vermelloses que cobreixen part de la superfície de l"alabastre ha permès caracteritzarles i determinar-ne els possibles orígens.

La Conservació dels murals de la capella de Sant Miquel del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

Quan l'abadessa del monestir de Pedralbes estableix en el contracte de Ferrer Bassa que els murals de la capella de Sant Miquel es facin a l'oli segurament fa referència a una tècnica pictòrica consistent a aglutinar els pigments amb oli i a la seva aplicació damunt d'una capa prèvia feta a base de blanc de plom. Però la tècnica que ens trobem no és aquesta: si bé s'utilitza l'oli, s'empren altres aglutinants proteics i resines terpèniques, essent la fase prèvia una pintura al fresc. Els murals estan pintats al fresc i al sec gairabé en la mateixa proporció,i la distribució dels dos procediments està perfectament planificada abans de començar a pintar. També està previst fer la profusa decoració amb daurats i platejats. Els principals problemes de conservació són es inherents a la utilització d'aglutinants orgànics. La tècnica executiva és l'element que més ha condicionat la conservació dels murals, mentre que l'ambient estable de la capella i la seva ubicació han permès que aquest cicle pictòric hagi superat prop de set-cents anys d'història en un estat molt intacte i complet.

Historia de santa Juana Francisca Fremiot, baronesa de Chantal, fundadora de la Orden de la Visitacion de Santa Maria, llamada vulgalmentede religiosa salesas, y del origen del santo instituto

UANL

Documents de l'Empordà medieval [Ressenya del llibre 'Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)', de Josep Maria Marquès]

Ressenya del llibre 'Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968-1300)', de Josep Maria Marquès, publicat al 1995, que dóna a conèixer un dels fons arxivístics més importants que acutalment es conserven de l'època medieval a les comarques gironines