A Utopia na Literatura Fantástica: um exemplo

Análise do episódio do "Afundamento de Númenor" como uma utopia inserida na obra de J. R. R. Tolkien

Una Lliçó d'història de la llengua literà ria: El pròleg a l'Atheneo de Grandesa, de Josep Romaguera

Text de la lliçó que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el pròleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi pretén establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difícil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, però que gairebé sempre ha estat també mal entès, o entès de manera incompleta

Les Sentències catòliques del diví poeta Dant (1545) d’en Jaume Ferrer de Blanes: edició crítica del text

Procurador reial i nobiliari, cosmògraf, joier, lapidari, mercader i escriptor, i al capdavall, un ciutadà català honrat, en Ferrer (Vidreres, ~1445 – Blanes, 1529) va marxar de ben jove, primer, a la cort de Nàpols, al servei del rei en Ferran I, i després a la cort de Sicília, al servei de la reina na Joana de Sicília. Acabada aquesta peripècia italiana va tornar a Blanes al servei del vescomte de Cabrera i de Bas fins que va morir a la mateixa vila al 1529. Un seu criat, disset anys més tard, va editar uns papers esparsos que havia trobat a can Ferrer, les (sic) Sentèncias cathòlicas del diví poeta Dant florentí, compilades per lo prudentíssim mossèn Jaume Ferrer de Blanes, incloent-hi tres parts. La primera, Conclusions, és un sumari destinat a mostrar (sic) «Entre totas las cosas necessàries a l’home per aconseguir lo seu fi y beatitut eterna principalment són tres»; la segona, Meditació, és una reflexió a fi d’il•luminar els misteris sobre la passió i mort de Jesucrist a (sic) «lo santíssim loch de Calvari»; la tercera, Letras, és un conjunt de dotze documents, entre cartes i d’altres textos, «fetas a mossèn Jaume Ferrer, respostes e regles per ell ordenades en cosmographia y en art de navegar». En Ferrer, home de grans recursos, fa un recorregut per tots els coneixements que havia acumulat al llarg de la seva vida, de Dant Alighieri a Ptolemeu i del marquès de Santillana a Albert Gran o a Aristòtil, fent servir fragments de la Commedia, dels Proverbios, de la Bíblia i de moltes altres autoritats científiques i filosòfiques, en català, italià, espanyol, llatí i, també, set mots en arameu

Literatura fantástica y redacción práctica

UANL

Una Lliçó d'història de la llengua literà ria: El pròleg a l'Atheneo de Grandesa, de Josep Romaguera

Text de la lliçó que Francesc Feliu va pronunciar en les seves oposicions. S’estudia el pròleg de l’Atheneo de Grandesa. S'hi pretén establir la lectura correcta i exhaustiva d'un text difícil, que ha estat prou conegut i citat pels estudiosos de la llengua i la literatura catalanes del Setcents, però que gairebé sempre ha estat també mal entès, o entès de manera incompleta

La fantà stica història de la patata. 'La fantástica historia de la patata'.

Resumen basado en el del autor. Disponible el video en beta

Literatura fantástica : para un acercamiento didáctico a la obra de Manuel Llano.

Algunas propuestas para recuperar y aplicar didácticamente en el aula la obra de Manuel Llano, escritor cántabro de la primera mitad del siglo XX, que recogió la memoria colectiva, la tradición oral y la plasmó a través de sus personajes, sus mitos y las leyendas de las zonas más rurales del país..

Sobre la literatura fantástica y algo más.

Reflexiones sobre los aspectos más destacados de la literatura fantástica y sus principales representantes, a raíz de la célebre Antología de la literatura fantástica, un volumen de cuentos comentados, publicado en 1940, en colaboración entre Jorge Luis Borges, Adolfo Bioy Casares y Silvina Ocampo.

Adolfo Caminha [manuscrito]: um polígrafo na literatura brasileira do século XIX (1885-1897)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

A carta de Caminha e o conceito de literatura na historiografia literária brasileira

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Revista Colóquio/Letras (nº 1/1971-nº 169/2004) e a crítica literária: Eça de Queirós/Seção Ensaio

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

Literatura e história: uma leitura de Lealdade (1997), de Márcio Souza

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)