840 resultados para Immigrant Workers
Resumo:
L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi. Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's). A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern. La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors. Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent. La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor. Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut.
Resumo:
In light of these continuing debates concerning immigration, national identity and belonging, re-examinations of immigrant and ethnic communities, often referred to as ‘diaspora,’ have become increasingly popular and prudent. Khachig Tololian, editor of Diaspora magazine, calls diaspora “exemplary communities of the transnational moment.”5 In an increasingly globalized world, where labor, capital, and resources are passed fluidly from continent to continent, diaspora are created by relocation or displacement of immigrant workers and their descendents.6 For these unskilled, immigrant laborers, middle class immigrants, and the children of both groups, adaptation to the culture, society, and life in a new ‘host’ country can be difficult, to say the least. So, in response to a new cultural landscape and a tenuous sense belonging, as well as to maintain a connection with a shared past, citizens of the world’s numerous diaspora replicate linguistic, cultural, and social norms, creating their own “cultural space[s]” that mirror and often replace a past relationship to their land of origin, or ‘home’.
Resumo:
Pós-graduação em Ciências Sociais - FCLAR
Resumo:
Through comparative analysis of the immigrant labor forces at work in iron mining in northern Minnesota, coal mining in Illinois, and steel milling in the Calumet region of Chicago and Gary, this paper addresses the forms of social distance separating and marginalizing new immigrants from American society and trade unionism that existed in 1914, the year that marked the end point of mass immigration from Eastern and Southern Europe. The “new immigration” was a labor migration that congregated its subjects overwhelmingly in what were called "unskilled" or "semi-skilled" forms of labor. Skilled work was largely, with certain variations, the preserve of "American" or old immigrant workers. This labor gulf separating new immigrants and American workers was hardened by a spatial separateness. New immigrants often lived in what have been called industrial villages—the mining town or location, the factory neighborhood— striking in their isolation and insularity from mainstream society. This separateness and insularity became a major preoccupation for corporate managers, Progressive reformers, and for American trade unions as new immigrants began to engage in major labor struggles leading up to 1914. But among the three industries, only the union of coal miners, the United Mine Workers, enjoyed success in organizing the new immigrants. In the steel mills and the iron mines, the unions were either rooted out or failed to gain a foothold at all. The explanation for these differences is to be found in the different forms of industrial development among the industries studied.
Resumo:
Research has indicated that day laborers engage in higher risk occupations and suffer a high number of occupationally related fatal and non-fatal injuries. Although there have been some studies focusing on immigrant workers and their occupational injuries, none to our knowledge has studied Houston’s day laborers. An exploratory study of Houston’s day laborer population was conducted in 2008 by Dr. Fernández-Esquer from the University of Texas. ^ The aims of the current study are to analyze secondary data from this parent study and describe the prevalence of the self reported occupational injuries among Houston immigrant day laborers seeking work during the months of October through December 2008. The study also aims to determine if the reported injuries varied by age group, education level, length of time living in the U.S. and length of time working as day laborers and describe if injuries were more common by the number of different job types or job conditions reported or the use of personal protective equipment used (PPE). ^ This study analyzed 325 questionnaires that included job-related information from the parent study. One hundred and nine workers (35 %) reported an occupational injury or illness in the year before the interview. The most frequent injuries or illnesses reported were falls (26.7 %), cuts and lacerations (23.3 %) and being struck by an object (18.3 %). Over half of the workers (57 %) reported working 4 to 6 different jobs in the year before the interview, followed by 22.5 % reporting 1 to 3 different jobs. A combined 79 % of day laborers in Houston reported exposure to 7 or more of the job conditions listed and 69 % of those workers also reported an injury or illness. PPE use varied from 44 % of workers reporting using 4 to 6 PPE items to 6.8 % reporting not using any type of PPE. Thirty two percent of workers reporting not using any PPE also reported an injury or illness. ^ Injuries were found not to have varied significantly by age group, time living in the US, time working as a day laborer, numbers of different job types and the number of PPE used. Injuries did vary significantly by education level of the participants and the number of different job conditions reported (education, X2 (4, N = 315) = 12.651, p =0.013; and job conditions, X2 (3, N = 319) = 14.698, p = 0.002). ^ Although this first study of Houston’s day laborers was successful at engaging the population and getting background information regarding the occupational health of these workers, more studies are needed to further characterize the day laborers occupational experiences and injuries along with determining what specific job types and job conditions were present when injuries occurred and what kind of PPE was being used at the time. It is also clear that these workers need better safety training programs regarding working in potentially dangerous jobs and job conditions. They would also benefit from programs that would help empower them to negotiate for safer conditions.^
Resumo:
En este artículo se analiza el resurgimiento de talleres de costura clandestinos en grandes ciudades del centro y la periferia mundial, para entender los cambios dados en la industria de la moda durante las últimas cuatro décadas y sus consecuencias sobre los trabajadores. Para ello se realizaron dos estudios de caso: uno en la ciudad de Buenos Aires y otro en la provincia de Prato (Italia). Los resultados de esta investigación demuestran que este sector fue pionero en los procesos de reorganización industrial en la época neoliberal. En ambos estudios de caso, el cierre de fábricas y la utilización masiva de subcontratación a talleres urbanos informales tuvieron como consecuencias una significativa concentración de capital por un lado, y un marcado deterioro de las condiciones de trabajo por el otro. De hecho, la existencia de trata de personas y reducción a la servidumbre de miles de trabajadores inmigrantes es fundamental para el funcionamiento de esta industria
Resumo:
En este artículo se analiza el resurgimiento de talleres de costura clandestinos en grandes ciudades del centro y la periferia mundial, para entender los cambios dados en la industria de la moda durante las últimas cuatro décadas y sus consecuencias sobre los trabajadores. Para ello se realizaron dos estudios de caso: uno en la ciudad de Buenos Aires y otro en la provincia de Prato (Italia). Los resultados de esta investigación demuestran que este sector fue pionero en los procesos de reorganización industrial en la época neoliberal. En ambos estudios de caso, el cierre de fábricas y la utilización masiva de subcontratación a talleres urbanos informales tuvieron como consecuencias una significativa concentración de capital por un lado, y un marcado deterioro de las condiciones de trabajo por el otro. De hecho, la existencia de trata de personas y reducción a la servidumbre de miles de trabajadores inmigrantes es fundamental para el funcionamiento de esta industria
Resumo:
En este artículo se analiza el resurgimiento de talleres de costura clandestinos en grandes ciudades del centro y la periferia mundial, para entender los cambios dados en la industria de la moda durante las últimas cuatro décadas y sus consecuencias sobre los trabajadores. Para ello se realizaron dos estudios de caso: uno en la ciudad de Buenos Aires y otro en la provincia de Prato (Italia). Los resultados de esta investigación demuestran que este sector fue pionero en los procesos de reorganización industrial en la época neoliberal. En ambos estudios de caso, el cierre de fábricas y la utilización masiva de subcontratación a talleres urbanos informales tuvieron como consecuencias una significativa concentración de capital por un lado, y un marcado deterioro de las condiciones de trabajo por el otro. De hecho, la existencia de trata de personas y reducción a la servidumbre de miles de trabajadores inmigrantes es fundamental para el funcionamiento de esta industria
Resumo:
This paper based on a primary survey of households (2004-05) in the slum clusters of Delhi examines whether migrants are likely to experience upward mobility in their place of destination or alternatively, if they merely transfer their poverty from rural areas to large cities. First, a simple bifurcation of population in terms of poor and non-poor sub-groups is examined along with the incidence of poverty across different categories of occupations and non-workers. Then, an explanation of the variations in per capita expenditure across households is provided, and a binomial logit model (poor/non-poor) is developed identifying the variables which raise (or reduce) the probability of being non-poor (or poor). Next, an estimate of the wellbeing (deprivation) index is derived from factor analysis of a large number of variables including demographic and economic aspects of households. Empirical findings suggest that while duration of migration and the wellbeing index do not have a definite relationship, migrant households who have been in the city for a very long time have a higher wellbeing index on average than those who migrated in the last ten years. This tends to support the view that migrants do not merely transfer rural poverty to urban areas, and further that population mobility yields improvement in the living standard, if only in the very long term. Implementation of "employment-cum-shelter" support schemes in the urban areas may contribute to their wellbeing.
Resumo:
We examine the effects of learning by migrating on the productivity of migrants who move to a "megalopolis" from rural areas using the Thailand Labor Force Survey. The main contribution is to the development a simple framework to test for self-selection on migration decisions and learning by migrating into the urban labor market, focusing on experimental evidence in the observational data. The role of the urban labor market is examined. In conclusion, we find significant evidence for sorting: the self-selection effects test (1) is positive among new entrants from rural areas to the urban labor market; and (2) is negative among new exits that move to rural areas from the urban labor market. Further, estimated effects of learning by migrating into a "megalopolis" have a less significant impact. These results suggest the existence of a natural selection (i.e. survival of the fittest) mechanism in the urban labor market in a developing economy.
Resumo:
A shortage of medical personnel has become a critical problem for developing countries attempting to expand the provision of medical services for the poor. In order to highlight the driving forces determining the international allocation of medical personnel, the cases of four countries, namely the Philippines and South Africa as source countries and Saudi Arabia and the United Kingdom as destination countries, are examined. The paper concludes that changes in demand generated in major destination countries determine the international allocation of medical personnel at least in the short run. Major destination countries often alter their policies on how many medical staff they can accept, and from where, while source countries are required to make appropriate responses to the changes in demand.
Resumo:
出稼ぎ農民が多く集まる中国の大都市で、1990年代半ばごろから「民工子弟学校」と呼ばれる小学校が出現している。農民の都市での出稼ぎが長期化する中、家族を呼び寄せて長期的に都市に滞在する出稼ぎ労働者が増えてきたことによる。既存の教育制度の下では戸籍地を離れた学齢児童・生徒は実質的に義務教育を受ける機会を保障されない。「民工子弟学校」はそうした子供たちに教育を受けさせるための、児童の保護者や地方の教員による自発的な取り組みであり、その後地方政府のちに中央政府によって制度化され始めている。論文では筆者のフィールドワークを元に学校の創設から制度化の過程を、中国の二元社会構造を揺るがす変化として考察する。
Resumo:
Based on the recent census data this paper analyses the district level rural to urban migration rates (both intra-state and the inter-state) among males and females separately. Both the rates are closely associated irrespective of whether the migrants originate from the rural areas within the state or outside the state. This would suggest that women usually migrate as accompanists of the males. Though many of the relatively poor and backward states actually show large population mobility, which is primarily in search of a livelihood, the mobility of male population is also seen to be prominent in the relatively advanced states like Maharashtra and Gujarat. Rapid migration of rural females within the boundaries of the states is, however, evident across most of the regions. The social networks, which play an important role in the context of migration are prevalent among the short distance migrants and tend to lose their significance with a rise in the distance between the place of origin and destination though there are some exceptions to this phenomenon. Besides the north-south divide in the Indian context is indeed a significant phenomenon with a few exceptions of metropolitan cities. As regards the effect of factors at the place of destination, prospects for better job opportunities are a major determinant of male migration. Low castes and minority groups tend to pull migration through network effects. Among females also these effects are evident though with the inclusion of the male migration rate they become less significant. Finally the paper brings out the policy implications.
Resumo:
In this study, the work and life of Indian IT engineers in Japan engaged in software development were examined through a questionnaire survey. Findings were further supported by comparative analyses with Chinese and Korean software engineers. While Indian IT software engineers appeared rather satisfied with their life overall in Japan, they seemed rather dissatisfied with their work conditions including such things as fringe benefits, the working-time management of the company, levels of salary and bonuses, and promotion opportunities. It was made clear that profiles and perceptions of Indian engineers and those of Chinese and Koreans in Japan were different.