Trencant el silenci de la mort: les inscripcions del claustre de la catedral de Girona

En els últims temps s'ha anat consolidant una novamanera d'entendre la història de la cultura escrita, ja que apartir dels signes i símbols escrits es pot aprofundir més enel coneixement d'una determinada societat. Depenent del'ús que es fa de l'escriptura, podem establir la maneraque té la societat d'entendre l'entorn o la visió que té del'espai físic i mental que l'envolta. En aquest sentit o enaquesta línia de renovació de la cultura escrita hem d'entendre l'interès que pot despertar la recuperació del'escriptura epigràfica funerària. Aquest tipus d'escripturaens permet conèixer l'actitud que adoptaven els homes iles dones del passat davant la mort. Així doncs, el que enaquestes pàgines es presenta es troba emmarcat dinsaquests corrents d'anàlisi i estudi que des de fa alguntemps preocupen els investigadors d'història de la cultura ide les mentalitats

Les inscripcions de la plaça de la Vila de Madrid

Les conclusions que de l’estudi epigràfic se'n poden treure són coincidents amb les que ens aporten les dades de les excavacions arqueològiques. En primer lloc, podem comprovar una utilització de l’àrea com a espai funerari des de l’inici de la colònia de Barcino, amb una continuïtat i, a vegades, superposició de tombes, que arriba fins a ben entrat el segle III dC. Lògicament, la fase que se'ns mostra més potent és la més recent, que arrenca de les darreries del segle II dC per entrar en el III. Tret dels testimonis inicials, que ens fan conèixer fins i tot magistrats de la ciutat, el gruix dels documents correspon a monuments funeraris de les classes menys privilegiades, lliberts i esclaus que, de vegades, ens manifesten una entranyable vessant humana d’afectuoses relacions, en què sovintegen els diminutius. A vegades, l’estatus dels personatges és obertament declarat; en d’altres el deduïm dels termes de parentiu amb una onomàstica que acostuma a ser també ben transparent.

"Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions" : aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escripturesexposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'unsenzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre elmón de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta elsprimers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bél'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a termeera d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet detractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la pràctica.Es tractava, doncs, de l'anàlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant lamort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podiaveure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar ipreocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics

La marchitez tardía del maíz (Zea mays L.) causada por Cephalosporium maydis en la Península Ibérica, y otros hongos asociados

Las especies de hongos de suelo asociadas a Cephalosporium maydis como agente causal de la marchitez tardía del maíz en la Península Ibérica se identificaron muestreando 19 campos con síntomas de marchitez en las principales zonas de cultivo entre 2011 y 2012. En el 47% de los campos no se identificó C. maydis, pero sí Fusarium graminearum, F. verticillioides, F. equiseti, F. proliferatum, Macrophomina phaseolina, Rhizoctonia solani y Trichoderma harzianum infectando las plantas de maíz. En los campos restantes, junto a C. maydis se identificaron otros hongos de suelo en porcentajes apreciables: F. verticillioides (19%), F. proliferatum (19%), F.equiseti (9%), F. oxysporum (9%) y Pythium oligandrum (9%). El crecimiento vascular de C. maydis y de otras especies fúngicas en plantas de maíz se confirmó analizando plantas con marchitez procedentes de tres campos diferentes. Tanto C. maydis como F. graminearum, F. equiseti, F. proliferatum y T. harzianum se aislaron de la inserción entre la raíz y tallo y a 10 cm de altura en el tallo de las plantas. El efecto de la infección por C. maydis sobre la producción de las plantas de maíz se cuantificó en macetas y condiciones seminaturales en el 2011. En plantas inoculadas se obtuvo una reducción del peso de las mazorcas del 54%, además de pesos de raíz y de parte aérea (tallo y hojas) significativamente menores en comparación con el control no inoculado, lo que sugiere el gran impacto económico que puede tener la marchitez tardía en condiciones naturales. Asimismo este trabajo pone de manifiesto el grado de complejidad de la etiología de la marchitez tardía, que debería ser estudiado mediante la confirmación de la patogenicidad de los hongos de suelo identificados en maíz, con el fin de determinar el papel que puede jugar cada una de estas especies en el desarrollo de la enfermedad y/o severidad de los síntomas.

Clinical evaluation of enalapril maleate and furosemide usage in dogs with degenerative myxomatous mitral valve, CHF functional class Ib

Degenerative myxomatous mitral valve (DMMV) is a heart disease of high incidence in small animal clinical medicine, affecting mainly older dogs and small breeds. Thus, a scientific investigation was performed in order to evaluate the clinical use of the medicines furosemide and enalapril maleate in dogs with this disease in CHF functional class Ib before and after the treatment was established. For this purpose 16 dogs with the given valve disease were used, separated into two groups: the first received furosemide (n=8) and the second received enalapril maleate (n=8) throughout 56 days. The dogs were evaluated in four stages (T0, T14, T28 and T56 day) in relation to clinical signs, hematological, biochemical and serum assessment, which included serum angiotensin converting enzyme (ACE) and aldosterone, as well as radiography, electrocardiography, Doppler-echocardiography and blood pressure. The results regarding the clinical, hematological and serum chemistry evaluations revealed no significant changes in both groups, but significant reductions in the values of ACE and aldosterone in the group receiving enalapril maleate were verified. The radiographic examination revealed reductions of VHS values and variable Pms wave of the electrocardiogram in both groups, but no changes in blood pressure values were identified. The echocardiogram showed a significant decrease of the variables LVDd/s in the studied groups and the FS% in animals that received only enalapril. Therefore, analysis of results showed that monotherapy based on enalapril maleate showed better efficiency of symptoms control in patients with CHF functional class Ib.

Inheritance of blast resistance in rice to two Pyricularia grisea races, IB-1 and IB-9

Seven sources of resistance to the two predominant races IB-1 and IB-9 of the rice blast pathogen Pyricularia grisea were selected based on leaf blast reaction in tests conducted under controlled greenhouse conditions. Crosses involving resistant and susceptible parents were made to study the inheritance of the disease reaction for different sources of resistance. The F1 and F2 progenies of all crosses, including backcrosses to resistant and susceptible parents, were tested for reaction to leaf blast. The data showed that resistance is controlled by one to three genes that segregate independently in most of the donors. Non-allelic interaction among resistance genes, including dominant epistasis, was identified.

Co-circulation of genotypes IA and IB of hepatitis A virus in Northeast Brazil

The Northeast region is the location of most cases of acute hepatitis A virus (HAV) in Brazil. In the present study, the genotypes of HAV strains from Pernambuco State, one of most populous states in the Northeast region, were characterized. Blood samples positive for anti-HAV IgM from 145 individuals (mean age = 29.1 years), collected during 2002 and 2003, were submitted to nested RT-PCR for amplification of the 5'non-translated region (5'NTR) and VP1/2A regions of the HAV genome. The VP1/2A and 5'NTR regions were amplified in 39 and 21% of the samples, respectively. Nucleotide sequencing was carried out in 46% of VP1/2A and in 53% of 5'NTR isolates. The identity in nucleotide sequence of the VP1/2A region ranged from 93.6 to 100.0%. Phylogenetic analysis of the VP1/2A sequences showed that 65% belong to sub-genotype IA and 35% to sub-genotype IB. Co-circulation of both sub-genotypes was observed in the two years studied. Distinct clusters of highly related sequences were observed in both sub-genotypes, suggesting endemic circulation of HAV strains in this area. In the 5'NTR isolates, 92.7-99.2% identity was observed and two isolates presented one deletion at position 413. Phylogenetic analysis showed that genotype IA strains cluster in the tree in the same way as genotype IB strains, but one IIIA isolate from Spain clusters with genotype IB strains. These results do not allow us to state that 5'NTR could be used to genotype HAV sequences. This is the first report of co-circulation of sub-genotypes IA and IB in this region, providing additional information about the molecular epidemiology of HAV strains in Brazil.

"Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions" : aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre el món de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bé l'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la pràctica. Es tractava, doncs, de l'anàlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics

Trencant el silenci de la mort: les inscripcions del claustre de la catedral de Girona

En els últims temps s'ha anat consolidant una nova manera d'entendre la història de la cultura escrita, ja que a partir dels signes i símbols escrits es pot aprofundir més en el coneixement d'una determinada societat. Depenent de l'ús que es fa de l'escriptura, podem establir la manera que té la societat d'entendre l'entorn o la visió que té de l'espai físic i mental que l'envolta. En aquest sentit o en aquesta línia de renovació de la cultura escrita hem d'entendre l'interès que pot despertar la recuperació de l'escriptura epigràfica funerària. Aquest tipus d'escriptura ens permet conèixer l'actitud que adoptaven els homes i les dones del passat davant la mort. Així doncs, el que en aquestes pàgines es presenta es troba emmarcat dins aquests corrents d'anàlisi i estudi que des de fa algun temps preocupen els investigadors d'història de la cultura i de les mentalitats

'Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones

Proyecto del Departamento de Orientación del IB Canarias Cabrera Pinto de La Laguna.

Proyecto aplicado a 1.400 alumnos de todos los niveles de BUP y COU del Instituto de Bachillerato Canarias Cabrera Pinto, en Tenerife. Colaboran en el mismo 82 profesores. Pretenden llevar la labor orientadora e informativa a los alumnos, prestar atención a la acción tutorial de los profesores y a los padres de los alumnos, con el fin de integrar a ambas partes en la labor orientadora. Se realiza toda una investigación inicial de datos personales, familiares y sociales de los alumnos. El trabajo realizado ha sido válido, a pesar de que ha faltado tiempo para llevar a cabo el programa de autoayuda vocacional en los cursos de tercero de BUP y COU. Se ha de dedicar más tiempo a los padres y se reconoce la importancia del atraso en la ayuda económica concedida. Se solicita una prórroga.

Memoria Escolar IB número 3 Barrio Pesquero : curso 1992-93.

Esta Memoria recoge los siguientes apartados: 1. Historia de nuestro Instituto. 2. La problemática del Instituto. 3. Claustro de Profesores, Personal No Docente, Consejo Escolar, Cursos. 4. Viaje de fín de curso de tercero de BUP. 5. Gabinete de Psicología. 6. Aula de Informática. 7. Europa en el Instituto. 8. Saildas al Teatro. 9. Coro en el Instituto. 10. La excursión de convivencia. 11. El laboratorio de Ciencias Naturales. 12. El Laboratorio de Física y Química. 13. Elecciones al Consejo Escolar. 14. La Educación Física y Deportiva en el Instituto. 15. La Asociación de Padres de Alumnos (APA). 16. Tomás López, profesor más veterano del Instituto. 17. El 'Padre' Alberto Pico. 18. Varios. 19. Agradecimientos..

Cultura Ib??rica. Valoraci??n de la docencia en arqueolog??a con apoyo de hipertexto

Despu??s de analizar la labor docente de la asignatura Protohistoria en el Plan de estudios de la Licenciatura de Historia de la Universidad de Barcelona desde e curso 1987-1988, nos permiti?? reflexionar sobre la necesidad de realizar una profunda revisi??n, reestructuraci??n e innovaci??n metodolog??a, te??rica y pr??ctica del planteamiento y contenido de las asignaturas, intentando una renovaci??n en los sistemas de docencia tradicionales. La Maleta del Remei es un Hipertexto elaborado bajo este planteamiento, est?? relacionado con la excavaci??n y musealizaci??n del poblado ib??rico de la Maleta del Remei (Alcanar, Montsi??, Tarragona).